Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

divendres, 31 de maig de 2013

Revolta laica a Tunísia

La cosa ja frega el ridícul

L'Índex de fertilitat mundial baixa a 2,45 fills per dona



Data from World Bank


Més informació, aquí.

L'evolució de la fertilitat mundial des del 1960 (via Antón Uriarte)


En 20 anys s'ha reduït la pobresa extrema a la meitat. L'any 2030 es podria haver eradicat

THE ECONOMIST.- In september 2000 the heads of 147 governments pledged that they would halve the proportion of people on the Earth living in the direst poverty by 2015, using the poverty rate in 1990 as a baseline. It was the first of a litany of worthy aims enshrined in the United Nations “millennium development goals” (MDGs). Many of these aims—such as cutting maternal mortality by three quarters and child mortality by two thirds—have not been met. But the goal of halving poverty has been. Indeed, it was achieved five years early.

In 1990, 43% of the population of developing countries lived in extreme poverty (then defined as subsisting on $1 a day); the absolute number was 1.9 billion people. By 2000 the proportion was down to a third. By 2010 it was 21% (or 1.2 billion; the poverty line was then $1.25, the average of the 15 poorest countries’ own poverty lines in 2005 prices, adjusted for differences in purchasing power). The global poverty rate had been cut in half in 20 years.

That raised an obvious question. If extreme poverty could be halved in the past two decades, why should the other half not be got rid of in the next two? If 21% was possible in 2010, why not 1% in 2030?

Why not indeed? In April at a press conference during the spring meeting of the international financial institutions in Washington, DC, the president of the World Bank, Jim Yong Kim, scrawled the figure “2030” on a sheet of paper, held it up and announced, “This is it. This is the global target to end poverty.” He was echoing Barack Obama who, in February, promised that “the United States will join with our allies to eradicate such extreme poverty in the next two decades.”

Informe InfoJobs ESADE: La radiografía més completa del mercat laboral

La destrucción de empleo sigue aumentando

• InfoJobs registró durante 2012 un total de 887.510 puestos vacantes en España, lo que supone un 8% menos que el año anterior y un descenso del 57% en comparación con 2008.

• Los mayores descensos respecto a 2008 se produjeron, con cifras por encima del 75%, en Administración de empresas, Finanzas y banca, y Compras y logística.

Empleos emergentes y con mayores oportunidades

• El sector móvil y energético concentran los puestos de trabajo emergentes, aquellos que representan nuevas oportunidades laborales. Entre estos nuevos perfiles se encuentran los programadores de HTML5 y de aplicaciones para móvil, community managers, comerciales especialistas en eficiencia energética e ingenieros especialistas en energías renovables.

• Comercial y ventas es el único sector que crece en un 3% desde que si inició la crisis.

Más autónomos en un contexto de crisis

• Ante la disminución de la contratación laboral, los candidatos apuestan cada vez más para establecerse como freelance, ya que la fórmula del autónomo es cada vez más demandada por las empresas.

• Las ofertas para freelance supusieron el 7% del total en 2012. Destaca el aumento del 36% de vacantes para autónomos respecto a 2011. Además, el dato multiplica por siete el peso de este tipo de vacantes en 2008, cuando representaban sólo el 1% del total de puestos.

Menos salario por el mismo puesto

• Los salarios ofrecidos por las empresas disminuyeron un 2% en 2012 respecto a 2011. La media salarial de las vacantes de InfoJobs fue de 23.594 € brutos anuales en 2012.

• El salario de las vacantes que solicitaban titulación universitaria está muy por encima del resto de estudios.

Aumenta la demanda de empleo y la competencia

• El número de demandantes de empleo inscritos en InfoJobs creció un 5% en 2012, superando los 2,4 millones, lo que supone 122.000 personas más que en 2011 y un 7% más que en 2008.

• La competencia por un puesto de trabajo aumenta un 157% desde el inicio de la crisis. Los sectores con más rivalidad son Venta al detalle, Administración de empresas y Recursos Humanos (más de 200 inscripciones por vacante).

• Informática y telecomunicaciones es el sector con menos competencia (18 inscripciones por vacante).

La tasa de movilidad más alta desde 2008

• La movilidad geográfica de los candidatos experimenta el mayor aumento desde 2008. El número de candidatos que buscaron una oferta de trabajo fuera de su comunidad aumentó seis puntos en 2012, alcanzando el 26% del total.

Turismo y restauración, la principal puerta de entrada al mercado laboral

• Algunos sectores facilitan la entrada al mercado laboral a jóvenes sin experiencia. En 2012, según datos de InfoJobs, Turismo y restauración, Venta al detalle y Atención a clientes fueron tres de las categorías profesionales donde los más jóvenes pudieron encontrar trabajo.

Las prácticas en empresa ya no son garantía de empleo

• Entre nuestros candidatos de 16 a 29 años, el 74% manifiesta haber hecho al menos unas prácticas en su carrera. Sin embargo, un 65% de ellos afirma que no las considera una herramienta útil para encontrar empleo.

Ver Informe InfoJobs ESADE 2012

Ver principales conclusiones

dimarts, 28 de maig de 2013

La doble cara de Garzón

«Como juez debía abandonar unos meses antes de las elecciones el cargo, por lo que dejaría de recibir su estipendio. Me lo consultaron y contesté que sin duda el partido sería solidario abonándole las cantidades hasta ser proclamado diputado, pero que lo haríamos en A, es decir, de manera legal y con firma del recibo por la cantidad real. No aceptó. ‘Pues entonces no hay pago’, fue mi respuesta. Parece que acudió a otra institución, esta vez con éxito».



dilluns, 27 de maig de 2013

L'admiració per Hitler del jove Kennedy


S'acaba de publicar a Alemanya un llibre que pot afectar a la imatge del trenta-cinquè president dels Estats Units, John F. Kennedy. El llibre es titula "John F. Kennedy. Unter Deutschen: Reisetagebücher und Briefe 1937-1945" (John F. Kennedy. Entre alemanys. Diaris de viatge i cartes 1937-1945), i recull les impressions que un John F.Kennedy de 20 anys va anotar en els seus escrits personals, durant un viatge que va realitzar per Alemanya dos anys abans que esclatés la Segona Guerra Mundial.

En aquests textos, el jove Kennedy expressa la seva admiració per Adolf Hitler i el règim que en aquell moment encapçalava. El text recull -per exemple- els pensaments que va tenir després de visitar la residència estiuenca del Führer: "Qui ha visitat aquests llocs pot imaginar fàcilment com Hitler emergirà d'aquí a uns anys de l'odi que actualment l'envolta, com una de les personalitats més importants que han existit ".

Kennedy es feia preguntes com aquesta: "Què són els mals del feixisme enfront dels del comunisme?". O bé, "Feixisme? El correcte per a Alemanya". Després d'una vista per la regió del Rhin, va escriure: "Certament, les races nòrdiques semblen ser superiors als romans". Kennedy va quedar impressionat també amb la infraestructura desenvolupada per Hitler. En els seus escrits comentava que les "autobahns" germàniques eren "les millors carreteres del món".

En un dels últims pensaments, anotats poc després del suïcidi d'Hitler, Kennedy va escriure:"La seva ambició sense límits pel seu país el va convertir en una amenaça per a la pau mundial, però tenia alguna cosa misteriosa. Era matèria de llegenda".

Intifada a Suècia


Entrevista a Ingrid Carlqvist, redactora en cap de Dispatch International.


divendres, 24 de maig de 2013

Les intoxicacions alimentàries per productes ecològics no són notícia

En el imaginario colectivo está muy instalada la idea de que todo lo natural es bueno, algo que no deja de ser una aberración, puesto que la naturaleza no es más que una feroz competencia por los recursos. Prueba de esas competencia son las plantas silvestres. Una estrategia que tienen las plantas para defenderse del entorno es acumular compuestos tóxicos en la vacuola (una parte de la célula donde no molesta al resto de funciones) para defenderse de cualquier organismo molesto, desde una bacteria hasta un rumiante. Esto hace que la mayoría de especies silvestres sean tóxicas, incluidas las que en su momento dieron lugar a las plantas cultivadas. No obstante, la asociación NATURAL=BUENO, sigue estando establecida,

(...)

El problema viene cuando las autoridades alimentarias parecen haber interiorizado también lo de Natural=Bueno, por que los controles sobre este tipo de alimentación dejan mucho, pero que mucho que desear.

Desde la crisis de Alemania del 2011 con los brotes de fenogreco hemos tenido dos retiradas de huevos ecológicos por dioxinas (aquí y aquí), retiradas de espinacas por E. coli, restos de pesticidas no autorizados, avisos de que falla la inspección etc, etc. No obstante como natural=ecológico=bueno, ninguna de estas alarmas ha merecido la atención de ningún medio de comunicación, mientras tanto si que nos han seguido bombardeando sobre los supuestos peligros de los pesticidas, de los aditivos, de los transgénicos etc... sin que haya habido ninguna alerta relevante por estas causas. Es decir, los presuntos peligros ocupan más espacio informativo que los hechos objetivos.

Y sigue. Por ejemplo, entre septiembre y octubre del año pasado en Francia hubo una intoxicación por trigo sarraceno ecológico. Parece ser que era tan natural y de tan buen rollo que lo cosecharon junto a una mala hierba llamada datura, rica en alcaloides y tremendamente tóxica. Todo el proceso cumplía las más estricta ortodoxía agroecológica. El trigo sarraceno de cultivo ecológico se molió en un molino solo para agricultura ecológica (concretamente el molino Bio-Pinchard, el único de estas características en la provincia de Alpes-Alta Provenza) utilizó para hacer galletas ecológicas que en su mayoría se vendieron en tiendas de la "confederation paysenne" sindicato agrario comprometido en el desarrollo de la agricultura ecológica y muy activo en la lucha contra los transgénicos. Se ve que entre manifiesto y manifiesto, se les pasaron todos los controles de calidad y lo dicho, 18 intoxicados.

No es el primer caso, ya en el 2009 el doctor Alain Baert del centro de vigilancia toxicológica de Rennes alertó de un caso similar en el 2007 con 7 intoxicaciones. Investigadas 28 partidas de harina ecológica en 19 se encontraron niveles de atropinas y escopolamina (presentes en la datura), de entre 1 a 1000 μg/kg cuando la dosis tóxica para un niño es de 100 μg/kg. Teneis la noticia aquí.

Lo dicho, un caso clamoroso en el que han fallado todos los controles, ha habido víctimas y además se ha repetido, pero aquí no ha pasado nada. No ha merecido espacio en la prensa generalista y siguen elaborando el producto y vendiéndolo, para que la gente pueda seguir jugando a la galleta rusa. Pues nada, el que quiera consumir ecológico que consuma, bajo su responsabilidad. El mundillo ecológico es así./ JM MULET

L'inquisidor de l'error científic a l'ull d'altri que no veu la viga en el seu

Philip Plait, també conegut com The Bad Astronomer, és un astrònom que ha creat la pàgina web badastronomy.com on es dedica a divulgar els errors i inexactituds d'astrònoms i científics que pretenen, segons Plait, canviar la realitat per adaptar-la a les seves teories, creences o ideologies. El seu propòsit principal és refutar les teories recolzades en fonaments erronis, com el creacionisme, l'astrologia, les teories de la conspiració dels allunatges del Programa Apol·lo, etc...

El problema és que aquest inquisidor de l'error científic a l'ull d'altri, de vegades no veu la viga en el seu. Així, en la crítica a un article de Will Happer i Harrison Schmidt al Wall Street Journal en defensa del CO2, Plait escriu (ho podeu escoltar al minut 6:5 d'aquest àudio) això:

Of all the bang-your-head-against-the-desk articles, that was the weirdest, the most egregiously wrong, that carbon dioxide is just plant food and if there’s more carbon dioxide we’ll get more plants.

Well, you know, this idea that carbon dioxide is not a poison, is just a natural product, has been going around in denier circles and it’s ridiculous.

If you don’t think that carbon dioxide is a poison, you know, tie a plastic bag over your head for an hour or two and let me know, because yes, in certain circumstances, it’s very dangerous.

Efectivament, si vostè es lliga una bossa de plàstic al cap morirà, però no per intoxicació de CO2 sinó per falta d'oxígen. (JunkScience.com)

dimecres, 22 de maig de 2013

Tornados: Obama es gasta millonades en propaganda climática i ni cinc per construir refugis a les escoles

"La escuela pública de Oklahoma en donde murieron nueve niños no tenía un refugio subterráneo, a pesar de estar en una zona (the Tornado Alley) conocida por ser frecuentada por cientos de tornados todos los años. Tuvieron quince minutos para hacerlo, pero no tenían en donde refugiarse. Una vergüenza. Se gasta el gobierno de Obama millonadas en propaganda alarmista, modelos carísimos e investigaciones peregrinas para alarmarnos sobre el clima futuro, y en cambio en su presupuesto no entran las ayudas para construir sótanos en las escuelas en donde refugiarse rápidamente ante la llegada de un tornado."/ ANTÓN URIARTE

dimarts, 21 de maig de 2013

El veritable enemic

Fill d’une família musulmana molt religiosa que va emigrar del nord d'Àfrica, Nassim Ben Iman és el més conegut dels ex-musulmans d’Alemanya. Autor del llibre "El veritable enemic" (Der wahre Feind) ha concedit una entrevista televisiva on evoca la veritable naturalesa de l'islam i la ingenuitat dels europeus.

Blesa va tenir 20 còmplices de PP, PSOE, IU, CC.OO i UGT que segueixen impunes

La lista de “los Veinte de Bankia” la encabeza Rodrigo Rato (PP: 2.436.000 euros), y le siguen Ángel Acebes (PP: 163.000), Pedro Bedia Pérez (CC.OO: 308.000), Francisco Baquero Noriega (sindicalista de CC.OO: 317.000), Luis Blasco Bosqued (empresario del PP) 178.000, José Manuel Fernández Norniella (PP, ex secretario de Estado) 672.000, Rafael Ferrando Giner (Bancaja) 307.000, José García Fuster (senador del PP) 265.000, Jorge Gómez Moreno (diputado del PSOE), 339.000; Agustín González González (alcalde del PP en Barco de Avila 214.000); Mercedes de la Merced (PP, fallecida de cáncer), 376.000, Jesús Pedroche (PP, ex consejero y ex concejal, despidió a su secretaria al quedarse embarazada) 204.000, Remigio Pellicer (empresario del PSOE) 302.000; José María de la Riva Amez (sindicalista de UGT), 202.000; Estanislao Rodríguez-Ponga (PP, ex secretario de Estado), 355.000, Mercedes Rojo Izquierdo (secretaria de Esperanza Aguirre, PP), 374.000), Ricardo Romero de Tejada (PP, ex alcalde de Majadahonda) 270.000, Juan Manuel Suárez del Toro (presidente de Cruz Roja y banquero de la Caja Insular de Canarias) 235.000, Antonio Tirado Jiménez (PSOE) 409.000, Angel Daniel Villanueva Pareja (PP) 307.000, José Luis Olivas (PP) 1.764.000, Arturo Fernández (CEOE, amigo del rey Juan Carlos) 278.000, Juan Llopart Perez (Grupo Zeta) 367.000; Francisco Javier Lopez Madrid (yerno de Villar Mir) 310.000, José Antonio Moral Santin (dirigente de IU y del PCE) 522.000; José Manuel Serra Peris (PP) 387.000; Virgilio Zapatero Gómez (ex ministro del PSOE y ex rector de universidad) 366.000.

Més, aquí



dilluns, 20 de maig de 2013

Un dramaturg egipci a favor d'israel

El dramaturg egipci Ali Salem explica -en una entrevista a la televisió- les seves idees sobre la necessitat de conservar la pau amb Israel i no considerar al poble israelià enemic dels egipcis.

 

El món explicat amb 100 persones




dijous, 16 de maig de 2013

Violada, torturada i assassinada per rebels islamistes sirians pel delicte de ser cristiana


Una família cristiana siriana ha fet pública aquesta foto de la seva filla, violada per un escamot d'islamistes sunnites abans de torturar-la i matar-la. La fotografia va acompanyada d'una nota que diu: "Quan els occidentals admetran la realitat de la situació? Aquests islamistes son rebel que combatent contra Baixar El Assad".

Foto: © Israël Flash

Un estudi demostra que el famós consens sobre l'escalfament global antropogènic no existeix


Ahir es va publicar el treball "Quantificant el consens sobre l'escalfament global antropogènic en la literatura científica" elaborat pels professors John Cook (Global Change Institute, University of Queensland, Australia; Skeptical Science, Brisbane, Queensland, Australia; School of Psychology, University of Western Australia, Australia ), Dana Nuccitelli (Tetra Tech, Incorporated, McClellan, CA, USA, Sarah A Green (Department of Chemistry, Michigan Technological University, USA), Mark Richardson (Department of Meteorology, University of Reading, UK), Bärbel Winkler (Skeptical Science, Brisbane, Queensland, Australia), Rob Painting (Skeptical Science, Brisbane, Queensland, Australia), Robert Way (Department of Geography, Memorial University of Newfoundland, Canada) Peter Jacobs (Department of Environmental Science and Policy, George Mason University, USA) i Andrew Skuce (Salt Spring Consulting Ltd, Salt Spring Island, BC, Canada).

La investigació analitza l'evolució del consens científic sobre l'escalfament global antropogènic (AGW) sobre la base d'un examen de 11.944 estudis climàtics publicats entre el 1991 i el 2011 en els que s'hi continguin els termes 'canvi climàtic' o "escalfament global".

El resultat ha estat que de tots aquests documents, un 32,6 per cent va donar suport a  l'escalfament global antropogènic, el 66,4 per cent va afirmar que no s'hi pronunciava, el 0.7% que el rebutjava i el 0,3 per cent van dir que la causa de l'escalfament global és incert.







dimecres, 15 de maig de 2013

Reportatge d'una periodista libanesa sobre la Franja de Gaza

Quan els comunistes defensaven l'estat d'Israel, que aquesta setmana complirà 65 anys



Veure "Mundo Obrero" del 20 de maig del 1948

Via ACAI (Associació Catalana d'Amics d'Israel)

"Si l'avortament és assassinat, aleshores una mamada es canibalisme"


Els Estats Units lideraran el creixement de la producció mundial de petroli, gràcies al fracking, en els propers 5 anys (AIE)

Els Estats Units i el Canadà lideraran el creixement de la producció mundial de cru en els pròxims cinc anys,  gràcies al petroli d'esquist -el que s'obté amb el fracking- segons l'informe anual de l'Agència Internacional de l'Energia.

L'AIE explica que els avenços tecnològics que s'apliquen a l'Amèrica del Nord permeten l'extracció de recursos fins ara inaccessibles. "Amèrica del Nord ha iniciat aquest xoc en la producció de petroli i els seus efectes es notaran a tot el món".

L'augment de la producció nord-americana reduirà dràsticament les seves importacions de petroli, cosa que afectarà els països productors tradicionals; modificarà les reserves existents i incidirà en els preus, fent-los baixar.

Aquí, però, volem ser un país lliure de fracking. Es a dir, volem pagar l'energia més cara i esdevenir un país esclau de la misèria.


BBC: El petróleo de esquisto cambiará el mercado energético
Petróleo de esquisto: La revolución energética que cambiará el mundo
La Generalitat anul·la un permís per buscar gas amb el "fracking"


Una pàgina oblidada de la història



dimarts, 14 de maig de 2013

Els escàndols d'Obama no tenen qui els escrigui

En pocs dies, tres grans escàndols han esquitxat de ple l'administració Obama: el Departament de Justícia va espiar durant dos mesos les converses telefòniques de periodistes i editors de l'agència de notícies Associated Press; l'equivalent nord-americà d'Hisenda va sotmetre a investigacions intensives i reiterades a grups conservadors per l'única raó d'estar vinculats amb el Tea Party; la Casa Blanca va mentir sobre l'origen terrorista de l'atac contra el consulat dels EUA a Bengasi -l'onze de setembre de l'any passat i en el que va morir l'ambaixador nord-americà a Líbia- amb la intenció d'enganyar al poble nord-americà per guanyar la reelecció presidencial al novembre.

Si l'actual president dels EUA fos un republicà, la gran majoria de mitjans de comunicació del món no estarien parlant d'altra cosa, obrint portades i telenotícies dia i nit sense parar. Als Estats Units, el demòcrates haurien obert diverses investigacions i convocat audiències a doll, parlarien de segon Watergate i, fins i tot, d'impeachment. Però com l'inquil·lí de la Casa Blanca és Obama, o no se'n parla o es fa amb la boca petita i de passada.

La falta de suficient atenció mediàtica no pot desvirtuar, però, la dimensió i la gravetat dels escàndols.

En el cas de Bengasi, la versió oficial va ser que l'atac no era res més que la reacció espontània provocada per un vídeo anti-musulmà realitzat per un nord-americà i no una planificada acció terrorista. Aquesta versió va ser posada en entredit mesos després pel The Weekly Standard i l'ABC News que van revelar que els informes de Bengasi elaborats per la CIA van ser modificats per funcionaris del Departament d'Estat per eliminar-ne qualsevol referència al terrorisme. La manipulació dels informes -cuinats al Departament d'Estat, que aleshores encapçalava Hillary Clinton- es va posar en evidència amb les declaracions al Congrés del número dos de l'ambaixada nord-americana a Líbia quan va explicar que els atacants van ser identificats immediatament com a terroristes però que els seus superiors li van dir que mantingués la boca tancada.

En el cas de les malintencionades inspeccions d'Hisenda (IRS) a grups conservadors, les revelacions del Washington Post expliquen que es va produir una mena d'assetjament fiscal no només a grups contraris a Obama i al Partit demòcrata vinculats amb el "Tea Party" i "Patriot" sinó també a grups sense ànim de lucre crítics amb el govern, segons es documenta en una auditoria interna de la IRS.

En el cas de l'espionatge a periodistes de l'Associated Press, el Departament de Justícia va obtenir en secret còpia de les trucades telefòniques dels periodistes i editors de l'agència de notícies. Els registres de les converses detallen les trucades entrants i sortints, així com la durada de cada trucada i els números de telèfon personals i de feina de periodistes i editors de les oficines d'AP a Nova York, Washington i Hartford, Connecticut. Els registres contenen també les trucades efectuades a través dels telèfons del servei de premsa de la Cambra de Representants. En total, el govern es va apoderar dels registres de més de 20 línies telefòniques assignades a AP i els seus periodistes entre l'abril i el maig del 2012. El nombre exacte dels periodistes que van utilitzar les línies telefòniques durant aquest període no es coneix, però es calcula que són més de cent.

Escàndols com aquest haurien fet caure a més d'un president. Però els escàndols d'Obama no tenen qui els escrigui.

dimarts, 7 de maig de 2013

La programació genètica del periodisme

Cualquiera que esté tomando unas copas el próximo sábado se acordará del incidente y pensará «Si hasta Rodríguez toma copas antes de coger un coche, por qué no yo?». Se argumentará que esa no es la moraleja correcta. Que la moraleja correcta del que está tomando antes del coche es: «Recuerda a Rodríguez, y lo que le pasó por tomar copas». Pero, como sugiere Leonard Mlodinow en Subliminal, esa moraleja solo afecta al discurso racional. Por debajo fluye el otro discurso, dañino, inconsciente, probablemente decisivo en la conducta: «Hay tipos que hablan en la radio de unas cosas y luego hacen otras. Somos todos lo mismo y, por lo tanto, echa vino tabernero.» Se ve que el problema queda en manos del periodismo. Si decidiera no publicar la noticia cualquier proceso dañino quedaría interrumpido. Pero el periodismo no puede hacer eso. Lo interesante es el porqué. No consigo ver en el fondo ni una razón ética ni una razón práctica. Solo el instinto, la llamada de la sangre, el cumplimiento de su programación genética, la imposibilidad de su libre albedrío. El periodismo publica cualquier cosa pública de las personas públicas. Si hubiera de discernir cada vez sobre sus consecuencias jamás llegaría al cierre. Especialmente ahora que ya no hay cierre. / ARCADI ESPADA

dilluns, 6 de maig de 2013

Mireu-lo per què és inenarrable

Els neoateus, una mena de Torquemadas de la veritat científica

El Bonobo y el Ateo

Lo nuevo de (su último) libro son sus críticas a los que De Waal llama neoateos, la camarilla de
Richard Dawkins, Christopher Hitchens, Sam Harris y Dan Dennett (aunque De Waal ya ha tenido sus peloteras con Dawkins anteriormente). Y aquí tengo sentimientos encontrados. En principio estoy más de acuerdo con De Waal y nunca he entendido del todo la militancia y el radicalismo de Dawkins contra la religión, sabiendo además tanto como sabe de evolución. Otros autores (Boyer, Atran, Norezayan...), que están estudiando la religión desde el punto de vista evolucionista, están llegando todos a la conclusión de que la tendencia a producir dioses forma parte de la naturaleza humana y que la religión está ahí porque ofrece ventajas adaptativas, une al grupo y aumenta el número de genes que se transmiten a la descendencia, en definitiva. El cerebro humano produce dioses igual que el hígado produce bilis. El que la religión forme parte de nuestra naturaleza no es, evidentemente, un argumento para no combatirla, siempre está bien combatir la irracionalidad, pero el error está tal vez en pensar que puedes combatir la irracionalidad con razones. Demostrar que las creencias religiosas son erróneas, que lo son, no va a funcionar, a la evolución nunca le ha interesado la verdad (ni la felicidad,tampoco), su preocupación es promover todo lo que ayuda a dejar más copias, y unas creencias erróneas son capaces de cumplir ese objetivo.

Cuando los neoateos han señalado las atrocidades que la religión ha cometido a lo largo de la historia, y sigue cometiendo hoy en día, han sido muchos los autores que les han respondido que las mayores barbaridades del siglo XX las perpetraron ideologías ateas (comunismo, nazismo, nacionalismo...). El consenso generalizado actualmente es que la religión no es el problema, sino el fanatismo, el dogmatismo y la intolerancia. En general, el problema es cualquier ideología que separe entre ellos y nosotros, porque se apoya en una tendencia innata en el ser humano, la tendencia a dividir el mundo en endogrupo (nosotros) y exogrupo (ellos), que es uno de nuestros peores instintos, capaz de sacar lo peor de nosotros. La religión (fieles/infieles), el comunismo (burgueses/proletarios), el nacionalismo (hutus/tutsis), el fútbol (Boca/River) y otras ideologías apelan todas ellas al mismo instinto tribal. Por eso, la religión y otros fanatismos son una espada de doble filo. Si miramos dentro del endogrupo todo lo que produce es positivo: unión, amor, ayuda, compañerismo, autosacrificio por el bien del grupo...El problema es que todos esos sentimientos positivos y oxitocínicos tienen un límite, que es la frontera que nos separa del exogrupo, un límite que ni la oxitocina ni los sentimientos positivos puede traspasar. De puertas adentro todo maravilloso, el problema es de puertas afuera. Cuando estoy con mi peña del Betis nos emborrachamos, cantamos y todos somos hermanos, pero ¡cuidado si nos encontramos con uno del Sevilla!

Entonces, creo que Dawkins plantea mal el debate, pero, a la vez, me ha parecido en algunos pasajes que De Waal era demasiado duro e injusto con los neoateos, y demasiado condescendiente con la religión. Vale, la religión no es “El Diablo”, pero no olvidemos que es uno de los diablos. Como decía, me molesta el fanatismo de Dawkins, su militancia y su dogmatismo, pero tampoco podemos obviar que, sobre todo en USA pero también en otros países, el ataque que las personas religiosas han lanzado contra la evolución y la ciencia ha sido muy fuerte. Si uno tiene que vivir que instituciones religiosas pidan enseñar Diseño Inteligente en las escuelas pretendiendo que es ciencia y una alternativa racional a la Teoría de la Evolución, es comprensible una radicalización. Es difícil , creo yo, escuchar que esta gente se propone enseñar a los niños que Dios creó el mundo hace 6000 años y cosas por el estilo, y tomártelo de una manera moderada.

dijous, 2 de maig de 2013

S'estrena "Burning Bush", una pel·lícula sobre la intervenció soviètica a Txecoslovàquia i la immolació de Jan Palach

"Sempre he pensat que no hem transmès l'experiència del comunisme al món -no la dels goulags estalinians, sinó l'experiència d'aquesta mena de conformisme i corrupció moral-; que no hem fet d'aquesta experiència una experiència universal com s'ha fet amb l'Holocaust". / Agnieszka Holland




Holland va fer els seus estudis de cinema a la FAMU de Praga, on es va graduar el 1971. Va començar la seva carrera com a assistent de director al costat de Krzysztof Zanussi i d’Andrzej Wajda, pel qual també va escriure alguns guions com Eine Liebe in Deutschland (Un amor a Alemanya). L'experiència de la Primavera de Praga i la posterior intervenció soviètica va marcar la seva visió del món, com ella mateixa explica en aquesta entrevista.

El seu primer èxit internacional com a directora li va arribar el 1985 amb la pel·lícula Bittere Ernte (Collita amarga), una producció alemanya que li va valer una nominació a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. La pel·lícula Europa Europa (1991), probablement la seva obra més coneguda, li va valer un Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera i una nominació a l’Oscar al millor guió adaptat. La pel·lícula, basada en la biografia de Solomon Perel, va aixecar una gran polèmica a Alemanya quan el jurat alemany encarregat de la selecció de les nominacions a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa es va negar a presentar la pel·lícula i va acusar d’antisemita al seu productor, Artur Brauner.

El 1993 Holland va fer el salt als EUA gràcies a Francis Ford Coppola, el qual va acceptar produir la seva pel·lícula Der geheime Garten (El secret del jardí.

De la seva obra més recent estrenada aquí destaca Copiant Beethoven.

Ara acaba d'estrenar "Burning Bush" -"L'esbarzer ardent", títol d'inequívoca referència bíblica-, una minisèrie de tres capítols produïda per la HBO, en la que mostra la immolació de l'estudiant txec Jan Palach en un gest de protesta per la intervenció soviètica, però sobre tot un gest adreçat als seus conciutadans incitant-los a la revolta, a la lluita per la llibertat i la democràcia.

Certament, la tragèdia del comunisme ha quedat eclipsada per la tragèdia del nazisme. O més exactament, la tragèdia del nazisme ha estat i està constantment utilitzada per una gran part de l'esquerra no només per honorar les seves víctimes sinó també, i moltes vegades sobre tot, per dissimular els milions de víctimes que va provocar la tragèdia del "socialisme real".

A aquestes alçades, hem conformaria senzillament amb que una dècima, una centèsima part del que s'ha filmat, en pel·lícules i documentals, sobre el nazisme es filmés sobre el comunisme.