En les primeres declaracions des que va ser nomenat, Andreu Mas-Colell ha indicat que el forat dels comptes públic s'explica, sobretot, pel cost que té la sanitat pública. "El que no pot ser és amb el que ens hem trobat. El component bàsic de l'excés de despesa ha estat l'excés de despesa sanitària", ha afirmat. Preguntat si el sistema actual és insostenible, el titular d'Economia i Coneixement ha afirmat que "tindrem problemes", tret que tingui lloc la recuperació econòmica "molt aviat".
Mas-Colell ha afirmat que caldrà revisar la despesa en sanitat, juntament amb un nou pacte d'estabilitat fiscal i financera, com a solucions al dèficit. El conseller calcula que els compromisos econòmics de la Generalitat estan garantits per uns dos mesos,
(Josep Pla)
Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst
Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.
dilluns, 3 de gener del 2011
Mas-Colell: “Podem pagar les pròximes setmanes i com a mínim mes, mes i mig o dos"
A Catalunya Ràdio:
divendres, 31 de desembre del 2010
Perdoneu, però algú ho havia de dir
El mes passat el diputat austríac Ewald Stadler va respondre de manera contundent a l'abaixador de Turquia a Viena, Ecvet Tezcan, que havia acusat els austríacs de ser els únics responsables del fracàs de la integració dels immigrants turcs. Tot i que prefereixo la subtil ironia britànica als discursos abrandats, he de reconèixer que Stadler va parlar clar i català.
dijous, 30 de desembre del 2010
Un 65% dels usuaris d'internet han pagat per continguts online
Pew:
33% of internet users have paid for digital music online
33% have paid for software
21% have paid for apps for their cell phones or tablet computers
19% have paid for digital games
18% have paid for digital newspaper, magazine, or journal articles or reports
16% have paid for videos, movies, or TV shows
15% have paid for ringtones
12% have paid for digital photos
11% have paid for members-only premium content from a website that has other free material on it
10% have paid for e-books
7% have paid for podcasts
5% have paid for tools or materials to use in video or computer games
5% have paid for “cheats or codes” to help them in video games
5% have paid to access particular websites such as online dating sites or services
2% have paid for adult content
Però no dèien que el Tribunal Constitucional és un tribunal feixista i anticatalà? No dèien que les seves sentències eren polítiques i contràries als nostres interessos nacionals? Per què, doncs, estan disposats a acceptar ara la seva ampara? Per esgarrapar una mica de poder? Si Catalunya és una nació i si Solidaritat és el braç executor de la seva independència, perquè acollir-se a la primera de canvi a les decisions d'un tribunal d'una país estranger, del màxim tribunal del país que ocupa Catalunya?
Wikileaks fa descarrilar la possibilitat d'un canvi democràtic a Zimbabwe
Christopher R. Albon (Via Barcepundit):
Last year, early on Christmas Eve morning, representatives from the U.S., United Kingdom, Netherlands, and the European Union arrived for a meeting with Zimbabwean opposition leader Morgan Tsvangirai. Appointed prime minister earlier that year as part of a power-sharing agreement after the fraud- and violence-ridden 2008 presidential election, Tsvangirai and his political party, Movement for Democratic Change (MDC), are considered Zimbabwe's greatest hopes for unseating the country's long-time de facto dictator Robert Mugabe and bringing democratic reforms to the country.
The topic of the meeting was the sanctions imposed on Zimbabwe by a collection of western countries, including the U.S. and E.U. Tsvangirai told the western officials that, while there had been some progress in the last year, Mugabe and his supporters were dragging their feet on delivering political reforms. To overcome this, he said that the sanctions on Zimbabwe "must be kept in place" to induce Mugabe into giving up some political power. The prime minister openly admitted the incongruity between his private support for the sanctions and his public statements in opposition. If his political adversaries knew Tsvangirai secretly supported the sanctions, deeply unpopular with Zimbabweans, they would have a powerful weapon to attack and discredit the democratic reformer.
Later that day, the U.S. embassy in Zimbabwe dutifully reported the details of the meeting to Washington in a confidential U.S. State Department diplomatic cable. And slightly less than one year later, WikiLeaks released it to the world.
The reaction in Zimbabwe was swift. Zimbabwe's Mugabe -appointed attorney general announced he was investigating the Prime Minister on treason charges based exclusively on the contents of the leaked cable. While it's unlikely Tsvangirai could be convicted on the contents of the cable alone, the political damage has already been done.
dimecres, 29 de desembre del 2010
Stuxnet retarda tres anys el programa nuclear iranià
Així ho consideren els Estats Units i Israel, segons Reuters:
Per més informació, llegiu l'anotació "Stuxnet ha destruit un miler de centrifugadores nuclears iranianes"
The United States and its allies have up to three years to curb Iran's nuclear programme, which has been set back by technical difficulties and sanctions, a senior Israeli official said on Wednesday.
Saying Iran remained his government's biggest worry, Deputy Prime Minister Moshe Yaalon did not mention possible unilateral military strikes by Israel, saying he hoped U.S.-led action against Tehran would be successful.
"I believe that this effort will grow, and will include areas beyond sanctions, to convince the Iranian regime that, effectively, it must choose between continuing to seek nuclear capability and surviving," Yaalon told Israel Radio.
"I don't know if it will happen in 2011 or in 2012, but we are talking in terms of the next three years."
Yaalon, a former armed forces chief, noted Iran's uranium enrichment plan had suffered setbacks. Some analysts have seen signs of foreign sabotage in incidents such as the corruption of Iranian computer networks by a virus.
"These difficulties postpone the timeline, of course. Thus we cannot talk about a 'point of no return'. Iran does not currently have the ability to make a nuclear bomb on its own," Yaalon said.
"I hope it won't succeed at all and that the Western world's effort will ultimately deny Iran a nuclear capability."
Per més informació, llegiu l'anotació "Stuxnet ha destruit un miler de centrifugadores nuclears iranianes"
La islamització d'Europa
El 18 de desembre es va celebrar a París una trobada internacional de grups i personalitats que a diferents països lluiten contra la islamització d'Europa. He destacat la intervenció de l'holandès Timo Vermeulen, que explica com gais i jueus ja no estan segurs a la pàtria de la tolerància. La incapacitat per protegir-los ha fet que un exministre holandès hagi invitat els jueus a emigrar. Les altres intervencions les podeu trobar, aquí. A sota del video trobareu la intervenció de Timo Vermeulen traduida al català.
ADDENDA.- Exageració? Paranoia? Escolteu el que diuen els musulmans. Entrevista la predicador vedette d'Egipte, Amr Khaled.
Senyores i senyors. Bon dia.
Permeteu-me que em presenti: jo sóc Timo, membre de la DDL (Lliga de Defensa d'Holanda).
Alguns de vosaltres ja em coneixeu per la meva participació en l'organització de la reunió internacional d'Amsterdam per a la defensa de la llibertat d'expressió i en contra de la xaria a Europa.
És un gran honor parlar avui aquí com a representant d'una organització petita, d'un petit país, davant dels delegats de les organitzacions per les quals tenim una profunda admiració per la seva valentia i els seus esforços en la lluita contra la neo-barbàrie.
Holanda, un país com França, una vegada va ser conegut arreu del món per la seva tolerància i llibertat.
Holanda és un país conegut per la seva profunda tolerància i els seus drets individuals, en el respecte de l'interès de la comunitat. Un país que respecta totes les religions i estils de vida. Un país que sempre ha estat actiu en la defensa dels dissidents. Segueix sent així?
No. Això és aigua passada.
A Holanda, els homosexuals són perseguits.
En diverses ciutats els homosexuals són assetjats amb amenaces, escopits, humiliats i, fins i tot, colpejats. Els homosexuals abandonen en gran nombre les ciutats. Fins i tot a Amsterdam, abans coneguda com la capital gai del món, és difícil per als homosexuals viure una vida normal.
Els polítics estudien suggerir mesures de substitució, com fer passar policies per gais o jueus amb kippa, per detenir als qui cometen aquests crims en lloc de tractar directament amb el grup incriminat.
Sí, els ciutadans jueus també tenen raons per pensar que els anys trenta han tornat. Perquè els jueus no estan segurs als carrers, especialment els jueus ortodoxos.
Els informes d'intel·ligència a Amsterdam mostren que els jueus són atacats pel fet de ser jueus, insultats, i se'ls saluda a l'estil nazi.
L'exministre de Bolkestein, va advertir recentment a la comunitat jueva d'Holanda que seria millor per a ells a emigrar, ja que el govern holandès probablement no podrà garantir la seva seguretat en el futur.
L'índex de criminalitat en els Països Baixos ha augmentat explosivament en els últims anys.
Els delinqüents marroquins omplen les presons holandeses (els marroquins formen la major comunitat d'immigrants a Holanda) i un estudi va trobar que el percentatge de delictes que cometen és sis vegades més gran que el dels nadius.
Els tipus de delictes estan canviant: cada vegada son més violentes, moltes de les víctimes pateixen lesions greus o traumatismes o, fins i tot, alguns moren.
La imatge dels carrers de moltes ciutats d'Holanda està dominada per joves matons, que es miren la nostra societat occidental amb una total falta de respecte.
Les dones son sovint agredides pel carrer amb comentaris sexuals grollers, qualificant-les de "putes" i, en el pitjor dels casos, sent brutalment violades. Noies holandeses han estat segrestades pels carrers, drogades, violades, víctimes de xantatge i obligades a prostituir-se.
La seguretat dels reporters i dels periodistes no pot ser garantida. Les càmares són expulsades de les zones anàrquiques d'una manera violenta, i els diaris són sovint amenaçats perquè canviin el que publiquen.
Els bombers i els infermers de les ambulàncies no poden fer la seva feina sense una escorta policial. I de vegades, les víctimes pateixen complicacions o moren perquè els serveis d'emergència estan subjectes a un assetjament constant en el seu treball.
No necessito dir-vos quina ideologia és la responsable de tot plegat, i suposo que aquests fets us són ben coneguts. Anteriorment utilitzava la paraula "neo-barbàrie" que, òbviament, és un sinònim de l'Islam radical. Ni els pares, ni els imams, ni la comunitat no controlen ni corregeixen aquests "joves". S'arronsen d'espatlles i diuen que no controlen la situació. "Aquests nois són producte del seu entorn". Per a nosaltres, aquesta va ser la raó per a l'inici de la nostra acció.
Com he dit al principi, la nostra organització, la Lliga de Defensa, va organitzar una manifestació internacional el passat mes d'octubre. Hem hagut de fer front a les amenaces de l'esquerra i dels musulmans i a les maniobres de sabotatge deliberat per part de les autoritats.
La nostra acció a Amsterdam demostra que una organització jove, si està motivada i organitzada, pot captar l'atenció de tot un país. L'acció d'Amsterdam va ser un gran èxit fins i tot abans que l'esdeveniment es portés a terme, la publicitat relacionada amb l'esdeveniment es va ampliar per la cobertura dels mitjans de comunicació. El nostre objectiu ha estat assolit.
DDL s'enorgulleix de col.laborar activament amb els nostres amics europeus. Estàvem a Berlín a principis d'octubre, avui estem aquí en aquesta ciutat de París, i estarem al febrer, junt amb els nostres aliats britànics, a una manifestació a la ciutat en gran mesura islamitzada de Luton.
La cooperació internacional és essencial per defensar la nostra causa, i cal ser allà, els uns amb els altres, junts en el nostre esforç col.lectiu per defensar la llibertat i la democràcia en el nostre continent.
Avui estem al peu d'una muntanya. Aquesta és una gran muntanya, es necessitarà temps per arribar al cim. Però hem de pujar-hi.
Plegats, podem donar-nos suport mútuament, compartir les nostres experiències, i estar al peu del canó els uns per els altres quan sigui necessari. Només llavors serem capaços d'arribar al cim i dir-nos: "És un paisatge magnífic, no?".
ADDENDA.- Exageració? Paranoia? Escolteu el que diuen els musulmans. Entrevista la predicador vedette d'Egipte, Amr Khaled.
Ningú té l'exclusiva de la pederàstia
El sacerdot catòlic i sociòleg marxista belga François Houtart, figura important del moviment "altermundista", ha confessat haver abusat d'un menor fa quaranta anys i ha demanat que se suspengui la campanya a favor de la seva candidatura al premi Nobel de la Pau 2011. Houtart, de 85 anys, ha reconegut els fets a les pàgines del diari Le Soir després d'una denúncia anònima davant la comissió que estudia els casos de pederàstia a l'Església belga.Tot i la rellevància del personatge, els mitjans més bel·igerants en la denúncia de la pederàstia a l'Església catòlica no n'han parlat. I si ho han fet, no li han donat la dimensió que li dónen al tema quan l'afectat és un mossèn conservador. Això demostra, una vegada més, que l'objectiu de la internacional mediàtica no és tant la denúncia de la pederàstia com la institució eclesiàstica. Denunciaran també, en el cas que se'n facin ressò, les ONG per les que treballava Houtart? Les acusaran de no haver fet res per purgar els seus membres pederastes?
Els agradi o no, ningú té l'exclusiva de la pederastia.
Holanda invita als seus jueus a abandonar el país
L'any passat, els actes antisemites es va duplicar a Holanda. La situació ha arribat fins al punt que l'excomissari europeu Frits Bolkestein ha demanat als jueus del seu país que abandonin Holanda davant la incapacitat de protegir-los de la creixent amenaça antisemita. Caroline Olivier i Romain Wirtz, de la cadena Arte Journal, tracten el tema en aquest reportatge.
Nova lliçó de periodisme
La fotonoticia en esta portada/tapa es de risa. O no. Me pregunto cómo sería la reunión donde se decidió publicar esta insinuación tan grave: quienes apoyan a los terroristas de ETA respaldan también al nuevo presidente catalán Artur Mas, que tomó posesión anteayer.
Quiero decir, imagíneselo: entran los jefes de redacción de El Mundo a la sala de reuniones, sopesan y debaten la situación desapasionada y rigurosamente y deciden que la foto de portada es esa y su título ese. Sé que quienes participaron en esa reunión estaban sobrios y en plenitud de facultades mentales. Es más, conozco a algunos de ellos: le aseguro que son periodistas muy competentes. Por eso todos saben que ETA no tiene nada que ver con ese señor, ni con su gobierno, ni con su partido.
Y eso es, precisamente, lo preocupante. Que estas personas sobrias y competentes tomaron esa decisión con deliberación, a sabiendas de que metían en primera una mentira como una catedral. Quizá con ánimo de jejé jujú, no lo sé. Se me hace difícil pensar que quienes decidieron esa tapa creen lo que escribieron en ella.
Es un juicio de intenciones. Los que sujetan esas pancartas ¿estaban "arropando" a Mas o reclamando el acercamiento al País Vasco de los presos etarras?
Sobre las banderas independentistas ¿por qué se escandalizaron ayer? Esas mismas banderas las ondeaban decenas de personas que acompañaron anteayer la toma de posesión del propio Mas en el Palau de la Generalitat. Y en toda la campaña electoral, que arrancó hace unos dos meses.
Es tan difícil establecer la relación a simple vista que Mas viene resaltado con un círculo, tan lejos está de sus "arropantes". El pie de foto no explica qué se ve en la foto sino lo que El Mundo quiere que Vd. vea en ella: "Mas rodeado de enseñas independentistas". ¿En serio? Es un truco clásico para que tu & yo no interpretemos la foto de modo diferente. Dudo que nadie en la tribuna viera la pancarta. Si no pasa inadvertida es porque El Mundo la publica y algunas radios y este blog –modestia aparte– le damos bolilla a ese tabloide nacionalista.
(Via)
dimarts, 28 de desembre del 2010
La Falange també era progre
Alguien ha llamado a Alfonso Ussía “falangista” porque es de derechas. Alfonso ya ha respondido en nuestras páginas con demoledora elegancia. Pero hay una dimensión política adicional del asunto que conviene subrayar: el falangismo, como las variantes del fascismo, no es particularmente conservador ni de derechas. En cambio, los fascistas compartieron gran parte de su credo con los socialistas, desde la reforma agraria y la educación pública hasta la Seguridad Social, desde el salario mínimo hasta la redistribución de la renta, desde los absurdos derechos de los animales hasta las campañas histéricas contra el tabaco y a favor de una alimentación sana. En economía, la socialdemocracia confluye con Falange en la búsqueda de un punto intermedio entre el mercado y el Estado. Es curioso que la izquierda se declare en las antípodas de los nazis cuando tienen tantas cosas en común, empezando por el rechazo a los judíos. Socialistas y fascistas están muy unidos en contra del liberalismo, eso sí. Es un enemigo común que explica el trasiego que ha habido entre progres y fachas, lo que es patente en España. Sin ese trasiego, y dado que la oposición no liberal al franquismo fue comunista y no socialista, aquí simplemente no se explica de dónde salieron tantos progres, como los que nos han dado siempre lecciones de progresismo desde el diario El País, sin ir más lejos y, seamos elegantes también, sin dar nombres. CARLOS RODRÍGUEZ BRAUN
Zapatero vendrà la Moncloa per reduir el dèficit
Innocentades a banda, el que és segur és que aviat deixarà de ser-ne l'inquilí.
Stuxnet ha destruit un miler de centrifugadores nuclears iranianes
Els informes de seguretat encarregats per l'IAEA indiquen que un miler de centrífugadores iranianes han quedat infectades i destruïdes pel virus informàtic Stuxnet, que es creu originat a Israel. hauria aconseguit entrar al sistema ja han quedat afectats. L'empresa de seguretat informàtica i d'antivirus Symantec ha identificat les sequències de la infecció que destrueix les centrífugadores. Després d'ordenar una reducció de la frequència, Stuxnet torna la frequència al seu valor nominal de 1.064 Hz. Una segona sequència contrària ordena l'augment de la frequència al límit de la velocitat màxima que el rotor giratori IR-1 pot suportar mecànicament. El resultat és que els rotors esclaten. Cada atac suprimeix els controls d'alarma i seguretat perquè els operadors no sàpiguen que un atac s'està duent a terme. Les dues sequències d'atac es produeixen separades per un mes llunar. La primera onada augmenta la velocitat durant 15 minuts fins que Stuxnet retorna el sistema de control a l'operativitat normal. Al cap de 27 díes arriba el segon atac que rebaixa la frequència pràcticament a zero durant 50 minuts fins que es retorna a la normalitat de nou. Els atacs s'autorepeteixen indefinidament cada 27 díes seguint el cicle llunar musulmà.
La preocupació se centra ara en saber si aquest viurs pot ser revertit contra instal·lacions occidentals (sistemes de comunicacions, xarxes elèctriques...)
(Via)
La preocupació se centra ara en saber si aquest viurs pot ser revertit contra instal·lacions occidentals (sistemes de comunicacions, xarxes elèctriques...)
For many years, governments have pursued methods to disrupt Iran’s ability to procure goods illegally overseas for its nuclear programs, particularly its gas centrifuge program. Such overt and covert disruption activities have had significant effect in slowing Iran’s centrifuge program, while causing minimal collateral damage. In contrast to overt military strikes, there is an appeal to cyber attacks aimed at a centrifuge plant built with illegally obtained, foreign equipment, and operating in defiance of United Nations Security Council resolutions. However, Stuxnet appears to have spread unintentionally and well beyond its targets. Part of the reason is in the design of Stuxnet, which needs to spread in order to increase its chance of infecting an industrial control system via a removable drive used with an infected computer. It is important for governments to approach the question of whether using a tool like Stuxnet could open the door to future national security risks or adversely and unintentionally affect U.S. allies. Countries hostile to the United States may feel justified in launching their own attacks against U.S. facilities, perhaps even using a modified Stuxnet code. Such an attack could shut down large portions of national power grids or other critical infrastructure using malware designed to target critical components inside a major system, causing a national emergency.
(Via)
Que no es reboti el poble malcriat
Arcadi Espada sobre la política i el límit de velocitat a 80:
En la zona 80, y dándole a esas estadísticas una fortaleza de la que aún carecen, la pregunta sería: ¿ocho muertos más al año, y el aumento de la probabilidad personal de morir, son suficientes para compensar la incomodidad que experimentan millones? No hay una respuesta sencilla. La política no es sencilla.
Hasta tal punto la política no es sencilla que el presidente Mas justifica su decisión negando la mayor: no hay reducción de la mortalidad. No parece demasiado convincente. Pero el político de nuestro tiempo está lejos del cientifico-filósofo que dijera: “Es probable que mueran más; pero creo que viviremos mejor”. Y es que otra de las características de la política, y la principal entre sus virtudes, es la de evitarle al ciudadano los ásperos dilemas morales. No fuera a rebotarse el pueblo malcriado.
dilluns, 27 de desembre del 2010
Mas, com Sarkozy, posa un sociata a la taula del seu govern
Mas monta un Govern amb la vella guàrdia de Pujol, quatre independents i un socialista
BARCELONA, 27 (EUROPA PRESS).- El flamant nou president de la Generalitat, Artur Mas, ha tancat aquest dilluns la configuració del seu 'govern dels millors', que constarà d'onze conselleries liderades per dirigents de la vella guàrdia dels governs de Jordi Pujol, amb quatre independents i un socialista.
Amb discreció, Mas ha dissenyat la composició del futur Govern que prendrà possessió dimecres, no sense dificultats després d'haver rebut alguns 'no' dels independents als quals havia sondejat, segons han comentat a Europa Press fonts de la federació.
Aquest organigrama haurà d'acompanyar Mas en la seva voluntat de treure Catalunya de la crisi i en el seu objectiu d'arribar a la "plenitud nacional", tot i que ha advertit que no és una feina per a impacients.
En el seu discurs de presa de possessió aquest dilluns, Mas ha anteposat la gestió de la crisi com a principal prioritat, recalcant que posarà l'accent més en els "deures que en la reclamació de drets".
Tot i això, el nou president de la Generalitat afronta el repte de reclamar el pacte fiscal en la línia del concert econòmic per a Catalunya en aquesta legislatura, malgrat ser conscient que no serà un objectiu fàcil perquè haurà de negociar amb Madrid.
El nou Executiu de Mas:
--Conselleria d'Interior: Felip Puig (CDC)
--Conselleria de Política Territorial i Sostenibilitat: Lluís Recoder (CDC)
--Conselleria d'Educació: Irene Rigau (CDC)
--Conselleria de Benestar i Família: Josep Lluís Cleries (CDC)
--Conselleria de Governació i Relacions Institucionals: Joana Ortega (UDC)
--Conselleria d'Agricultura i Medi Natural: Josep Maria Pelegrí (UDC)
--Conselleria d'Economia i Finances: Andreu Mas-Colell (Independent)
--Conselleria d'Empresa i Ocupació: Francesc Xavier Mena (Independent)
--Conselleria de Salut: ñBoií Ruiz (Independent)
--Conselleria de Justícia: Pilar Fernández Bozal (Independent)
--Conselleria de Cultura: Ferran Mascarell (PSC)
Tot i que no estaran al capdavant de cap Conselleria, Mas s'ha envoltat dels seus homes de confiança nomenant Francesc Homs (CDC) com a secretari general de presidència i Germà Gordó (CDC) com a secretari del Govern.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



