Una de les activitats preferides de la premsa d'esquerres és treure els draps bruts, reals o imaginaris, dels polítics de dretes. Ho justifiquen per la necessitat de la transparència com una de les maneres de controlar el poder, cosa que comparteixo. Però, per damunt de tot, la premsa socialdemòcrata busca i rebusca perquè creu que, en última instància, l'únic poder real no és el poder polític sinó el poder econòmic, que mitjançant vincles descarats o conspiratius utiliza els polítics com a titelles dels seus interessos. D'aquí l'obssessió per trobar sigui com sigui relacions econòmiques entre els governants i les grans empreses o corporacions.Aquesta obssessió, però, els despareix sense necessitat de psicoanalista quan han d'informar de polítics progres, verds i d'esquerres. Pel que sembla, aquesta gent està per damunt de tota sospita, es comporten com les germanetes de la caritat i, si algú cau en la temptació, millor no publicar-ho per no donar arguments a l'enemic.
Aquesta és la raó per la que no publiquen, per exemple, els vincles econòmics de Rajendra Kumar Pachauri, president del Panell Internacional del Canvi Climàtic de l'ONU. Pachauri està vinculat a diverses empreses dedicades a l'energia sostenible, però també i paradoxalment a companyies del sector petroler.
(Via Barcepundit)