El Tribunal Suprem de Califòrnia acaba de ratificar la voluntat popular, expressada en referèndum, d’abolir el matrimoni entre persones del mateix sexe. Agradi o no, aquesta decissió judicial no és res més que el resultat de la institucionalització de la “democràcia directe”. És a dir, d’un sistema fàctic de governar sobre la base de la consulta popular permanent via referèndum. Un instrument d’acció política del que una bona part de l’esquerra n’havia fet una bandera i que a Califòrnia li havia donat nombrosos èxits polítics i legislatius.
La democràcia directe sol respondre a la idea que la democràcia és un finalitat en ella mateixa i no només un instrument -el millor que disposem- per canviar els governs sense violència. Aquesta concepció finalista de la democràcia va portar a una part de l’esquerra a creure que gairebé qualsevol decissió política era legítima si expressava la voluntat de la majoria. Suposo que, després d’aquesta derrota, s’ho faran mirar.
Pels que defensem una concepció liberal de la democràcia, la finalitat última de la política és la garantia dels drets i llibertats de tots els ciutadans i no la “democràcia” per ella mateixa. La democràcia és un procediment, imprescindible, però un instrument al cap i a la fi. La democràcia, com a expressió d’una voluntat popular majoritària, és la manifestació d’un poder que, com qualsevol altre, ha de tenir uns límits i estar sotmès a unes regles. I el principal d’aquests límits és precisament els drets dels ciutadans.
Es podrà discutir si el casament de dues persones del mateix sexe se'n ha de dir matrimoni, unió civil o com es vulgui, però el dret dels homosexuals a viure lliurement la seva sexualitat, a aparellar-se i a gaudir dels mateixos beneficis socials que la resta de ciutadans és indiscutible. És a dir, es tracta d'un dret que no pot estar sotmès al caprici del poder. Encara que sigui del poder de la majoria.