"La escuela pública de Oklahoma en donde murieron nueve niños no tenía un refugio subterráneo, a pesar de estar en una zona (the Tornado Alley) conocida por ser frecuentada por cientos de tornados todos los años. Tuvieron quince minutos para hacerlo, pero no tenían en donde refugiarse. Una vergüenza. Se gasta el gobierno de Obama millonadas en propaganda alarmista, modelos carísimos e investigaciones peregrinas para alarmarnos sobre el clima futuro, y en cambio en su presupuesto no entran las ayudas para construir sótanos en las escuelas en donde refugiarse rápidamente ante la llegada de un tornado."/ ANTÓN URIARTE
dimecres 22 de maig de 2013
Tornados: Obama es gasta millonades en propaganda climática i ni cinc per construir refugis a les escoles
dimarts 21 de maig de 2013
El veritable enemic
Fill d’une família musulmana molt religiosa que va emigrar del nord d'Àfrica, Nassim Ben Iman és el més conegut dels ex-musulmans d’Alemanya. Autor del llibre "El veritable enemic" (Der wahre Feind) ha concedit una entrevista televisiva on evoca la veritable naturalesa de l'islam i la ingenuitat dels europeus.
Blesa va tenir 20 còmplices de PP, PSOE, IU, CC.OO i UGT que segueixen impunes
La lista de “los Veinte de Bankia” la encabeza Rodrigo Rato (PP: 2.436.000 euros), y le siguen Ángel Acebes (PP: 163.000), Pedro Bedia Pérez (CC.OO: 308.000), Francisco Baquero Noriega (sindicalista de CC.OO: 317.000), Luis Blasco Bosqued (empresario del PP) 178.000, José Manuel Fernández Norniella (PP, ex secretario de Estado) 672.000, Rafael Ferrando Giner (Bancaja) 307.000, José García Fuster (senador del PP) 265.000, Jorge Gómez Moreno (diputado del PSOE), 339.000; Agustín González González (alcalde del PP en Barco de Avila 214.000); Mercedes de la Merced (PP, fallecida de cáncer), 376.000, Jesús Pedroche (PP, ex consejero y ex concejal, despidió a su secretaria al quedarse embarazada) 204.000, Remigio Pellicer (empresario del PSOE) 302.000; José María de la Riva Amez (sindicalista de UGT), 202.000; Estanislao Rodríguez-Ponga (PP, ex secretario de Estado), 355.000, Mercedes Rojo Izquierdo (secretaria de Esperanza Aguirre, PP), 374.000), Ricardo Romero de Tejada (PP, ex alcalde de Majadahonda) 270.000, Juan Manuel Suárez del Toro (presidente de Cruz Roja y banquero de la Caja Insular de Canarias) 235.000, Antonio Tirado Jiménez (PSOE) 409.000, Angel Daniel Villanueva Pareja (PP) 307.000, José Luis Olivas (PP) 1.764.000, Arturo Fernández (CEOE, amigo del rey Juan Carlos) 278.000, Juan Llopart Perez (Grupo Zeta) 367.000; Francisco Javier Lopez Madrid (yerno de Villar Mir) 310.000, José Antonio Moral Santin (dirigente de IU y del PCE) 522.000; José Manuel Serra Peris (PP) 387.000; Virgilio Zapatero Gómez (ex ministro del PSOE y ex rector de universidad) 366.000.
Més, aquí
dilluns 20 de maig de 2013
Un dramaturg egipci a favor d'israel
El dramaturg egipci Ali Salem explica -en una entrevista a la televisió- les seves idees sobre la necessitat de conservar la pau amb Israel i no considerar al poble israelià enemic dels egipcis.
dijous 16 de maig de 2013
Violada, torturada i assassinada per rebels islamistes sirians pel delicte de ser cristiana
Una família cristiana siriana ha fet pública aquesta foto de la seva filla, violada per un escamot d'islamistes sunnites abans de torturar-la i matar-la. La fotografia va acompanyada d'una nota que diu: "Quan els occidentals admetran la realitat de la situació? Aquests islamistes son rebel que combatent contra Baixar El Assad".
Foto: © Israël Flash
Un estudi demostra que el famós consens sobre l'escalfament global antropogènic no existeix
Ahir es va publicar el treball "Quantificant el consens sobre l'escalfament global antropogènic en la literatura científica" elaborat pels professors John Cook (Global Change Institute, University of Queensland, Australia; Skeptical Science, Brisbane, Queensland, Australia; School of Psychology, University of Western Australia, Australia ), Dana Nuccitelli (Tetra Tech, Incorporated, McClellan, CA, USA, Sarah A Green (Department of Chemistry, Michigan Technological University, USA), Mark Richardson (Department of Meteorology, University of Reading, UK), Bärbel Winkler (Skeptical Science, Brisbane, Queensland, Australia), Rob Painting (Skeptical Science, Brisbane, Queensland, Australia), Robert Way (Department of Geography, Memorial University of Newfoundland, Canada) Peter Jacobs (Department of Environmental Science and Policy, George Mason University, USA) i Andrew Skuce (Salt Spring Consulting Ltd, Salt Spring Island, BC, Canada).
La investigació analitza l'evolució del consens científic sobre l'escalfament global antropogènic (AGW) sobre la base d'un examen de 11.944 estudis climàtics publicats entre el 1991 i el 2011 en els que s'hi continguin els termes 'canvi climàtic' o "escalfament global".
El resultat ha estat que de tots aquests documents, un 32,6 per cent va donar suport a l'escalfament global antropogènic, el 66,4 per cent va afirmar que no s'hi pronunciava, el 0.7% que el rebutjava i el 0,3 per cent van dir que la causa de l'escalfament global és incert.
dimecres 15 de maig de 2013
Els Estats Units lideraran el creixement de la producció mundial de petroli, gràcies al fracking, en els propers 5 anys (AIE)
L'AIE explica que els avenços tecnològics que s'apliquen a l'Amèrica del Nord permeten l'extracció de recursos fins ara inaccessibles. "Amèrica del Nord ha iniciat aquest xoc en la producció de petroli i els seus efectes es notaran a tot el món".
L'augment de la producció nord-americana reduirà dràsticament les seves importacions de petroli, cosa que afectarà els països productors tradicionals; modificarà les reserves existents i incidirà en els preus, fent-los baixar.
Aquí, però, volem ser un país lliure de fracking. Es a dir, volem pagar l'energia més cara i esdevenir un país esclau de la misèria.
BBC: El petróleo de esquisto cambiará el mercado energético
Petróleo de esquisto: La revolución energética que cambiará el mundo
La Generalitat anul·la un permís per buscar gas amb el "fracking"
dimarts 14 de maig de 2013
Els escàndols d'Obama no tenen qui els escrigui
Si l'actual president dels EUA fos un republicà, la gran majoria de mitjans de comunicació del món no estarien parlant d'altra cosa, obrint portades i telenotícies dia i nit sense parar. Als Estats Units, el demòcrates haurien obert diverses investigacions i convocat audiències a doll, parlarien de segon Watergate i, fins i tot, d'impeachment. Però com l'inquil·lí de la Casa Blanca és Obama, o no se'n parla o es fa amb la boca petita i de passada.
La falta de suficient atenció mediàtica no pot desvirtuar, però, la dimensió i la gravetat dels escàndols.
En el cas de Bengasi, la versió oficial va ser que l'atac no era res més que la reacció espontània provocada per un vídeo anti-musulmà realitzat per un nord-americà i no una planificada acció terrorista. Aquesta versió va ser posada en entredit mesos després pel The Weekly Standard i l'ABC News que van revelar que els informes de Bengasi elaborats per la CIA van ser modificats per funcionaris del Departament d'Estat per eliminar-ne qualsevol referència al terrorisme. La manipulació dels informes -cuinats al Departament d'Estat, que aleshores encapçalava Hillary Clinton- es va posar en evidència amb les declaracions al Congrés del número dos de l'ambaixada nord-americana a Líbia quan va explicar que els atacants van ser identificats immediatament com a terroristes però que els seus superiors li van dir que mantingués la boca tancada.
En el cas de les malintencionades inspeccions d'Hisenda (IRS) a grups conservadors, les revelacions del Washington Post expliquen que es va produir una mena d'assetjament fiscal no només a grups contraris a Obama i al Partit demòcrata vinculats amb el "Tea Party" i "Patriot" sinó també a grups sense ànim de lucre crítics amb el govern, segons es documenta en una auditoria interna de la IRS.
En el cas de l'espionatge a periodistes de l'Associated Press, el Departament de Justícia va obtenir en secret còpia de les trucades telefòniques dels periodistes i editors de l'agència de notícies. Els registres de les converses detallen les trucades entrants i sortints, així com la durada de cada trucada i els números de telèfon personals i de feina de periodistes i editors de les oficines d'AP a Nova York, Washington i Hartford, Connecticut. Els registres contenen també les trucades efectuades a través dels telèfons del servei de premsa de la Cambra de Representants. En total, el govern es va apoderar dels registres de més de 20 línies telefòniques assignades a AP i els seus periodistes entre l'abril i el maig del 2012. El nombre exacte dels periodistes que van utilitzar les línies telefòniques durant aquest període no es coneix, però es calcula que són més de cent.
Escàndols com aquest haurien fet caure a més d'un president. Però els escàndols d'Obama no tenen qui els escrigui.
dimarts 7 de maig de 2013
La programació genètica del periodisme
Cualquiera que esté tomando unas copas el próximo sábado se acordará del incidente y pensará «Si hasta Rodríguez toma copas antes de coger un coche, por qué no yo?». Se argumentará que esa no es la moraleja correcta. Que la moraleja correcta del que está tomando antes del coche es: «Recuerda a Rodríguez, y lo que le pasó por tomar copas». Pero, como sugiere Leonard Mlodinow en Subliminal, esa moraleja solo afecta al discurso racional. Por debajo fluye el otro discurso, dañino, inconsciente, probablemente decisivo en la conducta: «Hay tipos que hablan en la radio de unas cosas y luego hacen otras. Somos todos lo mismo y, por lo tanto, echa vino tabernero.» Se ve que el problema queda en manos del periodismo. Si decidiera no publicar la noticia cualquier proceso dañino quedaría interrumpido. Pero el periodismo no puede hacer eso. Lo interesante es el porqué. No consigo ver en el fondo ni una razón ética ni una razón práctica. Solo el instinto, la llamada de la sangre, el cumplimiento de su programación genética, la imposibilidad de su libre albedrío. El periodismo publica cualquier cosa pública de las personas públicas. Si hubiera de discernir cada vez sobre sus consecuencias jamás llegaría al cierre. Especialmente ahora que ya no hay cierre. / ARCADI ESPADA
dilluns 6 de maig de 2013
Els neoateus, una mena de Torquemadas de la veritat científica
El Bonobo y el Ateo
Lo nuevo de (su último) libro son sus críticas a los que De Waal llama neoateos, la camarilla de
Richard Dawkins, Christopher Hitchens, Sam Harris y Dan Dennett (aunque De Waal ya ha tenido sus peloteras con Dawkins anteriormente). Y aquí tengo sentimientos encontrados. En principio estoy más de acuerdo con De Waal y nunca he entendido del todo la militancia y el radicalismo de Dawkins contra la religión, sabiendo además tanto como sabe de evolución. Otros autores (Boyer, Atran, Norezayan...), que están estudiando la religión desde el punto de vista evolucionista, están llegando todos a la conclusión de que la tendencia a producir dioses forma parte de la naturaleza humana y que la religión está ahí porque ofrece ventajas adaptativas, une al grupo y aumenta el número de genes que se transmiten a la descendencia, en definitiva. El cerebro humano produce dioses igual que el hígado produce bilis. El que la religión forme parte de nuestra naturaleza no es, evidentemente, un argumento para no combatirla, siempre está bien combatir la irracionalidad, pero el error está tal vez en pensar que puedes combatir la irracionalidad con razones. Demostrar que las creencias religiosas son erróneas, que lo son, no va a funcionar, a la evolución nunca le ha interesado la verdad (ni la felicidad,tampoco), su preocupación es promover todo lo que ayuda a dejar más copias, y unas creencias erróneas son capaces de cumplir ese objetivo.
Cuando los neoateos han señalado las atrocidades que la religión ha cometido a lo largo de la historia, y sigue cometiendo hoy en día, han sido muchos los autores que les han respondido que las mayores barbaridades del siglo XX las perpetraron ideologías ateas (comunismo, nazismo, nacionalismo...). El consenso generalizado actualmente es que la religión no es el problema, sino el fanatismo, el dogmatismo y la intolerancia. En general, el problema es cualquier ideología que separe entre ellos y nosotros, porque se apoya en una tendencia innata en el ser humano, la tendencia a dividir el mundo en endogrupo (nosotros) y exogrupo (ellos), que es uno de nuestros peores instintos, capaz de sacar lo peor de nosotros. La religión (fieles/infieles), el comunismo (burgueses/proletarios), el nacionalismo (hutus/tutsis), el fútbol (Boca/River) y otras ideologías apelan todas ellas al mismo instinto tribal. Por eso, la religión y otros fanatismos son una espada de doble filo. Si miramos dentro del endogrupo todo lo que produce es positivo: unión, amor, ayuda, compañerismo, autosacrificio por el bien del grupo...El problema es que todos esos sentimientos positivos y oxitocínicos tienen un límite, que es la frontera que nos separa del exogrupo, un límite que ni la oxitocina ni los sentimientos positivos puede traspasar. De puertas adentro todo maravilloso, el problema es de puertas afuera. Cuando estoy con mi peña del Betis nos emborrachamos, cantamos y todos somos hermanos, pero ¡cuidado si nos encontramos con uno del Sevilla!
Entonces, creo que Dawkins plantea mal el debate, pero, a la vez, me ha parecido en algunos pasajes que De Waal era demasiado duro e injusto con los neoateos, y demasiado condescendiente con la religión. Vale, la religión no es “El Diablo”, pero no olvidemos que es uno de los diablos. Como decía, me molesta el fanatismo de Dawkins, su militancia y su dogmatismo, pero tampoco podemos obviar que, sobre todo en USA pero también en otros países, el ataque que las personas religiosas han lanzado contra la evolución y la ciencia ha sido muy fuerte. Si uno tiene que vivir que instituciones religiosas pidan enseñar Diseño Inteligente en las escuelas pretendiendo que es ciencia y una alternativa racional a la Teoría de la Evolución, es comprensible una radicalización. Es difícil , creo yo, escuchar que esta gente se propone enseñar a los niños que Dios creó el mundo hace 6000 años y cosas por el estilo, y tomártelo de una manera moderada.
divendres 3 de maig de 2013
dijous 2 de maig de 2013
S'estrena "Burning Bush", una pel·lícula sobre la intervenció soviètica a Txecoslovàquia i la immolació de Jan Palach
"Sempre he pensat que no hem transmès l'experiència del comunisme al món -no la dels goulags estalinians, sinó l'experiència d'aquesta mena de conformisme i corrupció moral-; que no hem fet d'aquesta experiència una experiència universal com s'ha fet amb l'Holocaust". / Agnieszka Holland
Holland va fer els seus estudis de cinema a la FAMU de Praga, on es va graduar el 1971. Va començar la seva carrera com a assistent de director al costat de Krzysztof Zanussi i d’Andrzej Wajda, pel qual també va escriure alguns guions com Eine Liebe in Deutschland (Un amor a Alemanya). L'experiència de la Primavera de Praga i la posterior intervenció soviètica va marcar la seva visió del món, com ella mateixa explica en aquesta entrevista.
El seu primer èxit internacional com a directora li va arribar el 1985 amb la pel·lícula Bittere Ernte (Collita amarga), una producció alemanya que li va valer una nominació a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. La pel·lícula Europa Europa (1991), probablement la seva obra més coneguda, li va valer un Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera i una nominació a l’Oscar al millor guió adaptat. La pel·lícula, basada en la biografia de Solomon Perel, va aixecar una gran polèmica a Alemanya quan el jurat alemany encarregat de la selecció de les nominacions a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa es va negar a presentar la pel·lícula i va acusar d’antisemita al seu productor, Artur Brauner.
El 1993 Holland va fer el salt als EUA gràcies a Francis Ford Coppola, el qual va acceptar produir la seva pel·lícula Der geheime Garten (El secret del jardí.
De la seva obra més recent estrenada aquí destaca Copiant Beethoven.
Ara acaba d'estrenar "Burning Bush" -"L'esbarzer ardent", títol d'inequívoca referència bíblica-, una minisèrie de tres capítols produïda per la HBO, en la que mostra la immolació de l'estudiant txec Jan Palach en un gest de protesta per la intervenció soviètica, però sobre tot un gest adreçat als seus conciutadans incitant-los a la revolta, a la lluita per la llibertat i la democràcia.
Certament, la tragèdia del comunisme ha quedat eclipsada per la tragèdia del nazisme. O més exactament, la tragèdia del nazisme ha estat i està constantment utilitzada per una gran part de l'esquerra no només per honorar les seves víctimes sinó també, i moltes vegades sobre tot, per dissimular els milions de víctimes que va provocar la tragèdia del "socialisme real".
A aquestes alçades, hem conformaria senzillament amb que una dècima, una centèsima part del que s'ha filmat, en pel·lícules i documentals, sobre el nazisme es filmés sobre el comunisme.
dijous 25 d’abril de 2013
dimecres 24 d’abril de 2013
dimarts 23 d’abril de 2013
Els 10 Manaments, segons Sant Oliveres i Santa Forcades
Arcadi Oliveres i Teresa Forcades han fet públic el següent manifest amb l'objectiu d'obrir un procés constituent a Catalunya.
Un manifest amb 10 Manaments, tan vells com el Sinaí.
1.- Expropiació de la banca privada, defensa d’una banca pública i ètica, fre a l’especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il.legítim.
2.- Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.
3.- Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.
4.- Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.
5.- No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.
6.- Dret al propi cos i no a la violència de gènere.
7.- Reconversió ecològica de l’economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.
8.- Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d’estrangeria.
9.- Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.
10.- Solidaritat internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l’OTAN.
Amb les adhesions videoestel·lars de:
CafèAmbLlet
Celestino Sánchez
Esther Vivas
Josep Pàmies
Lídia Pujol
Núria Coll
Rafael Poch-de-Feliu
Ruben Sánchez
Santiago Vidal
Vicenç Navarro
Subscriure's a:
Missatges (Atom)