(Josep Pla)
Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst
Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.
divendres, 30 de març del 2012
Tot un èxit
Igual com passa a les eleccions, avui tothom ha guanyat. Els sindicats celebren "l'èxit" de la vaga general i el govern el seu "fracàs". Però la realitat, com sol ser habitual, no és tan simple. Els sindicats han aconseguit imposar la vaga general allà on són més forts: el sector públic i les grans empreses industrials. A la resta, a les petites i mitjanes empreses i al sector serveis, la vaga ha estat minsa i, a molts llocs, inexistent. La gent ha treballat amb precaucions per evitar els piquets o han pactat recuperar les hores de vaga. Fins aquí, res de nou.
Però a partir d'aquí, si que hi ha hagut en aquest 29-M un fenomen distintiu: les manifestacions pacífiques han estat relativament més importants que la mateixa vaga. Es podria afirmar, fins i tot, que han estat aquestes manifestacions les que han impedit que la vaga general s'hagi percebut com un fracàs. La participació, sense ser extraordinària, ha sigut més contundent que la pròpia vaga. El missatge, doncs, sembla clar per a qui vulgui escoltar-lo: als ciutadans els fa por la reforma laboral, però no creuen que la millor manera d'afrontar-la sigui convocant vagues generals.
Govern i sindicats n'haurien de prendre nota. El govern per explicar millor les seves decisions i els sindicats per assumir que el camí per negociar la reforma laboral no passa per intentar posar el país de potes enlaire sinó fent aportacions assenyades en el tràmit perlamentari de la llei.
Hi ha, però, un altre element distintiu i especialment preocupant: l'augment de la violència. I no només pel que fa a grups anti-sistema purament delictius, sinó també per part dels piquets de vaga dels principals sindicats del país. O CC.OO. i UGT demanen disculpes i prenen mesures reals per acabar amb els piquets, o serà necessari adoptar mesures legals per deixar-los fora de llei i impedir la seva impunitat. Pel que fa a la violència de les màfies antisistema, que tenen el seu santuari a Barcelona, caldrà capgirar les polítiques d'ordre públic, si és que existien, i reforçar-ne el seu caràcter repressiu. Si aquestes màfies s'han instal·lat i se senten còmodes a la capital de Catalunya no és per casualitat, sinó perquè els que han governat la ciutat i el país -des de CiU fins al Tripartit- han fet sempre la vista grossa i han permès tots els excessos per fer-se els progres i els tol·lerants.
Per tot plegat, per la irresponsabilitat de polítics i sindicats, en vint-i-quatres hores Espanya ha passat de ser un país que semblava que podia sortir-se'n per ell mateix a ser equiparat amb Grècia, amb la conseqüent amenaça de ser intervingut directament. Això sí que ha estat tot un èxit.
Però a partir d'aquí, si que hi ha hagut en aquest 29-M un fenomen distintiu: les manifestacions pacífiques han estat relativament més importants que la mateixa vaga. Es podria afirmar, fins i tot, que han estat aquestes manifestacions les que han impedit que la vaga general s'hagi percebut com un fracàs. La participació, sense ser extraordinària, ha sigut més contundent que la pròpia vaga. El missatge, doncs, sembla clar per a qui vulgui escoltar-lo: als ciutadans els fa por la reforma laboral, però no creuen que la millor manera d'afrontar-la sigui convocant vagues generals.
Govern i sindicats n'haurien de prendre nota. El govern per explicar millor les seves decisions i els sindicats per assumir que el camí per negociar la reforma laboral no passa per intentar posar el país de potes enlaire sinó fent aportacions assenyades en el tràmit perlamentari de la llei.
Hi ha, però, un altre element distintiu i especialment preocupant: l'augment de la violència. I no només pel que fa a grups anti-sistema purament delictius, sinó també per part dels piquets de vaga dels principals sindicats del país. O CC.OO. i UGT demanen disculpes i prenen mesures reals per acabar amb els piquets, o serà necessari adoptar mesures legals per deixar-los fora de llei i impedir la seva impunitat. Pel que fa a la violència de les màfies antisistema, que tenen el seu santuari a Barcelona, caldrà capgirar les polítiques d'ordre públic, si és que existien, i reforçar-ne el seu caràcter repressiu. Si aquestes màfies s'han instal·lat i se senten còmodes a la capital de Catalunya no és per casualitat, sinó perquè els que han governat la ciutat i el país -des de CiU fins al Tripartit- han fet sempre la vista grossa i han permès tots els excessos per fer-se els progres i els tol·lerants.
Per tot plegat, per la irresponsabilitat de polítics i sindicats, en vint-i-quatres hores Espanya ha passat de ser un país que semblava que podia sortir-se'n per ell mateix a ser equiparat amb Grècia, amb la conseqüent amenaça de ser intervingut directament. Això sí que ha estat tot un èxit.
dijous, 29 de març del 2012
Miratges i maravelles de la vaga general
MIRATGES
Els índex de consum elèctric semblen dades fiables i objectives per quantificar el seguiment d'una vaga general, però no és així. Evidentment, la caiguda elèctrica respon a una aturada o disminució de l'activitat, però això no vol dir que s'estigui en vaga. Qualsevol pot comprovar-ho. A Mataró -una ciutat de més de 100.000 habitants a 30 km al nord de Barcelona-, un gran nombre de botigues, establiments i empreses estaven obertes aquest matí però amb els llums apagats, per enganyar els piquets i fer creure que estaven en vaga. En realitat, els treballadors eren en altres dependències fent la feina o esperant la clientela. Un altra exemple: la nau principial de l'aparcament de la plaça dels jutjats de la capital del Maresme estava a les fosques amb la finestreta tancada -l'empleat de torn era en una altra dependència més dissimulada-, però tot funcionava amb normalitat. Això sí, sense o amb molt menys consum elèctric de l'habitual.
MARAVELLES
11:15 del matí d'avui. Fotografia d'una empresa de motos situada a la carretera nacional II de Mataró.
Denúncia contra Willy Toledo
dimecres, 28 de març del 2012
dimarts, 27 de març del 2012
I el Papa, mut
Apallisen davant de tothom a un cubà per cridar "A baix el comunisme!" durant la missa del Papa Benet XVI a Santiago de Cuba. I el Papa, mut.
.
dilluns, 26 de març del 2012
¡Vivan las caenas!
Andalusia continuarà tenint el govern que es mereix. Una majoria d'andalusos han decidit, sense que se'ls caigui la cara de vergonya, mantenir en el poder als responsables de l'adminstració pública més corrupta d'Espanya i el seu sistema de tutela caciquil. Els andalusos, en ple aniversari dels 200 anys de la promulgació a Cadis de la primera Constitució espanyola, han seguit cridant, com a bons absolutistes: ¡Vivan las caenas! No em sorprèn que el PSOE estigui tan content. És el triomf pòstum del seu model.
divendres, 23 de març del 2012
Un minut de silenci per un assassí
Lorraine Collin, una professora d'anglès del liceu Gustave Flaubert de la ciutat francesa de Rouen, ha demanat als seus alumnes que guardin un minut de silenci en memòria de Mohamed Merah, el presumpte autor dels assassinats de Toulouse i Montauban, que han costat la vida a set persones en menys de deu dies. Lorraine ha dit als seus alumnes que Merah era una "víctima" i que la seva vinculació amb Al-Qaeda ha estat "inventada pels mitjans i Sarkozy". Quinze dels seus alumnes han abandonat l'aula en senyal de rebuig a la petició de la mestra.
![]() |
| Carta dels delegats de curs |
dijous, 22 de març del 2012
"No es poden denunciar crims imaginaris sense córrer el risc que es cometin, a títol de venjança, crims reals"
Philippe Karsenty
Veiem clarament les conseqüències de la desinformació permanent de la que Israel és objecte, i de la qual l'afer Al-Dura és el símbol i la pedra angular. La incitació a l'odi contra Israel i contra els jueus en els mitjans de comunicació francesos ha arribat a la seva culminació: l'assassinat de nens jueus francesos. No es poden denunciar crims imaginaris sense córrer el risc que es cometin, a títol de venjança, crims reals. La falsa acusació que Israel assassina infants, incita a l'odi i l'odi porta a l'assassinat. Les mateixes paraules del terrorista, dient que havia volgut "venjar els nens palestins" és una demostració palpable de la terrible influència de la desinformació a la que Israel està sotmès. La pregunta ara és: fins quan permetrem que aquesta propaganda mortal prosperi?Karsenty és un analista francès de mitjans de comunicació que s'ha fet famós per haver qüestionat l'autenticitat de les imatges que mostraven la mort del nen palestí Muhammad al-Dura per suposats trets de soldats israelians. Una manipulació mediàtica que va convertir aquell pobre nen en una icona mediàtica palestina i va llançar sobre Israel l'acusació falsa d'assassinar infants.
Cal respectar l'elector, sí, però tothom!
La Junta Electoral Central ha prohibit l'emissió del vídeo sobre la reforma laboral realitzat pel Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social per considerar que vulnera la neutralitat del govern davant les eleccions autonòmiques de diumenge a Andalusia i Astúries.
La mesura em sembla molt bé. Però, de la mateixa manera, també s'hauria d'aplicar a la multitud d'actes sindicals programats a tota la geografia espanyola en preparació de la vaga general del 29 de març contra la reforma laboral. Actes que s'han incrementat especialment a Andalusia per evitar la victòria del PP, ja que CCOO i UGT són conscients que una derrota clara dels partits d'esquerra en aquesta comunitat autònoma seria un cop letal per a la convocatòria de vaga general.
Cal respectar l'elector, sí, però tothom!
La mesura em sembla molt bé. Però, de la mateixa manera, també s'hauria d'aplicar a la multitud d'actes sindicals programats a tota la geografia espanyola en preparació de la vaga general del 29 de març contra la reforma laboral. Actes que s'han incrementat especialment a Andalusia per evitar la victòria del PP, ja que CCOO i UGT són conscients que una derrota clara dels partits d'esquerra en aquesta comunitat autònoma seria un cop letal per a la convocatòria de vaga general.
Cal respectar l'elector, sí, però tothom!
Cada dia més progres
Según recogen estos días los medios británicos, cada vez más profesores de Reino Unido procuran que los niños a su cargo no tengan en la escuela un íntimo amigo o mejor amigo, fomentando en su lugar la integración de los alumnos en grupos grandes en los que los lazos de amistad sean iguales entre todos. Esta técnica, según sus defensores, persigue ahorrar a los pequeños el sufrimiento de la separación a la que muchos se verán obligados por los itinerarios académicos.
dimecres, 21 de març del 2012
Els catúfols del Wyoming
Diuen que amb els anys els defectes s'accentuen. Aquest deu ser el cas del Gran Wyoming, que amb els anys ha passat de ser un sectari amb gràcia a un sectari que l'ha perduda pel camí. Actualment té un programa diari a la Sexta on es dedica a la reiteració senil, que consisteix a repetir-nos dia sí i dia també la mateixa història. Ara fa catúfols amb l'anunci de Loewe, que segons Wyoming mostra uns joves pijos de la família de Carmen Lomana o Emilio Botín. El que no diu el perspicaç humorista és que els actors de l'anunci són fills de gent d'esquerres. De l'esquerra "caviar", això sí.
Segons Periodista Digital son fills i nebots d'artistes militants o simpatitzants del PSOE i Esquerra Unida, com ara les nebodes d'Ana Belén, Lucía i Helena Cuesta; la filla de Verónica Forqué, la pintora María Forqué; la de la fotògrafa Ouka Lele, María Rosenfeldt, y el fill de l'escriptor Manuel Rivas, Martín Rivas.
Segons Periodista Digital son fills i nebots d'artistes militants o simpatitzants del PSOE i Esquerra Unida, com ara les nebodes d'Ana Belén, Lucía i Helena Cuesta; la filla de Verónica Forqué, la pintora María Forqué; la de la fotògrafa Ouka Lele, María Rosenfeldt, y el fill de l'escriptor Manuel Rivas, Martín Rivas.
Mohamed Merah i Barcelona
El professor de l'Institut d'Estudis Polítics de París i especialista en terrorisme internacional, Jean Pierre Filliu, ha explicat a Catalunya Ràdio que Mohamed Merah pertany al mateix grup que les 11 persones que van ser condemnades el 2009 per haver planejat un atemptat al metro de Barcelona l'agost del 2008.
dimarts, 20 de març del 2012
Els vincles de l'Iran amb l'extrema dreta francesa
La policia francesa treballa sobre dues hipòtesis per trobar l'assassí de la matança de Tolosa de Llenguadoc: que sigui un membre de l'extrema dreta local o un forani amb vinculacions amb el terrorisme islamista. En qualsevol de les dues hipòtesis, apareix l'ombra iraniana. En la segona, a través de terroristes islamistes, en el cas que fóssin sirians o d'Hezbollah. En la primera, pels vincles existents entre l'Iran i l'extrema dreta francesa. Uns vincles que són ben coneguts. A alguns els podrà semblar estrany, però aquests vincles existeixen i són ben coneguts. El 13 d'abril del 2010, Seyed Mehdi Miraboutalebi, ambaixador de l'Iran a París, es va reunir amb membres de l'extrema dreta en una bodega del districte cinquè, propietat d'un militant de Renoveau Français, "per aprofondir en les relacions entre els dos pobles", segons van publicar en el seu blog dos periodistes del diari Le Monde. La foto també és seva.
La punta de l'iceberg
Banaz Mahmod, de 20 anys, va ser violada, torturada, estrangulada i després cremada per ordre
del seu pare i del seu oncle l'any 2006 perquè sortia amb un noi.
La gran majoria de les víctimes són noies originàries del subcontinent indi,
d'Europa de l'Est i del Pròxim Orient.
Obama supera Bush
El deute dels Estats Units ha augmentat més durant tres anys i dos mesos de presidència d'Obama que en els 8 anys de presidència de Bush. Ho diu la CBSNews.
La misèria moral de l'11-M
L'11-M va treure a la superfície la misèria, per no dir la merda, moral d'aquest país. Vuit anys després, com escriu l'Arcadi Espada, la responsabilitat de la massacre està repartida entre el PP i el PSOE. Que els autors islamistes hagin estat enxampats, jutjats i condemnats, és igual. Una simple anècdota.
L'esquerra va decidir, a les poques hores dels atemptats i sense cap prova, que el responsable últim de l'11-M era el govern d'Aznar per participar en la guerra contra Saddam Hussein. La dreta, per la seva banda, es va apuntar poc després a la teoria de la conspiració, insinuant que el PSOE estava al darrera de l'atemptat o, si més no, al capdavant d'un intent de cop d'estat aprofitant l'atemptat.
Aquesta divisió maniquea recrea de manera caricaturesca la permanència de les dues Espanyes. Una divisió que aquest 11-M han tornat a evidenciar, vergonyosament, les dues associacions de víctimes del terrorisme.
L'esquerra va decidir, a les poques hores dels atemptats i sense cap prova, que el responsable últim de l'11-M era el govern d'Aznar per participar en la guerra contra Saddam Hussein. La dreta, per la seva banda, es va apuntar poc després a la teoria de la conspiració, insinuant que el PSOE estava al darrera de l'atemptat o, si més no, al capdavant d'un intent de cop d'estat aprofitant l'atemptat.
Aquesta divisió maniquea recrea de manera caricaturesca la permanència de les dues Espanyes. Una divisió que aquest 11-M han tornat a evidenciar, vergonyosament, les dues associacions de víctimes del terrorisme.
...sólo hubo que ver el domingo (este domingo hiriente, alevoso, fracasado) las conmemoraciones del octavo aniversario. Y en especial los discursos de las presidentas de las asociaciones de víctimas. Dos discursos completamente fuera de lugar, en su sentido estricto. Y los dos incapaces de incidir, como merece, en la responsabilidad islamista. Mañana de viento en Madrid: el escenario sobrecogedor de dos víctimas que no saben ni pueden ni quieren nombrar a los asesinos. A ocho años de aquellos trenes, sabiendo lo que vino y escuchando a esas dos mujeres, ya puede decirse (y bien alto, que lo oiga el mundo), que los autores de la matanza fueron, a partes escrupulosamente iguales, el Partido Socialista y el Partido Popular. Ellos han sido el destino final de la variante española del dolor: que solo sabe ejercerse contra sí mismo.
dilluns, 19 de març del 2012
L'antisemitisme de mai no acabar
Més de 30 anys d'atacs contra la comunitat jueva francesa
![]() |
| Tolosa de Llenguadoc, 19 de març del 2012 |
![]() |
| Escola de Gagny, 15 de novembre del 2003 |
![]() | ||
Restaurant de París, 9 d'agost del 1982
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)










