1) Que els americans no torturen els seus presoners, però que la CIA hauria creat un sistema de “deslocalització” dels centres de detenció, ”subcontractant” la tortura a països tercers (Egipte, Síria, Jordània...)
2) Que es molt improbable que els governs europeus, o si més no els seus serveis secrets, no n'estiguessin al corrent d’aquestes operacions.
Tot i això, aquestes conclusions no es fonamenten en cap dada nova, ja que l’informe es limita pràcticament a ser un compendi de tot el que s’ha publicat i dit en els mitjans de comunicació, especialment nord-americans. Certament, no es per culpa de Marty sinó de les òbvies dificultats per portar a terme una investigació d’aquesta naturalesa.
Però el que sorprèn més de tot plegat és que la investigació, parlamentària i mediàtica, sembli interessar-se més per acusar els Estats Units que en perseguir fins al final aquesta xacra inacceptable de la tortura. I es que pels europeus és més fàcil posar-se amb Washington que amb països musulmans com Siria, Jordània o Egipte. Si s'ha de cantar la canya s'ha de cantar a tothom i segons les seves responsabilitats. Com diu Monnerat avui :
Cette révélation marquante, qui balaie nombre d'accusations visant directement les Etats-Unis, devrait logiquement amener une nouvelle orientation aux préoccupations exprimées : dès lors que la collaboration avec un tortionnaire est certainement moins grave que la torture elle-même, le Conseil de l'Europe devrait maintenant activement identifier les "sous-traitants" pratiquant ce crime et exercer des pressions visant à son abolition. Faute de quoi la véritable cible de cette démarche ne serait pas la torture, mais bien les Etats-Unis.