No és la primera vegada que ho dic: sóc contrari a la pena de mort. Però no tant per raons ideològiques o morals, ja que hi ha tantes raons vàlides per defensar-la com per abolir-la, sinó per l'argument pragmàtic de la possibilitat de l'error judicial. Un error que no es pot resarcir o compensar a causa de la irreversibilitat de la pena capital.
Però en el cas de crims de naturalesa política crec justificada l'excepcionalitat de la pena de mort. No només perquè les responsabilitats solen ser inequívoques sinó també perquè no existeix altra pena que pugui ser mínimament proporcional amb el delicte comès. Aquest seria el cas de Saddam Hussein, com també ho seria el de Hitler, Pol Pot, Milosevic o Mengistu, per citar només uns quants exemples històrics. En els casos de genocidi i crims contra la humanitat crec, coincidint amb Barcepundit, que el compliment de la pena capital és un acte de justícia.
Yo ya escribí sobre el tema hace un tiempo: no estando a favor de la pena de muerte en general, sí creo que tiene sentido en casos de genocidio. Salvaría muchas vidas porque, primero, otros se lo pensarían dos veces al ver que no sale gratis, y segundo, evitaría la tentación de los fanáticos sunníes de emprender acciones suicidas para liberarlo de allá donde esté preso.
Tampoco 'compro' la teoría de que la ejecución de Saddam va a exacerbar los ánimos de sus seguidores, porque tenemos ejemplos históricos, algunos bastante recientes, de las virtudes terapéuticas de acabar con un tirano.