
Aquest fet referma la idea que l’islamisme es constitueix més com una ideologia política revolucionària que com una religió, de la que en forma part indestriable però autònoma. I és precissament la realitat autònoma del seu impuls revolucionari el que facilita la possibilitat d’una aliança entre els islamistes i els moviments d’esquerra antisistema. Una aliança que pot anar de la simple col·laboració logística fins a la unitat d’acció per considerar que la lluita dels uns i dels altres és la mateixa: acabar amb el model social occidental.