L’anomenat cas Clearstream té els seus orígens en la venda de sis fragates franceses a Taiwan l’any 1991 per un valor de 2.800 milions de dòlars. La venda va començar a ser investigada judicialment l’any 2001 pel magistrat francès Renaud van Ruymbeke -que encara porta la instrucció- després que les autoritats taiwaneses revelessin l’existència de suborns.Dos anys després, a finals del 2003, un home proper a l’aleshores ministre francès d’afers estrangers Dominique de Villepin, el vicepresident del grup europeu d’aeronàutica i defensa (EADS) Jean-Louis Gergorin, va entregar al general dels serveis secrets de la defensa, Phiippe Rondot, un llistat informàtic comprometedor. Aquest llistat contenia els números dels comptes corrents oberts per la societat de transaccions financeres Clearstream, amb seu a Luxemburg, per a dipositar-hi els suborns. En el llistat hi figuraven els noms d’industrials, polítics tan de dreta com d’esquerra i, sobre tot, persones vinculades al ministeri francès de Defensa.
El 9 de gener de 2004 va tenir lloc una reunió clau, que és la que ara està en el cor del misteri i de la pol·lèmica. Dominique de Villepin va convocar aquell dia el general Philippe Rondot, en presència de Jean-Louis Gergorin, per demanar-li que activés la investigació sobre els presumptes suborns.
Segons les notes de la reunió, que encara conservaba el general Rondot, el nom del ministre de l’Interior, Nicolas Sarkozy, principal rival de Villepin a la candidatura de la dreta a les eleccions presidencials del 2007, s’esmentava diverses vegades. Després d’haver-ho desmentit reiteradament, Villepin finalment ha admès que el nom de Sarkozy va ser « evocat » a la reunió, però només en funció del seu càrrec de ministre de l’Interior i, en cap cas, com a objectiu d’una investigació paral·lela.
Segons el general Rondot, Villepin hauria citat « instruccions » del president Chirac, cosa que tan un com l’altre neguen categòricament. Rondot, per la seva part, assegura que des de març del 2004 havia advertit dels seus dubtes sobre l’autenticitat del llistat. Dos mesos després, una « gola profunda » enviava al jutge Ruymbeke cartes de denúncia i posteriorment un DC-ROM amb el llistat complet. L’afer va saltar a la premsa i Sarkozy va aprèixer a la llum pública acusat de suborn. A finals del 2004, s’obre una altra investigació judicial, aquesta vegada per « denúncia calumniosa » contra « gola profunda ». La instrucció judicial la porten els jutges Jean-Marie d'Huy et Henri Pons.
És en aquest moment quan Nicolas Sarkozy arriba a la convicció que Villepin ha amagat a la justícia les conclusions d’una investigació dels serveis secrets que demostraven la seva innocència.
L’afer s’accelera a començaments d’aquest any. Sarkozy es constituiex com acusació particular en el plet contra « gola profunda ». Les investigacions judicials es multipliquen, s’escorcollen les seus dels serveis secrets i del ministeri de Defensa i, el 13 d’abril, les oficines de la ministre Michèle Alliot-Marie i del general, ja jubilat, Philippe Rondot.
Alguns dels documents decomissats en els escorcolls surten a la llum a finals d’abril a través de la premsa. Tothom parla ja d’un Watergate a la francesa.
Veure: Dossier sobre l'afer a Novelle Observateur; Clearstream : le corbeau traqué dans les allées du pouvoir, a Le Figaro; Les grandes dates de l'affaire Clearstream, a Le Monde.
ADDENDA.- Barcepundit ens recorda la diferència de tracte del president francès i del president americà a la nostra premsa. Cada dos per tres es publiquen notícies sobre la caiguda de popularitat de Bush, però garebé mai sobre Chirac. Segons una enquesta de Luois-Harris publicada per Liberation fa pocs dies, la popularitat de Chirac ha caigut fins el 24% i la de Villepin fins el 20%.
