Si algú encara tenia dubtes sobre la filiació política dels indignats, ara ja no pot al·legar ignorància. Són els cadells, més o menys descontrolats, de l'esquerra de sempre. Una cadells que després d'ocupar per la cara la plaça pública ara assetgen el Parlament amb l'objectiu d'aturar la reforma laboral. Per què necessiten l'embolic dels vots, la força de la raó democràtica, si els deixen intentar-ho per la via directe de la raó de la força?
Els cadells de l'esquerra, com sempre, estan convençuts de ser la punta de llança de la revolució, de la superioritat moral i d'un món millor, però el que demanen no és altra cosa que la contrarevolució. No volen ni la insignificant reforma laboral que està sobre la taula. Volen aturar-la. És a dir, volen la contrareforma; que aquí no és res més que la legislació laboral del franquisme. Paradoxa? Què va! L'estat franquista tenia molt de socialista en matèria laboral. Tant és així, que durant la transició molts funcionaris dels sindicats verticals no van tenir cap problema d'identitat per passar a ser quadres de la UGT i del partit socialista, ni aquests en rebrel's.
Ara, quan poden perdre els seus privilegis sindicals, quan estan perdent el poder polític a tot arreu, deixen anar els seus cadells perquè els facin la feina bruta.