Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dijous, 30 de setembre de 2010

Denuncien que el govern espanyol amaga una caiguda del PIB del 14%

Un informe anònim, que recull un blog del Financial Times, posa en dubte les estadístiques oficials del govern espanyol respecte a la caiguda del PIB el 2008 i 2009. Segons Economia, el PIB espanyol hauria caigut un 3,1% durant els dos anys anteriors. No obstant això, l'esmentat informe conclou que la caiguda real entre finals de 2007 i finals de 2009 arriba al 17,3% del PIB. És a dir, que si l'informe anònim és correcte el Govern hauria amagat una caiguda de 14,2 punts percentuals.

ADDENDA.- El blog financer Zero Hedge publica la còpia íntegra de l'informe anònim. (Via Barcepundit)

Spanish GDP Report

Els amb prou feines 20.000 manifestants de Madrid

17.228 persones van assistir a Madrid a la manifestació convocada pels sindicats UGT i CCOO amb motiu de la vaga general, segons el còmput efectuat per l'empresa Lynce per l'Agència Efe. Les dades facilitades per aquesta empresa tenen un marge d'error a l'alça del 15 per cent, que podria elevar el nombre d'assistents a la marxa fins 19.812.

Lynce és una empresa dedicada a comptabilitzar assistents a manifestacions i altres aglomeracions humanes, mitjançant el tractament informàtic d'imatges fixes i en moviment. El sistema tecnològic de còmput de participants en aglomeracions de què disposa el Projecte Lynce utilitza una tecnologia informàtica basada en la detecció i escrutini automàtic d’individualitats que ofereix com a resultat un mesurament 'persona a persona' i no una estimació .

Aquesta ha estat l'onzena manifestació que Lynce ha mesurat per encàrrec d'Efe. La primera va ser la convocada a Madrid per diverses associacions contra la reforma de la llei de l'avortament el 17 d'octubre de 2009. Lynce va computar 55.316 persones, que amb un marge d'error del 15 per cent podrien elevar fins a un màxim de 63.300.

La segona va ser la que va tenir lloc el 21 de novembre de 2009 a Madrid convocada per les organitzacions agràries Asaja, COAG i UPA per reivindicar solucions al problema del camp. Aquell dia, segons el còmput de Lynce, es van manifestar entre 15.000 i 17.000 persones.

El 12 desembre de 2009 van comptabilitzar 32.921 persones a la manifestació convocada per UGT i CCOO sota el lema 'Que no s'aprofitin de la crisi'. Comptant amb un marge d'error del quinze per cent, la xifra final podria elevar-se fins a un màxim de 37.860 persones.

El passat 23 de febrer, en la manifestació convocada a Madrid pels sindicats UGT i CCOO amb el lema "En defensa de les pensions, no al retard de la jubilació", van comptabilitzar 15.381 persones (fins a 17.000 aplicant un marge d'error del 10 per cent).

El 7 de març de 2010, es van comptabilitzar els assistents a la manifestació convocada per diversos col.lectius socials contra la reforma de la llei de l'avortament. Lynce comptabilitzar 9.726 assistents, amb un marge d'error a l'alça del 10 per cent, que podria elevar el nombre fins a un màxim de 10.700 persones.

El primer de maig, es van comptabilitzar els assistents a les manifestacions sindicals del Dia del Treball a Madrid (5.766 persones amb un marge d'error del tres per cent a l'alça) i Barcelona (1.638 amb el mateix marge d'error).

El 8 de juny, en la manifestació convocada per UGT i CCOO amb motiu de la vaga de la funció pública en contra de les retallades salarials aprovats pel Govern, Lynce no va poder fer servir el seu mètode de comptatge persona a persona pel fet que, a causa de la pluja, molts manifestants es aixoplugar sota paraigües. Com a alternativa, Lynce realitzar una estimació (càlcul de la superfície ocupada per la manifestació i assignació d'una densitat mitjana en diferents àrees de la mateixa) que va llançar una assistència propera a les 7.000 persones.

El 3 de juliol Lynce va comptar 51.500 assistents a la manifestació de l'orgull gai, amb un marge d'error a l'alça del 15 per cent, el que podria elevar la xifra fins 59.225.

Finalment, en la manifestació convocada en defensa de l'Estatut de Catalunya el passat 10 de juliol, Lynce comptabilitzar 62.000 participants, amb un marge d'error a l'alça del 20 per cent, el que elevaria la xifra fins 74.400.

Les dades d’aquesta empresa semblen força fiables, tant pel mètode emprat com si es contrasten amb càlculs independents de superfície ocupada pels manifestants. El fet que els seus resultats mai satisfaguin els convocants de les manifestacions, siguin de dretes o d’esquerres, espanyolistes o catalanistes, no és una prova científica dels resultats que publiquen però si un indicador de la seva imparcialitat.

dimecres, 29 de setembre de 2010

La fi d'una il·lusió



Velma Hart va manifestar a Obama el passat 20 de setembre la desil·lusió dels seus votants en un programa en directe de la CSBC.

"Sóc una mare. Sóc una esposa. Sóc una veterana d'Amèrica, una dels teus nord-americans de classe mitjana. I, francament, estic cansada".

"Estic esgotada de defensar-te, de defensar la teva administració, de defensar el canvi que vaig votar. Estic profundament decebuda amb el lloc on estem ara."

"Tinc dos fills a l'escola privada. La recessió econòmica ha tingut un cost enorme en la meva família".

"El meu marit i jo hem fet broma durant anys pensant que les nostres vides estàven ja molt enllà de l'era dels "perritos calientes" i dels fesols. Però, francament, aquèlla època està començant a trucar a la nostra porta i sembla que es cap a on ens dirigim de nou".

Un Obama decebedor només va saber respondre dient que "anem en la bona direcció".

Aquest bloc no està en vaga

dimarts, 28 de setembre de 2010

Periodista valenta



Una periodista de Ràdio França Internacional ha posat en dificultats al president veneçolà, Hugo Chávez, al preguntar-li sobre una possible falta de justícia del sistema electoral vigent, que proporciona més escons al Partit Socialista Unit de Veneçuela, el partit de Chávez, dels que els corresponen pel nombre de vots rebuts a les urnes.

dilluns, 27 de setembre de 2010

Obama no guanyaria ara les presidencials del 2012

El president nord-americà, Barack Obama, no obtindria la reelecció el 2012 si els comicis se celebressin ara, segons un sondeig elaborat per 'Polític' pel Centre d'Enquestes de la Universitat George Washington. Pel que fa a l'índex d'aprovació d'Obama, aquest roman en el 46 per cent. El 38 per cent dels consultats considera que Obama es mereix la reelecció, enfront del 44 per cent que asseguren que votaran per desbancar l'actual president. El 13 per cent considerarien votar a un altre candidat, mentre que el 6 per cent està indecís.

Per no existir Déu, renoi la feina que els dóna!

Darrerament, ensopego sovint amb articles, comentaris o anotacions blocaires, que ens anuncien la bona nova de la no existència de Déu. Sembla com si en aquest segon de la història de la humanitat que ens ha tocat viure alguns haugéssin descobert a l’uníson que Déu no existeix i que cal declarar la guerra a la religió per aconseguir, finalment, el paradís a la terra.

Ho he llegit de persones a les que tinc gran estima, personal i intel•lectual, i d’altres a les que no en tinc gens ni mica. Tot i el meu ateísme, m’he resistit fins ara a entrar en la polèmica perquè el tema m’aburreix profundament. I no tant per reiteratiu com per absurd i inútil, especialment a les societats democràtiques, laiques i/o aconfessionals, en les que vivim.

Que personalitats científiques de prestigi com Richard Dawkins o Daniel Dennet perdin el temps intentant demostrar especulativament la no existència de Déu ho trobo científicament ridícul, intel•lectualment irrellevant i, en el cas del primer, d’un tardà narcisisme adolescent.

Una cosa és l’inevitable debat científic sobre l’orígen, memètic o genètic, de la propensió religiosa i una altra molt diferent promoure una guerra contra la religió. Però no una guerra contra la nebulosa política islamista que ens ha declarat de manera contundent la guerra santa, sinó contra les religions cristianes que s’han adaptat a les societats obertes i que no comporten –ni tan sols en els rebrots arcaics del creacionisme- cap perill real per a les llibertats personals i polítiques al món Occidental.

La fe religiosa, ens agradi o no, forma part de l’ésser humà. És un atribut de base biològica. D’aquí que la guerra contra el fenòmen religiós sigui una guerra contra la naturalesa humana. Una guerra perduda, però extremadament cruel, com han demostrat a bastament cent anys d’experiència boltxevic a tot el món.

Per no existir Déu, renoi la feina que els dóna!

El que va dir Abbas als palestins dels EUA i que els media occidentals no van recollir

Abbas : "cada mes transfereixo 121 milions de dòlars, el 58% del pressupost total de l'autoritat palestina, a Gaza. Tot i això, Hamas no assumeix les serves responsabilitats. No comprenen qye el 96% de l'aigua d Gaza està contaminada. Ni que han dstruit l'economia, forçant la població a viure dels bens transportat a través dels túnels".

Abbas : "En comparació amb Gaza, Cirsjordània floreix. No vull dir que el creixement hagi arribat al màxim, però no té res a veure amb Gaza. Les condicions de vida milloren, hi ha teatres, cinemes, restaurants que obren fins tard perquè la gent se sent segura als carrers".

Abbas : "Gaudim d'una independència total, qu ens permet construir els fonaments d'un estat que està a punt de funcionar des del primer dia quan declarem el seu neixement".
Aquestes frases, que la majoria de mitjans van eludir, les he trobat a Al-Jazeerah.

dijous, 23 de setembre de 2010

Gimeno abandona el PSOE i demana sotmetre Zapatero a un impeachment

El dirigent socialista madrileny ho escriu en el seu blog:
Fué un deseo utópico intentar cambiar el Partido Socialista de Madrid de los Zerolo, Segovia, Tomás Gómez, Barranco, Trinidad Rollán, Lissavetsky, etc., al igual que el PSOE de Zapatero, Alonso, Pajín, Valenciano, Aído y tantos otros, pero mereció la pena.

Hoy lo tengo muy claro. Hay que ayudar a cualquiera que pueda sacar a Zapatero de la Moncloa, llámense PP, UPyD o IU.

Hoy me voy con la conciencia tranquila, tras haber intentado aportar catarsis a un Partido en el que la mediocridad se ha instalado tanto en su cúpula como en toda la organización y en el que nadie denuncia que Zapatero se ha cargado el trabajo de los españoles a lo largo de cuarenta años.

El Sistema Político Español no puede sostenerse al haber entrado en quiebra todas y cada una de sus instituciones.

Nos hemos cargado el modelo productivo y el Estado de las Autonomías, la educación tiene perfiles tercermundistas, el Estado del Bienestar corre serio peligro y la partitocracia se ha convertido en el peor enemigo de los españoles.

El pésimo nivel de nuestros políticos con corrupción por todas partes, sumado al absentismo de la sociedad civil y la pérdida de lo todo tipo de valores pintan un horizonte negro como en ningún país europeo.

Hay que empezar un nuevo ciclo de nuestra vida política y económica antes de que sea demasiado tarde.

Habría que someter a Zapatero a un proceso de impeachment, con mayores motivos que los aducidos en EEUU contra Nixon.

Si Zapatero está enfermo, o presenta graves síntomas de estar enfermo, no puede continuar al frente del Gobierno, porque ha debilitado la unidad nacional, hace el ridículo con su política exterior y cada vez que habla es mayor el desprestigio de España.

Quan la política real esdevé un circ, guanyen els pallassos

Belén Esteban seria la tercera força política espanyola per davant de IU si es presentés a les eleccions
Si las encuestas son, como las han definido algunos sociólogos y estadistas, una forma de sondear la opinión pública en un momento concreto, a día de hoy, en España, una candidatura oficial de Belén Esteban a la presidencia del gobierno contaría con el apoyo del 7,9% del electorado español, por lo que se convertiría en la tercera fuerza política de la nación, sólo por detrás de PP (40%) y PSOE (37%) y muy por encima de Izquierda Unida.
Més informació, aquí.

dimecres, 22 de setembre de 2010

Obama va autoritzar la CIA a crear un exèrcit clandestí al Pakistan

Un grup paramilitar clandestí, format per 3.000 combatents majoritàriament afganesos i creat i controlat per la CIA, està participant en operacions de recerca, captura i mort de talibans i membres d'Al-Qaeda al Pakistan. Així ho assegura el periodista nord-americà que va destapar l'escàndol del Watergate, Bob Woodward, en el seu nou llibre "Obama's Wars" (Les guerres d'Obama). Segons Woodward, el govern d'Obama ha decidit prendre aquesta iniciativa per tal d'evitar possibles nous atemptats en territori nord-americà.

Només dues coses. La primera: que em sembla molt bé. La segona: que si això ho hagués fet Bush, la notícia seria presentada com un nou escàndol i ocuparia durant dies les primeres pàgines dels diaris i les obertures dels telenotícies.

Com que el president Obama és el mesíes del progressisme, els mitjans evitaran aquest titular, que és el el que farien si manés Bush: Obama va autoritzar a la CIA a crear un exèrcit clandestí al Pakistan.

Espanya necessita estalviar 170.000 milions anuals per mantenir les pensions

España debería ahorrar 170.000 millones de euros anuales durante los próximos 40 años, lo que equivale a un 18% del PIB, para que los ciudadanos mantengan el nivel de vida actual tras la jubilación, según el estudio 'Un déficit significativo-Cálculo del desajuste en las pensiones en Europa' elaborado por Aviva en colaboración con Deloitte.


En los próximos 40 años, 24 millones de personas se jubilarán en España, lo que representa más de la mitad de la población actual. En este momento el ahorro en productos financieros de previsión social en España es de 266.203 millones de euros y debería aumentar en 170.000 millones anuales.

El consejero delegado de Aviva (empresa de seguros que comercializa planes de pensiones), Ignacio Izquierdo, destacó "la importancia de abrir el debate sobre las pensiones en el sector privado y público, así como añadir la perspectiva del ciudadano", durante la presentación del informe, presentado al mismo tiempo en varios países de la Unión Europea.

Estudi d'Aviva, aquí.

El vent podria haver fet retrocedir les aigues del Mar Roig

1:53 PM

WASHINGTON (Reuters) - Un fuerte viento este que sopló por la noche podría haber hecho retroceder las aguas del mar Rojo de la forma descrita en las escrituras bíblicas y el Corán y no Moisés, reportaron el lunes investigadores estadounidenses.

Simulaciones de computadora, parte de un estudio mayor sobre cómo los vientos afectan a las aguas, mostraron que el viento puede empujar y hacer retroceder el agua cuando una curva de río se funde con una laguna costera, señaló el equipo del Centro Nacional de Investigación Atmosférica (NCAR por su sigla en inglés) y la Universidad de Colorado en Boulder.

"Las simulaciones encajan bastante cercanamente con el relato en el Exodo", dijo Carl Drews de NCAR, que lideró el estudio, en un comunicado.



Obama es queda sense equip econòmic

EFE:
Washington, 22 sep (EFE).- El presidente de Estados Unidos, Barack Obama, llegará al ecuador de su mandato con un alto desempleo y un lento crecimiento económico, que deberá afrontar con un nuevo equipo de asesores tras la salida del tercer colaborador en solo tres meses.

La Casa Blanca anunció ayer que Lawrence Summers, responsable del Consejo Nacional Económico (NEC, por su sigla en inglés), el principal órgano asesor económico de la presidencia, abandonará su puesto este noviembre para retomar su carrera académica en la Universidad de Harvard.

Su salida se une a la de Christina Romer, la presidenta del Consejo de Asesores Económicos de la Casa Blanca, que se marchó a la Universidad de California, en Berkeley, a principios de este mes, y a la del director de Presupuesto de la Casa Blanca, Peter Orszag, que abandonó su puesto en julio.

Estos tres altos funcionarios conformaron junto al secretario del Tesoro, Timothy Geithner, las bases sobre las que se apoyó Obama para luchar contra la recesión económica cuando llegó a la Casa Blanca y para estimular el crecimiento del país.

Zapatero al WSJ: "Les expulsions ordenades per Sarkozy no són per motius ètnics"

The Wall Street Journal:
"President Sarkozy explained his deportation policy affecting citizens from Romania and Bulgaria. Some of them were Roma, some others weren't .

They haven't been deported because of their ethnic origin.

The measures were adopted within the rule of law. Integration principles must work, but also public order must be respected in suburban settlements lacking sanitary or security conditions."
ADDENDA.- Alemania devolverá 8.500 gitanos a Kosovo

dimarts, 21 de setembre de 2010

El sector públic té uns 4.400 alliberats

La vicepresidenta primera del govern, María Teresa Fernández de la Vega, ha preferit donar la xifra en percentatge i poder afirmar així que els alliberats del sector públic "només són el 0,14%".

La pistola de Berlusconi

L'actual primer ministre italià temia que la màfia o algun grup terrorista d'extrema esquerra el segrestéssin donat el seu creixent estatus social en la convulsa Itàlia del 1977. Per defensar-se, no dubtava a portar una petita i potent pistola.

La fotografia ha estat publicada pel setmanari italià L'Espresso després que el fotògraf que la va capturar, Alberto Roveri, la trobés per casualitat revisant seu arxiu per digitalitzar-lo.

Vergonyós

El futur diari ARA ha rebut ja una subvenció de la Generalitat de 980.000 euros. Algú podria pensar que un projecte nou seria diferent, però no. Per això han de justificar-se abans de nèixer. Vergonyós.
El posicionament d’ARA respecte a les subvencions és el següent:

1. Considerem imprescindible una política de subvencions als mitjans de comunicació en català per la seva situació de desavantatge.
2. Creiem que aquestes subvencions s’haurien de concedir tenint present només criteris absolutament objectivables: audiència, difusió, creixement…
3. Defensem i proposem unes noves regles del joc basades en uns criteris objectius i en la plena transparència, unes noves regles que assegurin una relació clara, sana i eficaç entre el poder polític i el nostre sector. Aquesta transparència i objectivitat han d’imperar tant en les concessions d’ajuts concrets com en els acords col·laterals que afecten el conjunt del sector mediàtic, com ara els de caràcter publicitari o de compres de subscripcions, o d’altres que afectin l’ecosistema dels mèdia al nostre país.
4. Mentre això no canviï, no renunciarem a acudir a totes les convocatòries que hi hagi, ja que no fer-ho seria donar avantatge als competidors.
5. Farem públics a través de l’apartat de bones pràctiques del nostre web tots els acords d’aquest tipus que establim amb l’administració.

La majoria d'àrabs creuen que és una bogeria fet una mesquita a la zona zero

Una enquesta feta per Elaphe, el diari electrònic més respectat del món àrab, mostra que un 58% dels musulmans enquestats consideren una bogeria construir una mesquita a prop de la zona zero.

Wall Strett Journal, Via Barcepundit.

ERC presenta un vídeo contra CiU pel cas Palau

dilluns, 20 de setembre de 2010

Però no era un "camp de concentració"?


Israel i l'ANP han acordat l'aixecament de la venda de cotxes nous a Gaza. La primera entrada s'ha fet avui. 16 Volkswagen i 4 Hyundai, que es vendran a preus que oscil·len entre els 3.000 i els 6.000 euros.

El Nobel Arber Werner no veu perill en els transgèncis

El premi Nobel de medicina Arber Werner explica que el que passa quan es fan manipulacions genètiques en les plantes és més o menys el mateix que passa quan aquestes alteracions es produeixen de forma natural, o per empelts: res. No hi ha catàstrofes, només una espècie nova.

La recessió als Estats Units va acabar el juny del 2009

La recessió econòmica dels Estats Units va acabar el juny del 2009 i va tenir una durada de 18 mesos, segons ha confirmat el National Bureau of Economic Research, encarregat de declarar oficialment el començament i final de les recessions al país. "La recessió va durar 18 mesos, i això la converteix en la més llarga des de la Segona Guerra Mundial", indica la institució en un comunicat. Les recessions més llargues fins ara havien passat entre el 1973 i el 1975 i del 1981 al 1982, que van durar 16 mesos.

Primeres reaccions:

Xavier Sala i Martín
RECESSION WAS OVER IN JUNE!!!!!The National Bureau of Economic Research is the (private) organization in charge of dating business cycles in the United States. Their dating committee decided today that the recession that started in November 2007 was officially over by June 2009. This means that this is the longest recession since the Great Depression of the 1930s (although the second and third longest were close: 16 months as opposed to 18 months now). It also means that those "gurus" that forecasted that the worst would come in mid 2010 were exactly wrong. Third, it means that it takes these experts a LOOONG time to see when a recession starts and when it ends. And finally, related to the previous point, the implications of the "Keynesian Solution" to the recession (that is, the implications of extravagantly large government deficits and debts) will not be seen by the experts for quite a while.

Labordeta ja ha assolit l'última llibertat

dissabte, 18 de setembre de 2010

Mao va matar 45 milions de xinesos durant el Gran Salt Endavant

Probablement, la més gran estafa del segle XX ha estat la de fer creue que només el nazisme ostenta, de llarg, el primer lloc en la història de la ignomínia, deixant en la penombra la infamia del comunisme. Tot i que el comunisme ha estat quantitativament més letal que el nazisme i no menys cruel, els seus símbols gaudeixen encara d’una certa respectabilitat, desde les samarretes estampades amb la cara del Che Guevara als barrets de l’antic exèrcti roig soviètic amb la falç i la martell o l’estrella roja, passant per cantar la Internacional amb el puny enlaire en mítigs polítics i sindicals.

Durant dècades, s’han publicat llibres i documents sobre la repressió comunista a diferents paisos, però pocs es van convertir en best-sellers. La majoria d’aquests testimonis eren limitats a un país, una persona o una època molt determinada i, per tant, va ser fàcilment ignorats quan no desacreditats per una intel·ligència que, en paraules de Camus, "traint la seva herència i la seva vocació, va elegir la desemesura pel seu amor al patetisme i a l’exaltació”.

Amb la caiguda del comunisme a la Unió Soviètica i la progressiva obertura dels seus arxius s’ha pogut documentar millor la repressió marxista-leninista, no només pel que fa al Gulag sinó també a altres països. Un dels primers llibres que va intentar abordar el tema de les víctimes del comunisme va ser El libro negro del comunismo: crímenes, terror y represión (1997), editat per Stéphane Courtois. El llibre va ser molt criticat, no tant per les insuficiències que tenia –la falta d’accés a arxius de països com la Xina o Cuba, tancats a pany i forrellat-, com per la intransigència d'aquells que encara creien -i creuen encara- en la bondat del comunisme.

Ara, la bibliografia sobre les víctimes del comunisme s’ha ampliat amb un treball molt importat sobre el Gran Salt Endavant de 1958 a la Xina de Mao. L’historiador de la Universitat d'Hong Kong, Frank Dikötter, que ha tingut accés sense precedents als arxius oficials del partit comunista, ha documentat que almenys 45 milions de persones van morir de sobretreball, inanició o pallisses a la Xina durant quatre anys.

Segons informa “The Independent
Dikötter compara en magnitud la sistemàtica tortura, brutalització i inanició dels pagesos xinesos amb la Segona Guerra Mundial (...) Un terç de totes les cases de la Xina foren destruides per a fabricar fertilitzant mentre el país queia en la fam i la inanició. (...) Les comunitats agrícoles rurals eren vistes pel partit comunista com mers dígits, una ma d'obra sense nom. Els càstigs oficials pels furts més banals, com robar una patata, fins i tot als nens, consistien en lligar-los i tirar-los a l’aigua; obligar els pares a enterrar vius els seus fills o cobrir-los d'excrements i orins; altres eren cremats o s'els hi tallava el nas o l'orella. (...) La gent era forçada a treballar nua en ple hivern; al 80% de la població d'una regió se li va prohibir l’accés als menjadors públics per ser massa vells o malalts, és a dir, que foren deliberadament morts de fam.
Tot i els esforços de la correcció politica per evitar l'equiparació del nazisme i el comunisme, ja no hi ha dubte que són les dues cares de la mateixa moneda: el totalitarisme genocida i criminal de les utopies racials i de classe.

divendres, 17 de setembre de 2010

"Ho he vist al Twitter"

Paper Papers:

Time publicó ayer esta foto de un tornado sobre la Estatua de la Libertad. Todo un invento, explica Craig Kanalley. Antes se decía "lo han dicho en la tele" como argumento de autoridad. Ahora es "lo he visto en Twiter". Vadim Lavrusik se remite a los clásicos: "Si tu madre te dice que te quiere, compruébalo igual". No hay caso: mientras dure la tontería 3.0 el papanatismo vencerá al periodismo.
Niño Becerra: "Si yo fuera Rajoy no ganaría las elecciones"

Carta als "ciutadans de tot el món" dels fills de Sakineh

Sajjat Ghaderzadeh, fill la dona iraniana condemnada a mort, ha fet pública una carta firmada amb la seva germana Saeideh adreçada a tots "els ciutadans del món". Amb la publicació d'aquesta carta, els dos germans assumeixen un gran risc. Donem-los suport!
"Nous ignorons ce qui se trame derrière les rideaux. Pourquoi et combien d’interviews et pour quelle raison ? Toutes ces souffrances parce que notre avocat a révélé la vérité et l’illégalité dans un dossier ? Pourquoi est-ce qu’avec la réalisation de fausses interviews, provoquent-ils leurs partisans contre nous, de façon à ce que nous soyons la cible de leurs attaques ? Pourquoi moi et ma petite sœur sommes-nous obligés de nous cacher ? Où est la justice dans tout cela ? Pourquoi ne nous laissez-vous pas être aux côtés de notre mère pendant l’interview ? Pourquoi jouez vous avec sa vie et avec la réputation de notre famille durant votre émission télévisée ? Pourquoi poussez-vous vos supporters contre nous afin que dans la rue, nous soyons suivis et frappés. Et qu’ils nous traitent de fils de… Combien de fausses interviews encore ?
Ces jours-ci, nous sommes perdus, à la recherche de nous-mêmes.
Tout ce qui arrive rend le sens de nos vies chaque jour plus incompréhensible.
Nous sommes fatigués et ne souhaitons qu’une chose: trouver refuge et paix dans les bras de notre mère.
Nous sommes fatigués, nous frissonnons, tant nous avons essuyé d’injustices et d’insultes, tant nous nous sommes cachés pour pleurer.
Ce chemin de vie obscure, nous le traversons la peur au ventre et le désespoir au cœur.
Nous sommes si fatigués d’avoir tant couru seuls.
Nous n’avons plus de larmes pour nettoyer nos joues.
Nous sommes fatigués d’avoir tant pleuré et nous voudrions tant, aujourd’hui, pouvoir pleurer avec toi.
Nous sommes fatigués de lutter seuls.
Nous voulons étreindre ton cou et embrasser tes épaules.
Oui, maman, cela fait des années que ni ton ombre ni celle de papa ne nous protègent plus. Souvent, nous gardons les yeux fixés sur la porte, mais ils nous interdisent, maintenant, d’avoir de tes nouvelles.
Qui sommes nous ? Des êtres vivants ? Où et pour qui sommes nous en vie ? Nous l’ignorons. Pourquoi Dieu nous a-t-il créés, tous les deux, ma sœur et moi? Sommes-nous venus au monde pour subir tant de tortures ? Pourquoi et combien ? Durant notre enfance, alors que nous nous recroquevillions de peur dans les ruelles sombres et froides, nous avons perdu notre maison.
Pendant que les filles s’amusaient dans les bras de leur mère pour qu’elles leur tressent les cheveux, ma sœur, elle, frissonnait dans le froid et la neige, en priant le long du grand mur de la prison pour que, peut être, on la laisse apercevoir sa mère.
Pendant que mes camarades étaient assis aux côtés de leur père, avec qui ils répétaient leurs devoirs d’école, moi, j’étais témoin du meurtre de mon père, et, encore plus douloureux, de la fausse et ignoble accusation de l’assassinat de notre père par notre mère.
Toujours, lors du cours de dictée, nous faisions des fautes au mot « mère », pour que le maître nous punisse et nous fasse écrire, mille fois, sur une feuille blanche : « Mère ». Pouvez vous l’imaginer ?
Notre avocat Houtan a lui même perdu son domicile. On ne l’autorise même plus à pénétrer à l’intérieur du ministère de la Justice pour le seul crime de nous avoir défendus. Il a même besoin de quelqu’un pour le protéger. Cette vie est devenue, pour nous tous, une tragédie. Peut être que l’interrogateur des services de Renseignement du Régime, la semaine dernière, au moment de la perquisition du bureau de notre avocat, avait raison quand il nous a annoncé que, même si nous retrouvions notre mère, “ils” ne nous ne laisseraient plus jamais vivre en paix. Car, selon lui, le monde se préoccupe uniquement de la libération de notre mère, pas de notre vie.
Oui, notre vie n’a aucun sens. Nous sommes rejetés de partout, y compris dans notre propre famille.
Le jour où, au comble du désespoir, j’ai appelé Mme Mina Ahadi, et le jour où j’ai observé d’Iran le soutien si généreux de nos amis, connus et inconnus, du monde entier, ont été comme la lumière dans la pénombre de la solitude.
Nous vous supplions, du fond du cœur, de continuer de penser à nous, mais aussi à nos semblables, et à toutes les personnes emprisonnées en Iran, surtout qu’ils n’ont pas la possibilité de se défendre alors qu’ils sont innocents. Oui, nous vous prions. Nous vous supplions."
Sajjad et Saeideh, au monde entier.

La carta es publica al blog de Bernard-Henri Lévy.

Externalització educativa via digital

El servei de subcontractació ha començat a estendre's al camp de l'educació. Una escola al Regne Unit ha estat la primera a externalitzar un servei d'ensenyament de matemàtiques ofert des de la Índia. Així, uns 100 professors de Punjab donaran lliçons a joves britànics de 11 anys que necessiten reforçar els seus coneixements en matemàtiques.

dijous, 16 de setembre de 2010

Sobrequés acusa Montilla en una carta d'haver marginat el sector catalanista del PSC

La Vanguardia:
Como consecuencia de un proceso interno, democrático pero no exento de maniobras que renuncio a calificar, quienes representábamos lo que ha venido en denominarse el sector catalanista del partido, no sólo quedamos en minoría, sino que fuimos objeto de una implacable marginación.

En lo que afecta a mis relaciones con la organización que diriges –y a las de otros de los que yo no soy su portavoz-, se inició entonces un período gélido de mutuo desamor que ha llegado hasta hoy. Un impenetrable silencio ha sobrevolado y presidido estos largos años. El alma catalanista, al menos la más intensa, quedó en un segundo plano, y la propuesta federalista defendida por el partido fue entonces y sigue siendo hoy un planteamiento sin contenido real y que no va más allá de un autonomismo constitucional caduco y de vuelo gallináceo.

Los tiempos políticos han cambiado en los últimos meses con el progreso de las opciones independentistas o, cuando menos, soberanistas. La aceptación de esta realidad ha sido –con excepciones de las que no vale la pena ni hablar- bastante generalizada. En este tren rápido hacia el futuro, el partido que diriges sigue ocupando el furgón de cola. Sigue tratando de parchear un Estatut que pierde fuelle por los cuatro costados y que sigue sin ser aceptado, no ya sólo sin amor, sino también de mala gana y como mal menor por quienes son hoy los principales aliados españoles del partido que diriges. Creo que éste no ha sabido captar la fuerza que impulsa el país hacia un futuro político nuevo o que, simplemente, niega que desee vivir bajo los nuevos vientos que soplan en nuestro milenario Principat.

Estoy convencido por ello de que a Catalunya le conviene un cambio político; necesita de quienes han sabido incorporar a sus objetivos de futuro el concepto de «som una nació, nosaltres decidim» y de un líder que al ser preguntado si votaría de manera afirmativa en un referéndum sobre la independencia de Catalunya, responde que sí de forma clara, contundente y sin complejos.

Aun considerando positiva la formación de grupos que se proclaman independentistas a secas, tras una concienzuda y no fácil reflexión sobre lo que más conviene al país en vistas a un futuro que convierta a Catalunya en un estado soberano dentro de la comunidad europea y del concierto mundial de las naciones independientes, he llegado a la conclusión de que quien mejor puede impulsar y liderar este proceso no es otro que Artur Mas y el partido o la coalición que lidera. Por solvencia personal y por la indiscutible fuerza social que da alas a la organización que preside. Comparto, pues, lo que he oído decir a alguien por quien siento un profundo respeto y una no menor admiración, y, además, que ha tenido una de las más altas responsabilidades en el partido del cual eres primer secretario: «ara li toca a en Mas».

Nebrera, candidata a presidenta de la Generalitat

L'exdiputada del PP català Montserrat Nebrera ha anunciat aquesta tarda que es presentarà a les eleccions catalanes amb el partit que va fundar fa uns mesos, "Alternativa de Govern", una decisió que atomitza encara més el panorama polític català davant la cita del 28 de novembre. 
Nebrera ha elegit el monument dedicat al timbaler del Bruc", que en fer ressonar el seu tambor al massís de Montserrat va aconseguir fer creure a l'Exèrcit de Napoleó que eren molts menys que els seus rivals, per revelar aquesta incògnita. 
 L'exdiputada del PPC portava mesos demorant la decisió de si concorreria o no a les autonòmiques amb la seva formació i, malgrat els problemes que ha tingut per articular una estructura política a Catalunya i de la despesa que comporta una campanya electoral, ha decidit donar el salt. 
Amb l'anunci de Nebrera, les autonòmiques de novembre es presenten com unes de les més competides des del restabliment de la democràcia, perquè a les cinc llistes tradicionals (PSC, CiU, ERC, PPC i ICV-EUiA) s'afegeixen altres en principi més minoritàries que aspiren estar en l'hemicicle.

És el cas de Ciutadans, que aspira a seguir mantenint representació al Parlament, d'UPyD, de Reagrupament, de la Solidaritat Catalana per la Independència de Joan Laporta i de la de Nebrera, que pretén ser un referent liberal al Parlament.

Col·laboradors seus han precisat a Efe que, tenint en compte els pocs mitjans econòmics amb els quals compten, és possible que Nebrera només es presenti a la província de Barcelona, per concentrar esforços.

Malgrat que es dóna per fet que Nebrera encapçalarà la llista i que la lletra N és la sigla amb la qual s'identifica la formació, ella ha comentat que el candidat serà elegit democràticament pels membres de la formació.

Nebrera ha presentat a Alternativa de Govern com un partit de filosofia "profundament liberal" que pretén "regenerar el sistema polític", "fer més eficient el sector públic" i evitar "la guerra de trinxeres que s'ha generat a Catalunya respecte al model territorial".

D'acord amb aquest caràcter liberal, l'exdiputada del PPC ha garantit que el seu eix d'actuació bàsic serà la defensa de la llibertat i, a preguntes dels periodistes, ha dit que és possible que el seu partit pugui atreure persones que havien estat al PP, a CiU o en UDC, però que vol dirigir-se fonamentalment al "demòcrata descontent".

ADDENDA.- El PSC i Ciutadans pel Canvi materialitzen la ruptura

La discoteca "La Meca" cedeix als islamistes i canviarà de nom

La discoteca "La Meca" es va inaugurar fa uns 20 anys i durant 10 va estar en funcionament sense que mai ningú s'hagués escandalitzat. Ara, els seus propietaris l'han rehabilitada per tornar-la a fer funcionar, però un musulmà senegalès resident a Espanya s'ha ofès i ho ha denunciat als seus col·legues. Les televisions Al-Arabiya o Al-Jazzira han explotat a bastament el tema i el resultat ha estat una campanya d'amenaces d’atemptats i atacs de hakers al web de la discoteca, exigint-los el canvi de nom immediat. Com sempre en aquesta mena de temes, les autoritats deixen d'exercir la seva autoritat i miren cap a un altra cantó o tiren pilotes fora, com per exemple proposar un procés “participatiu” per trobar-li un altra nom. També com sempre, els imams i les entitats islàmiques d'Espanya callen i, quan parlen, ho solen fer per manifestar la seva comprensió amb els amenaçadors. En aquests situació, els propietaris, sols i espantats, acaben per baixar-se els pantalons i agenollar-se de cara a l'autèntica Meca amb el cul a l'aire.

Zombie Buildings


A Espanya "hi ha 1,5 milions d'unitats residencials inacabades, sense vendre i aïllades al llarg de la Península, producte d'una bombolla immobiliària devaluada que amenaça de minar l'economia en els propers anys". Ho diu el Wall Street Journal, que qualifica aquests edificis inacabats, com la torre Lugano de Benidorm, de "Zombie Buildings".

L'estafa de les pensions


La autèntica reforma del sistema de pensions seria la seva privatització. L'Estat, amb el seu monopoli, ha fet creure a la gent que ningú garanteix la pensió millor que ell. Amb el boom natalista, l'estafa de la piràmide ha funcionat. Ara, amb l'envelliment galopant de la població, arriben les retallades. Les pensions no són un regal de l'Estat, sinó el resultat de les nostres aportacions. Per què han de ser, doncs, els polítics els que fixin el que hem de cobrar i no nosaltres mateixos?

dimecres, 15 de setembre de 2010

Contra Sarkozy es viu millor

ACTUALITZACIÓ: Rectifico la confusió entre les circulars del 24 de juny i la del 5 d'agost. Certament, aquesta segona circular, al concretar la prioritat amb els gitanos com a grup, planteja alguns dubtes. Però s'ha de dir també que no modifica els procediments establerts en circulars anteriors.

Tothom parla de la circular del 5 d'agost , que concreta la del 24 de juny, com de la prova inequívoca que el govern francès està procedint a la deportació en massa de gitanos al marge de la llei. La veritat és que sembla que la majoria dels que informen del tema no s'han llegit cap de les dues circulars. I si ho han fet no les han entès o només han entès el que els ha convingut. Probablement, perquè a una certa classe de periodistes 15 pàgines són massa i més si estan escrites en francès. Però de la seva lectura, el que es desprèn és la voluntat decidida d'utilitzar vies legals per solucionar el problema d'arrel amb un respecte escrupulós per no infringir la legalitat, francesa i europea.

El que la Terra sap i els ecocondríacs no

El premi Nobel de Física, Robert B. Laughlin, escriu:
El temps geològic és un concepte ben vast. La precipitació total que cau al món en un any és aproximadament d'un metre de pluja, l'alçada d'un gos perdiguer. La quantitat total de pluja que ha caigut al món des dels inicis de la revolució industrial és d'uns 200 metres, l'alçada d'un pantà. El sentit comú ens diu que danyar una cosa tan vella com la terra és més fàcil d'imaginar que de fer. La terra ha viscut massives explosions volcàniques, inundacions, impactes de meteorit, formacions de muntanyes i tota mena d'altres abusos infinitament superiors al que l'home pot produir, i segueix aquí. És una supervivent. El CO2 de la crema de combustible fòssil per part de l'home pot tenir el potencial d'augmentar la temperatura mitjana fins arribar a modificar el temps. Els governs s'han alarmat. Però la terra passa d'aquests governs i la seva legislació. Passa de que baixis el teu termostat o condueixis un cotxe híbrid. La terra projecta dissoldre el gruix d'aquest CO2 als seus oceans en un mil.leni fins que la concentració a l'atmosfera no sigui gaire més elevada que avui en dia. I durant desenes de mil.lenis lentament transferirà l'excés de CO2 a les roques fins que els nivells del mar i de l'aire retornin al que eren. El procés durarà una eternitat des d'una perspectiva humana, però representarà només un breu instant de temps geològic.
Resum traduit per Josep C. Vergés.

Immaculadament concebuts


L'Advertising Standards Authority, l'ens que regula la publicitat al Regne Unit, ha prohibit una campanya publicitària de l'empresa de gelats Antonio Federici -que preveia la col·locació d'anuncis a la rodalia de la catedral de Westminster- per considerar-la ofensiva per als catòlics. La llibertat d'expressió agonitza.

dimarts, 14 de setembre de 2010

Reid a punt de perdre l'escó

El líder de la majoria demòcrata al Senat, Harry Reid, lluita desesperadament per la seva supervivència política, ja que podria perdre el seu escó al Senat per l'estat de Nevada el pròxim 2 de novembre. Segons un sondeig de Reuters/Ipsos difós avui, Reid supera només per dos punts el candidat del "Tea Party" Sharron Angle. Si les eleccions fóssin avui, el 46% dels votants de Nevada ho farien per Reid i el 44% per Angle. El marge d'error és de 4,6 punts percentuals.

Efectivament, ja no és el que era

Un presentador de la BBC condenado por inventar que mató a su amante

dilluns, 13 de setembre de 2010

La BBC s'apunta al rentat de ceervell de la infància

A milions de nens i joves de tot el món els tornaran a rentar el cervell, ara amb el suport de la BBC. En un remake d'quelles "historias ejemplares" de la nostra infància o de "Franco, ese hombre", els explicaran com la malvada raça humana acaba amb el planeta Terra i els instarà a militar en els rengles de les joventuts ecofeixistes per evitar el col·lapse de la naturalesa, que no de la civilització, que, com tothom sap, és cosa d'homes. I tot això ho faran impunement, amb l'aplaudiment i la col·laboració de les institucions encarregades de fer complir les llei de defensa de la infancia i la joventut. Terrorífic. Però ja saben que el terrorisme no existeix al llibre d'estil de la BBC.

Federalisme competitiu

Lorenzo B.de Quirós entrevistat per Enric Juliana:
"España puede estallar en los próximos años. La crisis va para largo y cabe el riesgo de una implosión. El régimen autonómico, el famoso café para todos, ya no se tiene en pie. Es un sistema en quiebra que puede acabar empujando a Catalunya a la independencia. Una independencia que es más factible de lo que mucha gente piensa. Lo acabo de escribir en un artículo titulado "La cuestión catalana" (diario El Economista del 2 de septiembre) y me parece que he pisado algún callo.

Tomo nota y me permito recordarle a Bernaldo de Quirós la pasión de José Bono por el artículo octavo de la Constitución, que encomienda a las fuerzas armadas el mantenimiento de la integridad territorial.

–Vamos a ver, seamos serios y dejemos la retórica para otro día. Formamos parte de la Unión Europea y estamos en el siglo XXI. ¿Alguien cree que podríamos enviar al ejército a disparar por las calles de Catalunya? El mundo hoy es otro. En España hoy no hay nadie dispuesto a morir por Danzig.

–Tiros quizá no los habría. Pero tensiones sociales y turbulencias económicas, con toda seguridad. Por mucho menos, ya hubo hace un par de años un intento de boicot comercial a Catalunya.

–Claro que habría tensiones y boicots, pero ¿durante cuánto tiempo? Oye, que quede claro, yo no soy un propagandista de la independencia catalana, que tendría efectos muy graves para España. Lo que quiero decir es que la unidad de un Estado nacional europeo dependerá cada vez más de los incentivos. No todo pueden ser costes y sacrificios. El incentivo se ha debilitado en Catalunya, porque la transferencia de rentas a la España meridional es excesiva. El Estado de las autonomías se sostiene gracias a las clases medias de Madrid, Catalunya y, en menor medida, Baleares y Valencia. El malestar catalán es fácil de explicar: Catalunya no tiene los beneficios de la capitalidad –Madrid se ha transformado en una gran capital planetaria– y su economía exportadora se halla muy sometida a los riesgos de la globalización. El pequeño empresario que se desloma para vender en el extranjero observa, atónito, que en el sur hay quien se pasa la tarde jugando tranquilamente al dominó gracias al subsidio del Estado. Quien no entienda el problema está ciego.

–Conspicuos liberales deMadrid proponen la recentralización de España.

Sí, muchos de mis amigos liberales defienden el regreso a un Estado central fuerte, pero yo creo que después de treinta años de sistema autonómico eso es imposible. La única solución es el federalismo competitivo. Definir bien el perímetro de las competencias estatales, acabar con las abusivas transferencias de renta y que cada uno espabile. Si Galicia quiere una policía de tráfico propia con motos BMW, que cree una tasa y se la pague...

–Andalucía es moralmente intocable en España...

–Oye, yo no estoy diciendo que los andaluces y los extremeños sean unos holgazanes. Yo digo que la masiva transferencia de dinero al sur es hoy injusta. En treinta años su diferencial de renta apenas se ha movido. ¿En qué han gastado el dinero? ¿Cómo han sido gobernados? El PSOE está defendiendo ese estatus como si fuera un partido africano. Si el sur de España tuviese la libertad federal de bajar sus impuestos y competir con Madrid y Catalunya, quizá las cosas le irían mejor."

Islam o Al Qaeda?

Obama: "No estem en guerra amb l'islam ni ho estarem. No va ser una religió la que ens va atacar aquell dia de setembre. Va ser Al-Qaeda, una penosa banda d'homes que perverteixen la religió."

Una vegada més la hipocresia socialdemòcrata atia la cerimònia de la confusió. La perogrullada de que hi ha milions de musulmans que practiquen pacíficament la seva religió i rebutgen el terrorisme és del mateix calibre que l'afirmació que la majoria d'alemanys que van portar el nazisme al poder no els semblava bé l'Holocaust.

El que realment importa, per veure les coses amb tota la seva amplitud. és comprendre que Al Qaeda probablement no seria res sense l'Islam, de la mateixa manera que sense la complicitat de la gran majoria de la societat alemanya el nazisme possiblement no hauria pogut arribar tan lluny..

Ho explica amb una claredat diàfana Gabriel Albiac:
Al Qaeda, por sí sola, es apenas nada. El mejor documentado de los estudios sobre el grupo de Bin Laden, el de J. Burke, traza un mapa que está muy alejado de lo que Occidente entiende como organización terrorista. Nada hay en Al Qaeda de la red piramidal que define el terrorismo moderno. Sencillamente, porque el modelo de éste es el Estado, a cuya estructura disciplinaria se ajusta como un calco el terror revolucionario. Pero el Estado es una abominación vetada por un Islam que no reconoce otra red de identificación que la ummah, la comunidad universal de los creyentes bajo el mandato del Libro. Al Qaeda no necesitó nunca organización, porque su logística la ponían la red de las mezquitas, el clero wahabí y la obediencia coránica.

¿Al Qaeda o Islam? Al Qaeda sola, tal vez hubiera logrado consumar el atentado de 2001; aunque no lo juzgo muy probable. Sin la mitología-Islam, hubiera sido aniquilada de inmediato.

Algunes professions que seran imprescindibles en 5 anys

Via Antoni Albert:

Professions mèdiques i científiques

Conseller metge genètic. Encarregat d'assessorar sobre el tractament de les patologies a partir del genoma dels pacients, amb estudis mèdics i biotecnològics.
Nanometge. Metge amb formació nanotecnològica, que haurà de combinar coneixements de medicina, robòtica, biotecnologia i biomedicina.
Cirurgià de la memòria. Expert en nanomedicina orientat a implants de xips de memòria.
Regenerador de teixits corporals. Expert en cirurgia plàstica, robòtica, genètica, biotecnologia i biomedicina.
Geomicrobiólogo. Amb formació en geologia, microbiologia i ciències ambientals, s'especialitzarà en la creació i cultiu de microorganismes orientats a la medicina o per tècniques de control ambiental.
Tècnic en eficiència energètica. Serà un professional amb estudis en enginyeria orientada a les energies renovables i al control de l'eficiència en edificis i màquines energètiques.
Reciclador ambiental. Expert en física i química que es centrarà en el reciclatge dels residus per a la seva conversió en material renovat o font energètica.

Professions relacionades amb Internet

Gestor de comunitats. Encarregat de la gestió de fòrums i comunitats on pugui incidir una entitat o empresa determinada, amb la missió d'identificar grups de persones afins els gustos es puguin canalitzar. Al tenir aquestes comunitats un caràcter transnacional, serà imprescindible domini idiomàtic, formació humanística, a més de coneixements de màrqueting i capacitat de comunicació.
Advocat tecnòleg. Les operacions comercials, en "el món pla", a través d'Internet, exigiran l'existència d'experts en lleis transnacionals que puguin ajudar a regular i resoldre conflictes entre empreses de diferents països.
Posicionador de marques a la Xarxa. Les companyies, amb un mercat d'abast global, hauran de posseir gestors que col.loquin la seva marca, els seus serveis, en les xarxes socials i en els punts neuràlgics de la xarxa, on puguin localitzar el seu autèntic target.
Creador i gestor de marca personal. Existir serà equivalent a estar a la xarxa. I viceversa. Per això, si no s'és expert, s'haurà de tenir qui tingui cura de la imatge o marca personal a la xarxa, desenvolupant en les xarxes socials, en els microblogging, etc.
Avatar o professor o metge virtual. Seran experts en dirigir i manejar suports físics (robots) que puguin entrar en contacte, però a distància, amb alumnes o pacients, per a un nivell d'atenció determinat.
Controlador de dades personals. La privacitat i la imatge serà un valor cada vegada més vulnerable i apreciat. D'aquí la necessitat de tenir qui pugui protegir o evitar, i en cas necessari netejar, tot allò que pugui originar algun detriment de la pròpia identitat personal digital. Aquest expert haurà de tenir coneixements d'informàtica i de dret.
Organitzador virtual. Serà l'encarregat de gestionar el volum d'informació rebuda amb la finalitat d'organitzar i sistematitzar, a més de controlar la informació sensible.
Seleccionador de continguts. L'augment progressiu d'informació que arribarà del món pla i que pot ser de vital interès per a les empreses, exigirà l'existència d'aquest tipus d'experts que tingui com a prioritari filtrar la informació, a més de buscar-la, creant les eines pertinents al respecte. A més, hauran d'organitzar-de tal manera que sigui fàcil el seu maneig, la seva emmagatzematge i la ràpida recuperació en cas necessari. A més, haurà de ser perspicaç en detectar les tendències (trends) que en el marc de l'empresa puguin fructificar d'una o altra manera.

Professions tecnològiques

Enginyer de robots. La robòtica serà la nova revolució tecnològica que està al caure. Les màquines intel ligents, algunes amb capacitat de funcionar per mitjà de la veu, estaran a l'ordre del dia. Tot allò que es pugui automatitzar, s'automatitzarà. I serà missió d'aquests experts.
Constructor de vehicles alternatius. El cotxe elèctric és un simple primer pas d'una llarga història que queda per recórrer. Els nous enginyers i mecànics hauran de dissenyar alternatives viables energèticament.
Holografista. Experts en aquest camp tindran un ampli recorregut en el terreny de l'animació i de la creació d'espectacles digitals en tres dimensions.
Especialista en adquisició i fusions empresarials. El món pla o globalització 3.0 comportarà la fusió d'empreses situades en diferents parts del globus. Per això s'haurà de recórrer a analistes i advocats experts en aquest tipus d'actuacions.
Assessor cultural global. El món dels negocis s'estendrà a qualsevol part del globus. Aquest expert serà l'encarregat d'assessorar als executius perquè la seva actuació i aparença personal no sigui un motiu de fracàs en una operació de política comercial.
Broker de talent. Seran els encarregats de filtrar i redirigir a professionals perquè es circumscriguin en l'àrea o al país més adequat per a un bon resultat empresarial.
Consultor en simplificació i redisseny de negocis. La variabilitat dels mercats i els canvis tecnològics exigirà l'existència de professionals que siguin aptes per a racionalitzar, simplificar i sistematitzar processos, tecnologies i diverses estratègies de màrqueting de les empreses amb difusió global.
Especialista en microdifusió. La multitud a la xarxa, entesa com a consumidora d'informació i entreteniment, exigirà l'existència d'una segmentació que atengui de manera especialitzada les mitjanes i / o microaudiencias, arribant-se, fins i tot, a oferir continguts per a minories interessades.

Phil Jones contra les cordes

Entrevista a Phil Jones:
Pregunta. ¿Exageró usted o su equipo el calentamiento?
Respuesta. Nunca. No hemos manipulado los datos. No hay duda de que hay calentamiento. Hay otros dos grupos en América que usan otras series de datos y todos los grupos damos más o menos el mismo calentamiento. Nuestra serie da incluso menos que las de Estados Unidos.

(...)

P. ¿Quién cree que pudo piratear sus correos?
R. No lo sé. Ni yo, ni nadie. Estamos convencidos de que fue alguien de fuera de la universidad.

P. ¿Alguien que quería minar la confianza ciudadana en la ciencia del cambio climático?
R. Probablemente.

P. Afirmó que en esos correos había dicho "cosas horribles". ¿A qué se refería?
R. Quería decir que algunos correos vistos años después podían malinterpretarse. Tony Blair en sus memorias dice que ojalá nunca hubiera aprobado la Ley de Libertad de Información porque hace prácticamente imposible que el Gobierno tenga una discusión franca. Todo lo que escriban en un correo puede ser usado más tarde. Las cosas se sacan de contexto y se malinterpretan a la vista de acontecimientos posteriores. Esos correos nunca se escribieron para ser leídos diez años después.

(...)

P. ¿El debate sobre la influencia del hombre es relevante?
R. Hay científicos que aún dudan, pero son pocos. Y cuando les preguntas cómo explican el calentamiento ocurrido tienen muchas dificultades, porque es muy difícil encontrar otra explicación racional, aparte de los gases de efecto invernadero.

P. Dicen que hubo un periodo cálido similar en la Edad Media.
R. Hacen falta más evidencias para ese periodo, sobre el que hay información muy restringida, y solo del hemisferio norte.

P. Pero hubo periodos tan cálidos como el actual.
R. Sí, pero sabemos por qué hubo periodos cálidos y fríos en el pasado. La cantidad de radiación solar era distinta y por eso tendremos edades de hielo en el futuro. Esos procesos aún siguen y seguirán, pero tienen una escala temporal completamente distinta a la humana. Aquí hablamos de cambios climáticos en un siglo, muy rápidos comparados con los del pasado.

P. También hay quien dice que incluso si el calentamiento se debe a la emisión de gases de efecto invernadero no es preocupante.
R. En algunas regiones puede que no haya que preocuparse. En Europa occidental los impactos no serán demasiado graves. A los británicos no les importaría tener un clima un poco más cálido, así no tendrían que salir en las vacaciones. Pero en el sur de España, donde ya hace mucho calor, la vida se podría hacer muy difícil y en otras zonas aumentarían las sequías. Las previsiones que aparecen en el IPCC -Panel Intergubernamental de Cambio Climático- hablan de un aumento de temperatura de entre dos y seis grados en 2100 si seguimos emitiendo gases de efecto invernadero como hasta ahora. Incluso un aumento de dos grados es un calentamiento muy grande. Esa es la media mundial, así que algunas regiones se calentarían mucho más. No creo que esa incertidumbre sea una excusa para no hacer nada. Puedes decir que otras cosas son más importantes. Incluso la previsión menor supone un calentamiento 2,5 veces mayor que en el siglo XX.

P. Aun así a veces ha dicho que hay solución.
R. Hay gente que dice que estamos condenados, pero eso es ridículo. Incluso con seis grados más seguiremos aquí, no desapareceremos como especie. Y es ridículo mirar a la peor previsión.

(...)

P. ¿Y no cree que ha habido demasiado catastrofismo y que eso ha acabado por debilitar la percepción del problema?
R. Puede que sí por parte de organizaciones ecologistas, pero no creo que ese extremismo haya llegado a las revistas científicas, que solo publican hechos contrastados. El problema es cómo a veces esa información aparece en la prensa.

P. Algunas de esas afirmaciones alarmistas y sin rigor sí llegaron al IPCC.
R. No tantas en el grupo de ciencia.

P. Una investigación independiente concluyó que el gráfico del palo de hockey, que mostraba un aumento de la temperatura muy pronunciada en el siglo XX, era engañoso.
R. Ese diagrama no fue a ningún trabajo científico ni está en el último informe del IPCC. Fue para el informe anual de la Organización Meteorológica Mundial de 1999. Se hizo para un público no científico, por eso era relativamente simple. A veces nos piden que escribamos en términos sencillos para un público amplio, y a veces es difícil poner advertencias y que aún así siga siendo interesante para el público en general.

Obama o la hipocresia socialdemòcrata

Arcadi Espada:
El presidente Obama ha dicho que el pastor [Terry Jones] pone en peligro muchas vidas de americanos. Hubiese comprendido que semejante barbaridad la hubiese dicho un imán barbudo, pero no el jefe de una nación libre. Obama legitima que la respuesta a la quema de libros sea la quema de hombres. La equiparación es puramente espantosa. Y la materialización del espanto no es en absoluto un ejercicio retórico. Si mañana, y en nombre de Alá y su venganza, alguien destroza una vida americana, el presidente Obama sólo tendría un modo de ser coherente. Decir:

—Es lógico.

Cualquier reacción ante un hecho simbólico que traspase los limites del símbolo es una aberración impropia de un hombre civilizado. Obama podría haber condenado el gesto, calificarlo de repulsivo y de abyecto; podría haber advertido, incluso, que provocaría una quema de biblias o acciones de parecido voltaje emocional. Pero nunca tendría que haber dado por lógica la principal diferencia pragmática entre los dos Libros: ningún cristiano reaccionaría ante la quema de biblias destrozando infieles en una estación de tren. Las palabras, flojísimas e inmorales, de Obama llevan consigo otra siniestra equiparación entre quemas librescas y humanas. Y esta atañe, por así decirlo, a las filas propias. En Irak y Afganistán, América ha liquidado (y sigue liquidando) miles de musulmanes. Esta actividad ha provocado desesperadas respuestas islámicas. Quemas de hombres. La única posibilidad moral que Obama tiene de justificar las invasiones es la defensa de un orden donde puedan quemarse biblias y coranes y hacérselo sobre lo más barrido. ¿Invadir Irak y Afganistán, pasar a fuego hombres, mujeres y niños en nombre de la libertad duradera y luego convertir a un estrafalario pastorcillo en responsable de las futuras matanzas de americanos? Hombre, hombre. Es improbable que la hipocresía socialdemócrata haya alcanzado un grado semejante en cualquier otro lugar y circunstancia de nuestro tiempo.

divendres, 10 de setembre de 2010

La BBC ja fa temps que no és el que era

Al blog dels editors de la BBC en espanyol, Adrián Fernández intenta explicar perquè la cadena britànica no utilitza mai la paraula terrorista per qualificar ningú, persona o institució. Fernández, que cita el llibre d'estil de la casa, diu:
Nuestra credibilidad se ve socavada por el uso descuidado de palabras que conlleven juicios emocionales o de valor. La palabra "terrorista" en sí misma puede ser un obstáculo, más que servir de ayuda para entender lo acontecido. Deberíamos informar sobre los hechos tal y como los conocemos y dejar las valoraciones a otras personas...Tenemos la responsabilidad de ser objetivos e informar de modo que permitamos a nuestra audiencia sacar sus propias conclusiones sobre quien está haciendo qué a quién."

O sea, en pocas palabras, no nos interesa el periodismo de etiquetas, queremos contar lo que pasa y dejar que las calificaciones en todo caso las hagan otros. (...) Es simplemente que nosotros en el Servicio Mundial de la BBC no ultilizamos ese adjetivo.
El problema, com diu l'Arcadi Espada, és que aquí terrorista és substantiu:
Ciertamente, los adjetivos son libres. Sin embargo, el grave problema del editor Fernández es que terrorista, en el sentido que aquí se dilucida, no es adjetivo sino sustantivo. Es decir, no pertenece al ámbito adjetivo de los comentarios sino al objetivo de los hechos; ese ámbito al que con mundial prosopopeya el editor Fernández dice atenerse. Terrorista, contra lo que él cree, es una descripción meramente técnica, donde terror es al hombre lo que madera al carpintero. Terrorista no prejuzga moral alguna y debería quedarse tranquilo el editor Fernández: puede haber terroristas buenos. Sólo hace falta que pregunte a sus madres. O al venerable Mandela, cuya experiencia cita para justificar la imposibilidad de utilizar el vocablo. No hay imposibilidad alguna: Mandela, como Moshe Dayan, fue un terrorista.

Es evidente que detrás de los terrores de la BBC se halla el problema de distinguir entre el terrorismo y la guerra, y entre la violencia de los estados y la de los grupos. Pero el problema no se soluciona impartiendo vacuas lecciones de objetividad periodística ni confiando en la superstición de que con la desaparición de la palabra desaparece el problema.

Així seran les pantalles del futur (en quatre o cinc anys)

Nou suïcidis al dia

A Espanya se suïciden nou persones al dia, segons dades publicades avui per l'Institut Nacional d'Estadística. L'any 2080 es van treure la vida un total de 3.421 espanyols. xifra que supera amb escreix les morts per accident de trànsit, que van ser 3.021. De tots els suïcides, la tercera part són homes (78,31 per cent) i la resta, dones (22,56 per cent). El 25% són menors de 25 anys. Segons dades de l'OMS, cada 40 segons se suïcida una persona, esdevenint la primera causa de mort violenta al món (un milió de suïcidis a l'any i 20 milions d'intents), xifra que supera el nombre de morts per guerres i homicidis junts.

La magnitud de les xifres contrasta, d'una banda, amb el pertinaç silenci mediàtic sobre el suïcidi i, de l'altra, amb l'absència total i abasoluta de polítiques preventives de gènere quan el gènere és masculí. Del tema n'ha parlat sovint l'Arcadi Espada:
La cifra abre muchas y graves preguntas sobre los sexos y la naturaleza humana. La mayor propensión del hombre a los comportamientos violentos también se proyecta, inequívocamente, sobre sí mismo. ¡Yo creo que estamos ante un grave problema de género! Y tal vez fuera preciso aplicar políticas de discriminación positiva. En Francia se han organizado campañas para proteger a los jóvenes del suicidio. Pero que yo sepa nada se ha hecho, específico, sobre los hombres. Y tampoco, desde luego, lo ha hecho en España la ministra Aído. Ateniéndonos a la lógica de los sexos, el suicidio es un problema masculino. Gravísimo. ¿Dónde están las políticas específicas? Exigimos, y habla nacido varón, una política de discriminación positiva que nos permita, ¡no ya triunfar, sino vivir! Para ilustrar mi derecho voy dar unas últimas cifras. En España, el año pasado, murieron tres veces más mujeres que hombres a causa de crímenes de pareja. La proporción inversa. Un horror, la sima. Pero con ella se ha diseñado no ya un ministerio. Se ha diseñado un mundo.

Una legislació laboral tercermundista

Espanya té la taxa d'atur més alta de la UE, el 20,3%, i una de les més elevades del món. Per què? Perquè la legislació laboral, segons diversos organismes internacionals, competeix en rigidesa i ineficiència amb la de països subdesenvolupats, com Mauritània, Moçambic, Veneçuela, Tanzània o Tadjikistan.


(Via)

Cretinisme mediàtic

Paper Papers:
Hasta que los medios decidieron hacerle caso, Jones era un locuelo desconocido, un figurante secundario más del gran teatro fundamentalista del mundo, ese arco que arranca en los partidarios de Kim-Il-Sung y llega hasta Timothy McVeigh, pasando por el presidente de la República Islámica de Irán. Hoy es portada en medio mundo. Catalunya Informació, emisora de noticias 24 horas, abría sus boletines con esa historia cada media hora esta mañana. Lo mismo las noticias en la tele…
Por favor.
Es pura mieditis occidental. Y no lo digo en plan machote, no. Lo digo avergonzado. Porque si Jones hubiera amenazado con quemar camisetas del UF Baseball Club, un equipo local de beisbol de Gainesville, ni sabríamos quién es. Si hubiera decidido quemar crucifijos, lo mismo. Entonces ¿cuál es el motivo por el que Jones es importante? Lo ha hecho importante nuestro canguelo y nuestra irresponsabilidad. ¿O alguien cree que los fundamentalistas necesitan un Jones para atentar?

Michael O'Leary: "L'escalfament global no existeix"

L'amo de Ryanair ho afirma en una entrevista a "The Independent":
"Ningú questiona que hi ha un canvi climàtic. El clima ha canviat des de sempre. Però he de creure que hi ha escalfament global? No, jo penso que és una rucada absoluta. Realment és increible com han girat el discurs tota la tropa tocacollons d'ecoguerrers i mitjans. Fins fa dos díes parlaven d'escalfament global, però resulta que avui les temperatures no han pujat els darrers 12 anys així que ara parlen de 'canvi climàtic.' L'home ha viscut una era glaciar i dos periodes d'escalfament molt elevat fins l'Edat Mitjana, així que ningú pot negar el canvi climàtic. Però no hi ha absolutament cap connexió amb el carboni produit per l'home, que representa menys del 2% del total d'emissions de carboni. Els científics afavoreixen l'escalfament global per garantir-se un finançament que seria molt menor si es destapa que és totalment falsejat. La comunitat científica sempre es troba un pas en fals. A l'Edat Mitjana volien excomunicar Galileu perquè tota la comunitat científica deia que la terra era plana. La mateixa comunitat científica ens deia a mitjans dels setanta que el món anava cap a una nova era glaciar. Vull dir, trobo ben estrambòtic que una gent incapaç de dir amb precisió exacta quin temps farà dimarts vinent pugui predir la temperatura global d'aquí un segle. I una merda. L'Onu és una de les organitzacions més inútils del planeta, el seu IPCC una col.lecció de mamarratxades, i Al Gore un home incapaç de guanyar-se la reelecció en una època de bum.
Traducció al català de Josep C. Vergés.

dijous, 9 de setembre de 2010

L'Estatut només interessa a un 3,1% dels catalans

Enquesta anual del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat sobre la Percepció ciutadana de les polítiques públiques del Govern.

El dret a cremar l'Alcorà

Primera esmena de la Constitució dels EUA: "El Congrés no farà cap llei per la qual adopti una religió com a oficial de l'Estat o es prohibeixi practicar lliurement, o que coarti la llibertat de paraula o d'impremta, el dret del poble per reunir-se pacíficament i per demanar al govern la reparació de greuges".
El pastor evangèlic Terry Jones té tot el dret a cremar l'Alcorà. I no només l'Alcorà sinó també la Bíblia, la bandera dels Estats Units o qualsevol altra simbol sobre el que es vulgui manifestar públicament.

Els motius pels quals aquest home ho vulgui fer són secundaris. S'hi pot estar d'acord o no. Es pot creure que és una provocació, que no és convenient políticament, que està com una cabra o què és un heroi. És igual. La llibertat d'expressió no està limitada pel pensament de la majoria. La primera esmena de la Constitució nord-americana l'ampara.

Aquest cas és similar al de les caricatures de Mahoma. De la mateixa manera que els dibuixants amençats tenien dret a expressar la seva opinió sobre el profeta, el pastor evangèlic també el té respecte la seva obra: l'Alcorà.

"Estic en contra del que penses, però donaria la meva vida perquè ho puguis dir". Aquest eslògan l'han utilitzat des de l'ONU fins a les associacions de defensa dels drets humans. Però davant d'aquest cas o dels caricaturistes danesos, sembla que el món l'hagi oblidat. Però no per això deixa de tenir vigència: Tot i que no em sembla prudent, i fins i tot repugnant, el que vol fer Terry Jones, defenso el seu dret a poder-ho fer.

ADDENDA.- En realitat, el que faci o deixi de fer Terry Jones no té la més mínima importància, llevat de la que se li vol donar. La pregunta, doncs, és per què la socialdemocràcia mediàtica i les institucions de la correcció política han inflat tant aquesta anècdota? Barcepundit ho expressa molt clar:

Los políticos, las instituciones y los medios de comunicación deberían haber hecho lo mismo que cuando se queman Biblias en Pakistán, o en El Cairo, o en Gaza. O cuando las queman después de haberse orinado y escupido sobre ellas, como en Melbourne, por poner sólo cuatro ejemplos. Es decir, nada. ¿Por qué ahora tanto, y esas otras veces tan poco?

Cultureta.cat

Segons revela l'ABC, al Culturcat.cat, el nou portal cultural de la Generalitat, els autors que escriuen en castellà com Juan Marsé, Eduardo Mendoza, o Ana María Matute, són catalogats com a autors de «literatura catalana en altres llengües» i són equiparats a escriptors com Mario Vargas Llosa, Roberto Bolaño i Gabriel García Márquez, autors nascuts a l'estranger però que han desenvolupat part de la seva obra a Catalunya. D'altres, com Carlos Ruiz Zafón o Ildefonso Falcones, no apareixen en el nou portal.
Juan Marsé comenta:
«No me extraña el tratamiento. Casi me siento honrado. Las opiniones sobre cultura de nacionalistas como el conseller Tresserras me producen repelús. ¡Pobre cultura catalana si está en manos de gente así!». Por su parte, Ildefonso Falcones, autor de éxitos como «La catedral del mar», opina que «esto demuestra el rumbo que está tomando Cataluña en todo. El problema es que nos encontramos en una constante provisionalidad desde hace treinta años... y lo que nos queda».
Ildefonso Falcones, per la seva banda, opina:
«Esto demuestra el rumbo que está tomando Cataluña en todo. El problema es que nos encontramos en una constante provisionalidad desde hace treinta años... y lo que nos queda».

Islamistes proposen atemptar a Barcelona el dia de la Mercè

La Vanguardia:
Sugerencia: Atentar contra la estación de metro de Vila Olímpica el día 24 de septiembre. ¿Por qué esa estación y ese día? En un foro yihadista en la web, un activista que se hace llamar Amin al Qaeda lo explica: "Sobre esa estación se sitúa el mayor parque zoológico de la ciudad, que estará lleno de visitantes ese día". Lo que no llega a contar es por qué el 24 de septiembre habrá tanta gente. Cualquier barcelonés lo sabe: es la Mercé, fiesta grande en Barcelona.

La idea de poner en marcha un atentado contra Barcelona aparecía anoche en el foro on line del que era responsable Faiçal Erradi, detenido el 27 de agosto pasado en Poblenou de Benitatxell (Alicante) por gestionar los debates de Ansar al Muyahidin (los partidarios de los muyahidines) en la red.

dimecres, 8 de setembre de 2010

Ja no s'ho creu ni Fidel!


Fidel Castro ha admès al periodista nord-americà Jeffrey Goldberg que el model cubà "ja no funciona ni per a nosaltres". Fidel ho reconeix en una entrevista que publica a Internet la revista The Atlantic.

Demagògia antifrancesa

Quan es parla de l'expulsió forçada de persones d'un país es lògic i saludable que es disparin totes les alarmes, donats els criminals precedents històrics que arrossega la vella Europa. Ara bé, l'expulsió, entre altres, de gitanos rumanesos de França, es pot qualificar com ha fet el Parlament Europeu de deportació, amb la inequívoca connotació moral i política que té la paraula?

França -encertadament o equivocada- està procedint a la detenció d'aquelles persones que són al país il·legalment i que han comès algun delicte. Tots els detinguts passen a disposició judicial, que analitza cas per cas la situació concreta de cada persona afectada. Així, dels 96.109 detinguts fins ara per no tenir els papers en regla, només 29.288 (menys dels 75%) han rebut el vist-i-plau judicial per poder ser repatriats.

Considerar això una deportació  i equiparar el govern francès amb el règim nazi no només és una mentida sinó, més greu encara, una banalització del genocidi efectuat pel Tercer Reich.

Grècia no se'n surt

La economía griega se hunde un poco más en la crisis. El instituto nacional de estadística griego ha revisado a la baja el crecimiento heleno en el segundo trimestre. Así, el PIB griego cayó un 1,8% entre abril y junio en tasa intertrimestral y un 3,7% con respecto al mismo periodo de 2009.


Esta caída sorprende a los mercados, que esperaban que la primera revisión ratificara el descenso del 1,5% publicado en agosto, y pone más en duda la capacidad de Grecia para salir de la crisis y devolver los 110.000 millones del plan de rescate europeo.
Més informació, aquí.

Més d'un terç d'espanyols es declara antisemita

Un 34,6 por ciento de los españoles tiene una opinión desfavorable de los judíos, "un grado de antisemitismo demasiado alto" para el volumen de su población en España -menos de uno por cada mil habitantes-, que en la mayoría de los casos, está relacionado con la política de Israel y el conflicto de Oriente Medio. Así se desprende de un estudio realizado por DYM a partir de 1.012 entrevistas telefónicas y presentado en Madrid por sus promotores, el ministro de Asuntos Exteriores y Cooperación, Miguel Angel Moratinos; el presidente de Casa Sefarad-Israel, David Ojeda; y el presidente de la Federación de Comunidades Judías de España, Jacobo Israel Garzón.

El sondeo concluye que la tensión en Oriente Medio "repercute negativamente sobre la imagen de Israel en España y, por ende, la imagen del colectivo judío", como refleja que el "motivo más citado" de antipatía es el conflicto con Palestina, por encima de su religión. Además, el colectivo se percibe en España como "creador de problemas en el mundo", en más de un tercio de los casos, por este mismo motivo.

Teniendo en cuenta esta relación entre política israelí y pueblo judío en la sociedad española, los ponentes advirtieron de que la encuesta fue realizada en el mes de abril, antes de que se produjera la llamada crisis de la flotilla en Gaza, lo que según Israel Garzón, habría provocado unos resultados "muy diferentes" arrojando una percepción más negativa respecto de los judíos. Con todo, para Moratinos la encuesta demuestra que "la opinión pública española no es antisemita ni anti-israelí" como habían mostrado "algunos sondeos de opinión" previos, que reflejaban niveles de rechazo por encima del 46%.
Més informació, aquí.

El 55% dels nord-americans s'oposen al segon pla d'estímul d'Obama

Rasmussen Reports:
President Obama is expected to announce on Wednesday plans for at least $50 billion in new government spending on the nation’s transportation infrastructure and billions more in tax credits in hopes of jumpstarting the troubled economy with midterm elections less than two months away. But the administration has been careful not to call the new spending a second economic stimulus plan, although Republicans and others view it that way.

A new Rasmussen Reports national telephone survey finds that 55% of U.S. voters continue to oppose a second economic stimulus package. Only 31% support a second stimulus, and 14% more are undecided.

Gerry Adams s'atribueix l'alto el foc d'ETA

Gerry Adams s'apunta en un article publicat a The Guardian el mèrit de l'alto el foc d'ETA. Entre altres coses, Adams escriu que "el grup basc, seguint l'experiència irlandesa, s'ha compromès amb el procés democràtic. L'anunci de la treva d'Eta és un fet important. Jo crec que duu el potencial per a fonamentar la fi permanent del conflicte amb l'Estat espanyol. Aquest diàleg ha involucrat alts representants de Sinn Féin, entre els quals jo mateix. Les discussions es produiren alternativament al País Basc i a Belfast, amb un cert nombre d'encontres a Ginebra. Molta gent del País Basc veu el procés de pau irlandès com un model i molt del que s'ha intentat es basa en la nostra experiència. No s'ha de permetre que la precaució freni el progrés."