Per què es perdona a Apple el que no es perdonava a Nike?

Quan es va saber que Nike o Wall Mart utilitzaven ma d'obra infantil en alguns països del Tercer Món es va desencadenar una campanya internacional de denúncia i boicot que no es va aturar fins que les dues empreses van deixar de contractar nens i nenes. Curiosament, mai s'ha endegat una campanya similar contra Apple, que a la Xina també contracta menors per sota de l'edat laboral legal i tolera condicions de treball molt dures que haurien provocat fins a 11 suïcidis. Una situació denunciada no pels seus competidors ni per les ONG, sinó reconeguda per la mateixa Apple tant en un informe del 2010 sobre les seves fàbriques a la Xina com en el del 2011, on es constata que la situació s'ha agreujat.


Pel que sembla, la vara amb la que els pijo-progres medeixen capitalistes i explotadors no arriba al cel de Steve Jobs. Però no seré jo qui els esperoni a fer-ho. En tinc prou amb evidenciar la incoherència. Certament el treball infantil és un problema greu i una hipoteca pel desenvolupament de molts països, però la manera de resoldre-ho no és cridant al boicot de les empreses que l'utilitzen, ja que d'aquesta manera l'únic que se sol aconseguir és empitjorar les coses. Un estudi, fet dos anys després que Nike i Wall Mart acomiadéssin els nens i nenes menors d'edat, va constatar que aquells que no havien anat a treballar a empreses locals, amb salaris inferiors i condicions laborals pitjors, havien acabat en prostíbuls. No havien anat a l'escola. I no ho havien fet per la senzilla raó que les seves famílies no podien permetre's el luxe de renunciar a un ingrés imprescindible per a la seva supervivència.