La burla

Tots els governs de la democràcia espanyola van tenir contactes amb ETA, però mai van arribar a compromisos d'amagat i, menys encara, a negociar res sense la condició prèvia de la renúncia total i definitiva a la violència, com ha passat amb el govern de Zapatero. La coartada que també Aznar s'havia reunit amb ETA era tan perversament infantil que només se la podien creure els hipòcrites o els desinformats, que pel que sembla són molts, mitjans de comunicació inclosos.

Que el camí emprès per Zapatero -de "victòria" en "victòria" a la derrota final- no tenia precendents ni justificació es va saber gairebé des del primer moment. I el pas del temps no va fer res més que confirmar-ho. Avui, GARA publica una nova entrega de les factures d'ETA i explica el que ja era pràcticament una evidència: que el govern i ETA van decidir conjuntament l'abast de l'alto el foc i el contingut de la declaració de Zapatero. Dit en plata: que el president del govern va prendre el pèl al parlament -que és com dir a tots els ciutadans d'aquest país- fent-lo avalar una declaració que havia estat prèviament consensuada amb els assassins.

Ni el alto el fuego permanente proclamado por ETA el 22 de marzo de 2006 ni la declaración efectuada por el presidente español, José Luis Rodríguez Zapatero, el 29 de junio del mismo año fueron iniciativas unilaterales. Ambas cuestiones habían sido largamente debatidas, maduradas y consensuadas por interlocutores de ambas partes entre julio y noviembre de 2005. Se pactaron también las llamadas «garantías» y las condiciones para las siguientes fases.