Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dilluns, 31 de gener del 2011

Farid Zakaria pregunta Mohamed el Baradei sobre els Germans Musulmans



Traducció al català:

Farid Zakaria (CNN): ... La gent està preocupada pels Germans Musulmans. Està segur que l'Egipte post-Mubarak no veurà emergir una força fonamentalista que comprometi la democràcia a Egipte?

ElBaradei: Estic segur que és un mite creat pel règim de Mubarak que va dir que són musulmans com Al-Qaeda.

Com vostè sap, els Germans Musulmans no tenen res a veure amb el model iranià, no tenen res a veure amb l'extremisme, com es veu a l'Afganistan i altres llocs. Els Germans Musulmans és un grup religiós conservador, són una minoria a Egipte, no representen la majoria dels egipcis, però tenen molta credibilitat pel fet que els altres partits liberals han estat ofegats durant 30 anys.

Estan a favor d'un Estat laic, a favor de la formulació d'una constitució que incorpori "línies vermelles" i on tots els egipcis tinguin els mateixos drets i obligacions. No serà en cap cas un Estat basat en la religió. Hem de trobar la manera d'inclourels en la societat egípcia igual com als partits marxistes.

Crec que aquest mite que ha estat propagat pel règim no es basa en els fets. Com vostè sap, Farid, jo he treballat amb els iranians, he treballat aquí i hi ha una diferència del cent per cent entre les dues societats.

Kennedy, el model de Berlusconi


L'assassinat president nord-americà John F. Kennedy era un addicte sexual. Cada dia tenia una noia, però això no va ser motiu d'escàndol ni ha qüestionat la seva sacralització com a gran president dels Estats Units. Certament, el círcol de Berlusconi és lamentable, però la diferència de tracte revela un partidisme visceral i una hipocresia il·limitada.

Politician and art critic Vittorio Sgarbi, mayor of Salemi, in an interview with Radio 24, recently summed up the philosophy in all its piquant, if unprintable, glory. "Having a normal sexual appetite isn't shocking, I think. I don't understand why Berlusconi is denying the facts. I believe that sex can make you feel better. He who [makes love] well, governs well. . . . Sex heals. Kennedy is Berlusconi's model. Not Obama or Clinton. Kennedy [had] a girl a day and he was the president of all times . . . and he almost became a saint. Berlusconi represents the Italy that [embraces sex]."

Dones en la revolta egipcia



Suport als laics tunisians!



Un grup de la laics tunisians van rebre ahir diumenge a l'aeroport de Tunis-Cartago el líder islamista Rached Ghannouchi, fins ara a l'exili, al crit de : "Tunisie, Tunisie pour la Liberté ! Ni RCD ni réaction !".

diumenge, 30 de gener del 2011

Entre la utopia i el fatalisme



Resulta sorprenent constatar la preminècia del pensament determinista -conservador o progressista- alhora d'analitzar els aconteixements que estan saccejant Tunisia i Egipte. Els fets semblen interessar només en la mesura que confirmen els prejudicis respectius.

Així, el pensament progressita, sempre fidel a la suposada bondat de qualsevol revolució popular, ignora les amenaces totalitàries, descontextualitza els precedents amb els tòpics antioccidentals de sempre i presenta els fets com una conseqüència inevitable de l'evolució històrica.

Per la seva banda, el pensament conservador, atrapat en el seu discurs que la democràcia no és possible en el món àrab, se'n malfia i gira l'esquena a la revolta. L'abandona i la deixa a mercè de les forces totalitàries que l'amenacen. I quan aquestes s'imposen s'afanya a vanagloriar-se que els fets han confirmat les seves prevencions.

Els fets, certament, no passen en el buit, però el rumb que prendran no està prefixat. El que ha de passar no està escrit ni a la Bíblia, ni a l'Alcorà, ni a la Torà, ni al Capital. Podem, d'alguna manera, modificar-los. Però per fer-ho cal intentar veure'ls tal i com son. En la seva amplitut i complexitat i amb els mínims aprioriorismes possibles.

Veure només el que està passant a Egipte i a Tunísia com l'inici d'una revolució redentora o d'una tirania totalitària, no serveix de res llevat d'alimentar la vanitat de les nostres creences personals. El que importa de veritat és veure el que es pot fer perquè tot plegat no acabi ni d'una ni d'altre manera i trencar així el cercle viciós que fa massa temps que oscil·la entre la utopia i el fatalisme.

divendres, 28 de gener del 2011

Hi ha alguna relació entre els atemptats de l'11-S i les actuals revoltes a Tunísia i Egipte?

Quan encara no s'han complert 10 anys dels atemptats contra el World Trade Center de Nova York i el Pentàgon de Washington, que van significar una sobtada i brutal declaració de guerra del terrorisme islamista contra Occident, el món àrabo-musulmà viu un terratrèmol polític, amb epicentre a Tunísia, que amenaça amb fer caure els règims autoritaris sorgits de la descolonització, des del Magreb fins al Pròxim Orient.

Hi ha, però, alguna relació entre els atemptats de l'11-S i les actuals revoltes al carrer?

A primera vista, i pels elements que fins ara disposem, la resposta seria: no. D'una banda, pel caràcter semi-espontani de les revoltes, al marge de qualsevol atvanguarda revolucionària, ja sigui d'esquerres o islamista. De l'altra, per l'absència de reivindicacions 'religioses' explícites, ja que la protesta s'ha teixit contra la pujada dels preus dels aliments bàsics i contra l'atur jovenil, especialment entre graduats i titulats en estudis de grau mig i superior.

Tant a Tunísia com a Egipte, els protagonistes inicials de les movilitzacions són joves educats, amb accés a les xarxes socials d'internet, amb hàbits occidentalitzats i amb un cert cosmopolitisme. Molts d'ells rebutgen explícitament la violència del terrorisme islamista i es consideren demòcrates.

És el cas del "Moviment del 6 d'abril", responsable de les actuals movilitzacions a Egipte. Va nèixer al Facebook en suport a les protestes obreres del delta del Nil de l'any 2008 i ràpidament va passar de la xarxa, on té 86.000 seguidors, al carrer. Sense vinculacions amb els partits polítics tradicionals, el moviment va donar suport a la candidatura de l'opositor i excap de l'AIEA, Mohamed El Baradei. Progressivament, ha anat arrelant-se al si de la societat egipcia i ha rebut el suport del moviment "Kefaya" (Ja n'hi ha prou!), que va organitzar unes primeres manifestacions al desembre del 2004 que van agafar desprevinguts els partits de l'oposició, inclosos els Germans Musulmans.

Vol dir això que estem davant d'una revolució popular, imprevista i fins ara impensable, que portarà la democràcia al món àrab?

No tinc cap bola de vidre, però la història no està escrita per avançat. El més probable és que a la majoria de països on s'ha contagiat la revolta tunisiana aquesta sigui esclafada a sang i foc. Mubarak sembla tenir, a diferència de Ben Ali, el suport de l'èxercit. Però no està clar si aquest suport es mantindrà fins al final si les protestes no minven i el poder no mou fitxa. S'obre, doncs, una oportunitat, potser única en molts anys, de fer bascular els actuals règims cap a democràcies homologables. El suport que dóni Occident a aquesta evolució pot ser decisiu, sempre i quan tingui presents les lliçons de la ja llarga història que va de la caiguda del Xa de Pèrsia al cop de palau d'Algèria per evitar la victòria electoral dels islamistes del FIS.

Això vol dir no tornar a anar ni amb el lliri a la mà ni amb polítiques miops d'equilibris de poder. D'una banda, s'ha de garantir el suport efectiu a aquells membres dels règims actuals disposats a fer el canvi. Un canvi sense buits de poder, però real. De l'altra, delimitar el mapa dels jugadors polítics. De la mateixa manera que a Occident solen estar prohibits els partits totalitaris, especialment els nazis, els països àrabs han de prohibir les seves formacions polítiques totalitàries, especialment les islamistes radicals. Només han de legalitzar aquelles que acceptin explícitament la democràcia, el pluralisme, la llibertat d'espressió i la divisió de poders i que renunciin inequívocament a qualsevol mena de violència.

El que entenem per democràcia és molt més que la celebració d'eleccions lliures, és la forja d'un Estat de Dret. I això porta temps. Temps per bastir institucions i temps per crear hàbits i costums democràtics. Un temps que els enemics de la societat oberta no donaran. Aquest és el repte. De cap on es decanti finalment la balança dependrà que aquest desè aniversari de l'11-S signifiqui el triomf aclaparador de la jihad o la gran derrota de l'islamisme en el seu propi bressol.

dijous, 27 de gener del 2011

Missatges d'apòstates musulmans

L'optimisme de la voluntat

Entrevista amb Habib Sayah, jove tunisià estudiant de dret a la Sorbona. Habib Sayah presideix el "think-tank" francès Energie Libérale.

On disait que la chute de Ben Ali favoriserait la victoire des islamistes aux prochaines élections. Qu’en est-il ?

La menace islamiste, bien que réelle, est à relativiser. La Tunisie a une tradition libérale dans sa pratique de l’Islam, notamment en ce qui concerne les rapports entre la religion et l’Etat. Nombreux sont les Tunisiens qui y sont solidement attachés.

En outre, lors des manifestations qui ont mené à la Révolution, les islamistes étaient quasiment absents. Ce mouvement était en grande partie apolitique et déconnecté de toute considération religieuse. D’ailleurs, la plupart des grands acteurs de la société civile qui ont soutenu la révolution étaient laïcs. Il faut également rappeler que le parti islamiste Enahdha est davantage assimilable au conservatisme qu’à l’intégrisme. Ennahdha ressemble plus à l’AKP turc qu’aux talibans afghans. Or, les médias français ont surfé sur la vague de la peur en brandissant la menace de l’intégrisme au cours des semaines précédentes. Aujourd’hui, les islamistes pourront participer à la vie politique tunisienne. Ils auront sans doute un poids non négligeable, mais ce sera l’occasion pour les forces vives laïques de remporter la bataille contre l’islamisme sur le terrain des idées, et nous avons une école de pensée très riche en matière de réformisme musulman, marquée par son libéralisme théologique qui s’inscrit dans la tradition initiée par Salem Bouhageb dès le 19e siècle.

En tout cas, la menace islamiste n’était pas une raison pour mettre fin à la Révolution. Le maintien de Ben Ali au pouvoir aurait, bien au contraire, servi les islamistes car l’ancien régime étouffait la société civile laïque qui est le seul véritable rempart contre l’obscurantisme.








Entrevista de la cadena alemanya PI-news (Politicament Incorrecte) al líder del  PVV, Geert Wilders (21 de gener del 2011). La transcripció en francès la trobareu aquí.

30 dies vivint com un cubà

Després de llegir l'última anotació de l'Arcadi en els seus diaris sobre els 30 dies que Patrick Symmes va viure a Cuba amb el salari mig d'un cubà (15 dòlars no convertibles), he corregut a Letras Libres per llegir el reportatge que sobre aquesta experiència vital ha escrit el periodista nord-americà. Un document sobre la vida quotidiana que refuta tots els discursos ideològics que encara defensen el suposat èxit de la Revolució cubana. Imprescindible.

Groenlàndia no es desgela

THE GUARDIAN, guardià de l'ortodòxia de l'escalfament global, baixa de l'ase i ho reconeix: un nou estudi científic demostra que Groenlàndia no s'està desgelant.

(Via Barcepundit)


ADDENDA:

Ja ni Obama es creu l'escalfament global!

Antón Uriarte ens fa fixar que Obama, en el seu discurs de l'Estat de la Unió de l'altre dia, no va esmentar ni una sola vegada les paraules "canvi climàtic", ni "escalfament global". Aquest silenci contrasta amb el seu discurs de presa de possessió del 19 de Novembre del 2008, quan Obama va dir textualment que no hi havia "res més urgent per a Amèrica i el món que combatre el canvi climàtic". Tant és així, que fins i tot The Guardian s'ha atrevit a tirular que "Obama està menys interessat que Bush pel canvi climàtic".

Lo del cambio climático catastrófico por el aumento del CO2 es una exageración, por no decir una mentira, y Obama, desde que el año pasado se escondió en el baño en Copenhague, huyendo de los pesadísimos europeos, se desmarcó.

En cuanto a la energía, de petróleo los Estados Unidos andan mal, pero de carbón y de gas marchan fenomenal. El carbón y el gas son las fuentes principales de electricidad, aunque la propaganda pronuclear, proeólica y prosolar, todavía intente hacer creer que se obtiene del petróleo. La gente no es imbécil y al final se entera. Carbón y gas producen electricidad, la de los trenes de alta velocidad y la de los coches eléctricos. Y hay para rato. Obama ya se ha enterado. Los europeos de Bruselas tardarán un poco más.

Zapatero tira la tovallola


Chávez amenaca per televisió amb expropiar la filial del BBVA

Greenspan i Bernanke, responsables de la crisi segons un informe del Congrés

L'Informe de la Comissió d'Investigació sobre la Crisi Financera del Congrés dels Estats Units, que sortirà publicat avui i del que ja n'informen per avançat els diaris The New York Times i The Wall Street Journal, cita entre els grans culpables del desastre a dos presidents de la Reserva Federal (Fed): Alan Greenspan, que estava al capdavant del banc central quan es va formar la bombolla immobiliària, i Ben Bernanke, que no va anticipar la crisi, tot i que va tenir un paper crucial en la resposta a la mateixa.

L''informe culpa Greenspan de negligència per la seva falta de lideratge per frenar les anomenades "hipoteques tòxiques", de difícil cobrament. També critica el govern del llavors president George W. Bush per la seva falta de consistència per afrontar la crisi, en permetre el col·lapse de Lehman Brothers el setembre del 2008 poc després d'haver rescatat un altre banc, Bear Stearns. L'informe afegeix que, igual que Bernanke, el secretari del Tresor durant la presidència de Bush, Henry Paulson, va pronosticar erròniament el 2007 que la crisi de les hipoteques "escombraries" tindria un efecte limitat.

Els demòcrates tampoc es lliuren de les crítiques. L'informe esmenta que les reformes que va començar Bill Clinton (1993-2001) a la Casa Blanca van ser un punt crucial en "la marxa cap a la crisi financera". Tot i que la comissió acusa a diverses entitats financeres d'avarícia, ineptitud, o ambdues coses, les responsabilitats més greus estan relacionades amb fallades del govern nord-americà.

Segons l'informe, per cada 40 dòlars en actius els cinc principals bancs nord-americans tenien només un dòlar en capital per cobrir les pèrdues, el que implica que una caiguda del 3 per cent en el valor dels actius podia haver-los liquidat. Els bancs, enxampats, van ocultar el seu excessiu apalanquejament usant derivats, entitats fora dels seus balanços i altres martingales.

dimecres, 26 de gener del 2011

Tunísia: la revolució dels privilegiats?

L'africanista francès Bernard Lugan no veu les coses tan boniques, pel que fa a Tunísia. Recorda que l'arribada al poder de Ben Ali l'any 1978 va ser aclamada unànimement com un avanç democràtic i que va ser aplaudit per haver reprimit amb èxit la subversió islamista. El seu govern, format per militants provinents d'un partit membre de la Internacional Socialista, van fer progressar el país fins al punt que el 80% dels tunisians havien aconseguit ser propietaris d'una casa. Un país que gastava més del 8% del seu PIB en educació, amb una escolarització de la joventut del 100% i una taxa d'alfabetització de més del 75%,. Un país on les dones són lliures i pràcticament no porten vel, amb un índex de natalitat de l'1,02%, un nivell gairebé europeu. Un país en el que el 20% del PIB s'invertia en recursos socials i on més del 90% de la població es beneficia d'una assegurança mèdica. Tots aquests èxits són gairebé únics al món àrabo/musulmà.

Els tunisians, en relació al seu entorn, eren uns privilegiats. No tenien, però, libertat polític, un bé democràtic que tampoc no tenen la majoria de països del món àrabo/musulmà. En aquest context, diu Lugan, s'han permès el luxe d'una revolució espontània que pot ser ptijor que la malatia. D'una banda,
...Quand ils constateront qu’ils ont scié la branche sur laquelle ils étaient en définitive relativement confortablement assis, leur réveil sera immanquablement douloureux. Déjà, dans les mosquées, les prêches radicaux ont recommencé et ils visent directement le Code de statut personnel (CSP), ce statut des femmes unique dans le monde musulman. Imposé par Bourguiba en 1956, puis renforcé par Ben Ali en 1993, il fait en effet des femmes tunisiennes les totales égales des hommes. Désormais menacée, la laïcité va peu à peu, mais directement être remise en cause par les islamistes et la Tunisie sera donc, tôt ou tard, placée devant un choix très clair : l’anarchie avec l’effondrement économique et social ou un nouveau pouvoir fort.
La paradoxa, assenyala Lugan, és que de Rabat a Tunis, passant per Algèria, l'oferta de diplomats és molt més nombrosa que la demanda.
Une fois encore, le mythe du progrès à l’européenne a provoqué un désastre dans des sociétés qui, n’étant pas préparées à le recevoir, le subissent.


Comparteixo parcialment el pessimisme de Lugan. D'una banda, el fet que els líders de la revolta tunisiana siguin majoritàriament joves amb estudis mitjans i superiors no és, per si mateixa, cap garantia de democràcia futura. A Occident, des del maig del 68 fins a l'Espanya antifranquista, el moviment estudiantil estava liderat majoritàriament per comunistes. Al món musulmà, els líders de l'islamisme, especialment de l'islamisme radical, des del FIS algerià fins a Al Qaeda, eren joves amb estudis superiors, molts d'ells cursats a Occident.

La juventut tunisiana és diferent? No ho sé.

Fins a quin punt la barbàrie islamista els ha fet veure que no és una opció? Tampoc ho sé, però m'agradaria creure que l'islamisme els ha decebut.

Els països àrabo-musulmans no reuneixen encara les condicions perquè arreli un sistema democràtic? Ho ignoro, però si algun país de la regió les reuneix millor aquest és Tunísia.

Lamentablement, els enemics tunisians de la societat oberta son molts. Des de la classe corrupta que encara manega els aparells del poder fins a l'esquerra romàntica (que es manifesta amb pòsters del Che Guevara), passant per una enorme gamma d'islamistes que, amb més o menys radicalisme, aspiren a una societat regida per la xaria.

Ojalà no es repeteixi la història de les cent flors de Mao i que els demòcrates en flor de Tunisia no siguin segats en nom d'un nou totalitarisme.

El Financial Times veu dues errades en el pla espanyol per sanejar el sector financer

En un editorial, el FT assenyala concretament dos errors en l'estratègia del govern espanyol. Primer, està donant massa temps a les caixes per obtenir capital. Segon, està infravalorant el cost de recapitalitzar el sector i sobreestimant les possibles fonts de finançament. El diari creu que tant l'estimació de 20.000 milions per recapitalitzar el sector com la intenció d'acudir a inversors privats són "optimistes".

Més informació, aquí.

El toro tunisià arriba a Egipte

Si les Comunitats Autònomes fossin països

Gràcies a l'Antón Uriarte he vist aquest mapa, que publica el blog de Vodafone "Cooking Ideas". El que han fet és traslladar a les Comunistat Autònomes espanyoles la idea de The Economist, que va comparar les economies dels 50 estats nord-americans amb els països amb un Producte Interior Brut de dimensions similars.

La barra del nacionalcapitalisme català

El blog L'Auditoria del diari Ara.Cat entrevista a Ferran Soriano, president de Spanair.

He fet una ullada l’estructura accionarial de l’empresa… pel cap baix em surt que el 60% del capital és públic. Si això és lliure mercat, que baixi Déu i ho vegi!

La participació directa de la Generalitat no passa del 30%.

Sí, ja. Però també hi treuen el cap la Fira de Barcelona, Turisme de Barcelona, Catalana d’Iniciatives (entitat semipública), l’Institut Català de Finances i fins i tot el govern suec, danès i noruec!

Certament, són institucions catalanes que aposten per una infraestructura molt important pel teixit econòmic del país. Això no té res de dolent. És lliure mercat, és la llibertat de les institucions i del poble de Catalunya d’invertir en allò que creu. La història ens diu que totes les aerolínies han passat pel mateix procés: són creades per un Estat fins que es converteixen en companyies rendibles .

Com pot dir que això és lliure mercat? Que els governs obliguin els ciutadans a finançar empreses a través d’impostos és tot menys lliure mercat!

I tant que ho és!

Expliqui-m’ho, si té l’amabilitat.

Són institucions que decideixen lliurement invertir els seus diners en un projecte…És el mateix que les institucions alemanyes han fet amb Lufthansa i les espanyoles amb Iberia: una inversió.

Les institucions soviètiques també invertien lliurement. De fet, invertien tan lliurement que tots els sectors eren monopoli de l’Estat. Segons el seu criteri, la URSS seria un paradigma del lliure mercat, no?

Aquesta pregunta es respon sola, doncs el sistema soviètic va fracassar. Spanair és una companyia privada que competeix i que té alguns inversors públics que inverteixen amb criteris financers i de servei a la societat. Això no és soviètic, passa cada dia a tots els països del món.


La llibertat de mercat consisteix en què els empresaris arrisquen el seu capital i, en cas de tenir pèrdues, les assumeixen i tanquen “la barraca”. El mercat selecciona les bones iniciatives. En el cas de l’Estat això no passa, doncs les pèrdues les paga el ciutadà i el projecte deficitari continua. A més, encara que s’obtinguin beneficis, això suposa competència deslleial cap a les empreses privades…


Les institucions també arrisquen el seu capital per competir. La diferència és que aquestes activitats tenen una externalitat fortíssima: promouen el teixit comercial i industrial del país. A més, això no és el primer cop que passa. L’Estat espanyol va invertir a Iberia 1.500 milions d’euros, la Generalitat només n’ha invertit directament 40. Quan Iberia es va privatitzar va decidir establir el seu Hub a Madrid, disposant connexions que a Barcelona no tenim. És per això que aquí fa falta la combinació d’esforços privats i públics.


El fet que Iberia fos un monopoli de l’Estat i rebés ajudes, no vol dir que haguem de caure en el mateix error.

Spanair no està subvencionada. Disposa d’inversors que tenen interès en el rendiment de l’empresa i en el teixit econòmic català. Nosaltres, a diferència d’altres companyies, no rebem ajudes per operar determinats vols ni ens patrocinen els governs autonòmics mitjançant campanyes publicitàries. Repeteixo: Spanair no té ajudes públiques, té inversors públics i privats.

dimarts, 25 de gener del 2011

Acudits de la revolució tunisiana


CORRUPCIÓ

"Alí Babà se n'ha anat, però no els 40 lladres!"

BORRATXERA
"Després de la borratxera del canvi, Tunísia es desperta amb una ressaca nacional! La democràcia és com l'alcohol, s'ha de consumir amb moderació... Però com a poble alcohòlic, ens hem afanyat a no deixar ni una gota a l'ampolla. Resultat: el país ha caigut en un coma democràtic."

BANCA
"Ben Ali va crear una banca de la solidaritat... ara, s'ha emportat la banca i ens ha deixat la solidaritat."

PRESIDENT
"Vam tenir un president cada vint-i-tres anys, ara en tenim un cada dia."

COMENTARISTES
"Abans, a Tunísia, hi havia deu milions de comentaristes esportius, ara hi ha deu milions de comentaristes polítics."

GADDAFI
"Aprofitem l'eufòria i anem demà a Trípoli, cap a les nou del matí. Fem caure Gaddafi cap a dos quarts de deu, màxim les deu, i després tornem ràpidament per continuar la nostra revolució."

BOURGUIBA
"El 1987, Ben Ali va fer un cop d'Estat contra Habib Bourguiba. El 2011, Habib Bourguiba el paga amb la mateixa moneda."

ARÀBIA SAUDITA
"Urgent: En despertar aquest matí, el rei de l'Aràbia Saudita ha descobert que li faltaven diners."

LA MECA
"Ben Ali telefona al president egipci, Hosni Mubarak, des de l'avió amb què ha fugit de Tunísia: "Hosni, mira el que m'han fet. Em podries acollir aquesta nit?". Mubarak li contesta: "Per descomptat que no. Estàs boig? Mira en quin embolic ens has posat a tots plegats. Vés a l'Aràbia Saudita i els dius que potser faré un peregrinatge anticipat a la Meca aquest any!"

L'IRAN
"L'Iran ho ha somiat, Tunísia ho ha fet.""

(Via)

Com està el pati

Més CO2, si us plau!


Evolució del clima en els últims 60 milions d'anys (segons els isòtops de l'oxígen de foraminífers oceànics)

Falsegen les xifres de morts a la carretera


El Antirradar:
La Dirección General de Tráfico y el Ministerio del Interior eliminaron a principios del año pasado, con ocasión de la presentación de los datos del balance de Seguridad Vial correspondientes a 2009, un total de 365 víctimas mortales en accidentes de carretera, mediante la “revisión” de las series históricas de accidentes, según se puede comprobar analizando su propia información. Los datos de fallecidos (sean a 24 horas o a 30 días) se consolidan cada año con la publicación del correspondiente Anuario Estadístico, por lo que no cabe revisión alguna, salvo en el caso de que se hubieran alterado los datos previos. En ese caso, el Gobierno habría ido añadiendo víctimas ficticias a lo largo de los últimos seis años para eliminarlas en un momento, como el año pasado, en que la siniestralidad comenzó a no registrar descensos acusados.
(Via)

dilluns, 24 de gener del 2011

Les diferències filosòfiques inconciliables entre l'islam i l'Occident

Per Ayan Hiris Ali.
 

 

 

 

Simetries

"En España no hay niños andaluces, catalanes o senegaleses, todos son españoles y aprenden en la escuela en español".

Qui ho ha dit?:
Evidentment, ell diu Catalunya enlloc d'España, i catalans en lloc d'españoles.
Idèntics, no?




JAVIER MARÍAS

diumenge, 23 de gener del 2011

La violència dels extrems


L'ultraesquerra agredeix el conseller de cultura de Múrcia. L'ultradreta ho intenta amb Laporta.

Volem veure tots els agressors davant la justícia.




dijous, 20 de gener del 2011

El discurs que el Consell de Drets Humans de l'ONU va considerar inadmissible



Hillel Neuer de l'organització UN Watch exposa la hipocresia del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, un organisme controlat per països com l'Aràbia Saudita, Líbia, Cuba, l'Iran, Rússia i la Xina, que no són precisament els més ferms defensors dels drets humans. El president del Consell, el mexicà Luis Alfonso de Alba, va qüalificar el discurs d'inadmissible i innacceptable, potser per totes les veritats que va dir Neuer i per a les quals no va tenir ni una sola resposta.
Joaquín Leguina en un xat d'El Mundo:
¿Se deberían adelantar las elecciones generales?

Si se adelantaran, perderíamos por lo menos tres o cuatro meses. Tal y como está la situación, me parece muy peligroso. Otra cosa distinta es una crisis de gobierno que se resuelve en dos o tres días, simplemente retirándose el presidente actual y dando el paso a otro miembro de su propio partido.

Va contribuir l'obssessió australiana per l'escalfament global a les inundacions de Brisbane?

Brendan O'Neill (Telegraph):
It is worth looking at a document called ClimateSmart 2050, which was published in 2007 by the Queensland government. It outlines Queensland’s priorities for the next four decades (up to 2050) and promises to reduce the state’s greenhouse gas emissions by 60 per cent during that timeframe. The most striking thing about the document is its assumption that the main problem facing this part of Australia, along with most of the rest of the world, is essentially dryness brought about by global warming. It argues that “the world is experiencing accelerating climate change as a result of human activities”, which is giving rise to “worse droughts, hotter temperatures and rising sea levels”. We are witnessing “a tendency for less rainfall with more droughts”, the document confidently asserted.

Not surprisingly, given their belief that the Earth would become increasingly parched, Queensland officials emphasised the potential crisis of future “water availability” and promised to prioritise “water conservation”. This is one reason why the Wivenhoe dam at Brisbane was allowed to fill up over the past couple of years: because climate change-obsessed Queensland bureaucrats were convinced that rainfall would decline and dry seasons would become more intense, and therefore as much water as possible had to be stored up for future crises. In March last year, as the Wivenhoe dam went from being just 16.7 per cent full to 80 per cent full, still local politicians told their communities to use water sparingly or else “risk a return to a ban on washing cars and other severe restrictions”.

The Queensland government’s belief that water conservation should be a key priority in this speedily warming world of ours appears to have led to the situation where local dams were allowed to get dangerously full. So in recent weeks, the Wivenhoe dam was running at 150 per cent to 180 per cent capacity, which means that the authorities had to start releasing water from the dam at the same time that the rain-caused flash floods were hitting Brisbane’s river system – effectively contributing to the deluge. It is surely worth asking, at least, whether Queensland officialdom’s embrace of the ideology of climate change, its fervent belief in future manmade drought and thus the need to store as much water as possible, made it unprepared for the current flooding of the Brisbane area.
(Via)

No apta per a nacionalistes



(Via)

Becerra rectifica

Havia previst una contracció del PIB per aquest any entre el 9 i 10%. Ara el deixa gairebé a la meitat, entre el 5 i 6%.

El problema està a Catalunya

El problema no està a Espanya. El problema està a Catalunya. O més exactament, en el gruix de la seva classe política i mediàtica i la claca que els avala. Una classe política que aspira a la independència però que hipòcritament fa veure que busca un encaix, sempre introbable, amb Espanya.

L'independentisme vergonyant té gran part de culpa que l'estat de les autonomies s'hagi estancat i podrit, enlloc d'haver evolucionat cap a un model federal que culminés la transició espanyola posant teulada a un estat democràtic descentralitzat, modern, fort i coherent.

Qualsevol intent d'anar cap aquí ha estat sabotejat sistemàticament des de Catalunya, ja que l'objectiu nacionalista no era trobar l'encaix que tant es predicava de portes enfora sinó, pel contrari, deixar-ho tot obert i deslligat per poder salpar d'Espanya quan el temps fos favorable.

Com que aquest era l'objectiu inconfessable, la tàctica política va fer senyera de l'ambiguïtat, el victimisme i el mercadeig constant i inacabable. De cara endins, es parlava de possibilisme, de la política de peix al cove. De cara enfora, era el lament perpetu per l'amor no correspòs. Tot, menys franquesa i claredat política.

Ara diuen que les coses han canviat entre Espanya i Catalunya per les sentències -predictibles i lògiques- de l'Estatut o de la immersió lingüística. Però no és veritat. Les coses estan canviant per la profunditat de la crisi econòmica, que ha posat de manifest les febleses d'una estructura estatal difusa, contradictòria i ineficient. El que està en crisi no és tant el concepte de descentralització com la manera incoherent en que s'ha fet a Espanya.

És la crisi econòmica, i no el debat espiritual sobre l'Estatut o la identitat de Catalunya, el que fa que la política del doble joc hagi caducat. Només hi ha un camí sensat: sortir plegats de la crisi tancant un model racional d'estat. L'altra camí és adreçar-se als gentils per dir-los que resoldrem tots els problemes amb el talismà de la independència. Artur Mas té la paraula.

dimecres, 19 de gener del 2011

La foto del dia





Totes les tunisianes en bikini per rebre Rached Ghannouchi!

Quan es va saber que Rached Ghannouchi, el Khomeini tunisià, tornava al país, es va obrir un grup al facebook convocant a anar-lo a rebre com es mereix: Toutes Les Tunisiennes En Bikini Pour Accueillir Ghannouchi!

Hamas es reuneix en secret amb el Mossad a la República Txeca

L'Agència Palestina de Premsa informa que el líder de Hamàs Saleh Aruri es va reunir amb representants de la intel·ligència israeliana en una reunió secreta a la República Txeca. PalPress diu que Aruri va ser alliberat d'una presó israeliana fa alguns mesos sota la condició que s'exiliés. Des d'aleshores, viu a Síria.

Hamas està aparentment interessat en l'ampliació de la calma actual. No està clar si el cas de Gilad Shalit va formar part d'aquestes converses, encara que Hamàs diu que un mediador alemany havia presentat "noves idees" per ajudar a posar-lo en llibertat.

dimarts, 18 de gener del 2011

La pobresa és saludable



Abans, l'esquerra, la de veritat, volia fer la revolució per millorar en tots els àmbits les condicions de vida dels pobres, dels proletaris, de la classe obrera. Volia que els pobres fossin rics, que els treballadors fossin els únics amos del producte de la seva força de treball. Van fracassar. Van crear més misèria i més opressió de la que volien combatre. Però, si més no, aspiraven al desenvolupament econòmic.

Ara, pel contrari, el discurs de l'esquerra és que estem esgotant els recursos del planeta i que si tothom vol viure com nosaltres necessitaríem diversos planetes més. Això significa que els pobres han de seguir pobres si volen continuar vivint i que els rics acceptin que la humanitat entri en una fase de "decreixement".

En el vídeo, un gran savi defensa aquesta tesi. I per fer-ho, no s'està de parlar de les conseqüències saludables de la pobresa i de com els pobres són, en definitiva, més feliços que els rics. De manera que el que ara toca és que els rics deixin de ser-ho, però no perquè els pobres també ho puguin ser sinó perquè tots visquem en la misèria material, font de vida fraternal i saludable. I per il·lustrar-nos, el savi del vídeo posa l'exemple de la Xina de Mao, quan tots anaven en bicicleta i no havien de suportar els monstruosos embussos de trànsit, o de la Cuba dels Castro que gràcies a la revolució no pateixen d'obesitat, ni malalties cardiovasculars, i es mantenen en un envejables estat físic.

No m'ho invento. Ho diu l'escriptor, editor i profedsor titular de Ciència Política i de l'Administració a la Universitat Autònoma de Madrid, Carlos Taibo. Tingueu paciència, el vídeo no arriba als 10 minuts però no té desperdici.

El que passa a Salt, segons els Mossos

HRW vigila els països més lliures i ignora els més dictatorials

Algú s'ha entretingut a comprovar el seguiment que fa Human Rights Watch (HRW) de diversos països i comparar-lo amb el grau de llibertat dels mateixos, segons les dades de Freedom House. La comparació constata que HRW dóna una atenció desproporcionada als països més lliures mentre que ignora els més oprimits. Així, per exemple, HRW ha emès 210 informes sobre els Estats Units (que tenen un ídex de llibertat 4), 33 sobre el Regne Unit  (índex 2), 88 sobre Indonèsia (index 5) o 39 sobre Israel (índex 3), mentre que ignora els països amb més greus problemes de drets humans com Laos, Brunei, Oman i Qatar, cada un amb zero informes.

Vegeu la comparativa completa aquí.

dilluns, 17 de gener del 2011

Comença la transició

Primer ministro anuncia un Gobierno con 3 opositores y 6 ministros de Ben Alí
Túnez, 17 ene (EFE).- El primer ministro tunecino, Mohamed Ghanuchi, anunció hoy un Gobierno de "unidad nacional", que incluye a los tres líderes de los partidos de oposición legales, pero también a seis ministros del anterior régimen del presidente depuesto, Zine el Abidinde Ben Alí.
En una conferencia de prensa en el Palacio del Gobierno, Ghanuchi proporcionó la lista de los 19 ministros del Ejecutivo encargado de conducir la transición hasta la celebración de elecciones presidenciales y legislativas.
Por primera vez en la historia de Túnez, tres históricos dirigentes de las fuerzas de oposición toleradas por el régimen de Ben Alí, dos de las cuales ni siquiera tenían representación parlamentaria, entran en el Gobierno.
Se trata del líder del movimiento Etajdid, Ahmed Brahim -con dos diputados en el Parlamento-; del secretario general del Foro Democrático por el Trabajo y las Libertades (FTDL), Mustafá Ben Yafar, y del dirigente histórico del Partido Democrático Progresista (PDP), Najib Chabbi.
Sin embargo, seis antiguos miembros del Gobierno de Ben Alí permanecerán en el Ejecutivo en los puestos claves, como el de primer ministro, el departamento de Exteriores, el de Interior, el de Defensa o el de Finanzas.
Doce de los 19 miembros del nuevo Gabinete pertenecen además a la Agrupación Constitucional Democrática (RCD), el partido en el poder de Ben Alí, y muchos han sido ya ministros en anteriores ocasiones bajo el mandato del presidente depuesto.
En el nuevo Gobierno figuran también representantes de la sociedad civil.
El Ministerio de Información, muy desacreditado por la censura ejercida sobre la libertad de prensa y de expresión durante los 23 años de poder de Ben Alí, será suprimido, según anunció Ghanuchi.
El primer ministro aseguró, igualmente, que todos los tunecinos que hayan sido condenados por "sus opiniones o sus actividades políticas" serán puestos en libertad y que todos los sospechosos de corrupción serán investigados.
Las negociaciones para formar el nuevo Gobierno de transición tunecino, para las que Ghanuchi convocó a representantes de todos los sectores políticos, sindicales y sociales, sufrieron serios bloqueos en el último día y medio, según indicaron a EFE fuentes de los partidos que participaron en las mismas.
Su anuncio, que estaba previsto para esta mañana, se retrasó además probablemente para hacer que coincidiera prácticamente con la hora del inicio del toque de queda y evitar así las protestas que se pudieran suscitar en las calles.

Stuxnet, un virus israeliano-nord-americà

El New York Times, citant fonts militars i d'intel·ligència, informava aquest diumenge que la planificació de l'atac cibernètic que ha destruit gairebé dues mil centrifugadores nuclears iranianes es va fer en el complex nuclear israelià de Dimona, al desert del Negev.

Com a part d'una operació conjunta israeliano-nord-americana, es va construir una "mini-planta de Natanz" per provar el poder destructiu del cuc Stuxnet, abans d'alliberar-lo el 2010. El programa fou iniciat durant la presidència de Bush. El seu successor, Obama, ha accelerat el programa.

diumenge, 16 de gener del 2011

Tunísia, un nou Irán?

L’optimisme despertat per la revolta tunisiana podria haver estat un miratge. El que, per un moment, va semblar una revolta que pretenia culminar en un democràcia homologable ha donat pas al caos i a la destrucció de la bona imatge de Tunísia.

Certament, Ben Alí no era ni una germaneta de la caritat ni el Thomas Jefferson de la democràcia tunisiana. Però, tot i les fortes disparitats socials existents, sota el seu mandat Tunísia es va transformar, en els últims 20 anys, d’un estat tercermundista en un país modern, en un pol d’atracció de capitals i d’industries i en un model d’estabilitat i relativa tolerància en el caòtic oceà de països musulmans.

Tunísia no només s’havia convertit en un país turístic amb uns bons serveis –molts europeus anaven a Tunísia a intervenir-se quirúrgicament a un preu més econòmic però amb la mateixa qualitat d’atenció que a Europa- sinó també en un país amb el 100% de la població escolaritzada, amb total llibertat legal per a la dona i on la gran manoria de les noies no porten vel.

En aquests moments, tot això s’està destruint. Milers de turistes esperen ser evaquats d’un país que s’ha esfondrat en el caos i que, segons alguns analistes, podria estar a les portes d’una guerra civil. El pillatge és sistemàtic i els ciutadans honrats es veuen obligats a crear milícies per defendre les seves propietats i famílies.

Dóna la impressió que Tunísia es troba en una situació similar a la de l’Iran després de la caiguda del Xa, quan periodistes i polítics asseguraven que la caiguda del dictador Reza Palevi portaria a una democràcia que contindria el fonamentalisme islamista. Però, com tothom sap, va passar exactament el contrari.

dissabte, 15 de gener del 2011

No deixem que els islamistes capitalitzin la victòria laica i democràtica a Tunísia

La revolta tunisiana ha estat obra de joves universitaris de classe mitjana, que reclamen democràcia i llibertat, i no dels islamistes radicals que reivindiquen la xaria i el califat. Si aquesta revolta culmina amb èxit, democratitzant totalment l'estat Tunisià, no només serà una gran victòria pel seu poble sinó, i sobre tot, el principi de la fi d'Al Qaeda i l'islamisme radical que pretén ser l'única alternativa als règims autoritaris àrabs.

La revolta dels joves, en la vertebració de la qual els telèfons mòbils, internet, twitter o youtube han tingut un gran protagonisme, ha agafat per sorpresa a tothom, especialment als integristes, que estaven conspirant en les seves torres d'ivori del Sahara el segrest d'alguns turistes o cooperants occidentals.

Ara, però, intentaran pujar-se al carro de la revolta triomfant i capitalitzarla. Abu Mussab Abdul Wadud, líder d'Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI) ja ha manifestat obertament el seu suport a la revolta. I ha demanat que aquesta ampliï els seus objectius fins a «alliberar les terres del Magrib» i establir-hi la xaria o llei islàmica.

S'anuncia, doncs, un pols, que pot arribar a ser sagnant, entre laics i integristes. La formació islamista històrica a Tunísia és el moviment Ennahda, hereu de l'antic Moviment de Tendència Islàmica (MTI) que va ser massacrat per Ben Ali, però que conserva una gran influència al país. Però els partits laics surten en millor posició, ja que són els que han estat al capdavant de la revolta, tot i l'espontaneitat de la mateixa. La líder del Partit Democràtic Progressista (PDP), Maya Jirbi, ha estat present en la majoria de batalles d'aquestes setmanes.

Jirbi va convertir el que era un partit esquerrà d'inspiració marxista en una formació oberta a sectors més liberals i al que ella anomena «islamistes progressistes». Jirbi és la primera i única dona que dirigeix un partit polític a Tunísia. Això li dóna notorietat, però alhora pot ser un inconvenient en una societat molt conservadora.

En bona part, l'èxit dels demòcrates tunisians dependrà del suport que rebin d'Occidental, començant pels Estats Units i la UE. Esperem que, una vegada més, no es limitin a mirar-s'ho des de la barrera i actuin en conseqüència.

divendres, 14 de gener del 2011

Vergonya aliena

"El discurso de Barack Obama en el funeral de Tucson fue de tal impacto que la única duda que persiste entre los analistas es la de si se trata de uno de los mejores jamás escuchados en la historia o simplemente el mejor de esta presidencia."

ADDENDA.- Dit això, cal afegir que el discurs d'Obama ha estat un bon discurs. Un bon discurs sacerdotal. De predicador evangelista. A mi no m'ha desagradat. El que no entenc és que hagi entusiasmat tant a la nostra progressia, sempre tan laica i arrogant.

La banca espanyola en estat de setge

La banca espanyola acumula 323.000 milions d'euros en crèdits a promotors immobiliaris, el que suposa gairebé la tercera part (31%) del producte interior brut (PIB), segons un article de The Economist. Si a aquesta xifra se li afegeixen els préstecs a la construcció, l'exposició del sistema financer al totxo s'eleva al 42% del PIB.

La contrarreforma

Zapatero va començar ahir la contrarreforma. Per evitar la guerra amb els sindicats, va retirar l'únic punt de la reforma laboral que oferia una mínima possibilitat de canvi. Era el punt que deia que si una empresa té pèrdues podrà acomiadar treballadors amb 20 dies d'indemnització. Amb la contrarreforma, això només serà possible quan les pèrdues no siguin temporals sinó estructurals. Cosa difícil, per no dir impossible, de saber -llevat que s'estigui ja en fallida total- perquè depèn en gran part de la situació futura del mercat. Qui decidirà el tipus d'indemnització? Doncs, el jutge, que una altra vegada haurà d'actuar subjectivament ja que la llei és incapaç d'objectivitzar-ne les causes. Es a dir, tornem a estar igual que abans. Sense cap millora i amb la mateix inseguretat jurídica. I així volen que els empresaris perdin la por a contractar treballadors estables?

El principi de la fi?

El bloger tunisià Slim Amamou ha estat allibertat, s'ha aixecat la censura a internet, s'han anunciat mesures econòmiques d'urgència i promeses dedemocratització, entre elles que el president Ben Alí no es tornarà a presentar a la reelecció el 2014. El poder sembla vacil·lar. Serà el principi del camí a la democràcia o serà la porta oberta a una dictadura islamista?

De moment, hi ha festa als carrers de Tunis.

 

La repressió a Tunísia

dijous, 13 de gener del 2011

Acomiadament a la cubana

Yoani Sánchez:
Era abogada en una empresa de Camagüey, hasta que el día de los Reyes magos le entregaron no un regalo sino el acta de su despido. Descorazonada, se llevó a casa el vaso plástico con el que tomaba agua en el trabajo y aquella planta de hojas pequeñas que adornaba su buró. En un primer momento, no supo cómo contarle al marido que ya no tenía empleo, ni siquiera llamó a sus padres para decirles que a su “niña” la habían dejado fuera con el nuevo reordenamiento laboral. Soportó y calló mientras comía en la noche y el noticiero nacional hablaba con optimismo sobre el nuevo camino para lograr la eficiencia. Sólo acostada y en la penumbra de la habitación, le explicó a él que no pusiera el reloj despertador, porque al otro día no tendría que levantarse temprano. Su nueva vida, sin trabajo, había comenzado.

Después de recortar la plantilla, el administrador de aquel centro camagüeyano contrató los servicios de un bufete colectivo para que lleve los temas legales. Si antes la solícita abogada se ocupaba de todo el papeleo jurídico por sólo 500 pesos mensuales (menos de 25 USD), ahora la empresa debe abonar unos 2 000 pesos para recibir la asistencia desde una institución externa. La aritmética atormenta a la jurista desempleada, pues ni siquiera le queda el consuelo de que su despido sirvió para hacer más rentable la empresa. Para colmo, los empleados más confiables políticamente o más cercanos en amistad al director se quedaron en sus puestos.

La prohibició sempre crea mercat negre


Fa poc, els Estats Units van prohibir per llei l'anomenat menjar escombraria a totes les escoles del país. Quin ha estat el resultat? Doncs, que els nens el porten de casa. Fins i tot, alguns en porten de més per vendre'n als seus companys i fer negoci. La prohibició no sembla la manera més educativa d'ensenyar a menjar bé als nens i nenes.

(Via)

dimecres, 12 de gener del 2011

La retòrica tòxica de Krugman

L'economista Paul Krugman no és el que era. En els últims 10 anys s'ha convertit en un sectari insuportable i irresponsable amb una retòrica tòxica, segons The Economist, que col·loquen a la "intel·ligència de la nació"  en "l'estadi plàcid, invulnerable i amniòtic de les opinions de l'astròleg", segons l'Arcadi Espada.

The Economist:
In a blog item on Saturday, before any significant details about Mr Loughner's motivations had come to light, Paul Krugman wrote:

You know that Republicans will yell about the evils of partisanship whenever anyone tries to make a connection between the rhetoric of Beck, Limbaugh, etc. and the violence I fear we’re going to see in the months and years ahead. But violent acts are what happen when you create a climate of hate. And it’s long past time for the GOP’s leaders to take a stand against the hate-mongers.

This struck me as irresponsibly premature, and one might have thought that, given a little more time and information, Mr Krugman would change his tune, or at least turn down the volume. Nope. In today's column on America's alleged "climate of hate", Mr Krugman reports that he's been "expecting something like this atrocity to happen" since 2008, conjures in his fevered imagination a "rising tide of violence", and spots his hated political foes behind it all:

[I]t’s the saturation of our political discourse—and especially our airwaves—with eliminationist rhetoric that lies behind the rising tide of violence. Where’s that toxic rhetoric coming from? Let’s not make a false pretense of balance: it’s coming, overwhelmingly, from the right.

What's more, unless the ranting right reins in the kind of talk that leaves Mr Krugman "with a sick feeling in the pit of my stomach", "Saturday’s atrocity will be just the beginning." Welcome to crazytown, my friends, where it does not seem crazy to disgorge toxic, entirely evidence-free rhetoric about the mortal threat of toxic rhetoric. Does the man honestly think he's helping?
Espada:

La matanza de Arizona ya no se puede desvincular del Tea Party. Pero sólo porque Krugman lo ha dicho. Este es el hecho. El asombroso hecho. Por el momento no hay ningún otro hecho que vincule a Jared Lee Loughner con el clima de odio que denuncia Krugman. No debe de serlo, por ejemplo, el que la Policía haya descubierto que el jovencito ya preparó una matanza hace años, cuando el Tea Party era (¡sólo!) una sublevación fundacional de la nación americana. El hecho que construye Krugman pertenece a una extraña categoría de hechos no falsables: los que resultan de combinar las opiniones con el argumento de autoridad. Paradójicamente su carácter infalsable no los fragiliza. ¡Quia!: los blinda. La opinión de Krugman ya ha alcanzado el estadio plácido, invulnerable y amniótico de las opiniones del astrólogo. Y su devastadora influencia. Krugman. La inteligencia de la nación.

Mascarell relata les seves últimes hores al PSC


"Si aceptaras, armarías un buen lío. Tu partido de referencia no está en su mejor momento. Está enrocado y muy posiblemente la hipótesis de hacer con sus oponentes lo que nunca dejaron que hicieras con ellos les parecerá inadmisible. Les domina un formato antiguo de política. Prefieren la confrontación a la concertación. El diálogo de tanteo con algunos de los máximos dirigentes te lo hace evidente: no les parece concebible. Sólo se les ocurre hablarte del carnet que deberás devolver. No consigues hablar de política, sólo de carnets y enemigos; menos todavía de cultura. La cultura no importa."



Palin després de Tucson

Sarah Palin: "America's Enduring Strength" from Sarah Palin on Vimeo.


Parafrasejant a Reagan, Sarah Palin diu en un vídeo difós fa unes hores que "cada vegada que hi ha una tragèdia hauríem de deixar de culpar a la societat en lloc de culpar el causant d'aquesta tragèdia". Després de condemnar l'atemptat de Tucson i recordar que els republicans només defensen les seves idees "mitjançant el discurs polític i amb les urnes", Palin rebutja les "declaracions irresponsables de gent que intenta culpar-me d'aquest terrible succés". L'exgovernadora d'Alaska creu que les crítiques cap al Tea Party pel seu discurs extremista són excessives i poden portar a un "augment de la violència".

dimarts, 11 de gener del 2011

El govern espanyol esponsoritza el boicot a productes israelians



Un nen entra en una botiga i escolta una conversa.

Client: "Ho veus? Estan omplint la ciutat amb anuncis sobre boicotejar els productes israelians. "

Botiguer: "No puc deixar de portar productes [israelians], perquè la gent els demana"

Client: "Els productes israelians són millors que els productes locals"

Comerciant al nen: "Què vols?

El nen, després de veure els productes israelians: "Vull les xips d'Israel."

Pren la bossa, camina cap a la porta, i sent els trets. Mira al seu voltant, troços de xips per terra, torna al comerciant i li diu: "No vull un producte d'Israel, vull un producte palestí".



L'anunci acaba mostrant el text: "No perllongeu la vida d'ocupació a la nostra terra", amb el logotip de l'ONG palestina Health Work Committees, seguit pels logotips dels patrocinadors de l'anunci:

El govern espanyol,

El Ministeri espanyol d'Afers Exteriors

AECID (Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvoupament)

ACSUR (una organització espanyola sense ànim de lucre),

Canaan, projecte de desenvolupament conjunt de Jerusalem (Palestina).

El 57% dels nord-americans no vinculen el "clima polític" amb el tiroteig de Tucson



Vídeo guanyador del concurs Jerusalem 2111

Víctima d'una violació col·lectiva condemnada a 1 any de presó i 100 fuetades

A on? A l'Aràbia Saudita. El delicte? Adulteri. Ho explica un diari saudita.

Esquizofrènia musulmana a l'Aràbia Saudita


Jeddah, 21 de desembre.- Una saudita completament tapada, com exigeixen les lleis i els costums del país, maquilla una maniquí que participa en un un concurs de bellesa paral·lel al "Saló Cosmetic expo" que se celebra per primera vegada a l'Aràbia Saudita. (via)

Barack Obama, premi Nobel de la Pau


(*referint-se als republicans durant la campanya electoral del 2008)

(Via

dilluns, 10 de gener del 2011

El manifest dels joves de Gaza que aquí ens han escamotejat

Un grup de joves de Gaza, entre ells diverses noies, han penjat a Facebook un manifest en el que proclamen que volen ser joves normals i viure en pau. El manifest, que comença fent pà i bolet a Israel, Hamàs, Fatah, l'ONU, l'Unrwa i els Estats Units, ha tingut poc ressò a casa nostra. Per què? Doncs, perquè a més a més de posar al mateix nivell a Israel que als heroics alliberadors de Hamas, descriu amb pèls i senyals l'opressió diària a la que els sotmeten els islamistes, aquests barbuts, malcarats i armats finsa a les dents que, aquí, són els bons de la pel·lícula.

...We are youth with heavy hearts. We carry in ourselves a heaviness so immense that it makes it difficult to us to enjoy the sunset. How to enjoy it when dark clouds paint the horizon and bleak memories run past our eyes every time we close them? We smile in order to hide the pain. We laugh in order to forget the war. We hope in order not to commit suicide here and now. During the war we got the unmistakable feeling that Israel wanted to erase us from the face of the earth. During the last years Hamas has been doing all they can to control our thoughts, behaviour and aspirations. We are a generation of young people used to face missiles, carrying what seems to be a impossible mission of living a normal and healthy life, and only barely tolerated by a massive organization that has spread in our society as a malicious cancer disease, causing mayhem and effectively killing all living cells, thoughts and dreams on its way as well as paralyzing people with its terror regime. Not to mention the prison we live in, a prison sustained by a so-called democratic country.

History is repeating itself in its most cruel way and nobody seems to care. We are scared. Here in Gaza we are scared of being incarcerated, interrogated, hit, tortured, bombed, killed. We are afraid of living, because every single step we take has to be considered and well-thought, there are limitations everywhere, we cannot move as we want, say what we want, do what we want, sometimes we even cant think what we want because the occupation has occupied our brains and hearts so terrible that it hurts and it makes us want to shed endless tears of frustration and rage!

We do not want to hate, we do not want to feel all of this feelings, we do not want to be victims anymore. ENOUGH! Enough pain, enough tears, enough suffering, enough control, limitations, unjust justifications, terror, torture, excuses, bombings, sleepless nights, dead civilians, black memories, bleak future, heart aching present, disturbed politics, fanatic politicians, religious bullshit, enough incarceration! WE SAY STOP! This is not the future we want!

We want three things. We want to be free. We want to be able to live a normal life. We want peace. Is that too much to ask? We are a peace movement consistent of young people in Gaza and supporters elsewhere that will not rest until the truth about Gaza is known by everybody in this whole world and in such a degree that no more silent consent or loud indifference will be accepted... 

(Via: Sobre Israel opinamos todos)

De com la premsa socialdemòcrata ens dóna l'explicació política a la bogeria

La Vanguardia:

La congresista demócrata tiroteada en Arizona, Gabrielle Giffords, estaba en el punto de mira del Tea Party por su defensa de la reforma sanitaria y de la ley de la inmigración.

El recelo hacia la senadora Gabrielle Giffords era tal que en su página de Facebook la diva del grupo conservador, Sarah Palin, la colocó en un mapa de Estados Unidos como uno de los demócratas a batir para evitar la reforma sanitaria de Barack Obama. El mapa de objetivos los señalaba con la mirilla de un arma.

Este polémico mapa ya no figura en la página oficial de la ex gobernadora de Alaska, en lugar de eso, Palin ha colgado un mensaje de condolencias en el que asegura que ella y su familia rezan por “las víctimas y sus familias, y por la paz y la justicia”.

El Periódico:

Desde todas las instancias políticas y policiales estadounidenses se llamaba ayer a la calma y la contención de especulaciones sobre las posibles motivaciones tras el tiroteo en Tucson. Sin embargo, nada podía evitar que ciudadanos y analistas apuntaran a la realidad de los últimos años, cuando EEUU ha sufrido una radicalización en el discurso público, sobre todo con el apogeo de movimientos ultras como el Tea Party, y una polarización entre conservadores y progresistas.

Poco después de que empezara a extenderse la noticia del tiroteo, periodistas y blogeros recuperaron un controvertido mapa político que el Comité de Acción Política de Sarah Palin colgó tras la aprobación de la ley de reforma sanitaria. En ese mapa se habían identificado a 20 congresistas demócratas que dieron su voto a la ley, incluyendo Gabrielle Giffords, tiroteada ayer. Estaban en distritos que en alguna ocasión habían votado por los republicanos y se instaba a recuperarlos para los conservadores en las elecciones de noviembre.

No habría tenido más relevancia si en ese mapa de EEUU los distritos que se pretendía recuperar no hubieran estado marcados con puntos de mira como los que usan los rifles para apuntar a una diana. O si tras la aprobación de la ley no se hubieran transformado en ataques vandálicos contra oficinas de congresistas demócratas (incluyendo la de Giffords) lo que habían sido meses de amenazas y de violencia semántica.

El Mundo:

La congresista Gabrielle Giffords, disparada en la cabeza por un atacante este sábado, ha sido una de las demócratas más criticadas por el sector duro del partido republicano, con Sarah Palin a la cabeza. Tanto es así que la propia Palin, en una serie de anuncios publicados en SarahPAC.com, su centro de acción política en Internet, señalaba a Giffords como uno de los 20 objetivos a desbancar en las pasadas elecciones a través de una mirilla sobre el distrito al que representa.

Junto a Giffords había otros 19 políticos demócratas "que votaron a favor de la reforma sanitaria" y que pertenecían a distritos que en 2008 ganaron McCain y Palin en las elecciones presidenciales. "¡Recuperemos los 20, juntos!", remataba este anuncio de Palin al que acompañó otro con la misma iconografía -mirillas de escopeta sobre un mapa de Estados Unidos- con el texto: "Hemos diagnosticado el problema… ayúdanos a prescribir la solución".

El País:

La congresista aparecía en una lista que la cara más visibles del movimiento ultraconservador Tea Party, Sarah Palin, hizo pública el año pasado sobre los enemigos a batir en las elecciones de noviembre de 2010. Aunque la grosera presentación de esa lista -con dianas apuntando a los Estados de los congresistas mencionados y el ominoso título de "No se retiren, recarguen"- provocó las iras justificadas de muchas personas, la lista se refería a 20 congresistas que habían votado a favor de la reforma sanitaria y que pertenecían a distritos ganados por los republicanos en las presidenciales de 2008, es decir susceptibles de ser recuperados por la oposición en 2010.

Especulaciones y conexiones similares van a ser inevitables hasta que la investigación avance. Es indiscutible que el clima político en Estados Unidos se ha envenenado desde la aparición del Tea Party y, aunque este múltiple crimen sea únicamente la reacción individual de un personaje atrabiliario que llenaba Internet con absurdas reflexiones, el debate sobre la responsabilidad de la clase política está servido.

La primera cosa que salta a la vista és que totes aquestes cròniques semblen redactades per la mateixa persona. Això seria comprensible si els mitjans haguéssin donat aquesta informació sobre la base d'un nota d'agència, perquè tots haurien begut d'una mateixa font. Però, no. Les notícies no són d'agència, sinó que estan signades pels corresponsals que aquests mitjans tenen ubicats als Estats Units. Aleshores, com és possible que tots ells redactin el mateix text? Doncs, perquè tots ells també beuen de les mateixes fonts, a les que atribueixen la màxima credibilitat ja sigui per afinitat político-ideològica o perquè no s'atreveixen a desmarcar-se de les fonts dominants políticament correctes.

D'aquesta manera, tots escriuen el mateix i ningú no sembla tenir cap mena d'interès ni per escoltar altres fonts ni per intentar cercar i contrastar dades noves que li permetin oferir una informació més completa. Doncs, bé, això que no ha fet l'aristocràcia periodística ho han fet alguns bloggers. A casa nostra, Barcepundit.

Els mitjans només mostren les dianes de Sarah Palin, que apuntaven als candidats demòcrates a batre -no a abatre- electoralment, però no diuen res d'unes dianes similars que el comitè electoral del Partit Demòcrata tenia penjades i que també ha retirat després de la massacre. I encara menys diuen res sobre el web d'esquerres que publicava -i que també ha retirat- amenaces de mort contra Giffords per haver votat contra Nancy Pelosi la setmana passada.

Tampoc no parlen gaire de l'autor de l'atemptat. Probablement, perquè si ho féssin no se sostindria la tesi de la responsabilitat, per activa o per pasiva, del Tea Party. Ni del Tea Party ni de ningú altra. Jared Loughner sembla ser un de tants xalats que pul·lulen pel món. Un noi que escriu en el seu perfil a YouTube que entre els seus llibres preferits hi ha El Manifest Comunista de Carles Marx i Frederic Engels i el Mein Kampf de Hitler. Si hem de fer cas a les seves preferències, més aviat es decantaria cap a l'extrema esquerra que cap a la dreta conservadra. Cosa que tampoc no tindria cap importància si no fós per l'interès de la premsa socialdemòcrata per buscar una explicació políticament correcte -el Tea Party ha enverinat el clima polític als EUA- a la pura i simple ximpleria.

ADDENDA.- Arcadi Espada rebla el clau.
 La matanza de Arizona ya no se puede desvincular del Tea Party. Pero sólo porque Krugman lo ha dicho. Este es el hecho. El asombroso hecho. Por el momento no hay ningún otro hecho que vincule a Jared Lee Loughner con el clima de odio que denuncia Krugman. No debe de serlo, por ejemplo, el que la Policía haya descubierto que el jovencito ya preparó una matanza hace años, cuando el Tea Party era (¡sólo!) una sublevación fundacional de la nación americana. El hecho que construye Krugman pertenece a una extraña categoría de hechos no falsables: los que resultan de combinar las opiniones con el argumento de autoridad. Paradójicamente su carácter infalsable no los fragiliza. ¡Quia!: los blinda. La opinión de Krugman ya ha alcanzado el estadio plácido, invulnerable y amniótico de las opiniones del astrólogo. Y su devastadora influencia. Krugman. La inteligencia de la nación.

El CO2 no és verí

Antón Uriarte:
El CO2 no es un contaminante. No es un gas tóxico ni venenoso. En el aire libre hay unas 400 ppm pero en cualquier aula se llega a las 1.500 ppm al finalizar una clase y, a pesar de ello, profesores y alumnos salen indemnes cuando toca el timbre o la campana. En nuestros pulmones la concentración suele alcanzar las 50.000 partes por millón, un 5% del aire que expiramos. Al cabo del día, cada persona emite alrededor de 1 kilogramo de CO2, que es parecido a lo que emite un coche en un recorrido de entre 5 y 10 kilómetros.

El incremento del CO2 en el aire libre, unas 2 ppm al año, no entraña ningún riesgo, ni para el crecimiento de las plantas, ni para la salud de los animales. Para la fotosíntesis es bueno.

Asunto diferente es que ese aumento provoque un catastrófico cambio climático, en el que sólo creen cuatro (billones) de imbéciles.

Rubalcaba no pica

Rubalcaba dice que una ETA "arrogante" quiere mantener la tutela y avisa a Batasuna que el comunicado no cambia nada.

MADRID, 10 (EUROPA PRESS)
El vicepresidente primero del Gobierno y ministro del Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha asegurado que en el comunicado hecho público este lunes por ETA, con "arrogancia", quiere "mantener su posición de tutela" y advierte a la ilegalizada Batasuna que el anuncio de la organización terrorista "no cambia" la posición del Gobierno.
En una comparecencia sin preguntas en la sede del Ministerio del Interior, Rubalcaba ha afirmado que "una vez más" ETA ha hecho público un comunicado que "no es el que esperan" los partidos democráticos. "El único comunicado que queremos leer de la banda terrorista es aquel en el que ETA declare el fin y lo haga de manera irreversible y definitiva", ha afirmado.
Del comunicado, el ministro ha afirmado que aparecen "las mismas pretensiones de siempre", por parte de una banda terrorista que "tiene una visión distorsionada de la realidad, un catálogo de reivindicaciones que no abandona, con la misma arrogancia".

ADDENDA.- Declaració de Rubalcaba (àudio)

Es queden les pistoles i no es dissolen

De porcs i de rucs

Arturo Pérez-Reverte:
Con la hiperprotección que en España dispensamos a los pequeños cabroncetes, que un niño se levante en clase y le quite la palabra al profesor que está hablando de Geografía y de climas adecuados para la cura del cochino, a fin de exigirle que no ofenda su sensibilidad religiosa, nos parece a muchos lo más natural del mundo. O semos tolerantes, o no lo semos. Respeto a la multiculturalidad, se llama eso. Y si al maestro se le ocurre levantar la voz para decirle al zagal que cierre el pico, o agarrarlo por el pescuezo si se pone flamenco y sacarlo al pasillo, calculen el desparrame. Docente fascista, violencia escolar, xenofobia en las aulas, tertulias de radio y televisión, Internet a tope. Se le cae el pelo, al profe. Niño y encima musulmán, casi nada. Si además llega a ser niña y con pañuelo en la cabeza, abre telediarios.

dissabte, 8 de gener del 2011

Molt bé!

 "O vivim junts, o morim junts"

Sota aquest eslògan, centenars de musulmans egipcis van assisitir a les misses de Nadal coptes a tot el país per actuar com a escuts humans en resposta als atemptats islamistes contra cristians.

(via Barcepundit)

dimecres, 5 de gener del 2011

Als treballadors els deixaran ben arregladets

Comienzan en Cuba los despidos masivos

Después de muchos preparativos, este martes arrancó oficialmente el mayor proceso de eliminación de empleos estatales de la historia de la revolución. Ha comenzado por los ministerios de la Industria Azucarera, Agricultura, Construcción, Salud Pública y en el sector del Turismo, luego vendrán los demás. En los próximos seis meses desaparecerán 500.000 puestos de trabajo, primera fase de un plan para limpiar las "plantillas infladas" durante medio siglo de políticas igualitaristas. El propósito es que en los próximos tres años el Estado se deshaga de 1.300.000 empleados y funcionarios, un 25 % del total.

Però, a diferència dels treballadors dels països que estan sotmesos a les urpes del capitalisme salvatge, a Cuba deixaran els acomiadats ben arregladets...
...lo estipulado es que se compense a los trabajadores "sobrantes" a razón de un mes de salario por cada diez años trabajados, en algunos casos puntuales con alguna ayuda extra. El salario medio en Cuba es de unos 410 pesos cubanos (equivalente a 14 euros), y aunque mucha gente no puede vivir de su sueldo llega a fin de mes gracias a lo que "resuelve" en su centro laboral. "Es fácil de entender que salir fuera del circuito estatal representa saltar al vacío", señala un académico.

dilluns, 3 de gener del 2011

Notícia oportuna


 

Recuperen el vídeo dels insults de Rubalcaba a Arias Salgado

Santiago Niño Becerra, és un hoax o és de veritat?

Xavier Sala i Martín:
Perdoneu que torni a treure el tema Becerra pero es que he estat llegint tot el que ha escrit aquest senyor i estic al·lucinant. Tots els mitjans de comunicacio el presenten com "el único que predijo la crisis".

De veritat?

Aqui hi ha l'entrada del seu blog a l'Abril de 2008, un cop ja era PATENT que hi havia crisi grossa!!!

Recodeu que a l'Abril dle 2008 ja era obvi que la crisi era grossa. Ja s'havia fet el famós debat electoral entre Solbes i Pizarro, el NBER ja havia dit que la crisi subprime a USA era gran i fins i tot jo, que no se fer prediccions, ja havia parlat de la "tormenta perfecta" (al desembre de 2007)!!!

Doncs be, a l'abril de 2008, el Sr Becerra prediu que el creixement del PIB espanyol per als 2008, 2009 i 2010 sera de +1,4, +0,2 i d'entre -0,1 i +0,2 respectivament. Es a dir, no prediu de cap manera la catatrofe que va venir (el creixement del PIB al 2009 va ser de -3,9%!). D'on han tret els mitjans aixo de que SNB "es el economista que predijo la crisis"??? Mes aviat diu el que deia el govern del moment: "una leve desasselerassion!".

Curiosament, al seu post de Desembre de 2004, si que "prediu" la crisi de 2005! Hahaha.

Nota per als no experts: dic "hahaha" perque al 2005 no hi va haver crisi!!!

Es veritat que el titol del seu llibre es "el Crash del 2010", pero va ser escrit al 2009. I l'article que he posat aqui es del 2004. En 5 anys pot haver canviat la prediccio del crash. De fet, entre el 2009 i ara, ha canviat el crash un parell de vegades més (a principis d'any deia que el crash seria al Maig, quan no va passar res al Maig va dir a la tardor, quan no va passar a la tardor, ara diu al 2011).
De fet, si mireu el seu blog veureu diferents prediccions sobre el 2009:

En relacio al PIB, el 21 d'abril del 2008 preveia que el PIB CREIXERIA positivament un 0,2% (per tant, això de que ell va preveure la crisi, RES DE RES).

A finals de setembre del 2008 (un cop la crisi ja era evident als EUA) preveia una reduccio del PIB entre un -0,1 i -1%. A 2 de febrer del 2009, va dir que el PIB estaria entre positiu +2,7 i negatiu -3,1%. A 15 de març deia entre -4,3 i -5,1%. Al final el PIB va caure un 3,6. 
Malgrat que va canviar la seva predicció infinitat de vegades, fixeu-vos que els seus intervals son bastant amplis, la dada real de -3,6 NO CAU EN CAP DELS INTERVALS QUE PROPOSA!!! S'ha de dir que la seva capacitat de prediccio no es massa bona!



L'economista Santiago Niño Becerra, el segón per l'esquerra a la foto, va presentar al Congrés d'Astrologia de Barcelona l'any 2005 junt amb l'astròloga Inma Fernández la ponència titulada: "Las grandes crisis socioeconómicas en la era de Piscis". Niño Becerra, és un hoax o és de veritat?

Mas-Colell: “Podem pagar les pròximes setmanes i com a mínim mes, mes i mig o dos"

A Catalunya Ràdio:

En les primeres declaracions des que va ser nomenat, Andreu Mas-Colell ha indicat que el forat dels comptes públic s'explica, sobretot, pel cost que té la sanitat pública. "El que no pot ser és amb el que ens hem trobat. El component bàsic de l'excés de despesa ha estat l'excés de despesa sanitària", ha afirmat. Preguntat si el sistema actual és insostenible, el titular d'Economia i Coneixement ha afirmat que "tindrem problemes", tret que tingui lloc la recuperació econòmica "molt aviat".

Mas-Colell ha afirmat que caldrà revisar la despesa en sanitat, juntament amb un nou pacte d'estabilitat fiscal i financera, com a solucions al dèficit. El conseller calcula que els compromisos econòmics de la Generalitat estan garantits per uns dos mesos