La inexistència del govern de Zapatero ha quedat més palesa que mai en l’afer del trencament del contracte gasístic entre l’estat algerià i les empreses espanyoles Repsol i Gas Natural. Inexistent a fora –Moratinos només es parla amb marroquins, cubans i veneçolans- i inexistent a dins –Clos no sap no contesta-, Espanya ara corre el risc de quedar penjada energèticament. Amb l’energia nuclear descartada, amb Rússia a l’altra punta d’Europa i amb Algèria fent la punyeta, només ens queden les energies alternatives i/o renovables. Unes energies insuficients i que ens costen sis vegades més que les altres.
Però no hem arribat fins aquí pel caprici d’Alà o perquè Sarkozy governi més del compte, sinó perquè Zapatero no ha fet quasi res del que havia de fer i el que ha fet ho ha fet rematadament malament. Tant amb l’energia com en la majoria de les grans polítiques de govern.
La llista és llarga i contundent. Zapatero pretenia avalar la construcció d’un gegant energètic espanyol i ha acabat liquidant Endesa al millor postor. Volia treure Espanya de l’Iraq per resituar-la al cor d’Europa, però Merkel i Sarkozy han acabat ignorant-l’ho i ignorant-nos. Promovia a Catalunya una nova idea d'Espanya que tingut d’acabar enterrant a Navarra. Cofoi d’atrapar econòmicament Alemanya a finals de la dècada, l’atur se li ha disparat recordant que s’ha arribat al temut punt d’inflexió en la salut de l’economia espanyola per no haver continuat les reformes laborals i fiscals endegades per Aznar. Satisfet d’un procés de pau que l’havia de portar directament de Madrid a Oslo, s’ha trobat sense terminal de Barajas per on embarcar i tirant de policia com li deia el PP.
Definitvament, el govern de Zapatero s'ha eclipsat, s'ha diluit, fins esdevenir inexistent.