Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

divendres, 19 de juny de 2015

"Arderéis, como en el 36"

Rita Maestre, la portaveu de l'Ajuntament de Madrid i reencarnació pijoprogre de la Llibertat Guiant al Poble, va assaltar el 2011 la capella de la Complutense i, amb cor, va cridar als allí congregats: "Arderéis, como en el 36". Ara ho justifica com un acte de llibertat d'expressió. Per a ella -per a ells- boicotejar, assaltar i amenaçar és llibertat d'expressió. Aquesta és la seva democràcia.

Han arribat a les institucions de la democràcia espanyola no per respectar-les, sinó per destruir-les. Per guanyar la guerra civil que van perdre el 1936. Aquest, i no altre, és el miserable objectiu polític i ideològic que uneix tot aquest pòsit de la història que la crisi ha remogut i tret a la superfície.

Els que de bona fe s'hagin embarcat en aquesta aventura que treguin aviat els bots salvavides i abandonin el vaixell. Encara poden fer-ho amb dignitat i sense embrutar-se. No com a rates quan el vaixell s'enfonsi i hagin de fugir dient, i dient-se, 'jo no sabia' ...

La guerra civil espanyola va venir precedida per una obsessiva i reiterada crema d'esglésies i convents. En 1931, el 1934 i el 1936. D'entre totes les víctimes de la repressió republicana, unes 10.000 van ser assassinades, i moltes torturades, pel simple fet de ser religioses (gairebé 7.000 sacerdots i uns 3.000 seglars) en una persecució que si no va ser un genocidi se li sembla molt.

No obstant això, aquesta repressió republicana d'abans i durant la guerra civil no apareix a la divulgació mediàtica. No hi ha pel·lícules sobre això. La cinematografia espanyola s'ha orientat exclusivament a mostrar, del dret i del revés, la repressió franquista i la guerra civil des d'una òptica republicana. Es dirà que ja Franco es va encarregar de divulgar la versió nacional. Però el cert es que poca cosa hi va haver més enllà de l'engendre de 'Raça'. Fins i tot en això el franquisme va ser incompetent.

Amb la democràcia semblava que la televisió i el cinema posarien llum i taquígrafs al període històric que va de la segona República a la dictadura de Franco. Però no ha estat així. No hi ha hagut autocrítica, Ni transparència. Els cadàvers de l'armari republicà ningú ha volgut mostrar-los. Els destorben per al conte que ens compten. El d'una República bona, democràtica i feliç, destruïda per un home molt dolent que un dia es lleva i decideix donar un cop d'estat per emprenyar.

Insòlitament, l'any 2013 es va estrenar una pel·lícula titulada 'Un déu prohibit', que narra el moment històric en què van ser torturats i assassinats 51 membres de la Comunitat Claretiana de Barbastre (Osca). ¿Tenien notícia d'aquesta pel·lícula? Així ens va.