La tràgica redundància

Per aquells que sempre estan a la parra els esdeveniments d’ahir a l’Equador i d’avui a Veneçuela haurien d’obrir-los els ulls. No hi ha res de nou a l’esquerra llatinoamericana, amb l’excepció potser de Lula da Silva. Es tracta de la vella esquerra totalitària de sempre que, ressucitada de l’abocador de la història, vol portar els seus pobles, una vegada més, als més alts cims de la misèria. L’experiència històrica, pròpia i aliena, no ha servit de gaire. L’autisme polític i ideològic de l’esquerra llatinoamericana no és una simple nostàlgia passatgera sinó una patològia crònica. Repetir els mateixos errors és condemnar-se als mateixos horrors. Obrir l’espiral de la ruptura de la democràcia no treurà els pobres de la misèria, ni portarà la prosperitat, la llibertat i la felicitat als seus ciutadans. Tothom ho sap. Morales, Chavez i Correa ho saben. “Socialismo o muerte” no és res més que una tràgica redundància.