No. La sopresa no l'han tinguda els grecs, sinó nosaltres. Una opinió pública que s'havia cregut les interpretacions fàcils i interessades dels nostres mitjans de comunicació. Uns mitjans més interessats en buscar culpables que en explicar els fets, que magnificaven una manifestació d'un centenar de persones però ignoraven o minimitzaven moltes altres coses, com per exemple les accions del govern tendents a permetre que els afectats puguéssin recuperar-se de les pèrdues provocades pel foc.
Les apocalíptiques dimensions dels incendis forestals d'aquest estiu a Grècia no comportaven -tot i la insistència mediàtica- una relació directament proporcional a la responsabilitat del govern, ja que tots els recursos humans i tecnològics disponibles van quedar superats, obsolets, per l'abast d'una catàstrofe sense precedents. Qualsevol govern hauria quedat depassat per una situació com aquèlla. Però la internacional mediàtica només va trobar un culpable: el govern conservador de Costas Caramanlis.
Però una cosa és el verdicte de la premsa socialdemòcrata i un altra molt diferent el verdicte de les urnes. I aquestes han revalidat la majoria absoluta de Caramanlis i han castigat l'oposició socialista.
Els incendis de Grècia han socarrimat una mica més la credibilitat informativa de molts mitjans.