Yo creo que, por desgracia, del 11-M se han adueñado dos mensajes, terribles e igualmente falsos: que el PSOE organizó la matanza (eso se ha escrito en un editorial de un periódico español, ¿eh?) y que el Gobierno mintió. A mí me parece que el choque de esas dos mentiras, si ésta fuese una sociedad que se tomara las cosas en serio, hubiera dejado postrado moralmente a este país.
El Gobierno no mintió: el Gobierno encaró con torpeza, seguramente (pero con explicable torpeza), una situación inimaginable, y, con independencia de esa torpeza, creo que ofreció a los españoles una información de lo que había pasado sobre la cual, a un año y pico vista, no hay todavía un solo dato nuevo, ni nada que desmienta el relato fundamental que el ministro Acebes y José María Aznar hicieron sobre el 11-M. Otra cosa, insisto, es el wishful thinking del ministro Acebes y su patético intento de que la realidad cuadrara con sus hipotéticos deseos. Pero, en cuanto a lo que a mí me interesa saber, gracias al Gobierno, y gracias a los datos que ofreció, los españoles fueron a votar sabiendo que Al Qaeda había matado a 191 personas en Madrid. No era fácil que fueran a votar así. Primera cuestión.
Segunda cuestión. Gracias a esa labor del Gobierno, en parte, del 11-M sabemos muchísimas cosas, prácticamente todo: no puedo entender que en aras de la práctica de la teoría de la conspiración y de sus beneficios económicos alguien haya montado una estrategia deslegitimadora tan patética como la que han montado determinados órganos de prensa respecto al 11-M.
Tercera cuestión: España llevará como un baldón –si es que aquí importaran las cosas, que no importan– el hecho de no haber sido capaz de gritar todavía en las calles "asesinos" a los asesinos, y sí haber gritado en cambio "asesino" al presidente del Gobierno que en aquel momento dirigía el país.
Creo que, de esta mélange entre deslegitimadora, cínica y escéptica ante la posibilidad de conocer la verdad, el estado moral del periodismo y de la política española se van a resentir durante muchísimo tiempo.
(Josep Pla)
Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst
Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.
divendres, 15 d’octubre del 2010
Per a la meva filla que viu en la temptació del periodisme i la política
Via Facebook he trobat aquesta reflexió de l'Arcadi Espada que crec que val la pena recordar:
dijous, 14 d’octubre del 2010
Amors que maten
Encara que sembli mentida, aquest cartell no l'ha dissenyat l'oposició sinó les joventuts socialistes.
"Pensava que un escriptor liberal no podia
guanyar el Nobel"
"Estaba convencido de que un escritor que se declaraba liberal no tenía ninguna oportunidad de recibir el Nobel. Por esa razón pensaba que nunca lo recibiría, que yo era demasiado controvertido", afirma el literato en una entrevista que hoy publica el vespertino francés "Le Monde".
Vargas Llosa considera que sus actividades periodísticas y políticas le convirtieron en un escritor demasiado polémico para recibir ese galardón. "Pero me equivoqué", afirma el autor que reivindica su pensamiento de liberal.
El literato peruano, que también tiene la nacionalidad española, expresó su deseo de que la concesión del Nobel pueda servir para "animar a los partidarios de la libertad -económica, política, cultural,...-" en América del Sur.
De com el capitalisme ha salvat els miners xilens
DANIEL HENNINGER (WSJ):
It needs to be said. The rescue of the Chilean miners is a smashing victory for free-market capitalism.
Amid the boundless human joy of the miners' liberation, it may seem churlish to make such a claim. It is churlish. These are churlish times, and the stakes are high.
In the United States, with 9.6% unemployment, a notably angry electorate will go to the polls shortly and dump one political party in favor of the other, on which no love is lost. The president of the U.S. is campaigning across the country making this statement at nearly every stop:
"The basic idea is that if we put our blind faith in the market and we let corporations do whatever they want and we leave everybody else to fend for themselves, then America somehow automatically is going to grow and prosper."
Uh, yeah. That's a caricature of the basic idea, but basically that's right. Ask the miners.
If those miners had been trapped a half-mile down like this 25 years ago anywhere on earth, they would be dead. What happened over the past 25 years that meant the difference between life and death for those men?
Short answer: the Center Rock drill bit.
This is the miracle bit that drilled down to the trapped miners. Center Rock Inc. is a private company in Berlin, Pa. It has 74 employees. The drill's rig came from Schramm Inc. in West Chester, Pa. Seeing the disaster, Center Rock's president, Brandon Fisher, called the Chileans to offer his drill. Chile accepted. The miners are alive.
Longer answer: The Center Rock drill, heretofore not featured on websites like Engadget or Gizmodo, is in fact a piece of tough technology developed by a small company in it for the money, for profit. That's why they innovated down-the-hole hammer drilling. If they make money, they can do more innovation.
This profit = innovation dynamic was everywhere at that Chilean mine. The high-strength cable winding around the big wheel atop that simple rig is from Germany. Japan supplied the super-flexible, fiber-optic communications cable that linked the miners to the world above.
dimecres, 13 d’octubre del 2010
El testimoni de Wafa Sultan en el judici contra Geert Wilders
El tribunal holandès que jutja el líder del Partit de la Llibertat, Geert Wilders, ha acceptat el testimoni expert o pericial de Wafa Sultan sobre la naturalesa de l'islam. En una decissió sense precedent conegut, el tribunal ha llegit la declaració de Wafa Sultan que ha subscrit les afirmacions de Geert Wilders: "sí, l'Alcorà és un llibre feixista", "no, l'islam no és compatible amb els valors occidentals" i "no, no existeix un islam moderat". En un moment de la seva declaració, Sultan afirma que "quan tenia 8 anys, a la pregunta de si "prefereixes un carmel o matar un jueu" jo responia: "matar un jueu". Més clar, impossible.
Vegeu en els vídeos següents la lectura pel tribunal de la delcaració escrita de Wafa Sultan.
Transcripció en anglès, aquí.
Vegeu en els vídeos següents la lectura pel tribunal de la delcaració escrita de Wafa Sultan.
Transcripció en anglès, aquí.
dimarts, 12 d’octubre del 2010
Treure les pensions del control del govern
El resultat de la intervenció del govern a les pensions és una pèrdua contínua de poder adquisitiu. Les pensions ocupen més de la tercera part del pressupost de l'Estat i en el moment de la jubilació les pensions solen ser insuficients, quan no de misèria. És un sistema tan dolent que els polítics en tenen un de propi.
El problema és que ens han rentat tant el cervell, des de Franco fins a la democràcia, que ens hem acabat creient que el govern gestionarà millor els nostres diners que nosaltres mateixos.
Però cada vegada hi ha més gent que pensa que la crisi de l'actual sistema de pensions s'hauria de resoldre no amb una reforma del sistema de repartiment sinó endegant un sistema de capitalització.
Compareu els dos sistemes de pensions
(Via)
El problema és que ens han rentat tant el cervell, des de Franco fins a la democràcia, que ens hem acabat creient que el govern gestionarà millor els nostres diners que nosaltres mateixos.
Però cada vegada hi ha més gent que pensa que la crisi de l'actual sistema de pensions s'hauria de resoldre no amb una reforma del sistema de repartiment sinó endegant un sistema de capitalització.
Compareu els dos sistemes de pensions
(Via)
Paràbola del nen palestí
HERMANN TERTSCH:
Objetivo cumplido. Televisiones de todo el mundo abren horas después sus informativos con estas imágenes. Niño palestino arrollado por un israelí. Un ultraderechista judío atropella a un niño palestino. Fanático judío arrolla a un niño palestino. El mensaje de obligada asimilación es que un furibundo racista, fanático religioso y colono usurpador israelí vio a unos niños palestinos jugando felices e inocentes y, decidido por odio a hacer el mal, se lanzó contra ellos a ver a cuántos mataba. Algún iluso dirá que las cosas no sucedieron así. Que un enjambre de niños estaba apostado para apedrear a los vehículos que pasaban y que muchos de ellos se dirigieron directamente a este coche con ánimo de hacer todo el daño posible al vehículo y a sus ocupantes. Y que algunos, entre ellos el atropellado, se lanzaron por delante hacia el coche para intentar que se parara y sus ocupantes quedaran a merced de los agresores. Nadie sabe lo que habría sucedido de haber sido así. Lo que parece fácilmente imaginable es que ninguno de los cámaras o fotógrafos presentes habría hecho nada por ayudar a los ocupantes del vehículo agredido. Lo cierto es que la colisión fue inevitable. Y que el conductor paró un instante el coche para ver qué les había pasado a los niños. Poniendo en riesgo su integridad física, rodeado de agresores niños y adultos. Cualquier conductor agredido a pedradas por una turba en un suburbio europeo o norteamericano habría acelerado en pánico, se habría llevado por delante a quien fuera, y no habría parado hasta estar muy lejos y sentirse seguro. Fuera judío o árabe, colono o catedrático, fanático o humanista, el conductor se comportó de la mejor manera posible. Es fácilmente deducible de las imágenes. Da igual. El mensaje tenía que ser otro y lo fue.
dilluns, 11 d’octubre del 2010
A Catalunya hi ha menys demòcrates que a la resta d'Espanya
Catalunya se hunde lentamente en un cierto nihilismo político. O al menos eso es lo que sugieren los sondeos que indagan en el alma de un territorio que ha sido tradicional motor económico de España y abanderado de las libertades frente a la dictadura franquista. No es sólo que en los últimos tiempos la identidad de los catalanes experimente una cierta mutación, o que el respaldo a la independencia alcance récords históricos. Ahora, además, el apoyo a la democracia languidece en Catalunya, y aumenta –hasta suponer uno de cada cuatro catalanes– la cifra de ciudadanos que se muestran indiferentes ante el dilema entre democracia y dictadura, como si no apreciasen las visibles diferencias entre uno y otro régimen. Y esa es la imagen que, de forma sostenida, reflejan las encuestas del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS).Serà aquest el "fet diferencial"?
(Via)
Parlar clar
Lieberman: "No volem ser la Txecoslovàquia del 2010"
Foreign Minister Avigdor Lieberman met with French Foreign Minister Bernard Kouchner and Spanish Foreign Minister Miguel Moratinos on Sunday, telling them not to meddle in Israel's affairs.
"It seems like all of the international community's failures in solving international crises have been translated into an attempt to make up for the failures through an agreement between Israel and the Palestinians in one year," Lieberman said. "I am speaking about failures to solve the conflicts in Somalia, Afghanistan, North Korea, Zimbabwe and Sudan, and more."
"Instead of speaking with the Arab League and preparing for what will happen after the referendum in Sudan or to talk to the Arab League about the volatile situation expected in Iraq in 2012, the international community is rolling a steamroller of pressure on Israel," Lieberman explained. "Instead of calming, the steamroller will bring the opposite, an explosion, just like there was in 2000 after the meeting between [Defense Minister Ehud] Barak and Arafat."
"I don't expect you to solve all the problems in the world, but I do expect you to solve problems in Europe before you come here to teach us how to solve our problems. After you solve problems in Caucasus, Cyprus, the conflicts in Serbia and Kosova - come to us. Then I will be willing to accept your advice."
"In the year 1938, the European community tried to appease Hitler, instead of supporting its ally Czechoslovakia. Europe sacrificed Czechoslovakia, but did not gain anything from it," Lieberman said.
"We do not intend to be the Czechoslovakia of 2010. We will stand up for Israel's interests."
"It seems like all of the international community's failures in solving international crises have been translated into an attempt to make up for the failures through an agreement between Israel and the Palestinians in one year," Lieberman said. "I am speaking about failures to solve the conflicts in Somalia, Afghanistan, North Korea, Zimbabwe and Sudan, and more."
"Instead of speaking with the Arab League and preparing for what will happen after the referendum in Sudan or to talk to the Arab League about the volatile situation expected in Iraq in 2012, the international community is rolling a steamroller of pressure on Israel," Lieberman explained. "Instead of calming, the steamroller will bring the opposite, an explosion, just like there was in 2000 after the meeting between [Defense Minister Ehud] Barak and Arafat."
"I don't expect you to solve all the problems in the world, but I do expect you to solve problems in Europe before you come here to teach us how to solve our problems. After you solve problems in Caucasus, Cyprus, the conflicts in Serbia and Kosova - come to us. Then I will be willing to accept your advice."
"In the year 1938, the European community tried to appease Hitler, instead of supporting its ally Czechoslovakia. Europe sacrificed Czechoslovakia, but did not gain anything from it," Lieberman said.
"We do not intend to be the Czechoslovakia of 2010. We will stand up for Israel's interests."
Més, aquí
The Economist veu la reforma laboral "molt per sota" del necessari
WHEN Spain won the World Cup in July, it confirmed its reputation for fluid and efficient football. If only its economy worked as well. GDP growth is sluggish and a fifth of the workforce is unemployed. Two features of Spain’s jobs market share much of the blame: the high cost of firing permanent workers, and a wage system that binds firms to industry-wide pay deals. On June 16th, the day Spain played its first World Cup match, the government set out its plans to cure these ills. The reform bill, passed by parliament on September 9th, falls well short of what was needed but may nevertheless do some good.
Més, aquí.
"L'escalfament global és el més gran i més reeixit frau pseudocientífic que he vist en tota la meva llarga vida" (Harold Lewis)
Aquí.
(Via Barcepundit)
dijous, 7 d’octubre del 2010
Un Nobel que no agradarà
A diferència del Nobel concedit a Saramago, el Nobel a Mario Vargas Llosa serà pol·lèmic. L'oliós oceà de la correcció política no li perdona l'haver abandonat l'esquerra llatino-americana pel liberalisme cosmopolita. Li cou la seva deserció del comunisme per passar-se no ja a la socialdemocràcia sinó al "capitalisme salvatge". Li reventa la seva defensa dels drets individuals i la ciutadania universal en contraposició a les utopíes del col·lectivisme social, racial o ètnic. Saramago es mereixia el Nobel, perquè era comunista i d'esquerres i els seus llibres expliquen la veritat. Vargas Llosa no se'l mereix perquè és de dretes i els seus llibres propaguen la mentida. Així de clar. Així de simple.
Llàstima que s'imposi, tossuda, la literatura.
"Había mucho tráfico. El chofer, maniobrando, consiguió abrirse paso entre una guagua con racimos de gente colgada de las puertas y un camión. Frenó en seco, a pocos metros de la gran fachada de cristales de la ferretería Reid. Al saltar del taxi, con el revólver en la mano, Antonio alcanzó a darse cuenta que las luces del parque se encendían, como dándoles la bienvenida. Había limpiabotas, vendedores ambulantes, jugadores de rocambor, vagos y mendigos pegados a las paredes. Olía a fruta y frituras. Se volvió a apurar a Juan Tomás, que, gordo y cansado, no conseguía correr a su ritmo. En eso, estalló la balacera a sus espaldas. Una gritería ensordecedora se levantó alrededor; la gente corría entre los autos, los carros se trepaban a las veredas. Antonio oyó voces histéricas: «¡Ríndanse, carajo!». «¡Están rodeados, pendejos!» Al ver que Juan Tomás, exhausto, se paraba, se paró también a su lado y comenzó a disparar. Lo hacía a ciegas, porque caliés y guardias se escudaban detrás de los Volkswagen, atravesados como parapetos en la pista, interrumpiendo el tráfico. Vio caer a Juan Tomás de rodillas, y lo vio llevarse la pistola a la boca, pero no alcanzó a dispararse porque varios impactos lo tumbaron. A él le habían caído muchas balas ya, pero no estaba muerto. «No estoy muerto, coño, no estoy.» Había disparado todos los tiros de su cargador y, en el suelo, trataba de deslizar la mano al bolsillo para tragarse la estricnina. La maldita mano pendeja no le obedeció. No hacía falta, Antonio. Veía las estrellas brillantes de la noche que empezaba, veía la risueña cara de Tavito y se sentía joven otra vez." (La Fiesta del Chivo)
Obama va amagar informació sobre el vessament de petroli
Obama va bloquejar els intents dels científics d'informar el públic de fins on podria arribar el vessament.
WASHINGTON – The White House blocked efforts by federal scientists to tell the public just how bad the Gulf oil spill could have been.
That finding comes from a panel appointed by President Barack Obama to investigate the worst offshore oil spill in history.
In documents released Wednesday, the national oil spill commission reveals that in late April or early May the White House budget office denied a request from the National Oceanic and Atmospheric Administration to make public the worst-case discharge from the blown-out well.
BP estimated the worse scenario to be a leak of 2.5 million gallons per day. The government, meanwhile, was telling the public the well was releasing 210,000 gallons per day - a figure that later grew closer to BP's figure.
dimecres, 6 d’octubre del 2010
L'Islam és el comunisme contemporani
Geert Wilders és un polític liberal holandès que ha aixecat la bandera de l’anti-islamisme, de la mateixa manera que altres líders van aixecar –i en alguns lloc del món encara aixequen- la bandera de l’anti-comunisme. I també de la mateixa manera que als líders anticomunistes se’ls considera(va) gairebé nazis, al líder anti-islamista Geert Wilders se’l titlla de racista, d’extrema dreta i islamòfob.
Pel contrari, Wilders és un il·lustrat, un defensor radical dels drets individuals que ha assumit, en mig del relativisme moral i cultural, l’autoodi occidental i el pacifisme narcisista, la denúncia d’una nova amenaça totalitària.
El problema amb l’islamisme, com abans amb el comunisme i amb el nazisme, és la incapacitat d’Occident de reconèixer el perill.En 1848, Karl Marx inaugurait son manifeste avec cette phrase désormais célèbre : «Un fantôme entoure Europe, le fantôme du communisme. » De nos jours, c’est un autre fantôme qui entoure l’Europe. C’est le fantôme de l’islam. Ce danger est également politique. L’islam n’est pas seulement une religion, comme beaucoup le pensent : l’islam est avant tout et surtout une idéologie politique.
(...)
... je voudrais souligner que je parle de l’islam et non des musulmans. Je fais toujours une différence entre les hommes et l’idéologie, entre musulmans et l’islam. Il existe un grand nombre de musulmans modérés, cependant l’idéologie de l’islam n’est pas modérée et possède des ambitions globales. Ses intentions sont d’imposer au monde la loi islamique, la charia. Cela doit être obtenu par le Jihad.
La bonne nouvelle est que des millions de musulmans dans le monde, parmi eux, un grand nombre en Allemagne et dans les Pays-Bas, ne suivent pas la charia, encore moins le Jihad. La mauvaise nouvelle est que, ceux qui passeront à l’acte, sont prêt à utiliser tous les moyens afin d’atteindre leur but idéologique et révolutionnaire.
Nous avons perdu notre capacité à reconnaître le danger et à comprendre la vérité, car nous ne savons plus évaluer la liberté. Les politiques de pratiquement tous les partis établis promeuvent l’islamisation. Ils applaudissent chaque nouvelle école islamique, banque islamique et chaque nouvelle cour islamique. Ils considèrent que l’islam vaut notre culture. Islam ou liberté . Cela ne leur signifie rien. Mais cela signifie beaucoup pour nous. L’estabishment en son intégralité, les élites, les universités, les églises, les syndicats, les médias, les politiques, mettent en jeu nos libertés si chèrement acquises. Ils évoquent l’égalité, mais curieusement, refusent de voir qu’en islam, les femmes ont moins de droits que les hommes et que les incroyants ont également moins de droits que les partisans de l’islam.El problema, però, va més enllà de la percepció de l’amenaça. El problema és que Europa ha perdut la fe en els seus valors.
A travers les écoles, les médias, nous sommes quotidiennement endoctrinés par le message que toutes les cultures se valent et que si une culture est pire que les autres, c’est la nôtre. Un torrent de sentiments de culpabilité et de honte concernant notre identité, à laquelle nous tenons, se déverse sur nous. On nous recommande de bien vouloir respecter tout le monde, sauf nous-même. Cela est le message de la gauche et de l’establishment du politiquement correct. Ils veulent éveiller en nous, le sentiment de honte envers notre propre identité, afin que nous nous écartions de toute action de la défendre. Cette obsession destructrice de nos élites politiques et culturelles, envahies par le sentiment occidental de culpabilité, obstrue la vérité sur les vues que l’islam a sur nous. Le coran qualifie les non-croyants de kouffar, ce qui signifie littéralement « ceux qui refusent » ou les « ingrats ». En conséquence, les incroyants sont « coupables ».Wilders sacceja les nostres consciències parlant clar: l’Islam és el comunisme contemporani.
L’islam est le communisme contemporain. Cependant, en raison de notre incapacité d’avoir su solder le communisme, nous démontrons notre impuissance à maîtriser, tant nous sommes prisonniers de la vieille banalité communiste de la dissimulation et de la tromperie verbale, qui jadis envahissaient les nations de l’est et viennent désormais nous envahir tous. Comme ils se posaient déjà en aveugles face au communisme, de même, cette même gauche, par sa défaillance passée, ferme les yeux devant l’islam. Ils servent aujourd’hui les mêmes arguments qu’hier, de la détente, des meilleures relations, de l’apaisement. Ils prétendent, que notre ennemi est aussi amoureux de la paix que nous, que, si nous faisions un pas vers lui, il fera de même, qu’il ne demande que du respect et que, si nous le respectons, il nous respectera aussi. Nous entendons les énièmes répétitions de ce vieux moralisme égalitariste. Ils s’évertuent à déclarer que « l’impérialisme » occidental est aussi destructeur que l’impérialisme soviétique. Aujourd’hui, ils lancent que « l’impérialisme » occidental est aussi mauvais que le terrorisme islamiste.L’única manera d’evitar que la història es repeteixi és defensar la llibertat.
Nous devons réaliser que l’islam se propage de deux manières. Comme ce n’est pas une religion, la conversion n’est qu’un phénomène marginal. Historiquement, l’islam se propageait soit par la force militaire ou par l’arme de l’hirjra, l’immigration. Mohammed conquit Medine par l’immigration. Hirjra signifie ce que nous observons aujourd’hui. L’islamisation de l’Europe avance continuellement. Cependant, l’occident n’a pas de stratégie pour gérer l’idéologie islamiste, étant donné que nos élites déclarent que nous devons nous adapter, au lieu du contraire. Dans ces circonstances, nous pouvons nous inspirer de l’Amérique, la nation la plus libre du monde. Les Américains sont fiers de leur nation, de leurs acquits, de leur drapeau.
Les cite estan extretes del discurs que Geert Wilders va fer el passat 2 d'octubre a Alemanya. El text íntegre, en francès, aquí.
Microsoft crea arxius que es poden agafar amb la mà i moure en l'aire
L'equip de Microsoft Research ha presentat una nova interfície que va més enllà del tàctil. LightSpace permet projectar un arxiu en qualsevol superfície comú sense adaptar-la, treballar manualment amb ell i, després, moure a través de l'aire, ja que el sistema distingeix i segueix els gestos humans.
Més informació, aquí.
Escuchar
Més informació, aquí.
dimarts, 5 d’octubre del 2010
Més del mateix però que no ho sembli
Artur Mas:
"Portem 30 anys –de fet, en portem més, gairebé cent- on, des del catalanisme –també des del catalanisme majoritari-, hem intentat, i ho hem fet de bones maneres i amb un esperit positiu i constructiu, convertir Espanya en un estat Estat plurinacional, on Catalunya pogués ser ben acollida, es pogués sentir respectada, es pogués sentir entesa i es pogués sentir protegida. [Potser aquesta era la intenció, però pocs ho han vist així, tant a dins com, sobre tot, a fora de Catalunya. L’estratègia de CiU sempre ha consistit a pidolar o prendre, segons la conjuntura, competències i quotes de poder sense aclarir mai quin era el final d’aquest etern procés de traspassos. Mas diu ara que l’objectiu era l’estat plurinacional, però la realitat és que CiU sempre s’ha oposat a la culminació federal del model autonòmic i tampoc s’ha pronunciat mai ni per un model confederal ni clarament per la independència]"Però després de 100 anys, i especialment després d’aquests darrers trenta anys, la realitat és la que és. I aquesta realitat l’explica molt clarament la sentència del Tribunal Constitucional, on diuen que Espanya no és un Estat plurinacional i, a més a més, que no volen que ho sigui. Això és el que diuen. Interpreten la Constitució, que havia de ser oberta i flexible, com una Constitució tancada i rígida. [Aquí Mas fa trampa perquè atribueix al Tribunal una competència que no té: legislar. La Constitució no la canvia ni la modifica el Tribunal sinó Les Corts. Si la majoria de partits catalanas la volien modificar en un sentit federal o plurinacional, el que havien de fer era buscar el consens de la majoria de les forces polítiques espanyoles, el PP inclòs. El que no es pot pretendre és voler modificar unilateralment el text constitucional i exigir que el TC ho avali, quan la seva feina és precisament la contrària, rebutjar o reajustar la legislació perquès s’avingui a la Carta Magna]
"Per tant, tots els intents del catalanisme de cent anys i especialment d’aquests darrers trenta, xoquen contra una paret que, avui per avui, es demostra insalvable i infranquejable. No som capaços, contra la nostra voluntat, d’arribar a convertir l’Estat espanyol en un estat plurinacional. [Cosa evident i perogrullesca ja que no es pot canviar un país des d’una part i no des del tot] Si això és així –i ho és- aleshores vol dir que no ens podem entestar a intentar una cosa que està fora del nostre abast, de les nostres possibilitat i, fins i tot, de les nostres forces."
"Què vol dir això? Que Catalunya ha de canviar el seu rumb. Catalunya ha d’agafar un camí nou, perquè el que no pot fer és quedar-se aturada. No pot quedar-se, simplement, de braços creuats. Ha d’agafar un camí nou. I aquest camí nou, quin és? Doncs el que correspon a una nació. I una nació, per definició, té dret a decidir lliurament el seu futur. Per tant, el dret a decidir el futur dels catalans, del conjunt de ciutadans de Catalunya, ha de presidir aquest nou camí.[O sigui, la independència]
"Hi ha límit a aquest camí? No n’hi ha. Arribarem tan lluny com tots junts , els catalans i les catalanes, siguem capaços de caminar. Tan lluny com calgui, però tots junts. I aquesta és la condició. Aquest camí s’ha de fer amb grans majories socials a Catalunya que hi donin suport. I aquest camí té etapes. Té escales i té ports d’arribada intermitjos. [O sigui, seguir fent el mateix que fins ara. Avui un INEM i demà un Concert. Això sí, ara només ho negociaran si tots els catalans i catalanes ho volen. Cosa que deu voler dir que abans ho feien encara que els catalans i catalanes no ho vulguéssin]
"I la primera escala que nosaltres ens fixem en aquesta nova línia –i en la que creiem hi ha un gran consens social a Catalunya- és que Catalunya ha de poder arribar a administrar els recursos que ella mateixa genera. I això vol dir aquest pacte fiscal català. Aquest acord econòmic català en la línia que tenen altres territoris de l’Estat, es digui concert, es digui conveni, o digueu-li com vulgueu. Aquest és el primer objectiu que ens fixem, sense descartar que amb el pas del temps l’evolució democràtica, òbviament pacífica, de la societat catalana ens porti a nous ports i nous horitzons. [O sigui, més del mateix però que no ho sembli]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






