divendres, 21 de juliol del 2006

Les imatges no parlen soles

Bombardeig d'un búnquer de cohets Katiuxes instal·lat per Hezbollah al bell mig d'una zona residencialLa internacional mediàtica juga amb les imatges segons els patrons que marca la correcció política. Així, unes vegades mostra el bosc perquè no es vegin els arbres i d'altres mostra els arbres perquè no es vegi el bosc. Tant en un cas com en l'altra, el discurs que acompanya les imatges és sempre el mateix.

D'aquesta manera, quan Israel bombardeja Beirut, sempre veiem columnes de fum sortint d'entre una aglomeració urbana, sense més precisió. I quan es precisa, sempre és per mostrar un munt de runa i, millor encara, morts i ferits que traslladen en camilla. D'explicacions molt poques. Es deixa que les imatges "parlin soles".

Però les imatges que "parlen soles" no existeixen. Si no s'explica que Hezbollah, i en general la majoria de grups terroristes, utilitzen sempre la població civil com autèntics escuts humans dels seus arsenals, bases logístiques i quarters generals, és impossible entendre realment la dimensió del que passa. Si no s'explica que els terroristes morts es comptabilitzen sempre, o gairebé sempre, com a víctimes civils, tampoc podem copsar quina és l'autèntica realitat del conflicte.

La base de Hezbollah, que també servia per fer cerimònies amb la salutació feixista, a Kfar Kileh, prop de Metula, ha estat un dels objectius, no la població de l'entorn