
Probablement no sigui aquesta la principal necessitat dels iraquians, però demostra el que molts no volen veure: que la violència no afecta a tot el país, que el terror islamista està sent derrotat per les forces iraquianonord-americanes i que la gent ja veu la sortida del túnel (si els demòcrates ianquis, és clar, no ho impedeixen). I
nversions com aquesta i d’altres que s’estan fent només s’expliquen perquè els empresaris que les fan tenen expectatives raonables de benefici. Unes expectatives que no existirien si la situació a l'Iraq fós realment la que ens expliquen per la tele.