La democràcia es fonamenta en el principi moral que la fi no justifica mai els mitjans. I és per això que l'escrache no hi té cabuda.
Les concentracions continuades de protesta davant el domicili particular de qualsevol persona, sigui polític o no, van més enllà del dret d'expressió i manifestació per esdevenir actes d'assetjament i amenaça. Actes que afecten no només a una persona concreta sinó també als membres de la seva família -esdevinguts culpables pel fet de ser els seus fills o el seu cònjuge-, amics i veïns.
L'assetjament i l'amenaça, com ha de saber l'espavilada Colau, són delictes. Delictes molt greus perquè impliquen intimidar, violentar -encara que aquesta violència no sigui física- la llibertat d'una persona per obligar-la a actuar segons la voluntat de l'assetjador.
Aquesta mena d'accions són pròpies de règims i/o ideologies totalitàries, de persones il·luminades, sovint fanàtiques, convençudes de la seva superioritat moral o de la superioritat moral dels seus plantejaments, cosa que els porta a creure que encarnen la representació autèntica de la ciutadania al marge de les urnes i dels procediments democràtics.
Això és populisme. Això és feixisme. Això és marxisme-leninisme. Això és nacionalsocialisme. Això és qualsevol cosa menys un comportament democràtic. Senyors diputats, no aproveu la ILP de la PAH. No cediu al xantatge. No us vam elegir perquè un lobby pugui imposar-vos l'esperit i la lletra d'una llei. No amb el meu vot.