Els que no han recordat les víctimes

En el lloc en el que treballo ningú no ha fet a les 12 del migdia cap minut de silenci. En canvi, tothom va sortir al pati a fer concentracions i aturades de 5 minuts en contra de la guerra de l'Iraq. Entre l'11 i el 14 de març de l'any passat alguna gent va tenir un interés enorme en vincular els atemptats de Madrid amb la guerra. Un interès que, com hem anat veiem amb el pas del temps, no responia tant a la necessitat de saber la veritat com a la voluntat de guanyar les eleccions. En aquells tres dies de sang, suor i llàgrimes, alguns van creure que la fi justificava els mitjans i que podien allargar la campanya electoral encerclant les seus del partit del govern en plena jornada de reflexió. Alguna d'aquesta gent, efectivament, va aconseguir guanyar les eleccions el 14-M i automàticament va creure que s'havia fet justícia. Els dolents havien perdut i els bons havien guanyat. I amb aquest raonament es van quedar tan amples. Tant, que fins i tot avui alguns d'ells no s'han enrecordat de fer el més petit gest en memòria de les víctimes.