Més sobre l'Educació per a la Ciutadania

Coincideixo amb el plantejament però no amb l'optimisme de Francesc de Carreras respecte a l'aportació que farà a l'alumnat espanyol l'assignatura obligatòria d'Educació per a la Ciutadania.

¿Cuáles son, en general, los límites que un Estado democrático no debe traspasar? Ante todo hay que advertir que, desde una perspectiva liberal-democrática, el Estado no es un fin en sí mismo -como sí lo es desde una perspectiva totalitaria- sino un medio, un mero instrumento, creado por los hombres para garantizar su propia libertad e igualdad o, como decía Rawls con precisión, la "igual libertad" de todos. Así pues, los hombres han nacido libres e iguales y el Estado únicamente debe limitarse a garantizar aquello que ya son desde su nacimiento: libres e iguales en derechos. Cualquier actuación del Estado debe justificarse en esta finalidad.
¿Traspasa la asignatura en cuestión estos infranqueables límites de un Estado verdaderamente liberal y democrático?
Depende. Y fundamentalmente depende de dos factores: del contenido de su temario y de la forma en que se desarrolle este contenido.

Coincideixo amb Carreras que, sobre el paper, el temari que recull el reial decret1631/ 2006 sembla raonable. El problema és que es tracta d'un temari tan ampli que sembla difícil que es pugui abordar satisfactòriament. És a dir, alguns dels continguts, sobre els quals no hi ha consens científic o que no responen a una determinada disciplina concreta, poden ser enfocats de maneres no només diferents sinó contraposades i contradictòries.

Tinc la impressió que aquesta assignatura, tal i com està concebuda, es convertirà en un cavall de batalla ideològic d'aquells mestres i professors més "compromesos" i "militants" de la dreta i de l'esquerra. Esdevindrà una tribuna, un podi o un púlpit des d'on es predicarà la maldat intrínseca o la bondat maravellosa de la globalització, el multiculturalisme o el pacifisme.

En aquest camp de batalla, i al·legant els professors la seva llibertat de càtedra, ningú no podrà sentenciar qui té raó i qui no, perquè tothom estarà defensant la seva "veritat" ideològica o moral. I la víctima de tot plegat no serà altra que l'alumne.

Estic convençut que hauria estat molt millor incloure aquells elements polítics, institucionals i filosòfics de l'Educació per a la ciutadania en els temaris d'altres assignatures, o bé reduir-ne la seva ambició. El precedent de la F.E.N. hauria de servir-nos d'alguna cosa. Però, com sempre, estem condemnats a ensopegar amb la mateixa pedra.