Estic convençut que si la dictadura del Partit Comunista xinès no hagués optat pel model econòmic capitalista, la crida al boicot dels Jocs Olímpics de Pequín hauria tingut molt menys ressò. Els que no perdonen la "traició" de la Xina, han aprofitat l'actualitat mediàtica de la repressió al Tibet per carregar contra Pequín.
Però aquesta repressió fa 60 anys que dura, com fa 60 anys que dura la repressió de les llibertats i dels drets humans fonamentals de més de mil milions de xinesos. En tot aquest temps, ningú va dir ni mú i els activistes a favor del Tibet calia buscar-los amb lupa.
La implantació progressiva de l'economia de mercat ha millorat les condicions de vida de milions de xinesos i ha permès obtenir els recursos necessaris per construir les grans infraestuctures dels Jocs Olímpics, cosa inimaginable en els temps del Gran Salt Endavant o de la Revolució Cultural. Els Jocs són, doncs, el símbol de l'èxit de les reformes i per això és important que se celebrin.
Però a diferència del boicot dels traïts, el boicot que proposen alguns països democràtics a la cerimònia inaugural dels Jocs, que no a la celebració de les competicions esportives, no és en cap cas un rebuig a les reformes. És la denúncia que la vulneració sistemàtica dels drets i llibertats de tots els xinesos -i no només dels tibetans- continua, malgrat les reformes. Es tracta, doncs, d'un boicot per dir a la Xina: capitalisme, sí, però democràcia, també.
ADDENDA.- El caràcter polític de les cerimònies inaugurals dels Jocs Olímpics no és una cosa nova. Mirin sinó aquest vídeo que Marta Salazar ha recuperat del túnel del temps.
Per cert, que Marta Salazar explica una cosa que no sabia: que van ser el nazis, concretament Joseph Goebbels, els que van incorporar als Jocs Olímpics moderns això de portar la torxa olímpica corrent.
