dimecres, 5 de gener del 2005

Els minuts de silenci i la hipocresia europea

Europa, i més concretament la Unió Europea, tot ho soluciona amb gestos. És una manera barata de sortir per la tele i demostrar que existeix. Però davant de les tragèdies del món es necessita alguna cosa més que la vella Europa no té: valor per arremangar-se i mullar-se. Aquesta falta de valor l'ha demostrada a Bòsnia, al Kosovo, a l'Iraq i ara en la catàstrofe natural del sud-est asiàtic. Tota la nostra solidaritat s'ha limitat a tres minuts de silenci i a fotre mà a la cartera per donar-los una bona almoina. Però d'allò que necessiten aquells països ara més que mai -que els obrim el nostre mercat als seus productes-, res de res. Pel contrari, la Comissió Europea està implementant una nova tarifa penalitzadora anti-dumping contra l'Índia i Tahilàndia, dues de les nacions més afectades pel tsunami.

ADDENDA.- Aquest article de "The Scotsman" explica molt bé com la UE dóna amb una mà el que treu amb l'altra.