Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

diumenge, 28 de juny de 2015

Per què estic a favor de 'matrimoni gai' però en contra de la sentència del Suprem dels EUA

Sóc dels que creuen que el matrimoni, la sexualitat o les opcions de vida personal, sempre que es realitzin per voluntat pròpia, per lliure consentiment i no perjudiquin terceres persones, no haurien de ser objecte de regulació, privilegis o repressions per part de les lleis o les constitucions dels estats. Que tothom s'aparelli com vulgui i amb quants vulgui, del mateix sexe o no, ja siguin del regne animal, vegetal o mineral. Sense aquesta llibertat la igualtat és sempre una ficció.Si aquestes relacions es volen formalitzar en funció dels fills o del patrimoni, amb un contracte civil n'hi ha prou i de sobra.

L'Estat, opino, s'hauria d'abstenir de casar i descansar i de perdre temps i diners del contribuent en cerimònies innecessàries, imitacions de cerimònies religioses que, qui vulgui, pot celebrar fàcilment amb gran alegria de capellans, imams o rabins. I si no s'és religiós es tenen moltes altres opcions més atractives per celebrar-ho que una sala municipal.

És per aquesta raó, i per raons bàsiques de funcionament d'un estat de Dret, que estic en contra de la sentència del Tribunal Suprem dels EUA sobre el matrimoni gai. Pot semblar paradoxal i fins contradictori amb el que s'afirma en els paràgrafs anteriors, però no ho és. Podria explicar-ho amb les meves pròpies paraules, però no serien millors que les utilitzades pel president del Tribunal Suprem americà, John Roberts, que va votar-hi en contra:
[La Sentència] És un acte de voluntat, no de justícia. Aquest Tribunal no és un legislatiu. Si el matrimoni homo és una bona idea, o no, és un assumpte que no ens concerneix. Sota la Constitució, els jutges tenen el poder d'establir el que diu la llei; no el que hauria de dir. Qui ens creiem que som?
Si el president Obama o el Congrés dels Estats Units creuen que s'ha de legalitzar el matrimoni homosexual que legislin al respecte, si en saben i poden. El poder per fer lleis, en un o altre sentit, correspon al poder legislatiu i no al judicial en qualsevol país on la democràcia sigui alguna cosa més que pura aritmètica votacional. Així, la sentència del Suprem el que ha fet és il·legalitzar els referèndums que, sobre la base del "dret a decidir" dels Estats, no havien declarat legal el matrimoni homosexual. D'aquesta manera la sentència no sols esdevé un sucedani sinó un embolic legislatiu, com apunta el mateix Roberts en el seu vot particular:
Tot i que la majoria (del Tribunal) insereix aleatòriament l'adjectiu "dos" en diversos llocs, no ofereix cap raó en absolut de per què s'ha de preservar l'element dues-persones, mentre que no cal fer-ho amb l'element home-dona. Sens dubte, des del punt de vista de la història i la tradició, el salt de diferent-sexe a mateix-sexe és molt més gran que el de dos-persones a poligàmia, que té profundes arrels en algunes cultures del món. Si el vot majoritari vol donar el salt més gran, és difícil veure com pot dir que no al salt més curt. Resulta sorprenent quant del raonament de la majoria podria aplicar-se amb la mateixa força a un dret fonamental a la poligàmia.
De la mateixa manera que l'Estat laic (que no laïcista) ha d'estar al marge de la religió, també hauria d'estar al marge de la vida privada de les persones. Si tothom es lliure de viure com vulgui despareix la discriminació i la desigualtat provocada per l'afany regulador de l'Estat. Amb un Estat fora de la vida privada, la llibertat es revelaria una vegada més com la millor condició per a la igualtat.