Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dilluns, 31 de desembre de 2012

Souha Arafat: "La Intifada del 2000 va ser premeditada"

Souha Arafat, la viuda de Yàsser Arafat, ha reconegut en una entrevista a Dubai TV que va ser l'antic líder palestí el que va promoure la brutal Intifada de l'any 2000 que va esclatar després del fracàs de les negociacions de pau de Camp David. D'aquesta manera, la viuda d'Arafat contradiu la versió "oficial" d'una reacció espontània a la visita d'Ariel Sharon a l'esplanada de les mesquites. Queda clar, doncs, que la Intifada armada del 2000 va ser -com molts n'estàvem convençuts- una decisió premeditada d'Arafat.


divendres, 28 de desembre de 2012

Aliaa Magda Elmahdy nua contra el règim de Mursi


L'activista egípcia Aliaa Magda Elmahdy i dues militants del grup feminista Femen protesten contra la nova Constitució d'Egipte davant l'ambaixada egípcia a Stockholm..

Més informació, aquí.


divendres, 21 de desembre de 2012

Per què 2012 ha estat el millor any de la història

Puede que no lo parezca, pero 2012 ha sido el mejor año en la historia del mundo. Parece una afirmación extravagante, pero surge de las evidencias. Nunca ha habido menos hambre, menos enfermedades, o más prosperidad. Occidente sigue de capa caída económica, pero la mayoría de los países en desarrollo están saliendo adelante, y la gente está superando la pobreza a la mayor velocidad nunca registrada. La lista de muertes infligidas por la guerra y por desastres naturales también es misericordiosamente baja. Vivimos en una edad de oro.

Si escuchamos a los políticos se recibe la impresión opuesta, la de un mundo cruel y peligroso en el que las cosas están mal y van a peor. En cierto modo, este es el trabajo de los políticos: subrayar los problemas y tratar de ofrecer las mejores soluciones. Pero los grandes avances de la humanidad no vienen de los hombres de estado, sino de la gente ordinaria. Los gobiernos alredededor del mundo parecen anclados en lo que Michael Lind, en la página 30, describe como una era de “turboparálisis”, todo movimiento, ningún progreso. Pero fuera del gobierno, el progreso ha sido poco menos que espectacular. Tomemos la pobreza global. En 1990, la ONU anunció los Objetivos de Desarrollo del Milenio, el primero de los cuales consistía en reducir a la mitad las personas en pobreza extrema para 2015. Se ha sabido este año que el objetivo se consiguió en 2008. Aún así, el logro no mereció un anuncio oficial, presumiblemente porque no fué logrado por ningún proyecto de gobierno sino por la senda del capitalismo global. Comprar juguetes baratos de plástico hechos en China está ayudando realmente a hacer historia de la pobreza. ¿Y qué hay de la desigualdad global? Esta, también, es menor ahora que en cualquier otro momento de los tiempos modernos. La globalización no sólo significa que el mundo se está haciendo más rico, sino también más justo.

Aquests són els nostres polítics

dilluns, 17 de desembre de 2012

J'ai aussi

Carta oberta de Gérard Depardieu al
primer ministre francès Jean-Marc Ayrault



(Traducció Google al català)

"Menyspreable, haveu dit menyspreable? Com de menyspreable?

Vaig néixer el 1948, vaig començar a treballar a l'edat de 14 anys en una impremta, després com a encarregat de magatzem i després com a artista dramàtic. Sempre he pagat els meus impostos siguin quines siguin les taxes imposades pels successius governs.

En cap moment he deixat de complir amb les meves obligacions. Les pel·lícules històriques en què vaig participar reflecteixen el meu amor per França i la seva història.
Personatges més il·lustres que jo s'han expatriat o han abandonat el país.

Lamentablement, jo ja no tinc res a fer aquí, però seguiré estimant al públic francès amb el que tantes emocions he compartit!

Me'n vaig perquè es considera que l'èxit, la creativitat, el talent, en realitat, la diferència, ha de ser castigat.

No demano aprovació, però almenys podria ser respectat.

No tots els que han sortit de França han estat insultats com jo.

No he de justificar les raons de la meva elecció, que són nombroses i íntimes.

Me'n vaig després de pagar, el 2012, el 85% d'impostos sobre els meus ingressos. Però tinc present que França era bonica i espero que segui sent-ho.

Li torno el meu passaport i la meva seguretat social, que mai he fet servir. Nosaltres ja no tenim la mateixa pàtria, jo sóc un veritable europeu, un ciutadà del món, com el meu pare sempre m'ha ensenyat.

El que a mi em sembla menyspreable és l'acarnissament de la justícia contra el meu fill Guillaume, condemnat sent gairebé un nen a tres anys de presó per 2 grams d'heroïna, quan tants altres van escapar de la presó per actes de naturalesa més greu.

Jo no culpo als que tenen colesterol, hipertensió, diabetis, beuen massa alcohol, o als que dormen sobre el seu scooter: jo sóc un d'ells com els vostres estimats mitjans no es cansen de recordar.

Mai he matat a ningú i crec que he fet coses que no desmereixen, he pagat 145 milions de impostos en quaranta-cinc anys, tinc 80 persones que treballen en empreses que s'han creat per a elles i que són gestionades per elles.

Jo no em queixo ni presumeixo, però rebutjo la paraula "menyspreable".

Qui és vostè per jutjar-me així, jo l'hi pregunto senyor Ayrault, primer ministre de M. Hollande, jo li pregunto, qui és vostè?

Malgrat els meus excessos, de la meva gana i el meu amor per la vida, jo sóc un ésser lliure, senyor, i vull seguir sent educat."

Traducció al castellà, aquí.


dissabte, 15 de desembre de 2012

La fi de la llibertat d'expressió?

LA REVOLUCIÓN NATURALISTA.- Algo está minando la libertad de expresión en las naciones occidentales y no es ningún caudillo tradicionalista, ningún autócrata musulmán, ni las odiosas "leyes contra la blasfemia".

George Lukianoff es el presidente del think tank FIRE (Foundation for Individual Human Rights) y el autor de un libro reciente en el que analiza el clima de censura política y cultural que viven las universidades norteamericanas.

Según un estudio de FIRE, hasta el 65% de los principales institutos norteamericanos mantienen "códigos de expresión" (speech codes) que violan los principios constitucionales de la primera enmienda, favorable a cosas en aparente desuso como la libertad de expresión. Los temas que con mayor probabilidad pueden costarle problemas a un alumno o a un profesor tendrían que ver realmente con tres dogmas del consenso liberal: políticas de discriminación positiva, matrimonio homosexual, o derecho al aborto.