Algunes reflexions dels resultats electorals d'aquesta nit a Catalunya.
1.- L'esquerra ha quedat laminada. El PSC obté el pitjor resultat de la seva història. ERC perd bous i esquelles i ICV continua amb la seva lenta però imparable desaparició vegetativa.
2.- L'independentisme, que semblava que havia de créixer geomètricament, inflat per les consultes independentistes i la manifestació contra la sentència del Tribunal Constitucional, ha reculat considerablement. El triomf de Joan Laporta és en realitat el certificat de defunció de l'independentisme fins ara realment existent. Pel contrari, les forces constitucionalistes -PPC i Ciutadans- han assolit els millors resultats de la seva història.
3.- Per primera vegada la majoria de polítics -llevat d'un Joan Herrera autista i immune al desànim- han reconegut la veritat dels resultats. Els que han perdut ho han acceptat amb totes les lletres -la magnitud de la derrota difícilment facilitava una altra lectura- i els que han guanyat s'han mostrat més humils de l'habitual -les dificultats que els esperen no són per cantar i ballar.
4.- L'abstenció continua sent molt important. Supera el 40 per cent. Tot i això, la participació ha pujat d'un 3,89% respecte les eleccions del 2006. Aquest increment segurament ha estat degut, en vista dels resultats, a la voluntat d'alguns ciutadans d'assegurar-se la defunció definitiva del tripartit.
6.- CiU té una oportunitat de deixar-se de somnis i gestionar correctament la sortida de la crisi. Ha rebut el vot de gent que probablement no l'havia votat mai i que ho han fet perquè han cregut que eren els únics que estaven en condicions de respondre de la manera més eficient a la crisi. Si no fan aixó i a sobre provoquen una nova crisi institucional amb la resta de l'Estat, serà el final de les poques coses que encara resten dempeus.