Ho han aconseguit. L'esperit socialdemòcrata, que tant li agrada situar-se per damunt del bé i del mal i contemporitzar entre valors incompatibles, ha aconseguit esquerdar greument l'estat de dret, legalitzar la inseguretat jurídica i donar la raó als que rebutjaven la capacitat del Tribunal Constitucional.
L'Estatut sorgit del Parlament de Catalunya era dolent, però el que ha sortit del tribunal constitucional és pitjor. I ho és, no per algunes de les inconstitucionalitats que ha resolt, sinó per les que no s'ha atrevit a resoldre. Al voler contemporitzar, ha procedit a fer allò que mai ha de fer un Tribunal Constitucional: actuar com a un òrgan legislatiu forçant una interpretació determinada, sovint contrària a l'esperit original, de diversos articles essencials.
D'aquesta manera, Zapatero i els anomenats "progressistes" han arruïnat la credibilitat del Constitucional i de les institucions de l'estat democràtic de dret. I tot plegat només per evitar o minimitzar una derrota política, d'altra banda inevitable.
Un Tribunal Constitucional s'ha de limitar a dir si una llei és o no constitucional i el perquè. I això no tanca cap porta. L'únic que diu és que, en el pitjor dels casos, el camí que s'ha triat era equivocat. Si una part dels ciutadans d'un país volen modificar les regles del joc, el tribunal els ha de dir que no poden fer-ho unilateralment. Els ha de dir que la via legal i democràtica per fer-ho és canviar primer la Constitucïó, obtenint el consens necessari, cosa difícil però no impossible. Però no a l'inrevés.
A l'emetre aquesta sentència, el TC s'ha fet el "harakiri", ha donat munició als nacionalistes i ha deixat els constitucionalistes amb el cul a l'aire.