Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimecres, 3 de març del 2010

Els químics britànics demanen que s'investigui el Climagate

...és imperatiu investigar l'intercanvi de correus que va ser descoberts juntament amb altra informació rellevant de la Climatic Research Unit (CRU) per establir si certes dades van ser suprimides o manipulades. No només s'ha de fer per dictaminar si ha existit una conducta inacceptable sinó també per tornar a verificar els resultats publicats. Aquest aspecte és vital a la llum de la gravetat dels actes realitzats pels científics de la CRU, per discriminar si va ser una incorrecta protecció del seu treball o una representació maliciosa de les dades.


Llegiu aquí el document íntegre adreçat al parlament britànic.

L'error de Zapata es no haver sigut saharaui o palestí

Carta de Francesc Marc-Álvaro a Orlando Zapata. De lectura imprescindible:
Tu error inexcusable, compadre Zapata, tu cagada, es no haber sido saharaui o palestino, porque entonces tendrías miles de partidarios coreando tu nombre y tocando la cacerola para alertar al mundo del crimen cometido. Tendrías incluso turistas solidarios rezando sobre tus huesos. Hay mártires de primera y de segunda, seguro que en la escuela te lo explicaron. Si no fueras cubano, centenares de activistas –entre los cuales estarían los habituales actores amantes de las bellas causas lejanas– se habrían encadenado ante la embajada y los consulados. Pero eres un fiambre incómodo, hay que admitirlo. Por ejemplo, tampoco han tenido un pensamiento para ti los ilustres y puros corazones que, reunidos en la capital catalana esta semana, integran el Tribunal Russell, institución cuya conciencia crítica sufre estrabismo congénito.

dimarts, 2 de març del 2010

Jones reconeix al Parlament: "Vaig escriure mails terribles"

El climatòleg Phil Jones, visiblement envellit, ha declarat davant el comitè de Ciència i Tecnologia del Parlament britànic. I ha reconegut l'autenticitat dels mails que van sortit a la llum i que han conformat l'anomenat Climagate. Jones, avergonyit, ha declarat: "vaig escriure mails terribles".

El diari socialdemòcrata britànic The Guardian, fins fa poc abanderat de l'escalfament global, està fent un cobriment intensiu del frau climatològic. En la seva crònica de la compareixença de Jones explica que l'excap de la Climatic Research Unit de la Universitat d'East Anglia ha reconegut que quan va tractar de repetir l'any 2008 el seu estudi -que tant va servir per l'alarma climàtica- i que va ser originalment publicat a Nature l'any 1990, "vaig arribar a conclusions radicalment diferents". Però no ho va dir.

Ara, Jones ja considera que "el 40% de l'escalfament observat és un efecte d''illa urbana' de calor" i afegeix, després de dues dècades de saber-ho, que "és una cosa que hem de considerar".

Jones ha confirmat al comitè que no es compartien amb altres científics les dades brutes de les observacions, que es van arronsar d'espatlles quan les van demanar altres col legues i escèptics, que els àrbitres científics que van revisar els articles abans de la seva acceptació per a ser publicats en revistes prestigioses mai li van demanar que confirmés la veracitat de les dades, que no li van demanar els fitxers amb les dades ni tampoc la metodologia utilitzada, que van ignorar les peticions formals de fer públiques les dades aixoplugant-se en la Llei de Llibertat de Informació (FOIA, en les seves sigles angleses), que van intentar silenciar les publicacions dels seus crítics, etc.

Per què es van fer les coses així? Segons Jones, perquè era la pràctica habitual entre els climatòlegs.

Cayo Lara defensa Hugo Chávez i qüalifica d'irresponsable el jutge

Genio y figura:
El coordinador federal de Izquierda Unida, Cayo Lara, ha apuntado que considera, tras conocer el auto de la Audiencia Nacional que denuncia la "cooperación gubernamental" del Gobierno de Venezuela "en ilícita colaboración" entre ETA y las FARC, que existe "una acción premeditada" para vincular a "gobiernos democráticos" con terroristas.

Una indecència imperdonable

Rosa Montero sobre Willy Toledo i Orlando Zapata:
Hablo de la absoluta inhumanidad del pensamiento dogmático, de la pereza intelectual y moral que impide que una buena parte de la izquierda asuma su responsabilidad ante el horror del castrismo. Hablo de Zapatero no diciendo ni palabra el primer día, y luego, tarde y mal, limitándose a lamentar la muerte y no a condenarla. Hablo del PSOE insistiendo en reforzar las relaciones con Cuba, una política que ya ven adónde conduce. Gracias a la presión popular salvamos la vida de Aminetu. Pero, ¿dónde están ahora los actores, los famosos, los de Izquierda Unida, todos esos que apoyaron a la saharaui? Orlando tuvo que pagar con su vida la visibilidad mediática. Ahora hay otras seis personas en huelga de hambre en Cuba reclamando derechos básicos: hay que ayudarlas. Ya se han acabado las excusas: justificar o disculpar hoy el castrismo es como justificar o disculpar el fascismo. Una indecencia imperdonable.

dilluns, 1 de març del 2010

Willy Toledo: Orlando Zapata era "un delinqüent comú"


L'actor Willy Toledo va acompanyar a l'activista saharaui Aminatu Haidar durant la seva vaga de fam a Canàries.
El actor Willy Toledo ha asegurado hoy que la gran mayoría de los "presuntos disidentes" encarcelados en Cuba "son terroristas", y ha añadido que Orlando Zapata, preso cubano fallecido después de una huelga de hambre de casi tres meses, "no era más que un delincuente común".

Toledo hizo estas declaraciones a varios medios de comunicación antes de participar, junto con otros actores, en una mesa redonda en solidaridad con el Sahara, en las que ha asegurado que esos "presuntos disidentes" encarcelados "son gente que ha cometido actos terroristas contra el Gobierno cubano, actos de traición a la patria y un montón de delitos".

"No son simples disidentes ni prisioneros políticos", ha asegurado el actor, quien ha añadido -en referencia a Orlando Zapata- que "este señor, al que se llama disidente, no era más que un delincuente común, que ha sido forzado y manipulado por otras personas parece ser que para ponerse en huelga de hambre y llegar al extremo de dejarse la vida".
(...)
El actor lamentó que "se manipule absolutamente todo lo que sucede en Cuba", y calificó de "pasmoso" el hecho de que en España, y en Europa en general, "haya una especie de persecución obsesiva y paranoide contra el Gobierno cubano". "A pocos kilómetros de la isla tenemos un Gobierno como el colombiano que sí viola los derechos humanos y dónde cada año hay miles de muertos por la violencia de los paramilitares y del propio Gobierno y, sin embargo, esos gobiernos son considerados absolutamente democráticos".

Manolo

«Sí. El lenguaje de la paz ha comenzado; constructivo, razonador, a punto de entrar en oídos españoles.»
«Nuestro país, por Real Decreto de las democracias universales fue declarado fascista y los fascistas no merecían sitio en la más superestructura de las superestructuras democráticas.»
«13 millones de españoles votaron en aquella ocasión [referéndum de 1947] y un 80 % votaron sí. Las campañas internacionales no cesaban de vomitar su odio antiespañol. Pero España votaba sí ante la fórmula política que para el inmediato futuro se le proponía.»
«En numerosas capitales del mundo la internacional marxista preparaba cada 18 de julio manifestaciones antifranquistas, en los primeros años incontestadas. No obstante e in crescendo, cada año eran más los lugares en que en la acera opuesta en que discurría la manifestación marxista otro grupo de manifestantes gritasen: ¡Viva España! y ¡Viva Franco! en los más variados idiomas de la tierra.»
«Franco, oponiéndose a todo el clamor levantado artificialmente en el exterior, sobre un cambio político en España pone y, y ya ¿cuántas veces?, los puntos sobre las íes: “Hace falta sustituir una democracia garrula y formalista por otra más sana, sincera y eficaz».
«Desde aquel 18 de julio en que la guerra iniciara su carrera trágica sobre los trigales de España 25 veces más amaneció el 18 de julio. Los españoles han crecido en edad histórica, son más sabios y el sano respirar en un aire calmo. Algo ha cambiado, menos los hechos que la historia escribió en su día y los hombres que ayudaron a realizarlo, que estos no han cambiado lo demuestran esos 35.000 excombatientes que en una tarde madrileña, tarde de julio, traían nieve en las sienes y fuego en el corazón».

Aquestes frases que acabeu de llegir no les va escriure Blas Piñar, José Antonio Girón de Velasco o Emilio Romero. Les va perpetrar Manolo Vázquez Montalbán quan era jovenet i redactor d'un diari falangista. La cosa no tindria més que una importància anecdòtica -tothom té dret a canviar i evolucionar en les seves creences- sinó fos perquè en la publicació del primer volum d'una antologia d'articles de Vázquez Montalbán s'intenta justitificar-ho escamotejant la veritat. Arcadi Espada ha recuperat els 9 articles d'apologia montalbaniana del 18 de juliol i ha posat en evidència a l'antòleg. 

Igual que Bush

Com és possible que em passés per alt? Doncs, perquè els mitjans de comunicació que sovintejo -cada dia menys, la veritat- no ho publicaven. Ara ja no els interessa. Sort que Barcepundit està al lloro: Els Estats Units han renovat la Patriot Act. La majoria demòcrata al Senat i a la Cambra de Representants, sota l'administració federal de mossèn Obama, ha perllongat la vigència de la llei que tota la progressia considerava fins ara un atemptat a les llibertats civils del fatxa Bush.

diumenge, 28 de febrer del 2010

Les primeres víctimes reals del canvi climàtic

Una família argentina se suïcida per por a "l'escalfament global", segons publica Clarín:

Un milagro en medio de una tragedia. Una beba de siete meses sobrevivió tres días con un balazo en el pecho rodeada de los cadáveres de sus padres y su hermano de dos años que murieron víctimas de un presunto pacto suicida de la curiosa pareja, a la que le preocupaba sobremanera "el calentamiento global".

divendres, 26 de febrer del 2010

Diumenge, concentració davant el consulat cubà

Diumenge 28, a les 12 del migdia, concentració davant del Consulat de Cuba a Barcelona (passeig de Gràcia, 34) en homenatge a Orlando Zapata i en protesta contra el règim castrista.

Sortir de l'euro com va sortir Londres del SME

El diputat francès Trémeau Bernard defensa la necessitat que Grècia, Espanya, Portugal i França surtin de l'euro.
Le 10 février 2010, les banquiers du monde entier vendent massivement les bons du trésor émis par le gouvernement grec. Leur prix tombe en dessous de 70 % de la valeur des bons du trésor allemands. Les « spéculateurs » (du latin speculare observer) pensent que la Grèce est condamnée à sortir de l’euro et à dévaluer sa monnaie d’au moins 30 %. Comment en est-on arrivé à cette énorme crise de l’euro ?

Depuis plus de 10 ans, gouvernements et syndicats grecs unissent leurs efforts pour que les prix augmentent bien plus rapidement en Grèce que dans le reste de l’Europe. Ils ont parfaitement réussi et les prix grecs sont aujourd’hui d’environ 30 % supérieurs aux prix allemands. Les entreprises grecques ne sont plus compétitives, donc déposent leur bilan ou délocalisent. La balance commerciale grecque passe au rouge. De leur côté, les investisseurs fuient la Grèce. Ce qui aggrave le mal. Le pouvoir d’achat des Grecs diminue. Les rentrées fiscales de leur gouvernement sont au plus bas. Enfin, le chômage dépasse 20 % dans de nombreux secteurs, ce qui engendre des troubles sociaux de plus en plus violents et graves.

Le gouvernement grec ne peut pas augmenter les impôts, ce qui aggraverait le mal, sur le plan économique et social. Il doit donc emprunter : il émet des obligations d’état. Ceux qui lui prêtent de l’argent exigent de lui des intérêts de plus en plus élevés. C’est la prime de risque, normale.
Arrive enfin le jour où les « spéculateurs » pensent qu’une telle situation ne peut plus durer. Ils sont persuadés que la Grèce n’a qu’un seul moyen logique pour sortir de la crise : quitter l’euro, et revenir à la drachme pour réaliser une « dévaluation compétitive ». Ils vendent donc avant la dévaluation leurs bons du trésor grecs pour acheter des bons allemands ou américains.

Le 16 septembre 1992, le milliardaire et spéculateur américain Georges Soros vend massivement tous les avoirs qu’il possédait en livre anglaise.
Or, depuis le 8 octobre 1990, la livre anglaise est entrée dans l’union monétaire européenne (le MCE). Une parité fixe y lie toutes les monnaies. La parité alors choisie pour la livre anglaise semble avoir été trop forte. Les prix anglais sont ainsi trop élevés par rapport aux prix européens.

Puis, le 27 novembre 1990, Margaret Thatcher cède le pouvoir à John Major. Les syndicats britanniques prennent leur revanche. Le nouveau Premier ministre n’arrive pas à contenir les revendications des syndicats. Ils obtiennent de fortes augmentations de revenus. Les coûts de production augmentent plus rapidement en Angleterre qu’en Europe. Malgré cela, les Anglais signent le traité de Maastricht le 7 février 1992, sans modifier la parité liant leur monnaie au mark au franc. Chômage et troubles sociaux s’aggravent.

Georges Soros, bon observateur, pense que la situation économique et sociale de l’Angleterre est de plus en plus intenable. Seule une « dévaluation compétitive » peut la sortir de l’ornière. Or, les parités fixes sont « irrévocables » depuis le traité de Maastricht. Pour Georges Soros, l’Angleterre est donc condamnée à sortir du SME. Il vend massivement ses avoirs en livres sterling, avant la dévaluation et achète des marks… Il est suivi par de nombreux spéculateurs. C’est le fameux « Mercredi noir ».

Le Parlement anglais vote alors la sortie de la livre du SME. Ayant appris cette sage décision, John Major chante de joie sous la douche.
La Grèce de 2010 est exactement dans la même situation que l’Angleterre de 1992. Mais l’Espagne, le Portugal et la France le sont aussi. Nos économies ont besoin d’une dévaluation compétitive. Mais nos responsables économiques et politiques veulent conserver la monnaie unique.
Ils feraient bien d’écouter ce que dit le bon peuple de France. En février 2002 (l’euro n’avait alors que 3 ans), seulement 39 % des Français regrettaient leur ancienne monnaie. En février 2010, ils sont 69 % à vouloir retrouver leur bon vieux franc. Pourquoi ne pas les écouter et chanter ensuite sous la douche ?

Zapata és l'últim d'una llarga llista de morts en vaga de fam a les presons cubanes

Zapata no és el mort de Zapatero

Arcadi Espada, parlant de la mediocritat política que es Zapatero: 
Hay un fondo emocional. El negro Zapata no es su muerto. Ni de él ni de su pensamiento base. Tengo una historia. El 25 de mayo de 1972 murió en la cárcel habanera de Castillo del Príncipe, después de una larga huelga de hambre, Pedro Luis Boitel. El precedente. Estos días he buscado su historia por ahí. Empecé por los periódicos. Nada en el Times. Nada en España. Nada en google news archives. Nada. Hasta que di con una carta de un lector en el Chicago Tribune. La firmaba un exiliado cubano, Diego Medina. Llevaba este párrafo: «Tras ser hallada no culpable de los cargos de asesinato y conspiración por un jurado de Estados Unidos, Angela Davis declaró: “Renovaremos la lucha contra la opresión” y añadió: “Hasta lograr la libertad de todos los prisioneros políticos y de aquellos que están oprimidos”. Davis debería saber que no hay peor opresión a lo largo de la historia de la humanidad que la que trajeron los regímenes comunistas. Un ejemplo reciente de este comportamiento bárbaro fue el asesinato [sic] de un joven líder estudiantil, Pedro Luis Boitel, acusado únicamente de oponerse al régimen de Castro.»

¡Angela Davis!, casi me mareo. Angela Davis y Pedro Luis Boitel. Ésa es la historia y no hay otra historia. Los héroes comunistas y los torturados por los comunistas. Nadie supo en el mundo que Boitel había muerto. La situación llega fácil y suavemente hasta nuestros días. No sólo es el presidente de Europa. Ahí está la burocrática cobertura de agencias que el Times está dedicando a la muerte del albañil Zapata. Ahí está el silencio de Obama: ¡ni siquiera de negro a negro! Cuba. El patio trasero. En efecto: el patio trasero moral de la izquierda.

dijous, 25 de febrer del 2010

Podrà sobreviure l'humanisme secular?

Una bona introducció de Fernando Savater:



Però una millor explicació d'Adolf Tubeña. No us la perdeu!

La paradoxa sexual

Les dones emmalalteixen menys, estudien més i millor, són més felices i mostren de mitjana una més gran satisfacció respecte a la seva carrera professional que els homes. I això malgrat que només ocupen una petita part dels llocs de treball ben pagats.

La tesi de la psicòloga cognitiva canadenca Susan Pinker, desenvolupada en el seu llibre La paradoxa sexual, és que la primera frase d'aquest text és correcta però la segona no, ja que dóna per suposada una concepció de l'èxit típicament masculina. El correcte seria més aviat dir que les dones són més felices precisament perquè només ocupen una petita part dels llocs de treball ben pagats, aquells que exigeixen jornades laborals de més de dotze hores diàries i una renúncia gairebé absoluta a qualsevol tipus de vida social. Segons Susan Pinker, germana del també psicòleg cognitiu Steven Pinker, les tesis igualitàries del feminisme radical, aquell que pretén que les dones imitin els comportaments agressius i competitius del sexe masculí, són contraproduents a llarg termini per a les dones.

Llegiu l'entrevista, aquí.

Els nord-americans, més proisraelians que mai


GALLUP

Consulat cubà a Barcelona

Hauria estat més exacte si el càmara hagués increpat el porter de comunista.
(Via Alírica)

ADDENDA.- Zapata Viu!

L'IPCC prepara canvis significatius

Fox News:
Just one year ago a pronouncement from the United Nations' Intergovernmental Panel on Climate Change (IPPC) was all that was needed to move nations and change environmental policies around the world. But today, the panel's creditability and even its very existence are in question.

In the wake of its swift and devastating fall from grace, the panel says it will announce "within the next few days" that it plans to make significant though as yet unexplained changes in how it does business.

Brenda Abrar-Milani, an external relations officer at the IPCC's office in Geneva, Switzerland, said changes have been slow in coming because "we have to inform the governments (all 194 member States) of any planned steps, and they are the ones who eventually take decisions on any revision of procedures."

"We put everything on the table and looked at it," she said, explaining that the panel's reforms would be extensive. She refused to detail any of the changes, but she did confirm that are in response to recent scandals involving the panel.

L'exinterventora de Santa Coloma denuncia les pressions polítiques que va rebre del PSC

dimecres, 24 de febrer del 2010

Per uns, tant; per altres, tan poc


En aquest país hi ha milions de cors progressistes capaços d'omplir els carrers de Barcelona contra Bush, d'organitzar cassolades contra la guerra, de tancar els llums de mitja ciutat contra el canvi climàtic, d'arrossegar complaents consellers de l'Interior a manifestar-se contra Israel, de moure cel i terra en solidaritat amb l'activista saharaui Aminatu Haidar. Però n'hi ha molt pocs capaços de bategar per Orlando Zapata. Per tots els Orlandos Zapatas víctimes encara dels règims comunistes sobrevivents al naufragi del mur de Berlín. Ningú ha convocat concentracions davant l'ambaixada cubana. Ningú s'ha palplantat davant els mitjans de comunicació per pressionar el govern del Castro bis. Ningú ha fet res de res. Ni tant sols s'han pres la molèstia d'estar-ne assabentats. Ells, que sempre ho saben tot i sempre estan a la que salta. No hi ha, però, cap misteri en tot això. A la nostra progressia mai li ha tret el son la vida dels dissidents del comunisme. Mai els han importat les víctimes de l'esquerra, que sempre han negat o minimitzat. Víctimes que són incapaços de reconèixer i respectar i, menys encara, acollir en la seva memòria. Una memòria oficial i selectiva, però ep!, històrica. Tot és històric a l'esquerra. I ja se sap que els
que s'oposen a la història són uns reaccionaris.
Com Orlando Zapata.

ADDENDA.- La bloger cubana Yoani Sánchez ha enregistrat el testimoni de la mare d'Orlando Zapata i l'ha penjat a YouTube.