Guanya Piñera

Guy Sorman:

L'èxit de Sebastián Piñera a les eleccions xilenes, confirma el nou rumb de l'Amèrica Llatina: l’alternança democràtica i l'economia de mercat. És una experiència menys emocionant que la revolució, però la pau civil i la prosperitat hi guanyen. La majoria d’exmilitants d’esquerra, educats per la realitat i pels seus pobles, s’han convertit la democràcia liberal al Brasil (Lula), al Perú (Allan García), a l’Uruguai (Tabaré Vázquez). A Xile, des de la sortida de Pinochet, el seu llegat econòmic va ser gestionat pels partits d'esquerra sense canvis substancials. Ara li toca a un liberal de contínuar la globalització de l'economia xilena.

Al mateix temps, els últims cabdills, a l’Equador, a Veneçuela, a l’Argentina, roben les arques de l'Estat (mitjançant la devaluació de la moneda a Caracas, tractant de confiscar les reserves del Banc Central a Buenos Aires) per pagar a la seva clientela electoral. Aquests són els últims espasmes del cabdillisme vestit de marxisme. Els seus últims suports els tenen a Europa, on els intel•lectuals d'esquerra han assignat als llatinoamericans, sense que ells ho demanessin, la missió revolucionària que no volem per nosaltres.

Els últims espasmes també dels mitjans de comunicació: comentant les presidencials xilenes, vaig llegir a Le Monde “Un multimilionari de dretes -germà d’un ministre de Pinochet- guanya les eleccions”. Objectiu, no?

El mateix diari hauria pogut recordar que el candidat de "esquerra", Eduardo Frei, demòcrata cristià, és un cavall amb molta carrera. Expresident de 1994 a 2000 i fill del President és membre d'un partit que el 1973 va cridar al general Pinochet per desfer-se d'Allende i els seus aliats comunistes. Sebastián Piñera, pel contrari, mai ha donat suport a la dictadura militar: però això no compte pel comentari de Le Monde.