
Tota ideologia amb pedigrí disposa sempre d'un subjecte històric propi que és el bo de la pel·lícula. Els obrers, els estudiants, els camperols o les dones. Durant anys i panys hem sentit a dir que si les dones talléssin el bacallà de la política mundial aquesta seria més humana, més pacífica i menys violenta. El pur i simple fet de ser dona conferiria aquesta suposada virtud femenina a la política. Lamentablement, aquesta fabulació mai s'ha vist confirmada pels fets. És cert que hi ha moltes menys dones que homes en els poders terrenals, però quan aquestes l'han tingut a les seves mans no s'han diferenciat gaire del criminalitzat gènere masculí. Clar que, com tots vostès saben, Margaret Thatcher o Condoleezza Rice no compten. Per a moltes feministes ni tant sols són dones. Com tampoc no serà dona la ministre ruandesa de la Promoció Femenina,
Pauline Nyiramasuhuko, jutjada per genocidi i incitació a la violació de 250.000 dones.