
Ara bé, no serà una vaga de fam com la dels suïcides de Guantànamo, ni com les de Gandhi, ni tan sols com les que feia monsèn Xirinachs els últims anys del franquisme i els primers de la transició. Serà una vaga de fam simbòlica, no fos cas que prenguessin mal. Una vaga de fam de 24 hores, molt adequada per reduir el colesterol, eliminar toxines i ajudar a mantenir la línia. Això sí, l'innegable talent artístic -que no polític- del Penn o la Sarandon els permetrà aparèixer a totes les pantalles de televisió del món amb una cara equivalent a quinze dies de dejuni. Tot sigui per donar credibilitat a la bona causa.