L'avantprojecte de reforma laboral difós pel govern abans de la seva aprovació divendres al Consell de Ministres és una altre oportunitat perduda. Pitjor encara, sembla una revenja contra la patronal per no haver cedit en la negociació amb els sindicats.
L'única concessió, exigida per Brussel·les i l'FMI, ha estat la desvinculació parcial dels convenis d'empresa respecte els convenis sectorials o d'àmbit superior -sempre que no hi hagi pacte en contrari i la situació de l'empresa ho justifiqui- pel que fa al sou i els complements salarials, la compensació per hores extres, l'horari i la distribució del temps de treball, la classificació professional, l'adaptació de les modalitats de contractació i les conciliació entre vida laboral i familiar.
A banda d'això i de permetre que un màxim d'un 5% de la jornada de treball -contra el 15% que demanava la CEOE- es pugui distribuir de manera irregular al llarg de l'any, l'avantprojecte del govern no toca res més.
-No hi haurà acomiadament objectiu amb 20 dies d'indemnització per any treballat i un màxim de 12 mesos.
-Tampoc hi haurà reducció i simplificació dels contractes actuals.
-La ultraactivitat seguirà, de manera que si no hi ha acord entre els treballadors i l'empresari la vigència del conveni es renovarà automàticament en les seves condicions bàsiques.
-Els salaris continuaran actualitzant-se en funció de l'IPC i no de la productivitat.
-No hi ha canvis significatius en la mobilitat funcional i geogràfica.
Pur estil Rubalcaba..