Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

divendres, 12 de maig del 2006

Un primer balanç del monarca Chirac

Guy Sorman publica un primer balaç provisional de l'era Chirac. En destaco un llarg fragment, però val la pena llegir l'anàlisi de cap a peus.
Si le jugement de l’histoire sera nuancé et peut-être positif sur la diplomatie de Jacques Chirac, il sera certainement sévère sur son traitement de l’économie et de la société française. Il fut initialement élu sur un projet clair, défini par lui-même : encourager l’esprit d’entreprise et réduire la fracture sociale. Or, sur ces deux sujets, Chirac n’aura pas dépassé le stade des slogans : lorsqu’il dut cohabiter avec un gouvernement socialiste de 1997 à 2002, il s’opposa mollement à l’étatisation de l’économie et lorsqu’il put gouverner librement avec la majorité de son choix après 2002, il n’adopta pas de mesures libérales. Tous gouvernements confondus, les dépenses publiques n’ont cessé d’augmenter, ainsi que le nombre des fonctionnaires et la dette publique. Rien n’a été tenté pour réduire ni le poids de l’État ni la réglementation du travail ; celle-ci a même été alourdie par des dispositions concernant l’environnement, un hobby personnel du Président. La tentative désespérée de Dominique de Villepin pour modifier très modestement un détail du Droit du travail a été rejetée par l’opinion publique, en grande partie parce qu’elle survenait, sans explication, et après dix ans de statu quo.
À aucun moment, Jacques Chirac n’aura proposé une analyse de la croissance lente et du chômage élevé qui caractérisent la France depuis qu’il est Président : aucune analyse et, par conséquent, aucune ligne politique claire. Cet immobilisme tient sans doute aux convictions personnelles de Jacques Chirac et aux temps anciens où il fut éduqué : il aime l’État et estime qu’il appartient à l’État de guider l’économie. En même temps, il sait que l’État ne dispose ni des moyens ni des capacités d’agir comme dans les années 1960. Une contradiction insurmontable : mais on est Français, que diable, et on ne va tout de même pas se convertir à un libéralisme tout juste bon pour les Anglais ?
Le résultat de cette contradiction aura été un mélange inefficace d’exhortations aux entrepreneurs et de semi-mesures social-démocrates pour aider les activités en difficulté. Bien des Français en ont pris acte et sont partis travailler à l’étranger, en particulier en Grande-Bretagne et aux États-Unis : un exil sans précédent historique. Quant aux plus pauvres des Français, généralement issus de l’immigration, ils restent coincés en France, survivant entre la débrouillardise et le désespoir.
N’est-il pas miraculeux que, malgré tout, la France reste en apparence si prospère ? Elle l’est, en effet, mais grâce au capital accumulé au cours des générations passées et aussi grâce à la mondialisation de ses entreprises-leaders. Mais, toutes ces entreprises sont très anciennes, dans des secteurs traditionnels. Dans la France de Chirac, mieux vaut donc être retraité avec un patrimoine que jeune et entreprenant.
Onze ans de statu quo économique mais aussi de paralysie sociale : le grand échec de ces années-là aura été l’incapacité d’intégrer les immigrants. Les déclarations de sympathie pour l’Islam (à condition qu’il ne soit pas intégriste : d’où l’interdiction du voile à l’école) ne font pas une politique. Jacques Chirac aura perpétué la marginalisation des immigrés en ne choisissant pas une politique libérale créatrice d’emplois pour les jeunes et en refusant toute forme d’affirmative action à l’américaine. Si des jeunes Arabes sont aujourd’hui tentés par un islamisme radical, c’est en partie parce que la société française leur est restée fermée. Il aura fallu attendre les dernières années du mandat de Jacques Chirac pour qu’enfin des Français d’origine arabe entrent au gouvernement, mais dans des fonctions stéréotypées : anciens combattants et aide à l’intégration. Au Parlement ne siège toujours aucun député d’origine arabe, pas plus à gauche qu’à droite.

Hi ha gestos que maten

Policies palestins saludant durant la cerimònia de promoció. (Via cXc)

L'escàndol de l'escàndol

La internacional mediàtica torna a la càrrega amb la "revelació" de suposades noves escoltes il·legals als EUA. Resulta curiós que aquests defensors tan ardents de la "contextualització" se l'oblidin tan alegrement quan no els convé. No només les suposades revelacions ja les coneixia el Congrés i la seva legalitat ja havia quedat establerta judicialment, sinó que el mateix The New York Times ja explicava el 16 de desembre de l'any passat com les companyies telefòniques ajudaven a la NSA a tenir “access to streams of domestic and international communications". Tot fa pensar, doncs, que les "revelacions" actuals tenen com a principal objectiu polític immediat dinamitar la candidatura del general Hayden a la direcció de la CIA.
Exploiting a leak timed with Michael Hayden's nomination as CIA director, a USA Today headline screams that his former agency, the NSA, has a "massive database" of your phone calls. It has no such thing.

This story is much ado about nothing, except maybe an attempt to derail the nomination of Gen. Hayden, who used to run the National Security Agency.

Under a contract with AT&T, Verizon and BellSouth, the list is collected and analyzed through a program launched by the NSA after Sept. 11, 2001, that uses a technique known as data mining to detect patterns in seemingly random data.

In this case the data are used to study how terrorist networks organize and contact each other and their members. Such a list might be useful if we have the next Mohammed Atta's phone number and want to know all the numbers he has called or that have called him.

So is compiling such a list illegal? No, says Paul Butler, a former U.S. prosecutor who specialized in terrorism crimes.

"FISA (the Foreign Intelligence Surveillance Act of 1978) does not prohibit the government from doing data mining," he says, as long as there are no "personal identifiers" such as names or street addresses included as part of the search.

And, as Judge Allan Kornblum, a U.S. District Court judge and one of FISA's authors, told a Senate hearing recently, FISA does not override the president's constitutional authority to spy on suspected international agents under executive order.

Nou escàndol, doncs? No per les escoltes sinó per la manipulació política i mediàtica per impedir un nomenament i desgastar el dolent de torn.

ADDENDA.- UNA CLARA MAJORIA D'AMERICANS JUSTIFIQUEN LES ESCOLTES TELEFÒNIQUES

Segons una enquesta de The Washington Post-ABC News, publicada avui:
A majority of Americans initially support a controversial National Security Agency program to collect information on telephone calls made in the United States in an effort to identify and investigate potential terrorist threats, according to a Washington Post-ABC News poll. The new survey found that 63 percent of Americans said they found the NSA program to be an acceptable way to investigate terrorism, including 44 percent who strongly endorsed the effort. Another 35 percent said the program was unacceptable, which included 24 percent who strongly objected to it. A slightly larger majority--66 percent--said they would not be bothered if NSA collected records of personal calls they had made, the poll found. Underlying those views is the belief that the need to investigate terrorism outweighs privacy concerns. According to the poll, 65 percent of those interviewed said it was more important to investigate potential terrorist threats "even if it intrudes on privacy." Three in 10--31 percent--said it was more important for the federal government not to intrude on personal privacy, even if that limits its ability to investigate possible terrorist threats.

dijous, 11 de maig del 2006

El 18 de juny, tots a la platja!

Es van inventar la reforma de l'Estatut per conquerir la Generalitat. Es van aliar amb ERC per obtenir el poder. Van deixar que el Parlament de Catalunya fés la pantomima d'aprovar una inconstitucionalitat. Després van passar-hi el ribot per deixar-ho "més net que una patena". Les bases d'ERC se senten enganyades i diuen que votaran no i la direcció del partit, que també en tenia ganes, ho accepta. Una decisió que fa esclatar el tripartit. S'ha acabat l'invent. Ara, sobre l'engendre del nou Estatut, es tornaran a disputar el poder. Que és, al cap i a la fi, del que es tracta. El nou Estatut no és Catalunya, és la caixa de Pandora d'uns polítics insignificants. Quin magnífic dia el 18 de juny per anar a la platja!

ADDENDA:
Unes xifres i una declaració significatives

Les xifres:

Valentí Puig recorda els percentatge d'abstenció en els diferents referèndums de la democràcia a Catalunya: Referèndum per a la Reforma Política-1976, 26 % d'abstenció; Referèndum Constitució Espanyola-1978, 32% d'abstenció; Referèndum Estatut de Catalunya-1979, 40% d'abstenció; Referèndum OTAN-1986, 37% d'abstenció i Referèndum Constitució Europea-2005, 59% d'abstenció.

Daniel Tercero exposa el percentatge decreixent de suport al nou Estatut: Parlament de Catalunya, 88,88% a favor; Accepatació a tràmit a les Corts espanyoles, 56,28% a favor; Aprovació pel Congrés dels Diputats, 54% a favor; Aprovació pel Senat, 49,42% a favor.

La declaració:
Salvo en estos últimos 25 años, nuestra historia constitucional es un recetario de fracasos, una gran página de fracasos. ¿Saben por qué? Todos lo sabemos porque todos la conocemos: porque normalmente se hicieron constituciones de partido, se hicieron normas políticas con el 51 por ciento, y las normas políticas con el 51 por ciento para ordenar la convivencia acaban en el fracaso. Esa es la diferencia, que uno puede, con toda legitimidad, gobernar con el 51 por ciento, pero para construir con legitimidad un orden político, una norma institucional básica, me da igual que sea una constitución o un estatuto político —busquemos la denominación que queramos—, no sirve el 51 por ciento. Lo que expreso en esta Cámara es que busquemos el 70, el 80, el cien por cien para una norma política institucional básica [...]

Això ho va dir Zapatero en el debat de presa en consideració de la reforma de l'Estatut d'Autonomia del País Basc al Congrés dels Diputats l'1 de febrer del 2005 (Diari de Sessions, pàg. 1.135).

(Via Barcepundit)

Terroritzar Londres només va costar 12.000 euros

Aquesta és una de les conclusions de la investigació dels atemptats del 7 de juliol del 2005 a la capital britànica, que avui ha fet públiques el ministre de l'Interior, John Reid. És a dir, qualsevol pot cometre un atemptat a les societats democràtiques sense necessitar gaires suports logístics. N'hi ha prou amb la voluntat. Terrible.

AFP) - Les quatre kamikazes des attentats du 7 juillet à Londres étaient indétectables, a souligné jeudi le ministre britannique de l'Intérieur, John Reid, évoquant une "nouvelle forme de terrorisme" défiant les démocraties. "Les auteurs étaient des citoyens britanniques ordinaires dont les vues extrémistes étaient peu connues, et les intentions violentes encore moins", a commenté le ministre en présentant un rapport officiel sur le déroulement de ces attaques. Mais avec l'équivalent de 12.000 euros tout au plus, ils ont organisé une attaque tuant 56 personnes et en blessant 700 autres, paralysé la capitale britannique pendant toute la journée du 7 juillet 2005 et ravivé la psychose du terrorisme dans toute l'Europe. "L'opération semble avoir été auto-financée et l'argent a été collecté par des méthodes qu'il serait très difficile d'identifier comme étant liées au terrorisme", a indiqué John Reid. "Leur volonté de recourir aux attentats-suicide et d'attaquer des cibles civiles vulnérables a rendu doublement difficile de se protéger contre eux", a-t-il ajouté. "Ce n'est pas un message réconfortant", a admis le ministre, mais les démocraties doivent l'entendre "si elles veulent se défendre efficacement".

Report of the Official Account of the Bombings on 7 July 2005 [584 KB]

Intelligence and Security Committee Report into the London Terrorist Attacks on 7 July 2005 [656 KB]

Government response to the ISC report [238 KB]

"Quien con niños se acuesta mojado se levanta"

Això és el que acaba de fer Evo Morales amb José Luis Rodríguez Zapatero.
Morales ofreció una extensa y multitudinaria rueda de prensa en Viena, horas antes de empezar la IV Cumbre UE-América Latina y Caribe y en ella señaló que espera que los españoles "no sean vengativos" tras la nacionalización de los hidrocarburos bolivianos. Pero afirmó además que durante la campaña electoral las autoridades españolas le aseguraron que si ganaba, España doblaría las ayudas. "Y de momento no lo he visto", remachó, recordando que él no lo pidió, sino que fue una oferta. En la misma línea, recordó que tras su elección Zapatero le ofreció la condonación de la deuda. "Y tampoco lo he visto", añadió. Morales viajó en enero a España y el Gobierno español le ofreció sumar a Bolivia al programa de canje de deuda por educación, canjeando prácticamente los 120 millones de dólares de deuda que tiene Bolivia con España. "Ojalá los compromisos del Gobierno español no se paren con el tema de la nacionalización", agregó.
No obstante, afirmó que Zapatero es un "aliado estratégico para Bolivia". Aunque no está confirmado que ambos vayan a tener un encuentro, sí dijo que quiere abordar con los mandatarios españoles y europeos los problemas de las migraciones --"mucha gente viene aquí en busca de trabajo", declaró-- y también sobre cómo superar la "historia negra" del colonialismo y "reparar los daños". "Esperamos que después de 500 años, con España sobre todo y también con la UE, podamos hablar de reparar los daños de 500 años", apuntó. Morales aseguró que hace cinco años viajó a España invitado por un Ayuntamiento y que la Policía del aeropuerto de Barajas le pidió "500 dólares para ingresar". "Como no tenía 500 dólares querían deportarme a mi país, y yo les dije 'si por 500 años han saqueado nuestros recursos por qué me van a pedir 500 dólares". En la época colonial, afirmó, hubo "políticas de exterminio a los pueblos indígenas y ahora es importante reconocer que eran políticas equivocadas". "Quiero estar comprometido con los gobiernos que piensen en las mayorías, y en reparar los daños de estos 500 años", prosiguió.

Les bones notícies de l'Iraq

Des de la desaparició de Chrenkoff, que fariem sense Barcepundit per saber el que la internacional mediàtica amaga o ignora, especialment de l'Iraq? Avui ens adreça a dues informacions realment significatives:

La primera, es la reunió de més de 200 líders tribals xiïtes, sunnites i kurds par redactar una declaració en contra del terrorisme. Una reunió a la que van ser invitats tant la Lliga Àrab com l'ONU, però a la que no es van prendre la molèstia d'assistir-hi.

La segona, l'últim informe sobre l'Iraq del Brookings Institute, gens sospitós de ser de tendència neocon, on es mostren com van les coses realment al país mesopotàmic. Aquí en teniu un resum en 18 punts:
1. Per Capita GDP (USD) for 2005 is forecast to increase from the previous year to $1,051. In 2002 it was $802.

2. Increases in GDP for the next five years: 16.8, 13.6, 12.5, 7.8, and 7.2.

3. Actionable tips from Iraqis have increased every month this year. In January, 4,025 tips were received; February, 4,235; and March, 4,578.

4. On an index of political freedom for countries in the Middle East, Iraq now ranks fourth, just below Israel, Lebanon, and Morocco.

5. Crude oil production reached 2.14 million barrels a day (MBD) in April of this year. It had dropped to 0.3 MBD in May of 2003.

6. Revenues from oil export have only slightly increased from pre-war levels of $0.2 billion, to $0.62 billion in April.

7. Electrical output is almost at the pre-war level of 3,958 megawatts. April's production was 3,600 megawatts. In May of 2003, production was only 500 megawatts. The goal is to reach 6,000 megawatts.

8. The unemployment rate in June of 2003 was 50-60%, and in April of this year it had dropped to 25-40%.

9. The number of U.S. military wounded has declined significantly from a high of 1,397 in November 2004 to 430 in April of this year.

10. Iraqi military casualties were 201 in April of 2006, after peaking at 304 in July of 2005.

11. As of December 2005, countries other than the U.S., plus the World Bank and IMF, have pledged almost $14 billion in reconstruction aid to Iraq.

12. Significant progress has also been made towards the rule of law. In May 2003 there were no trained judges, but as of October 2005 there were 351.

13. As of January 2006, 64% of Iraqis polled said that the country was headed in the right direction.

14. Also as of January 2006, 77% said that removing Saddam Hussein was the right thing to do.

15. In May of 2003, Iraqi Security Forces were estimated at between 7,000-9,000. They numbered 250,500 in March of this year.

16. The breakdown of foreign terrorists by country of origin is interesting. The largest number come from Algeria, at 20%. The next two countries are Syria and Yemen, at 18% and 17%, respectively.

17. The number of foreign terrorists fighting in Iraq was estimated at between 300 and 500 in January 2004. That number increased in April of this year, to between 700 and 2,000.

18. From May 2003 and April 2006, between 1,000 and 3,000 anti-Iraqi forces have been killed each month.

MÉS BONES NOTÍCIES SOBRE L'IRAQ:

ACORD ENTRE XIÏTES SUNNITES PERQUÈ LES FORCES DE SEGURETAT IRAQUIANES NOMÉS PUGUIN ENTRAR A LES MESQUITES SI VAN ACOMPANYADES PER MILITARS NORD-AMERICANS.

BAGDAD, 11 mai 2006 (AFP) - Les religieux chiites et sunnites sont parvenus à un accord jeudi à Bagdad autorisant les forces de sécurité irakiennes à pénétrer dans les mosquées seulement quand elles sont accompagnées de militaires américains, en vue de prévenir les violences confessionnelles.
Le général Mehdi Moussabah, qui dirige les commandos de la police irakienne à Bagdad, a indiqué lors d'une conférence de presse que désormais "
aucune opération de la police visant une mosquée ne pourra se dérouler en dehors de la présence des forces américaines".
Le général était entouré de religieux chiites et sunnites, de représentants de tribus et d'officiers américains.
"
Si des hommes en uniforme se présentent dans une mosquée sans la présence de troupes américaines, cela signifierait qu'il s'agit de bandits et non de policiers", a souligné le général.
Dans ces conditions "les gardes qui protègent les mosquées auront le droit de se défendre", a-t-il ajouté.
Pour prévenir par ailleurs les violences, les participants se sont mis d'accord pour n'autoriser la possession que de cinq Kalachnikovs pour les gardes d'une mosquée, qui devront être enregistrées auprès des responsables des Waqf (biens religieux) des deux communautés religieuses.

Merkel proposa una "refundació" de la UE

La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha dit avui que "una nova fundació de la UE és més necessària que mai".
"Une nouvelle fondation (de l'Union européenne) est plus nécessaire que jamais", a déclaré la chancelière conservatrice, expliquant que la "supériorité" de l'idéal européen s'était affirmée face au système communiste, et que le socle des valeurs communes européennes devait à nouveau faire ses preuves. "Nous pouvons faire de l'Europe encore au XXIe siècle une histoire à succès", même si "nous avons aujourd'hui de nouvelles menaces, de nouveaux défis, plus de concurrence". Les Européens peuvent être réconciliés avec l'UE en étant amenés à "comprendre que cette Union européenne est pour nous l'unique possibilité de faire valoir nos intérêts, nos valeurs, notre art de vie". Pour cela, l'Europe doit remettre "le citoyen au centre". Un quart des règlementations bureaucratiques peuvent être démantelées, selon elle.

Què ha fet Bachelet per merèixer això?

El govern de Zapatero no perd cap oportunitat de perdre una oportunitat. Vol ser tan "avançat" i "guai" que sovint cau en el ridícul i la cursileria. Com el sopar oficial ofert ahir a la presidenta de Xile, que estava reservat únicament per a dones. Zapatero faria bé de deixar-se d'històries i seure al costat de Michelle Bachelet perquè aquesta dona representa el país més seriós, pròsper i avançat de l'Amèrica Llatina. No n'hi ha prou amb la foto de la firma protocolària d'un acord d'associació estratègica i d'una compareixença conjunta davant els mitjans de comunicació. Cal enviar un missatge més profund a l'Amèrica Llatina perquè els populistes que l'amenacen no tinguin cap dubte de quin costat està l'Espanya democràtica. Si està al costat dels que reemprenen el camí de les expropiacions, de l'estatisme i el nacionalisme econòmic, o dels que aposten per una economia moderna i oberta, dels que garanteixen l'estat de dret i l'imperi de la llei. Zapatero hauria d'haver fet costat a Bachelet front a Morales i Chávez perquè Xile és un país pobre en energia i el seu dinamisme econòmic pot trobar un coll d'ampolla si li falta el carburant. Però no ha fet res de tot això. Potser, Zapatero, que ja ha dit que no tindrà cap contacte personal bilateral amb Evo Morales durant la cimera UE-Amèrica Llatina que comença avui, hagi trobat l'escusa del sopar femení per no seure al costat de Bachelet i justificar un mateix tracte cap a tots els mandataris sudamericans. Si és així, Zapatero s'equivoca. Els nostres aliats, els països preferents de la nostra política exterior a l'Amèrica Llatina, no són ni Cuba, ni Veneçuela ni Bolívia, sinó països com Xile. Altra vegada, ZP no ha perdut l'oportunitat de perdre una oportunitat.

dimecres, 10 de maig del 2006

Recollida de firmes perquè hi hagi una única seu del Parlament europeu a Brussel·les

L'eurodiputada liberal sueca, Cecilia Malmström Diversos eurodiputats han fet avui una crida a através d’internet per demanar que l’única seu del Parlament Europeu sigui la de Brussel·les per posar fi “al malbaratament dels diners dels contribuents” que provoquen els desplaçaments mensuals entre la capital belga i Estrasburg.
L’eurodiputada liberal sueca Cecilia Malmström ha recordat que gairebé 200 milions d’euros es gasten en aquests desplaçaments (dietes, hotels, viatge...) cada any. Cal tenir present que els eurodiputats només estan quatre dies al mes a Estrasburg.
Els promotors de la iniciativa esperen recollir un milió de firmes, que és la xifra que l’article 47 del projecte de Constitució europea fixa perquè la Comissió Europea prengui en consideració una petició popular. Podeu enregistrar la vostra signatura aquí.

Gaza, continua la guerra civil

L'acord d'alto el foc entre les milícies de Fatah i de Hamàs no ha durat ni mig dia.
(AFP) - Des accrochages armés de faible ampleur ont opposé mercredi des activistes du Fatah et du Hamas dans la bande de Gaza en dépit d'un accord entre les deux mouvements censé mettre fin aux affrontements, a-t-on appris de sources sécuritaires. Les accrochages, qui n'ont pas fait de blessés, ont eu lieu dans la localité d'Abassane, près de Khan Younès, o¨ un correspondant de l'AFP présent sur place a entendu les tirs. Ces affrontements surviennent quelques heures après un accord annoncé dans la nuit de mardi à mercredi entre le Fatah et le Hamas pour mettre fin à deux jours de heurts sans précédant ayant fait trois morts et plus d'une vingtaine de blessés. Le Fatah de Mahmoud Abbas et le mouvement islamiste Hamas cohabitent au pouvoir depuis la victoire du mouvement radical aux élections législatives de janvier.

ADDENDA (11/05/2006).- Dirigents de diferents organitzacions palestines empresonats a Israel han elaborat un document en el que proposen aturar els atemptats contra Israel, acceptar les fronteres de 1967 i formar un govern d'unitat nacional palestí. Entre els firmants hi ha Marwan Barghouthi, cap de Fatah a Cisjordània, Abdelkhaleq Al-Natché, un alt responsable de Hamas, Abdelrahim Mallouh, número dos del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina, Bassam Al-Saadi, un dirigent de la Jihad islàmica et Moustapha Badarneh deñ Front Democràtic per a l'Alliberament de Palestina.
Le texte, destiné à "préserver l'unité palestinienne" et sortir de l'impasse la quête palestinienne d'indépendance, réitère "le droit du peuple palestinien à l'indépendance" tout en proposant de la "confiner aux territoires occupés en 1967", ce qui signifierait l'arrête des attentat en IsraÙl.
Il souligne aussi le droit du peuple palestinien "à établir son Etat indépendant avec Jérusalem comme capitale, sur tous les territoires occupés en 1967". Le document appelle en outre à la "création d'un gouvernement d'union nationale" comprenant notamment le mouvement islamiste Hamas et le Fatah de M. Abbas. Les relations entre les deux parties sont tendues depuis que le Hamas a remporté les élections législatives en janvier avant de former le gouvernement. L'initiative appelle aussi à "l'unification du discours palestinien sur la base du consensus national et de la légitimité arabe et internationale". Le document stipule en outre que les négociations avec IsraÙl relèvent de la compétence "de l'organisation de libération de la Palestine (OLP) et du président de l'Autorité palestinienne" Mahmoud Abbas.

"La mort del feminisme"... políticament correcte

L'any 1961, Phyllis Chesler va decidir casar-se amb un musulmà aparentment occidentalitzat que havia anat a estudiar als Estats Units. Després van anar a viure a l'Afganistan, on va ser sotmesa al tracte que dónen els musulmans a totes les dones. Després de moltes angúnies i dificultats, a finals de 1961 va poder tornar als Estats Units. Actualment és professora emèrita de psicologia i d'estudis de la dona a la Universitat de Nova York. Acaba de publicar "The Death of Feminism".
"I am still a feminist," she insists. "The reason that I have announced the death of feminism, which I agree is stark, is that from my point of view, looking at mainstream feminism in the west - in the universities, in the media, among academics and the socalled intelligentsia - there is a moral failure, a moral bankruptcy, a refusal to take on, in particular, Muslim gender apartheid. So you have many contemporary feminists who say, 'We have to be multiculturally relativist. We cannot uphold a single, or absolute, standard of human rights. And, therefore, we can't condemn Islamic culture, because their countries have been previously colonised. By us.' I disagree."
(...)
"American feminism hasn't taken on these international issues because of its fear of being branded racist," she says. "But many Muslim feminists and dissidents are totally supportive of what I'm trying to do, because they say that here is finally a western feminist who will not abandon us on the basis of cultural relativity. The attention of the American feminist movement has been forced to focus for far too long on issues like abortion or gay and lesbian rights. I totally support this. But in so doing they have neglected other real issues, such as the needs of working people.

"This is simply not enough, given the moment in history in which we find ourselves. What feminism must do is spell out something that might be called a feminist foreign policy. So that, for example, if we make a trade or a peace treaty with a country, we ought to build into that treaty a commitment not - for example - to genitally mutilate girls who live in that country. This is not easy. But I would like feminists to think very globally and very strategically and very long-term. It's one thing to write an article now and again, but what are we, as feminists, actually going to do?"
(Via cXc)

Putin putin

En un discurs a la nació, el president rus, Valdimir Putin, ha dit, en referència implícita a l'Iraq i a l'actual crisi amb l'Iran, això:
"Methods of force rarely give the desired result and often their consequences are even more terrible than the original threat."

Doncs, que prediqui amb l'exemple i comenci ha aplicar-ho a Txtxènia!.

Gergorin dimiteix després que "Le Canard" revelés que era la "gola profunda" de l'afer Clearstream



En la seva edició d'avui, "Le Canard enchaîné" revela que la "gola profunda" que va fer arribar al jutge els documents de l'afer Clearstream, era el vicepresident del grup aeronàutic EADS, Jean-Louis Gergorin. L'edició d'avui de "Le Monde" se'n fa ressò.

L'auteur de l'article, signé Jérôme Canard, a expliqué au Monde.fr avoir demandé des explications au juge Van Ruymbeke sur cette affaire. Ce dernier a confirmé que cette réunion a bien eu lieu et a déploré une "instrumentalisation". "J'ai rencontré, à l'initiative et en présence d'un avocat irréprochable auquel je suis lié par un engagement de confidentialité, le vice-président d'EADS, qui avait des révélations à me faire sur l'affaire des frégates de Taïwan, mais qui craignait pour sa vie dans un dossier jalonné de morts", a déclaré le magistrat au Canard enchaîné. "Je comprends aujourd'hui à quel point j'ai été instrumentalisé. Fort heureusement, j'ai déjoué le piège qui m'était tendu. Tout cela me met très en colère", a-t-il conclu.
Aquest migdia, Gergorin ha dimitit el càrrec de vicepresident del grup aeronàutic EADS.

Per més referències sobre l'afer Clearstream, vegeu la meva anotació anterior "Un Watergate a la francesa".

"Le Canard" publica també que Jacques Chirac tenia 45,7 milions d'euros en un compte secret al Japó dipositats per una misteriosa "fundació cultural".

AFP.-Le spécialistes français du renseignement français Philippe Rondot a déclaré devant les juges chargés de l'affaire Clearstream que le président Jacques Chirac possédait un compte au Japon, assure l'hebdomadaire Le Canard enchaîné dans son édition à paraître mercredi.
Selon la déposition, le 28 mars, du général Rondot, citant lui-même des documents des services secrets français (DGSE), la somme de 300 millions de francs de l'époque (45,7 millions d'euros) aurait été versée sur ce compte, à la Tokyo Sowa Bank, au cours des dernières années par une mystérieuse "fondation culturelle".
Le Canard enchaîné mentionne que l'existence de ce compte est apparu "au détour de la conversation" entre M. Rondot et les juges sur l'affaire Clearstream qui provoque un scandale politique en France.
Le général Rondot, conseiller pour le renseignement et les opérations spéciales du ministre de la Défense entre 1997 et 2005, a été entendu pendant 14 heures par deux juges le 28 mars dans le cadre de l'affaire Clearstream.
Cette affaire provoque des remous aux plus hauts sommets de l'Etat. L'actuel Premier ministre Dominique de Villepin est notamment soupçonné, ce qu'il nie, d'avoir demandé en janvier 2004 au général Rondot d'enquêter sur plusieurs personnalités politiques, dont l'actuel ministre de l'Intérieur Nicolas Sarkozy, faussement accusé par un mystérieux "corbeau" de détenir des comptes occultes à l'étranger.
Le président Chirac a une passion pour le Japon, ses arts et le sumo. Le Canard Enchaîné souligne que M. Chirac a effectué "plus de cinquante voyages" dans ce pays ces dernières années.

Al Qaeda reconeix que la seva situació a l’Iraq “cada any és pitjor que l’anterior”

El comandament central de les forces nord-americanes a l’Iraq ha fet públics uns documents d’Al Qaeda, capturats en una incursió el passat 16 d’abril, en les que l’organització terrorista avalua la situació al país, especialment a Bagdad. Una avaluació pessimista, que revela frustració i desesperació, per la capacitat de les forces iraquianes i americanes d’adaptar-se ràpidament a les noves tàctiques i per la seva superioritat militar. Els documents estan traduits a l’anglès però també es pot accedir a la versió original en àrab.
At the same time, the Americans and the Government were able to absorb our painful blows, sustain them, compensate their losses with new replacements, and follow strategic plans which allowed them in the past few years to take control of Baghdad as well as other areas one after the other. That is why every year is worse than the previous year as far as the Mujahidin’s control and influence over Baghdad.
(Via Barcepundit)

Guanyant a l'Iraq, perdent als Estats Units

Aquesta és la situació per al president George W. Bush. Una nova enquesta de popularitat publicada avui pel New York Times i la CBS mostra que només un 31% d'americans es declaren satisfets de la seva presidència. Buhs fill ha assolit la mateixa cota d'impopularitat que el seu pare el mes de juliol de 1992, quatre mesos abans de perdre les eleccions contra Bill Clinton. En aquest moment, només dos presidents en els últims 50 anys superen Bush , Richard Nixon i Jimmy Carter. La causa principal d'impopularitat és el conflicte d'Iraq: només un 39% dels enquestats creuen que la intervenció està justificada, contra un 47% el gener. Però, sobre tot, el que més retreuen els americans al seu president és l'augment del preu de la gasolina. Només un 13% creu que està gestionant bé el tema energètic. Tot i això, el 42% encara creuen que és un lider fort.

La composició del Consell dels Drets Humans és una burla

El Consell dels Drets Humans, l’organisme creat per substituir la desprestigiada Comissió dels Drets Humans de l’ONU, segueix pel mateix camí de la seva predecessora. I és que entre els membres que l’integren hi continuen havent països que no respecten els drets humans. La votació dels candidats ha permès excloure l’Iran, però no la Xina, Cuba o l’Aràbia Saudita, per citar només els tres més flagrants. La composició del primer Consell dels Drets Humans és la següent:

African States: Algeria (1 year), Cameroon (3 years), Djibouti (3 years), Gabon (2 years),Ghana (2 years), Mali (2 years), Mauritius (3 years), Morocco (1 year), Nigeria (3 years),Senegal (3 years), South Africa (1 year), Tunisia (1 year) and Zambia (2 years)
Asian States: Bahrain (1 year), Bangladesh (3 years), China (3 years), India (1 year),Indonesia (1 year), Japan (2 years), Jordan (3 years), Malaysia (3 years), Pakistan (2 years), Philippines (1 year), Republic of Korea (2 years), Saudi Arabia (3 years) and Sri Lanka (2 years)
Eastern European States: Azerbaijan (3 years), Czech Republic (1 year),Poland (1 year), Romania (2 years), Russian Federation (3 years) and Ukraine (2 years)
Latin American & Caribbean States: Argentina (1 year), Brazil (2 years) , Cuba (3 years), Ecuador (1 year), Guatemala (2 years), Mexico (3 years), Peru (2 years) and Uruguay (3 years)
Western European & Other States: Canada (3 years), Finland (1 year), France (2 years), Germany (3 years), Netherlands (1 year), Switzerland (3 years) and United Kingdom (2 years)
Aquesta és la manera com les Nacions Unides entenen els drets humans: com el dret a no excloure ningú de les poltrones internacionals, ni tan sols dictadors, pobrets.

La gran víctima del nacionalisme és, paradoxalment, la diversitat

Extractes del discurs d'Arcadi Espada en la presentació de Ciutadans de Catalunya ahir a Madrid:

1.-
Los dos partidos mayoritarios cifran precisamente toda su esperanza electoral en el arrinconamiento del otro, y en su humillación. La alienación de la clase política española es tan grande y grave que, sinceramente, yo creo que ha olvidado que detrás o debajo de unas siglas hay electores, que incluso pueden ser calificados, con buena voluntad, de personas. Personas a las que se ha renunciado a seducir o convencer y a las que sólo se pretende destruir como si fueran, precisamente, siglas. Permítanme que cite en este sentido el último párrafo de un lúcido, muy lúcido artículo, que ha escrito hoy Carlos Martínez Gorriarán en el diario Basta Ya. El artículo se titula: “Necesitamos un nuevo partido político”. Y después de una exposición brillante, clara y razonada, acaba “Si en el PSOE es urgente un liderazgo que tenga principios y proyectos claros además de pragmatismo y astucia, en el PP urge un afinador de pianos que elimine las disonancias y estrépitos dañinos que destrozan el concierto. Pero ambos arreglos parecen remotos. El problema es este: los partidos pueden esperar lo que haga falta a democratizarse y a tomarse en serio la realidad, o no hacerlo nunca, pero la sociedad de los ciudadanos no tiene tiempo. Por tanto, y contra todo pronóstico, quizás sea más realista y sensato apoyar la creación de un nuevo partido político, algo sin duda costoso y difícil, que esperar la mejora de los existentes, quizás un imposible.”

2.-
Es frecuente que en uno u otro foro se nos pregunte por nuestra idea de España. Cada vez que escucho eso, por cierto, pienso qué mal vamos. España no es una idea. Es una acción. Es un Estado de Derecho. Es un pacto constitucional que ha dado a sus habitantes los que probablemente sean los mejores años de su historia. Si existe el nacionalismo español, es éste, y ninguna otra fantasmagoría polvorienta. España es un plebiscito diario, a la manera de Renan y el republicanismo. Pero España, sobre todo, es una acción diversa. Una de las calamidades intelectuales de nuestro tiempo es cómo los nacionalismos se han apoderado del concepto de la diversidad. Porque, paradójicamente, la gran víctima de la hegemonía del nacionalismo, es la diversidad. La garantía de la diversidad catalana, vasca, andaluza, gallega, valenciana, es España.
3.-
Lamento decepcionar a los muy apasionados pero defendemos los lazos entre españoles no por el derecho histórico a saborear los gusanos del Cid. Ni tampoco por el obsceno y fascista “Amor a Cataluña”, por el sadismo de gozar a la díscola, a lo Giménez-Caballero. Ni siquiera por una sentimentalidad basada en la memoria, en los libros, en las canciones y en las historias transmitidas. De esa privacidad española podríamos disfrutar en la ciudad de Otawa, pongamos, votando, pongamos, por Michael Ignatieff.

Si defendemos esos lazos y nos preocupa el debilitamiento español es porque nos hace renunciar a algo que poseíamos por el azar de la Geografía y de la Historia, y que es algo mucho más dialéctico, tenso, diverso, estimulante y creativo que los sermones de la parroquia. Y desde el punto de vista de la protección de los derechos ciudadanos algo indiscutiblemente más eficaz. Quizá se vea más claro con un ejemplo elevado: un catalán al que limitan su posibilidad de ser español es como un español al que limitaran su posibilidad de ser europeo. Una pérdida injustificable. Un pésimo negocio ciudadano.

dimarts, 9 de maig del 2006

La carta de Déu al Diable

Ajmadi-Najad, amb l'aura que, segons ell, el va il·luminar quan va parlar a l'ONU La carta enviada pel president iranià al president Bush (versió íntegre en anglès) no té desperdici. És la demostració documentada que Ahmadi Najad és un il·luminat. No cal ser psicòleg, psiquiatra o psicoanalista per descobrir-ho. Fins ara, creia que era un fanàtic. Ara crec també que és un boig, que se sent l’elegit per comandar el combat final entre el bé i el mal. La carta acaba amb les paraules següents:
We believe a return to the teachings of the divine prophets is the only road leading to salvations. I have been told that Your Excellency follows the teachings of Jesus (PBUH), and believes in the divine promise of the rule of the righteous on Earth.
We also believe that Jesus Christ (PBUH) was one of the great prophets of the Almighty. He has been repeatedly praised in the Koran. Jesus (PBUH) has been quoted in Koran as well; [19,36] And surely Allah is my Lord and your Lord, therefore serves Him; this is the right path, Marium. Service to and obedience of the Almighty is the credo of all divine messengers.
The God of all people in Europe, Asia, Africa, America, the Pacific and the rest of the world is one. He is the Almighty who wants to guide and give dignity to all His servants. He has given greatness to Humans.
We again read in the Holy Book: “The Almighty God sent His prophets with miracles and clear signs to guide the people and show them divine signs and purity them from sins and pollutions. And He sent the Book and the balance so that the people display justice and avoid the rebellious.”
All of the above verses can be seen, one way or the other, in the Good Book as well.
Divine prophets have promised:The day will come when all humans will congregate before the court of the Almighty, so that their deeds are examined. The good will be directed towards Haven and evildoers will meet divine retribution. I trust both of us believe in such a day, but it will not be easy to calculate the actions of rulers, because we must be answerable to our nations and all others whose lives have been directly or indirectly effected by our actions.
All prophets, speak of peace and tranquillity for man – based on monotheism, justice and respect for human dignity.
Do you not think that if all of us come to believe in and abide by these principles, that is, monotheism, worship of God, justice, respect for the dignity of man, belief in the Last Day, we can overcome the present problems of the world – that are the result of disobedience to the Almighty and the teachings of prophets – and improve our performance?
Do you not think that belief in these principles promotes and guarantees peace, friendship and justice?
Do you not think that the aforementioned written or unwritten principles are universally respected?
Will you not accept this invitation? That is, a genuine return to the teachings of prophets, to monotheism and justice, to preserve human dignity and obedience to the Almighty and His prophets?
Mr President,
History tells us that repressive and cruel governments do not survive. God has entrusted. The fate of man to them. The Almighty has not left the universe and humanity to their own devices. Many things have happened contrary to the wishes and plans of governments. These tell us that there is a higher power at work and all events are determined by Him.
Can one deny the signs of change in the world today?
Is this situation of the world today comparable to that of ten years ago? Changes happen fast and come at a furious pace.
The people of the world are not happy with the status quo and pay little heed to the promises and comments made by a number of influential world leaders. Many people around the wolrd feel insecure and oppose the spreading of insecurity and war and do not approve of and accept dubious policies.
The people are protesting the increasing gap between the haves and the have-nots and the rich and poor countries.
The people are disgusted with increasing corruption.
The people of many countries are angry about the attacks on their cultural foundations and the disintegration of families. They are equally dismayed with the fading of care and compassion.
The people of the world have no faith in international organisations, because their rights are not advocated by these organisations.
Liberalism and Western style democracy have not been able to help realize the ideals of humanity. Today these two concepts have failed. Those with insight can already hear the sounds of the shattering and fall of the ideology and thoughts of the liberal democratic systems. We increasingly see that people around the world are flocking towards a main focal point – that is the Almighty God. Undoubtedly through faith in God and the teachings of the prophets, the people will conquer their problems. My question for you is: “Do you not want to join them?”
Mr President,
Whether we like it or not, the world is gravitating towards faith in the Almighty and justice and the will of God will prevail over all things.
Vasalam Ala Man Ataba’al hoda.

Mahmood Ahmadi-Najad
President of the Islamic Republic of Iran


Vaja, que els problemes s'acabaran si Bush es converteix a l'Islam!.

ADDENDA.- L'acudit de Cox & Forkum sobre la carta.

La UE celebra la seva festa en plena paràlisi institucional

Encara no fa un any, el 29 de maig del 2005 França votava NO a la Constitució europea. La depressió política que aquèlla decissió va provocar encara dura i no sembla que s'hagi d'esvaïr aviat. En aquesta situació de desconcert i de paràlisi, la UE celebra avui, 9 de maig, la festa d'Europa. Una celebració que s'assembla més a un funeral que a una boda.

A França, com diu "Le Monde", el debat europeu ha desaparegut. El país, i sobre tot la seva classe política, està concentrada en les seves picabaralles internes, és a dir, en les ganivetades que Villepin intenta clavar a Sarkozy i les que es claven els socialistes entre ells.

A Espanya, no tenim temps per dedicar-nos a pensar quina Europa voldriem perquè encara no sabem ni quina Espanya volem, mentre a Catalunya, el melic de l'univers està centrat en si és compatible el tripartit amb l'Estatut o l'Estatut amb el tripartit. Ja ho va dir ahir Joan Ridao:
"no pot dir que el govern com a tal està a favor de l'Estatut, perquè hi ha dues forces del govern que en són favorables i una altra que no i, per tant, vostè ha d'anar interioritzant aquesta circumstància, que és la mateixa que es va produir, per cert, quan va tenir lloc el referèndum de la Constitució europea, quan un partit deia que sí i els altres dos que no".
Podriem posar molts més exemples com els anteriors aquest 9 de maig, però no tinc ganes de plorar.

ADDENDA.- L'única "alegria" del dia ha estat la ratificació, avui, per Estònia de la Constitució europea. Amb aquesta ratificació, ja són 15 els països que ho han fet. En concret, dels quinze països que l'han ratificada, catorze ho han fet per via parlamentària -Lituània, Hongria, Eslovènia, Itàlia,Grècia, Eslovàquia, Austria, Alemanya, Letònia, Xipre, Malta i Bèlgica- i només dos per via del referèndum: Luxemburg i Espanya (que només era consultiu). Han rebutjat la Constitució, via referèndum, França i Holanda. Deu països -Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Portugal, Irlanda, Regne Unit, Polònia i la República Txeca- han posposat, la majoria sine dia, la seva ratificació.

ADDENDA 2.- Coincidint amb el dia d'Europa, la Comissió Europea ha publicat les previsions macroeconòmiques de la UE pel 2007. Pel que fa a l'atur a la zona euro, França, Alemany i Grècia, continuaran al capdavant amb una població desocupada superior al 9%. Només Irlanda i Holanda, matindran l'atur al voltant del 4%.
Pel que fa al dèficit públic, Portugal, Itàlia, Grècia i França amb un 4,9%, 4,5%, 3,6% i 3,1%, respectivament, se situaran més enllà del tope del pacte d'estabilitat i, per tant, susceptibles de ser sancionats.
Pel que fa a les previsions de creixement, els que més en tindran seran Irlanda, Luxemburg, Grècia i Holanda amb un 5,1%, 4,5%, 3,4% i 2,6%, respectivament. Els que menys creixeran, amb un dos per cent o inferior, seran Alemanya, Portugal, Itàlia i França amb un 1%, 1,1%, 1,2% i un 2%, respectivament.

Per si algú encara no ho sabia

Una foto recent de l'exetarra publicada per L'exetarra penedit, José Manuel Soares Gamboa, va declarar ahir com a testimoni a l'Audiència Nacional en el judici que ETA i KAS "sempre han sigut el mateix". Soares Gamboa, que va matar 29 persones mentre va ser militant d'ETA, se'n va penedir l'any 1995 i , des d'aleshores, ha col·laborat amb la justícia en la desarticulació de la banda terrorista.
Ayer se reanudaba el juicio por el sumario 18/98 que la Audiencia Nacional sigue contra el entorno de la banda terrorista ETA. Después de múltiples interrupciones (el juicio comenzó el pasado 21 de noviembre de 2005), varios jefes históricos de ETA declararon como testigos ante el juez.

Los etarras interrogados fueron Francisco Múgica Garmendia, ’Pakito’, José Luis Álvarez Santacristina, ’Txelis’, y José María Arregui Erostarbe, ’Fiti’. Los tres pertenecían al colectivo ’Artapalo’, desarticulado en la localidad francesa de Bidart en 1992. Junto a ellos prestaron declaración Juan Luis Aguirre Lete, ’Insuntza’, Jesús Arcauz Arana, ’Josu de Mondragon’, Nagore Múgika y José Manuel Soares Gamboa.

Este último, que abandonó la organización terrorista hace once años, realizó una declaración que contrastó con la del resto de interrogados. Soares Gamboa afirmó que ETA y KAS «siempre han sido lo mismo». Para el antiguo miembro de ETA, la misión de KAS, colectivo en el que englobó «a todas las organizaciones de la izquierda abertzale», era coordinar «todos los esfuerzos y las acciones» de la banda terrorista. Entre las organizaciones que formarían parte del colectivo KAS, Soares citó a Herri Batasuna, Jarrai y la propia ETA.

José Manuel Soares Gamboa prestó declaración sin que las cámaras que siguen el juicio recogieran su imagen y abandonó la sala en un coche camuflado. Estas medidas, que pretenden salvaguardar la nueva identidad que le ha proporcionado el Ministerio de Interior, habían sido criticadas por la defensa de los acusados alegando que el alto el fuego las hacía innecesarias, solicitud que fue desestimada.