dijous, 27 d’abril del 2006

Una reflexió de Josep Pla sobre el liberalisme

Divagant entre les cròniques parlamentàries de Josep Pla he trobat això, escrit el 28 de desembre de 1930:
Tothom es diu liberal, però no hi ha manera de veure enlloc una posició real de liberalisme. El liberalisme a Anglaterra -que és el país que ha creat la doctrina- no és una ideologia ni quelcom subjecte a la discussió doctrinal. És una doctrina infinitament més senzilla. El liberalisme anglès és una tècnica al servei de l'home que paga contribució, és la defensa que té el contribuent per a fer efectius, en tant que contribuent, els seus drets principalíssims, imprescriptibles. Des del punt de vista de l'ideòleg, la subversió d'una classe és un fenomen a discutir, perquè per a un ideòleg la política és també una metafísica. Des del punt de vista de l'home que paga contribució, un fenomen de subversió és, en canvi, un fet execrable, una usurpació intolerable de drets que cap raó no pot fer admissible. el contribuet ha de manar perquè paga. Els esclafons han d'obeir perquè cobren. si voleu basar la supremacia del poder civil sobre la filosofia, aconseguireu formular un galimaties. Si baseu, en canvi, la supremacia el poder civil sobre el fet de pagar la contribució -que és el fet més sagrat i més definitiu que realitza l'home en tant que element d'una vida en comú-, veureu que la supremacia es presenta com un fet quadrat i essencialíssim.