UE: Tot pel poble però sense el poble

Si el procés de construcció europea fos realment democràtic seria encara més intervencionista del que és perquè la majoria de l’opinió pública continua sent essencialment antiliberal. I si en els últims anys, davant l’amenaça de col·lapse de l’Estat del Benestar, la UE ha introduït algunes polítiques liberals, sobre tot en el mercat interior i de la competència, ha estat perquè era més fàcil abordar-ho a nivell comunitari que nacional, ja que molts governs prefereixen fer a través de Brussel·les el que no s’atreveixen al seu país per por al preu electoral. Aquest i no altra és el nus principal de l’intríngulis comunitari, que afecta tant a federalistes com a confederals. Els primers, xoquen amb l’oposició dels identitarismes nacionals a perdre més competències mentre que els segons no volen cedir identitat però alhora tampoc volen perdre beneficis i subvencions ni la coartada europea per fer o no fer, segons convingui. És per això que la construcció europea sembla condemnada, ara per ara, al “despotisme europeista”, aquesta versió contemporània del despotisme il·lustrat.