L'esquerra abertzale només s'ha desmarcat d'ETA quan la banda, moribunda, està ja pràcticament derrotada. Haurien pogut ser valents i enfrontar-s'hi molt abans, estalviant així víctimes, por i dolor a la gent de la seva terra i de tota Espanya. Però no ho van fer. Primer, perquè admiraven a ETA i, després, per cobardia. S'omplien la boca denunciant la repressió de l'estat espanyol, però no la badaben ni per fer un sospir que pogués qüestionar l'estratègia etarra per por a ser un altra Yoyes. Ho han fet ara, quan ja no tenien més remei. Tot i així, és bo que ho hagin fet. És bo perquè es tracta d'una victòria dels demòcrates i una derrota dels violents, que han hagut d'acceptar que l'estat democràtic tenia la raó. Podran legalitzar el seu partit. Però la legalització no és el final del camí que han de recórrer sinó el seu començament. Si volen que els presos sortin de la garjola abans d'hora, hauran d'afegir a la voluntat manifestada de respectar les regles del joc el penediment i la dissolució total i definitiva d'ETA. Hauran d'assumir, els agradi o no, que la legalització no és la seva victòria sinó la conseqüència de la seva derrota.