Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimarts, 20 d’agost de 2013

Egipte i la impostura democràtica

El gemec per la fi de la democràcia a Egipte és una impostura. Al país dels faraons mai no ha existit un règim democràtic del que se'n hagi de lamentar la seva desaparició. L'únic que ha existit a Egipte ha estat un episodi de llibertat electoral que podia haver significat un pas important en la gestació d'un Estat de dret, però que no ha estat així. Les eleccions només van servir per substituir un poder autoritari de matriu militar per un altra de vocació totalitària de caràcter religiós.

Aleshores, per a què tanta impostura? Per a què aquesta insistència en concedir pedigrí democràtic a un govern per l'única raó d'haver guanyat unes eleccions?  Paradoxalment, tant la correcció política d'esquerres com cert conservadurisme de dretes coincideixen a reduir el sistema democràtic a la voluntat de les urnes, oblidant que aquestes no provoquen, ni han provocat mai, la transubstanciació democràtica dels totalitaris.

Les urnes són l'eina, l'instrument maravellosament imprescindible per a l'assignació no violenta del poder, però no són la finalitat del sistema democràtic. La finalitat de la política democràtica no és la d'imposar l'ideari dels uns als atres, forçant-los a adoptar models de vida amb els que no combreguen, sinó la de garantir que la gestió de l'administració pública no es farà mai limitant o suprimint els drets i llibertats dels ciutadans, especialment de la minoria. Aquesta és la gran revolució política que va sorgir de la Ilustració: els drets ja no deriven de Déu, ni de l'Estat o la tribu, sinó de l'individu. És el ciutadà qui té el dret a viure com vulgui, dins les seves possibilitats i segons les seves creences, mentre no perjudiqui a tercers.

Des d'aleshores, l'epicentre de la teoria política va passar de la preocupació aristotèlica sobre qui ha de governar a la de com s'ha de governar. I va ser la resposta il·lustrada a aquest com la que va donar lloc al neixement de les grans democràcies liberals que existeixen al món. Però el seu innegable èxit històric no ha fet desparèixer els seus enemics. Paradoxalment, és el seu èxit el que les ha acabat amenaçant des de dins. Les ideologies totalitàries i romàntiques, laiques o religioses, davant la impossibilitat de derrotar els Estats democràtics per la violència van descobrir que podien fer-ho per la via política, a través de les urnes. Aquesta via els ha donat molts avantatges. Els ha donat llibertat per manifestar-se i organitzar-se, però sobre tot els ha donat una coartada democràtica. El fetixisme de les urnes ha permès als totalitaris presentar-se com a demòcrates de tota la vida.

No cal remuntar-se a Hitler per trobar exemples d'utilització de la via democràtica per instaurar règims autocràtics, dictatorials o totalitaris. És el cas de Rússia, amb els permanents tripijocs electorals que permeten la permanència democràtica de Putin al capdavant d'un poder corrupte i criminal. O el cas de Bolívia i l'Equador, que han optat pel model de "dictadura constitucional" de Venezuela, on les succesives reformes de la Carta Magna han anat ampliant els poders del govern i del seu president en detriment de la resta de poders. Un cas similar va ser el de Fujimori al Perú, que va arribar fins i tot a clausurar el parlament.

Però l'exemple més paradigmàtic és el de Salvador Allende, l'artífex de l'anomenada via xilena o via democràtica al socialisme. Allende, a diferència de la via guerrillera exportada per Castro al continent llationoamericà, va assolir el poder a través de les urnes. Els mitjans eren diferents però l'objectiu era el mateix: destruir la democràcia burguesa i implantar un sistema comunista similar al cubà. De mica en mica, Allende va anar forçant la legalitat fins que el 22 d'agost del 1973 la majoria del Parlament va aprovar un acord denunciant el trencament de la legalitat democràtica i demanant a les Forces Armades la seva restitució. Com va editorialitzar The Economist, "La mort transitòria de la democràcia a Xile serà lamentable, però la responsabilitat directa pertany clarament al Dr. Allende i a aquells dels seus seguidors que constantment van atropellar la Constitució".

Aquest és també, en essència, el cas actual d'Egipte. Un partit d'ideologia totalitària, els Germans Musulmans, aprofita la via democràtica oberta per les revoltes iniciades per forces polítiques laiques per arribar al poder i endegar un procés accelerat d'islamització. Tant és així, que només tres mesos després d'assolir la presidència, Mursi decreta una sèrie d'ordres executives en què s'adjudica poders autocràtics. A finals de novembre del 2012, el corró islamista aprova una Constitució de clara orientació islamista que es presenta a referèndum 15 dies després, sense temps per a un mínim debat en profunditat.

Ocupat en reforçar el seu poder i sentar les bases del futur califat egipci, Mursi va ignorar els greus problemes que s'acumulaven al país, especialment la crisi econòmica provocada per la caiguda del turisme i la falta de liquiditat per pagar els aliments importats. Tot plegat va fer que els egipcis tornéssin a sortir masivament al carrer. L'èxit de la revolta contra Mubarak els havia fet perdre la por. I van omplir carrers i places de la majoria de ciutats del país en unes manifestacions sense precedents. Però Mursi no es va donar per al·ludit.

Finalment, l'exèrcit intervé i els Germans Musulmans es presenten com les víctimes innocents no ja d'un cop d'estat militar prooccidental sinó d'un cop sionista del general "jueu" Al-Sisi! La paranoia dels islamistes resulta més que ridícula quan hi ha prou evidències de la disponibilitat de l'exèrcit cap els Germans Musulmans a l'ignorar els seus suborns, intimidacions, amenaces a cristians i, fins i tot, la falsificació de paperetes electorals en les eleccions presidencials del 2012. Eleccions que van registrar una participació del 43%, molt baixa donat el caràcter històric dels comicis.

Segons el polític israelià Yossi Beilin, exministre de Justícia i dirigent del partit d'esquerres Meretz, l'exèrcit egipci va acceptar el falsejament dels resultats electorals per por a l'esclat d'aldarulls generalitzats si els Germans Musulmans perdien la presidència. Segons Beilin, els resultats oficials -el 51,73 per cent per a Mursi i el 48,27% per a Shafik- "eren gairebé el revers exacte del que realment va passar a les urnes". Els militars van creure que "un Mursi inexpert acceptaria l'ajuda de l'exèrcit i evitaria creuar línies vermelles -pel que fa a Israel, per exemple" i que es mantindria l'statu quo. No va ser així.

Ara, la reacció militar i la contrareacció islamista poden portar a un bany de sang, a una revenja que ja ha començat i que cal denunciar i intentar aturar. La impostura, però, seguirà presentant els Germans Musulmans com uns màrtirs de la democràcia i no com el que realment són: un dels seus botxins.

Com diu Bernard-Henri Lévy, el que Egipte necessita no és la restauració de Mursi ni l'espectre de Mubarak, sinó l'esperit de Tahrir.



dimecres, 14 d’agost de 2013

El que ens costen els sindicats

SINDICATO LIBRE DE TRANSPORTE. 7.987,73
SINDICATO LIBRE DE TRABAJADORES DE MADRID. 1.425,04
AGRUPACIO DE METGES I ENFERMERES DE CATALUNYA. 150,00
ALTERNATIVA SIND. DE TRABAJADORES DE SEGURIDAD PRIVADA. 2.850,08
CENTRAL SINDICAL INDEPENDIENTE Y DE FUNCIONARIOS. 353.897,78 
EZKER SINDIKALAREN KONBERGENTZIA. 10.200,30
CONFEDERACIÓN DE SINDICATOS INDEPENDIENTES DE CAJAS Y AFINES. 23.288,18 FRENTE SINDICAL OBRERO DE CANARIAS. 9.862,79
SINDICATO FERROVIARIO. 2.700,08
UNIÓN GENERAL DE TRABAJADORES DE ESPAÑA. 4.173.308,70
SINDICATO DE EMPLEADOS DE BANESTO. 2.137,56
INTERSINDICAL CANARIA. 41.063,69
ASOCIACION SINDICAL SOLIDARI. 1.725,05
FEDERACIÓN INDEPENDIENTE DE TRABAJADORES DEL CRÉDITO. 15.262,94 CONFEDERACIÓN DE TRABAJADORES INDEPENDIENTES. 14.025,41
SINDICATO ESPAÑOL DE MAQUINISTAS Y AYUDANTES FERROVIARIOS. 6.075,18 AFAPNA-SINDICATO. 2.212,56
ASOC. SINDICAL ESPAÑOLA DE TÉCNICOS DE MANTENIMIENTO AERONÁUTICO. 787,52 UNIÓN SINDICAL OBRERA. 396.574,02 
EUSKAL LANGILEEN ALKARTASUNA. 346.847,57 
FEDERACIÓN ANDALUZA DE SINDICATOS PROFESIONALES INDEPENDIENTES DE SANIDAD, EDUCACIÓN Y FUNCIÓN PÚBLICA. 10.237,80
COORDINADORA ESTATAL DE TRABAJADORES DEL MAR. 6.525,19
SINDICATO DE PERIODISTAS DE MADRID. 2.625,08
ERTZAINEN NAZIONAL ELKARTASUNA. 1.237,54
 CONFEDERACIÓN INTERSINDICAL DE CAJAS. 18.263,03
SINDICAT DE PERIODISTES DE CATALUNYA. 3.225,09
UNIÓN SINDICAL DE TRABAJADORES DE GALICIA. 2.475,07
SINDICATO DE EMPLEADOS PÚBLICOS. 1.725,05
SINDICATO AUTÓNOMO DE TRABAJADORES DE EMPRESAS DE SEGURIDAD. 4.125,12 CONFEDERACIÓN INTERSINDICAL. 53.251,55 
METGES DE CATALUNYA. 9.937,79
SINDICATO MÉDICO DE EUSKADI. 1.462,54
SINDICATO INDEPENDIENTE DE POLICÍA LOCAL DE ASTURIAS. 1.312,54 CONFEDERACIÓN SINDICAL DE COMISIONES OBRERAS. 4.409.303,06 SINDICATO PROFESIONAL DE POLICÍAS LOCALES Y BOMBEROS DE LA COMUNIDAD VALENCIANA.7.425,22
SINDICATO INDEPENDIENTE. 39.151,14
CONFEDERACIÓN DE CUADROS Y PROFESIONALES. 20.588,10
SINDICATO DE TRABAJADORES DE LA ENSEÑANZA DE EUSKADI-EUSKADIKO IRAKASKUNTZAKO LANGILEEN SINDIKATOA. 6.862,70
CONFEDERACIÓN ESTATAL DE SINDICATOS MÉDICOS. 5.737,67
FEDERACIÓN DE SINDICATOS INDEPENDIENTES DE ENSEÑANZA DEL ESTADO ESPAÑOL. 142.129,13
SINDICATO DE TÉCNICOS DEL MINISTERIO DE HACIENDA. 5.025,15
SINDICATO DE CIRCULACIÓN FERROVIARIO. 2.887,58
SINDICATO DE TRABAJADORES UNIDOS. 1.762,55
SINDICATO DE TRABAJADORES DE COMUNICACIONES. 8.475,25
CONFEDERACIÓN INTERSINDICAL GALEGA. 186.830,43
SINDICATO DE TÉCNICOS DE ENFERMERÍA. 1.687,55
FEDERACIÓN DE ASOCIACIONES OBRERAS SINDICALES-LANGILE ABERTZALEEN BATZORDEAK.159.717,14
FEDERACIÓN DE SINDICATOS DE EDUCACIÓN Y SANIDAD. 50.363,96
CONFEDERACIÓN GENERAL DEL TRABAJO. 169.167,41
SINDICATO DE ENFERMERÍA (SATSE). 21.075,61
CONVERGENCIA ESTATAL DE MÉDICOS Y DE ENFERMERÍA (CEMSATSE). 9.712,78
UNIÓN SINDICAL Y AUXILIARES DE ENFERMERÍA. 26.213,26
FEDERACIÓN DE SINDICATOS CATÓLICOS. 2.025,06
SINDICATO UNITARIO DE HUELVA. 2.662,58
FEDERACIÓN DE TRABAJADORES INDEPENDIENTES DE COMERCIO. 154.466,99 SINDICATO DE XORNALISTAS DE GALICIA. 562,47
SINDICATO PROFESIONAL DE POLICÍAS LOCALES DE CASTILLA LA MANCHA. 1.875,05 ASOCIACIÓN SINDICAL INDEPENDIENTE DE POLICÍAS DE LAS ADMINISTRACIONES LOCALES DE CANARIAS.1.050,03
CONFEDERACIÓN INDEPENDIENTE DE SINDICATOS DE ASTURIAS. 3.300,10 INTERSINDICAL ALTERNATIVA DE CATALUNYA. 16.162,97
COALICIÓN SINDICAL INDEPENDIENTE DE TRABAJADORES DE MADRID (CSIT UNIÓN PROFESIONAL).16.162,97
SINDICATO INDEPENDIENTE DE TRANSPORTES DE LA CSI. 562,52
PLATAFORMA POR LA HOMOLOGACIÓN DE LA ENSEÑANZA CONCERTADA EN ANDALUCÍA.4.050,12
SINDICATO INDEPENDIENTE DE LA ENERGÍA. 5.550,16
SINDICATO ANDALUZ DE TRABAJADORES Y TRABAJADORAS. 1.837,55
SINDICATO DE PERIODISTAS DE ANDALUCÍA. 375,01
FEDERACIÓN DE ASOCIACIONES SINDICALES FASGA. 62.176,81
SINDICATO INDEP. DE BOMBEROS FORESTALES DE CASTILLA-LA MANCHA. 375,01
INTERSINDICAL-CONFEDERACIÓN SINDICAL DE CATALUNYA. 10.350,30
ASOCIACIÓN SINDICAL INDEPENDIENTE DE LA ENERGÍA. 2.437,57
ASOCIACIÓN SINDICAL CORRIENTE SINDICAL DE IZQUIERDA. 4.312,63
SINDICATO DE LA ADMINISTRACIÓN PUBLICA. 2.700,08

B.O.E.

dilluns, 12 d’agost de 2013

Obama i Morsi haurien acordat vendre el 40% del Sinaí als palestins

El diari "Egypt Daily News" ha revelat l'existència d'un acord secret entre el govern d'Obama i els Germans Musulmans, durant la presidència de l'islamista Morsi, per vendre als palestins el 40% de la península del Sinaí i la part del territori egipci de la Franja de Gaza per 8.000 milions de dòlars. L'objectiu seria facilitar la conclusió d'un acord de pau entre Israel i els palestins. Segons el diari egipci, l'acord l'haurien signat el número dos dels Germans Musulmans, Khairat el Shater, el president Morsi i el Guia Suprem de la Germandat Musulmana, Muhammad Badie.

Aquesta informació, que no ha pogut ser contrastada, l'hauria filtrat el nou govern egipci, que està procedint a una investigació exhaustiva que podria servir de base a una acusació per traició -castigada amb la pena de mort- contra Morsi i la cúpula islamista.

Segons l'"Egypt Daily News", l'administració Obama estaria intentant arribar a un acord amb el nou govern egipci, especialment amb el cap de l'exèrcit Al-Sissi, perquè accepti l'acord i el mantingui en secret mentre duren les negociacions israeliano-palestines, a canvi de reconèixer la legitimitat del "cop d'Estat". De moment, però, Al Sissi estaria més interessat en desacreditar els Germans Musulmans i jutjar els dirigents islamistes per traició, ja que són el principal perill a que s'enfronta.