Els catastrofistes ja tenen alternativa per substituir una apocalipsi climàtica de capa caiguda per un nou conte de por: la fi del petroli, la fi del menjar. Fins ara, perquè ens convertíssim a la seva fe ecocondríaca, ens espantaven amb un món desertitzat per la cobdícia del capital i ens explotaven el sentiment de culpa fent-nos còmplices de la destrucció del planeta per no anar en bici, no separar bé les deixalles domèstiques o posar l’aire condicionat massa alt. A mesura que aquesta presa de pèl ha començat a fer aigües, els predicadors de catàstrofes necessitaven una tragèdia alternativa. I ja l’han trobada: per culpa de l’especulació, el món es morirà de gana.
La nova catàstrofe, com podeu comprovar, té tots els elements que exigeix la vulgata neomarxista: el mateix culpable de sempre i una base social crèdula i penitent. A mesura que la nova catàstrofe guanyi protagonisme polític i mediàtic , cada vegada es parlarà menys de l’escalfament global i cada vegada més de la crisi alimentària. El canvi climàtic s’anirà fent fonedís, fins que ningú no se’n recordi, aclaparats per la nova plaga bíblica de la falta de petroli i la falta de menjar.
“La Vanguardia”, sense anar més lluny, deixa avui en mans del presumptuós Andy Robinson les seves pàgines 3 i 4 perquè els catalanets siguem els primers a espantar-nos i comencem la setmana com cal: amb l’ai al cor. De les dues peces firmades per Robinson, una està dedicada a entrevistar al nou guru de la dissort mundial: Paul Roberts. Un altre visionari que ha trobat un filó en el disputat mercat de la literatura fantàstica.
