Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimecres, 31 de maig del 2006

Mugabe, el Pol Pot de Zimbabwe

Fotografies divulgades avui per Amnistia Internacional mostren la follia que està tenint lloc a Zimbabwe. Robert Mugabe, el Pol Pot de l'Àfrica, està arrasant ciutats senceres en la seva desquiciada política que va començar l'any 2000 amb l'expropiació de les granges dels blancs i que va seguir amb reubicacions de població sota l'etiqueta de política "d'habitatge", acompanyades d'una brutal tepressió de l'oposició.
La fotografia d'AI és una prova irrefutable de la total destrucció de Porta Farm, un gran assentament on hi vivien unes 10.000 persones. Aquestes accions formaven part l'operació "Murambatsvina" que es va desenvolupar durant el mes de maig del 2005 i en el que les policia i les forces de seguretat van desplaçar ciutats senceres, deixant 700.000 persones sense casa i sense medis de subsistència.
Veure més fotografies, aquí.

Sobre la situació a Zimbabwe, llegiu aquest article de Marian L. Tupy:
Al expropiar a los agricultores de Zimbabwe, él destruyó la auto-suficiencia alimenticia del país. La hambruna abunda en las áreas rurales, a pesar de los esfuerzos de las agencias de desarrollo internacional. La erosión de la propiedad privada por parte del Sr. Mugabe en la agricultura ha socavado otros sectores de la economía, tales como los de manufacturas y de servicios financieros. Con la producción del sector privado cayendo rápidamente, Zimbabwe ya no puede vender suficientes bienes en el exterior para ganar la moneda extranjera que necesita. Muchos de los ítems importados, incluyendo el gas, se han convertido casi imposibles de conseguir. El gobierno también ha perdido gran parte de sus ingresos para pagar los salarios del sector público. Por lo tanto ha recurrido a la impresión de dinero. La inflación ha escalado a 600 por ciento, y los doctores, enfermeras, abogados y empresarios están huyendo en manadas. Más de 2 millones de zimbabweanos han hallado un hogar nuevo en Sudáfrica solamente.

Martin McGuinness era espia britànic?

La notícia la publicava el diari sensacionalista de Dublin, Sunday World, i el Times de Londres s'en feia ressò:
A FORMER army intelligence officer’s claims that Martin McGuinness, Sinn Fein’s chief negotiator and a former Provisional IRA chief-of-staff, was a British agent were dismissed by his party yesterday.

The Sunday World, a tabloid newspaper based in Dublin, quoted a former member of the Army’s controversial Force Research Unit, running paramilitary agents in Northern Ireland, as saying: “McGuinness was working for MI6.”

A number of other Irish newspapers made the same allegation but did not name Mr McGuinness, referring instead to “a senior member of the Provisional IRA and Sinn Fein” and “a leading Sinn Fein member”.

dimarts, 30 de maig del 2006

La via europea a la indefinició

L'acord assolit ahir a la nit per a la liberalització dels serveis a la Unió Europea no és ni carn ni peix. Es queda a mig camí en un exercici de consens entre el sovietisme soft d'una gran part de la vella Europa i el liberalisme del Regne Unit i de gran part dels països de l'Europa de l'Est, recentment incorporats a la UE. Si no fós per aquest contrapès, la directiva, ja llargament posposada i crucifixada, hauria acabat a la immensa paperera de Brussel·les.
Le texte permettrait de créer un marché unique, dans lequel il serait plus facile pour les entreprises et les personnes de proposer leurs services dans des pays étrangers. Toutefois, la législation du pays d'accueil en matière de droit du travail restera en vigueur.

Conformément au projet de directive, les secteurs qui n'entreraient pas dans le champ d'application du texte comprendraient les services sociaux, tels que les soins aux personnes âgées ou handicapées, les services médicaux, les transports publics, les services audiovisuels ou encore les services de sécurité.

Les nouveaux Etats membres de l'UE, soutenus par la Grande-Bretagne, l'Irlande et les Pays-Bas, souhaitaient une directive plus favorable à l'ouverture du secteur des services à la concurrence, mais ils ont accepté le compromis pour sortir de l'impasse.

Les syndicats de plusieurs membres anciens de l'Union européenne, notamment français et allemands, s'opposaient au texte original, craignant que celui-ci ne mette en péril la protection sociales dans leurs pays en ouvrant leurs marchés à des concurrents beaucoup moins chers issus des nouveaux Etats membres, comme la Pologne ou la Lituanie.


La vena soviètica de la UE va tornar aparèixer ahir en la negociació del projecte de reforma del sector vinícola. Una reforma pensada, com sempre, en funció dels interessos de França. Com que hi ha una crisi de superproducció que tira els preus a la baixa, doncs res millor que passar-hi les tissores. Amb aquest criteri de comissari polític es proposa, entre altres mesures, arrencar 400.000 hectàries de vinyes a la UE.

dilluns, 29 de maig del 2006

La guerra civil palestina és inevitable

No ho dic jo. Ho diu al Sunday Times un alt responsable de la seguretat palestina:
FORCES loyal to Mahmoud Abbas, the Palestinian president, are preparing for an onslaught against the military wing of the Islamist rival group Hamas in a desperate attempt to sustain his waning power.
“Civil war is inevitable,” a senior Palestinian security official said last week. He predicted a bloody denouement to tensions heightened by a warning from Abbas that he will hold a referendum on proposals for separate Palestinian and Israeli states which the Hamas government refuses to accept.
“Time is running out for Hamas. We’ll choose the right time and place for the military showdown. But after that there will be no more of Hamas’s militias,” said the official as he sipped honey-laced mint tea in his sitting room while watching the antics of hooded militants on his television.
“I read our daily intelligence reports about Hamas and know very well that these people are planning to overthrow our president by force.”

Canvi de tendència?

És molt aviat per dir-ho, però la devallada cap el populisme, el nacionalisme i l'intervencionisme que simbolitzen Veneçuela i Bolívia, i en menor mesura l'Argentina, no és necessàriament una fatalitat, una camí inevitable marcat pel canvi de direcció del pèndul de la història. De moment, ahir a Colòmbia, el liberal Álvaro Uribe va arrassar a les eleccions presidencials, obtenint un segon mandat sense necessitat de recórrer a una segona volta.
Uribe: "Quiero invitar a los colombianos a hacer posible esta fiesta de la democracia. Quiero agradecer a los miles de compatriotas que atienden hoy las mesas electorales y agradecer el heroísmo de los soldados y policías de la patria (...) para que los colombianos puedan ejercer este bello derecho".
Tot i l'especificitat del cas colombià, apareixen nous indicis en el panorama polític llatinoamericà. D'una banda, al Perú, Alan Garcia manté una avantatge de 14 punts per sobre del populista Ollanta Humala.
El ex presidente peruano Alan García mantiene una ventaja de 14 puntos sobre el nacionalista Ollanta Humala, su rival en la segunda vuelta presidencial del próximo 4 de junio en Perú. El sondeo elaborado por el Grupo de Opinión Pública de la Universidad de Lima, y publicado por la prensa local, precisó que García alcanza el 61,2% de los votos válidos, mientras Humala el 38,8%.

Lamentablement, en el cas peruà, l'electorat estarà obligat a triar entre el foc i les brases, ja que l'anterior presidència d'Alan García va ser un desastre. Com diu Mario Vargas Llosa, el Perú ha de triar ara "el mal menor".
"En Perú está en juego si la democracia que tenemos, con todo lo imperfecta que es, va a sobrevivir, o si va a desaparecer una vez más y vamos a tener un caudillo, militar, nacionalista", que es lo que "sería Perú con el señor Humala" .A juicio de Vargas Llosa, frente a esta situación, Alán García "sería el mal menor" y, prosiguió, hay que "votar por el mal menor si uno quiere que la democracia sobreviva" .Porque, en opinión del Premio Cervantes, con Alán García la democracia "sí va a sobrevivir", porque su Gobierno (1985-1990) "fue muy malo, pero la democracia sobrevivió".

Una altra senyal ens arriba des de Mèxic. Després de sis mesos a la cua dels sondejos, el candidat del PAN, Felipe Calderón, ha sobrepasat en intenció de vot, a un mes de les eleccions, al candidat de l'esquerra, Andrés Manuel López Obrador.
Calderón, de 43 años, ex miembro del Congreso Mexicano y ministro de Energía, ha encabezado el giro radical con una campaña ágil y atractiva, apoyándose considerablemente en anuncios por radio y televisión, muchos de ellos negativos, que fueron probados en grupos de control y ajustados a la medida de bases específicas de apoyo popular, explican sus asesores. Este 2 de julio, los mexicanos irán a las urnas.

Integrante del Partido Acción Nacional, al cual también pertenece el presidente Vicente Fox, Calderón ha superado, en una proporción de dos a uno, el gasto de campaña de López Obrador en anuncios que, entre otras cosas, vinculan al candidato de izquierda con el antinorteamericano presidente de Venezuela, Hugo Chávez.

Además, ha capitalizado diestramente la percepción de que López Obrador, del Partido de la Revolución Democrática, tiene una vena autoritaria así como reputación de ser un agitador, debido a las tumultuosas protestas contra el fraude electoral que encabezó hace una década. Los anuncios de Calderón por televisión se refieren a su rival como ``un peligro para México´´.

Caldrà esperar i veure.

diumenge, 28 de maig del 2006

Serà Florència el futur d'Europa?

Aquesta és la pregunta que es formula en veu alta Timothy Garton Ash en un article publicat avui al diari "El país". Una pregunta sense resposta acadèmica o política, però en la seva formulació rica en suggeriments i evocacions. No per res, Garton Ash prové d'aquèlla generació dels anys seixanta que ha passat de les respostes a les preguntes. De les certeses al dubte. De l'oracle a l'error.
Entre aburridos bostezos de la mayoría de nuestros ciudadanos, los intelectuales políticos de Europa están de acuerdo en que la Unión Europea necesita un nuevo modelo narrativo que nos inspire. ¿Cuál debe ser? Ah, dicen algunos, pues la narración de la diversidad. A primera vista, es una respuesta extraña. Lo lógico es que la nueva narración política se centre en la pregunta "¿qué tenemos todos en común?"; "¡que somos diferentes!" no parece suficiente respuesta. La fórmula europea más convencional es "la unidad en la diversidad"; ¿pero dónde está la unidad?

En la gran era de la Florencia renacentista, la diversidad era verdaderamente el motor de la extraordinaria creatividad de Europa. Hay un libro maravilloso titulado The european miracle [El milagro europeo], del historiador económico E. L. Jones, que examina por qué fue Europa, y no China -más avanzada científica y tecnológicamente que Europa en el siglo XIV-, la que produjo las revoluciones científica, agraria e industrial que llevaron al mundo a la modernidad. Su respuesta, para resumir, es: la diversidad europea. Pero era una diversidad que consistía en una rivalidad incansable, a menudo violenta, entre ciudades, regiones, Estados e imperios. Florencia y Siena, Inglaterra y Francia, la Europa cristiana y el Imperio Otomano; no resolvían sus diferencias mediante acuerdos de coalición y negociaciones interminables en asfixiantes salas de comisiones de la Rue de la Loi, en Bruselas. Invirtiendo el famoso dicho de Churchill después de la Segunda Guerra Mundial, se dedicaban a la guerra, y no a la charla.

Muchos lectores recordarán el discurso que Orson Welles ponía en boca del gánster Harry Lime en la película basada en El tercer hombre, de Graham Greene: "En Italia, durante 30 años de Gobierno de los Borgia, tuvieron guerra, terror, asesinatos, baños de sangre, y produjeron a Miguel Ángel, Leonardo da Vinci y el Renacimiento. En Suiza, tienen amor fraterno, 500 años de paz y democracia, ¿y qué han producido? El reloj de cuco". ¿Será que Europa ha entrado en su era del reloj de cuco?

Por supuesto, no estoy sugiriendo que lo que necesitemos en Europa sea otra buena dosis de guerra, terror y baños de sangre; reflexiono en voz alta sobre las condiciones necesarias para que la diversidad genere dinamismo y creatividad. Lo que debemos preguntarnos hoy todos los europeos es si el camino que hemos escogido desde que terminó nuestra última guerra de los 30 años (de 1914 a 1945), el camino de la resolución de conflictos permanente, institucionalizada y pacífica, tanto dentro de casa como en el terreno internacional -e inspirado por el "espíritu de solidaridad y consenso" que el ex presidente de la Comisión Europea Romano Prodi ha prometido reconstruir en su nuevo Gobierno italiano-, es capaz de engendrar un dinamismo comparable al de Estados Unidos, para no hablar de las potencias emergentes de Asia.
(...)
Un futuro probable es que, después de haber escogido esta vía de gestión pacífica y consensuada de la diversidad, Europa atraviese un largo periodo de relativo declive económico. Pero un declive relativo no tiene por qué ser un declive absoluto. Si los europeos somos conscientes de la opción que hemos escogido; si no nos engañamos a nosotros mismos con la idea de que podemos tener todas las ventajas, disfrutar de la solidaridad social y el modo de vida de Europa, y, al mismo tiempo, tener el empuje económico de América y Asia; si nos movilizamos para hacer todas las reformas que permitan nuestros sistemas políticos y nuestros acuerdos sociales, entonces podremos seguir viviendo bastante bien. Al fin y al cabo, a Florencia no le va tan mal después de 500 años de declive relativo. Tal vez Florencia es el futuro de Europa.

Festa infantil

L'educació per la pau a Palestina:

El monopoli de les armes

Quan s'ha pogut viure al marge de la història, quan són uns altres el que han fet i fan encara la feina bruta, és molt fàcil eludir les pròpies responsabilitats i creure's que s'està vivint en el paradís. Però, els atemptats del 11-M, primer, i l'onada de violenta delinqüència, després, comencen a trencar el somni.

Periodistadigital.- Los guardias civiles se quedaron de piedra. Estaban escuchando una cinta grabada durante una investigación a una banda de rumanos, especializada en robos en chalés y empresas: "Hombre, vente para España, que esto es el paraíso... Que sí, que aquí la policía ni te toca".

En un largo reportaje, que Jorge A. Rodríguez publica en El País, se explica que esa "invitación" de un delincuente asentado en España a un miembro de su banda todavía en Rumanía es tan real como la confesión que un delincuente albano-kosovar, detenido en Madrid tras una cadena de golpes empresas de varios polígonos industriales, le hizo a un veterano policía cuando le preguntó por qué tenían tanto desprecio por la vida de sus víctimas, a las que habían golpeado con dureza, y por la propia:"Sabe", le dijo con una medio sonrisa y mirándole con fijeza a la cara, "yo era policía en Kosovo y viví la limpieza étnica".

Los funcionarios relatan estas experiencias para explicar por qué España ejerce un singular atractivo para las mafias del Este, y también de otros países, y la razón por la que actúan con una violencia desconocida hasta hace poco por estos pagos.
ABC ofrece este domingo datos reveladores -y ciertamente preocupantes- sobre las mafias y otros grupos de delincuentes organizados que operan en España.
Los hilos son movidos por auténticas factorías del crimen, que «trabajan» todo tipo de delitos, y que tienen implantación internacional.

La dirección de estos grupos está normalmente en un país extranjero, mientras que España tienen decenas de «sucursales», de ramificaciones dirigidas por sus lugartenientes que, estas sí, pueden estar especializadas en una modalidad delictiva. Avala esta teoría una estimación policial que afirma que el 90 por ciento de los asaltos a los chalés son obra de extranjeros.

De la misma manera que se puede hablar de una internacional del terror, con vasos comunicantes que se prestan ayudas unos a otros, quizás quepa referirse a una «internacional del crimen organizado», que cuenta con elementos absolutamente profesionales, muy fajados en el crimen y bastante violentos.
Ante este fenómeno caben dos posturas: reconocer el problema e intentar arreglarlo o achacarlo -como ha hecho el director general de la Guardia Civil- al «alarmismo y la percepción subjetiva de inseguridad».

Per a molts, l'Estat només es justifica quan garanteix la seguretat i la justícia als seus ciutadans. Però si per garantir la justícia aquesta ha de ser independent de l'Estat, garantir la seguretat hauria de voler dir també que l'Estat no disposi en exclusiva del monopoli de la violència. L'Estat no pot negar als ciutadans honestos el seu dret a l'autodefensa, pasiva i activa. L'Estat l'ha de complementar i l'ha de regular, però mai suprimir. El dret dels ciutadans a disposar, si ho volen, d'armes per a la seva autodefensa, no és ni molt menys una cosa superada, retrògada o indiscutible. En la situació actual, seria bo encetar un debat sobre el tema, sense hipocresies ni tòpics. En aquesta línia, la reflexió que aporta avui Bercepundit és digne de tenir en compte:
Decir que hay más muertes por armas de fuego en EEUU que en España porque hay más armas de fuego es evidente, Dwight, pero es una tautología. Claro que hay más muertes por arma de fuego... porque hay más armas de fuego. Pero un asesinato con un arma blanca es tan asesinato como el que se pueda cometer con una Smith & Wesson. ¿Acaso las mujeres acuchilladas o muertas a martillazos en España por sus parejas están menos "asesinadas"?

Es absurdo pensar que alguien que decide infringir el código penal que prohíbe asesinar va a pensárselo dos veces porque ese mismo código penal prohíbe tener armas. Simplemente lo hará con lo que tenga a mano. Por otro lado, decir que no tenemos cultura de armas es, me temo otra tautología: no la tenemos porque la mayoría no vemos un arma... salvo cuando somos víctimas de un delito. Ocurre igual que con la cultura del vino: la gente bebe más responsablemente en culturas como la mediterránea, donde el vino es común. En el mundo rural español quien más quien menos tiene un arma (el que sea larga no la hace menos letal), y no veo yo que se líen a tiros por quítame allá esas pajas.

Del mismo modo la cultura de las armas y su uso responsable se da en países donde las armas son el pan nuestro de cada día. Por ejemplo, en Suiza (donde todo adulto está obligado a mantener un verdadero arsenal, incluido un fusil de asalto, porque todo ciudadano está permanentemente enrolado en el ejército y guarda las armas en casa). O, sí, también en EEUU: lo que no se suele tener en cuenta cuando se habla de este tema es que la mayoría de asesinatos con armas de fuego se cometen allí con armas ilegales, y además los mayores índices se dan, con diferencia, allí donde la legislación es tan restrictiva como en Europa, por ejemplo en Washington DC y Detroit, que son las capitales del crimen en EEUU. Es más, la mayoría tienen lugar allí en ghettos y barrios marginales (normalmente peleas entre bandas). Creo que la relación es clara. En EEUU las muertes se producen allí donde la gente de bien tiene prohibido defenderse; obviamente cuando las armas no están permitidas sólo las tienen los delincuentes, que las pueden comprar en el mercado negro sin problemas. En los lugares del país donde hay libertad de armas la delincuencia baja a prácticamente cero. Es un fenómeno objetivo y mesurable, todavía más en aquellos estados en que las armas estaban prohibidas hasta hace poco y se ha autorizado recientemente: el índice de criminalidad se desploma a una velocidad pasmosa.

En cualquier caso, la libertad de armas implica el derecho a tener una si se quiere, no una obligación. Es perfectamente legítimo creer que uno mismo no debe tener un arma, pero no sé a santo de qué hay que prohibir a los demás, si así lo quieren, la posibilidad de defenderse cuando son atacados. Y sí, las armas funcionan como disuasión, sólo tienes que ver los enlaces que propone Edmonds en su artículo al que enlazaba en el post. Si no fuera así, ¿a santo de qué en España los vigilantes jurados que transportan fondos van armados (a destacar que desde que se aprobó la ley de seguridad privada -por cierto, por el PP-, salvo que uno esté amenazado por ETA sólo puede contratar escoltas desarmados)? Muy sencillo, porque evita robos. Del mismo modo las armas evitan muertes. Entonces, ¿a santo de qué es legítimo proteger el dinero pero no la vida? ¿Es que acaso "vale" más?

Item más: ¿por qué los políticos y "personas importantes" pueden llevar armas, o llevan escoltas armados, si las armas no hacen más que empeorar las cosas? ¿por qué ellos sí, y yo no puedo defenderme cuando voy por la calle, o peor, ni siquiera en mi propia casa? ¿Acaso su vida vale más que la mía, o la de cualquier otro ciudadano de a pie? ¿Por qué, si los políticos realmente creen que las armas son tan peligrosas y piensan que no sirven de nada, no predican con el ejemplo? Muy sencillo: porque por mucho que se diga lo contrario, las armas sí sirven para salvar vidas. Ojalá eso sirviera para todos.

dissabte, 27 de maig del 2006

Els principis morals de Galloway admeten l'assassinat de Tony Blair

Habitué des provocations en tous genres, le député londonien George Galloway a franchi une nouvelle limite vendredi en affirmant que l'assassinat du Premier ministre Tony Blair serait "moralement justifié" en raison de sa décision d'aller en guerre en Irak.
"Je n'appelle pas" à l'assassinat de M. Blair, a précisé le leader du parti Respect dans le magazine britannique GQ. "Mais si cela se produisait, ce serait totalement différent des événements du 7/7", a-t-il expliqué, en référence aux attentats de Londres, le 7 juillet 2005, qui ont fait 56 morts et 700 blessés.
"Ce serait (...) moralement équivalent au fait d'ordonner la mort de milliers de personnes innocentes en Irak comme Blair l'a fait", a insisté le député du quartier londonien Bethnal Green and Bow, o¨ réside une forte communauté musulmane.
Exclu du parti travailliste en 2003 pour avoir accusé Tony Blair et le président américain George W. Bush de se comporter comme des "loups" en Irak, George Galloway n'en est pas à sa première polémique.
"George est souvent un bouffon, fréquemment un clown", mais ces propos sont "absolument méprisables", a réagi le député travailliste Stephen Pound, tout en reconnaissant qu'aucune sanction n'est possible contre lui aux Communes.
Ecossais de souche, George Galloway, 51 ans, a toujours été un franc-tireur. Et depuis son éviction du Labour, son seul programme semble être son opposition permanente à la guerre en Irak et surtout à Tony Blair.
Mais l'argument a de l'impact. Lors des élections législatives 2005, il s'impose largement face à la député sortante dans un quartier de l'est londonien considéré comme un fief travailliste inexpugnable.
Moins de 48 heures avant son éclat dans GQ, George Galloway avait encore démontré son anti-blairisme lors d'un show télévisé à Cuba, aux côtés du président Fidel Castro.
Venu défendre le "lider maximo" contre les affirmations du magazine américain Forbes selon qui il serait un des hommes les plus riches du monde, le député britannique avait une nouvelle fois ressorti l'argument Tony Blair, accusant celui-ci de payer sa maison londonienne avec ses revenus pour "ses humbles services rendus à l'empire américain".
Ami de tous les leaders anti-américains, George Galloway avait ouvertement félicité Saddam Hussein en 1994. Et cette proximité avec l'ancien dictateur irakien lui avait valu le label de "député de Bagdad centre".
Mais les accusations ne s'étaient pas arrêtées là. Selon un rapport de l'ONU d'octobre 2005, cette relation privilégiée lui aurait permis de de bénéficier du programme "Pétrole contre nourriture" de l'ONU, accusation qu'il a rejetée avec éclat, notamment devant une commission parlementaire américaine.
Provocateur, Galloway ne recule devant rien. Son apparition dans une émission de télé-réalité, en janvier, o¨ il est filmé en train d'imiter un chat lappant du lait, à genoux devant une actrice de séries Z, aurait détruit n'importe qui. Mais pas lui.
Et il est toujours là, avec un objectif une nouvelle fois affiché vendredi, faire juger MM. Blair et Bush pour "crimes de guerre": "J'ai été na´f vis-à-vis de Saddam Hussein, certes, mais avec les années qui passent, les gens détestent beaucoup plus Bush et Blair que Saddam".

Hayden: de l'experiència de la guerra freda a la lluita contra el terrorisme islàmic

(AFP) - Le général Michael Hayden, nouveau directeur de la CIA, s'est forgé à l'espionnage dans les méandres de la guerre froide, avant de mettre son expérience du renseignement au service de la lutte contre le terrorisme, dans un monde transformé par le 11 septembre 2001.
Jusqu'à présent bras droit du directeur national du renseignement, John Negroponte, Michael Hayden, 61 ans, a dirigé entre 1999 et 2005 la NSA, l'Agence pour la sécurité nationale, l'une des principales agences américaines de renseignement avec la CIA.
Au sein de cette agence très secrète, chargée du renseignement électronique, via le décryptage de signaux électromagnétiques, les écoutes téléphoniques et la lecture de courriels, le général Hayden a notamment supervisé un programme d'écoutes extrajudiciaires très controversé.
Plusieurs parlementaires avaient promis un processus de confirmation difficile devant le Sénat, mais le choix du président George W. Bush a été confirmé vendredi par 78 voix contre 15.
Malgré ses six ans à la tête de la NSA, puis son poste de numéro deux de M. Negroponte, qui coiffe l'ensemble des services d'espionnage américains, le général Hayden est avant tout un militaire de carrière devenu expert en renseignement.
Bardé de décorations, portant lunettes et le crÔne dégarni, le général Michael Hayden est né le 17 mars 1945 dans un milieu modeste de Pittsburgh (Pennsylvanie, est). Il est entré dans l'armée en 1969, après avoir obtenu un diplôme d'histoire de l'université Duquesne de Pittsburgh.
Il a fait ses premières armes dans l'espionnage au début des années 1980 en Bulgarie, derrière le rideau de fer, comme attaché à l'ambassade des Etats-Unis à Sofia. Il a également été basé en Corée du Sud et occupé de hautes fonctions au Pentagone.
"Le général Hayden est un patriote et un serviteur dévoué aux intérêts du public, dont la vaste expérience, le dévouement, le savoir-faire font la personne appropriée pour diriger la CIA à ce moment crucial", a déclaré vendredi le président Bush dans un communiqué.
Evoquant cette nomination, le New York Times a souligné que "le pedigree du général Hayden, même s'il n'a pas été étroitement associé au secrétaire à la Défense Donald Rumsfeld, pourrait renforcer les craintes au sein de la CIA que le Pentagone veuille marcher sur ses plates-bandes".
Le général Hayden remplace Porter Goss, qui a démissionné au début du mois, et dont les méthodes très politisées avaient provoqué une hémorragie de cadres supérieurs au sein de l'agence.
Le nouveau directeur aura la lourde tÔche de redresser l'image de la célèbre Central Intelligence Agency, sérieusement entamée par son incapacité à prévenir les attentats meurtriers du 11 septembre 2001 et à déterminer qu'il n'y avait pas d'armes de destruction massive en Irak.
Lors de son audition la semaine dernière devant la commission du Renseignement du Sénat, Michael Hayden avait promis de tirer les erreurs du passé, et de "parler vrai au pouvoir" en donnant aux dirigeants la meilleure analyse possible, même si ce n'est pas celle qu'ils veulent entendre.

divendres, 26 de maig del 2006

El parlament de Kuwait s'obre per primera vegada a les dones

La candidata Aisha al-Rshaid Five women have become candidates in Kuwaiti parliamentary elections for the first time in the Gulf state's history. One of them, woman's rights activist Rula Dashti, said it was a historic day that marked the beginning of women's involvement in Kuwaiti public life.

The Kuwaiti parliament voted last May to allow women to vote and run for office, ending a 44-year ban. The 29 June poll was called on Sunday amid a political crisis over reform. "It's a dream come true and the actual beginning of Kuwaiti women's participation in public life," Ms Dashti told AFP news agency after filing her papers.

The dissolution was ordered by the ruler, Sheikh Sabah al-Sabah, after a dispute broke out between government and MPs over electoral reform.


Més informació, aquí.

La Xina anuncia un pla per dotar-se d'armes d'alta tecnologia de fabricació pròpia

La Chine a annoncé jeudi un plan pour se doter de ses propres armes de haute technologie "nouvelle génération" dans les 15 ans à venir afin d'éviter d'avoir recours aux armements étrangers, sur fond d'inquiétudes américaines concernant sa montée en puissance militaire. Selon l'agence officielle Chine Nouvelle, ce plan, adopté par la Commission de la science, de la technologie et de l'industrie pour la défense nationale, vise à développer l'innovation dans le domaine de l'armement haute technologie afin de renforcer "une armée mécanisée et fondée sur l'information". Certaines des technologies seront également utilisées à des fins civiles, ajoute l'agence. Le plan couvre l'industrie spatiale, l'aviation, le secteur naval, le nucléaire et les technologies de l'information, selon Chine Nouvelle, sans donner plus de précisions. Selon un rapport du département de la Défense américain, la Russie a représenté 95% des achats chinois d'armes à l'étranger entre 2000 et 2005, qui se sont élevés à 13 milliards de dollars. L'Union européenne a décidé d'un embargo sur les ventes d'armes à la Chine depuis la sanglante répression du mouvement pour la démocratie de la place Tiananmen en juin 1989. Ce plan est annoncé à un moment o¨ les Etats-Unis ont de nouveau fait part de leurs inquiétudes face au rythme et à l'ampleur de la modernisation des forces chinoises, mardi dans le rapport annuel du Pentagone transmis au Congrès.
La Chine a vivement réagi en dénonçant une "mentalité de guerre froide". Le rapport "exagère les dépenses et la force militaire chinoises avec des arrières-pensées, continue à propager la +théorie de la menace chinoise+, violant gravement les critères des relations internationales et s'ingérant brutalement dans les affaires intérieures chinoises", a déclaré le porte-parole du ministère des Affaires étrangères, Liu Jianchao.

El goven xinès d'enfada perquè un informe del Pentàgon qualifica la Xina d'amenaça militar potencial.

El creixement americà supera el 5% el primer trimestre

L'économie américaine a enregistré au premier trimestre 2006 une croissance de 5,3 % en rythme annualisé, la plus forte hausse depuis deux ans et demi. Les statistiques publiées hier par le département du Commerce américain sont supérieures aux premières estimations du mois dernier, qui faisaient état d'une hausse de 4,8 %. Mais cette révision à la hausse était attendue et elle est même inférieure aux attentes des analystes, dont la plupart des estimations fluctuaient entre 5,7 et 6 %. Cette croissance solide vient corriger les pâles résultats du dernier trimestre 2005 (1,7 % en rythme annuel), qui avait accusé le contrecoup de l'ouragan Katrina. Sur un an, la croissance du PIB américain est de 3,6 %. Ces chiffres ne remettent donc pas en cause les attentes d'une croissance plus modérée, exprimées notamment le mois dernier devant le Sénat par Ben Bernanke, le président de la Fed.

Més informació, aquí.

Abbas dóna un ultimàtum a Hamas

Le président Abbas a fixé un délai de dix jours à compter de jeudi pour que le Hamas et le Fatah, son parti, trouvent une plate-forme politique commune sur la question d'un Etat palestinien. Faute d'accord à l'expiration de ce délai, il organisera un référendum dans les 40 jours.

La population sera ainsi invitée à approuver un document élaboré par des personnalités du Fatah et du Hamas prisonnières en Israël, qui reconnaît implicitement l'existence de l'Etat juif. Ils proposent en effet l'instauration d'un Etat palestinien dans "tous les territoires occupés en 1967" -Cisjordanie, Bande de Gaza et Jérusalem-Est.


Més informació, aquí.

dijous, 25 de maig del 2006

El candidat demòcrata a governador d'Alabama proposa el linxament d'immigrants il·legals

El novembre passat el Partit Demòcrata va escollir Harry Lyon candidat a governador de l'Estat d'Alabama. Aquest individu té un programa electoral que, entre altres coses, proposa linxar un grup d'immigrants il·legals davant les càmares de la CNN per que serveixi d'escarment i d'advertiment.
Lyon said if elected, he would sponsor a law to get all illegal immigrants out of the state within 90 days, or be hanged in public. "It would only take five or 10 getting killed and broadcast on CNN for it to send a clear message to not set foot in Alabama," said Lyon, a Pelham lawyer. "Anybody that breaks into my home is a threat to my life. I remember the Alamo."
Lyon inclou a la seva candidatura Larry Darby com a candidat a Fiscal General d'Alabama. el tal Darby no només té idees similars a les de Lyon per resoldre el problema de la immigració il·legal, sinó que a més a més és un negacionista convençut de l'Holocaust:
Speaking in an interview with The Associated Press, Darby said he believes no more than 140,000 Jewish people died in Europe during World War II, and most of them succumbed to ty phus.

Historians say about 6 mil lion Jews were slaughtered by the Nazis, but Darby said the figure is a false claim of the "Holocaust industry."

"I am what the propagandists call a Holocaust denier, but I do not deny mass deaths that included some Jews," Darby said. "There was no systematic extermination of Jews. There's no evidence of that at all."


I nosaltrres que crèiem que els únics dolents eren els republicans!

Laïcisme de direcció única

Sóc ateu i crec en el principi de la separació de poders, començant pel de l'Estat i la religió. Assumeixo el laïcisme en el seu sentit originari, és a dir, com a doctrina que defensa la necessitat de la independència de les persones, de la societat, i de manera particular de l'estat, de tota influència eclesiàstica o religiosa. Aquesta independència, però, no és la negació del fenomen religiós. Pel contrari, el laïcisme reconeix que l'exercici de la fe és un dret individual inalienable, que pertany a l'esfera privada de totes les persones. Aquesta concepció del laïcisme -d'autonomia de les realitats terrenals i de llibertat d'opció política dels cristians- va ser reconeguda per l'Església catòlica en el Concili Vaticà II.

Actualment, però, s'ha estès una concepció del laïcisme consistent en creure que l'Estat ha de ser, d'una banda, bel·ligerant contra la religió i, de l'altra, promotor de determinats valors que si bé no són estrictament religiosos pertanyen inequívocament a determinades concepcions o crences ideològiques. A la pràctica, en un país com el nostre, la bel·ligerància contra la religió vol dir bel·ligerància contra la religió catòlica, cosa que contrasta escandalosament amb la consideració i reverència que es té cap a altres religions molt menys modernitzades, o absolutament medievals o preil·lustrades, com l'islam. La promoció vol dir la implicació de l'estat en el foment i imposició de determinades opcions ideològiques i morals considerades "bones" o "justes" per la majoria de torn, en oposició al que pensa i creu la minoria. És la paradoxa d'un laïcisme de direcció única.

Aquesta reflexió s'origina en la notícia de la campanya que diverses entitats promouen a València en contra de la visita del Papa, segons explica Periodistadigital.com:

En un país donde los caricaturistas no se atreven ni a sombrear a Mahoma, en el que al Gobierno se le llena la boca con la tesis de la Alianza de Civilizaciones y los artistas claman en pro de la tolerancia, se dan alas a los que atacan, critican y tratan de mofarse de la Iglasia Católia y de su máximo representante, el Papa Benedicto XVI.

Una plataforma cívica formada por distintos colectivos sociales y religiosos ha organizado una campaña en Valencia, que incluye colgar 5.000 pancartas en balcones de toda la ciudad, para criticar el "despropósito" que, a su juicio, supone la organización de la visita del Papa del próximo mes de julio.

La campaña, que lleva por lema "Jo no t´espere" (yo no te espero), pretende llamar la atención sobre el "rechazo" que generan entre "una gran parte de los valencianos" tanto los preparativos del quinto Encuentro Mundial de las Familias como la visita, los días 8 y 9 de julio, de Benedicto XVI para clausurarlo.

El coordinador de la iniciativa, Joaquim Cádiz, explicó a EFE que esta "respuesta cívica" quiere, así, contrarrestar la "logística oficial" desarrollada por el Ayuntamiento y La Generalitat. Ambas instituciones "incumplen flagrantemente la Constitución con tanta euforia económica, política e ideológica", dijo.

"No damos crédito a todo lo que estamos viendo a diario: pretenden que la ciudad se paralice y que quien no quiera asistir a este espectáculo se vaya de Valencia", criticó Cádiz, quien afirmó tener el convencimiento de que "son más" los que piensan de esta forma en la capital valenciana que el millón y medio de peregrinos que se espera lleguen durante la primera semana de julio.

Entre las primeras entidades firmantes del manifiesto están Comunitats Cristianes Populars, Corrent Som Església, Dones Creients, Católiques pel dret a decidir, Ca Revolta, Col.lectiu Lambda, Grup Cristiá Pacifista, Federación Internacional de Ateos y Coordinadora de Asociaciones de Lucha contra el Sida en la Comunitat Valenciana.

Òbviament, aquests ciutadans valencians tenen tot el dret a promoure, amb el seu esforç i els seus diners, aquesta i totes les campanyes que vulguin. Però, si us plau, que no disfressin de queixa legítima contra una suposada actuació proconfessional del poder polític allò que no és res més també que una campanya exclusivament política. I si no, llegeixin el punt dos del manifest "Nosaltres no t'esperem":

El sistema neoliberal es desenvolupa i s’estén a costa de crear exclusió i marginalitat en persones, pobles i regions. Reivindiquem l'opció moral i ètica a favor dels desfavorits i denunciem el suport legitimador al sistema neoliberal que practiquen les confessions religioses. La connivència que any rere any exhibeixen les autoritats catòliques amb els representants del poder polític i militar, com a la processó del Corpus de València, és una imatge plàstica d’aquesta perversió.

Instem, doncs, al conjunt de la societat i, especialment a totes les esglésies i tradicions religioses a treballar per un planeta net, habitable i sostenible; a fomentar unes relacions entre els pobles i persones basades en la solidaritat, la cooperació i el respecte mutu; a comprometre’s en la cultura de la pau, de la no-violència activa i del diàleg com a eines eficaces en la resolució de conflictes, i a optar decididament per la desmilitarització dels estats i nacions com a garantia d’una pau justa en un horitzó possible. Totes i tots, incloses les esglésies i religions, s’acreditaran envers les generacions futures en la mesura en què els lleguem la cultura de la pau i de la vida.

La parella afectada, trajinant caixes ADDENDA.- La intervenció de l'Estat a la cartera, que és el que agrada als progres, i la intervenció de l'Estat a la bragueta, que és el que agrada als carques, no són res més que les dues cares de la mateixa moneda. Un exemple d'aquesta darrera intervenció el tenim a la ciutat nordamericana de Black Jack, on l'ajuntament no autoritza la residència al municipi a les parelles que no estiguin casades.
(AFP) - Un couple d'Américains, parent de trois enfants, se voit menacé de sanctions par la municipalité de Black Jack, une bourgade de près de 7.000 Ômes du Missouri (centre), qui voudrait les obliger à se marier pour obtenir le droit d'habiter dans la ville. Le conflit oppose les autorités de la ville, qui estiment que le couple ne répond pas à leur définition d'une famille, à Olivia Shelltrack et Fondrey Loving, qui se sont vus refuser au début de l'année un permis de logement après avoir emménagé dans une maison qu'ils avaient achetée.

A Black Jack, un arrêté municipal adopté en 1985 interdit à plus de trois personnes de vivre sous le même toit à moins qu'elles ne soient liées par "le sang, le mariage ou l'adoption". Et le couple a été contraint de choisir entre se marier, faire ses valises et quitter la ville, ou s'engager dans une bataille, ce qu'il a décidé de faire.

"Je pense que la ville veut envoyer un message clair qu'ils ne veulent pas d'enfants nés en dehors du mariage", a déclaré Olivia Shelltrack à l'AFP au cours d'une interview téléphonique. "La question est devenue un problème moral pour eux", a-t-elle ajouté. "Leur conception de la famille est la seule qu'ils peuvent accepter", a-t-elle estimé.

Olivia Shelltrack, Ôgée de 31 ans, ajoute qu'elle n'aurait jamais imaginé qu'un tel cauchemar les attendait, elle et son compagnon de plus de 13 ans, lorsqu'ils ont quitté l'Etat du Minnesota (nord) en janvier pour venir s'installer à Black Jack. "Nous pensions que le permis d'occupation était lié aux lois régissant le code d'urbanisme et du logement, qu'un inspecteur allait venir et inspecter la maison", a-t-elle dit. "Mais nous avons compris que quelque chose ne tournait pas rond lorsqu'ils se sont mis à nous demander les certificats de naissance des enfants et notre certificat de mariage". Elle souligne que sa famille a reçu beaucoup de soutien de la part des voisins, qui pour la plupart jugent l'arrêté totalement archaique.

L'avocat qui représente la municipalité, Sheldon Stok, a affirmé à l'AFP qu'il n'y avait aucun projet d'expulsion de la famille, même après la décision du conseil municipal au début du mois de rejeter une mesure qui aurait justement permis de changer la définition d'une famille, en incluant les couples non mariés avec deux enfants ou plus. Néanmoins, a-t-il averti, Mme Shelltrack et M. Loving devront se conformer à la loi s'ils veulent éviter des amendes et une bataille judiciaire. "La ville a l'intention de faire respecter ses arrêtés et nous pensons en avoir le droit", a-t-il dit. Il a noté que de nombreuses autres villes dans l'Etat du Missouri ont des codes du logement similaires, tout en reconnaissant que la plupart d'entre elles ne les appliquent pas. "Toutes les villes doivent définir ce qu'est une famille dans leur code du logement", a-t-il dit. "Parfois on trace une limite, et malheureusement dans ce cas, ils (le couple) ne tombent pas du bon côté de la barrière".

Le couple a porté son cas devant la puissante association American Civil Liberties Union (ACLU) qui défend les libertés individuelles des Américains et envisage de lancer un procès contre la ville en leur nom. Anthony Rothert, conseiller juridique de l'ACLU pour le Missouri, a indiqué à l'AFP que quelque 10 couples non mariés avec enfants se sont vus refuser un permis d'occupation à Black Jack au cours des années récentes et ont été de fait conduits à déménager. "Je trouve l'arrêté municipal très bizarre", dit-il. Selon lui, les arguments invoqués par la ville pour le justifier --prévenir la surpopulation-- ne tiennent pas. "Si Olivia et Fondray étaient mariés et avaient 20 enfants, ils pourraient vivre dans leur maison", souligne-t-il. "Je pense qu'il s'agit surtout d'une ville qui essaie d'imposer ses valeurs morales à ses habitants".

dimarts, 23 de maig del 2006

Egipte acusa a un grup palestí d'estar al darrera del triple atemtpat de Dahab

El govern d'Egipte ha acusat a una "filial" palestina de la franja de Gaza de ser la responsable del triple atemptat a Dahab, a la península del Sináí, comès per tres suïcides egipcis i en la que van morir 20 persones.
(AFP).-Dans un long communiqué, le ministère de l'Intérieur affirme que des membres du groupe "Al-Tawhid wal Jihad", tenu pour responsable de cette attaque, la troisième dans le Sina´ en deux ans, avaient été entraînés à Gaza au maniement d'armes et d'explosifs.
C'est le chef de ce groupe, Nasser Khamis al-Mallahi, tué début mai lors d'une traque lancée par les forces de sécurité, qui avait pris l'initiative d'envoyer dans la bande de Gaza plusieurs membres impliqués dans l'attaque, indique le communiqué.
Deux d'entre eux, des frères, Ayman et Yousri Mohareb, sont parvenus à entrer dans la bande de Gaza et à établir des contacts avec "des Palestiniens fondamentalistes" dont le groupe n'est pas précisé.
Les trois kamikazes présumés, Ahmed Mohamed Al-Koreimi, Mohamed Abdel Aziz Nafee et Atallah al-Korm devaient également se rendre dans la bande de Gaza, mais le communiqué ne précise pas s'ils ont réussi à y pénétrer.
Une source sécuritaire a aussi affirmé à l'AFP que trois Palestiniens qui ont été en contact avec des membres du groupe "Al-Tawhid wal Jihad" sont actuellement détenus en Egypte.
Le ministère indique pour sa part que ces trois intermédiaires, Tamer Nousseirat, Maged Al-Deiri et Abou Souleimane auraient apporté une aide financière et logistique aux terroristes.

L'abraçada de l'ós

L'ós marrón europeu Quan uns van, altres tornen. Mentre aquí s'introdueix l'ós als Pirineus, a Alemanya fan marxa enrera i s'estan plantejant matar-los per la seva perillositat.

(BBC).- Este lunes, el gobierno local de Baviera autorizó la caza del primer oso visto en Alemania desde 1835, pues se considera que se subestimó el riesgo que presentaba el animal quien ha sido calificado como "agresivo". "Este oso se ha convertido en un problema. Parece fuera de control y no podemos tomar el riesgo de que alguien resulte lesionado", señaló el ministro del Ambiente del estado de Baviera, Werner Schnappauf. En un principio las autoridades del estado de Baviera recibieron con beneplácito el avistamiento del animal y se le indicó a la población "no hay nada que temer". La decisión de cazarlo provocó protestas por parte de grupos defensores de los animales y de sectores políticos de oposición que acusaron al titular del Ambiente de Baviera de "haber creado una histeria"(...) Pero los especialistas que lo rastrearon indicaron que el oso era demasiado agresivo para dejarlo libre. Félix Knauer, experto de la Universidad de Freiburg, reconoció que se "subestimó" el riesgo de este animal.

Cròniques de la guerra civil palestina

Dos atemptats frustrats, dissabte i diumenge, contra dos caps dels serveis de seguretat palestins a Gaza. Els dos objectius eren homes de confiança del president Mahmud Abbas. Les sospites dels dos atemptats se centren en Hamas.
(Le Monde).- Tarek Abou Rajab, le chef des services de renseignements palestiniens, considéré comme un proche du président palestinien Mahmoud Abbas, a été grièvement blessé samedi 20 mai dans un attentat à la bombe à son quartier général de Gaza. Son garde du corps a été tué et huit autres personnes ont été blessées.

"Tarek Abou Rajab a été sérieusement blessé. Il se trouvait dans l'ascenseur quand l'explosion a eu lieu", a affirmé une source au sein des services de renseignements, qui parle d'une "tentative d'assassinat". La bombe était apparemment placée à l'intérieur de l'ascenceur privé utilisé par M. Abou Rajab. "Sa vie n'est pas en danger", selon le chef des services d'urgence de l'hôpital Chifa.

Un haut responsable des services de renseignements palestiniens en Cisjordanie a accusé le Hamas d'avoir organisé l'attentat à la bombe.
"Nous avons des informations sur l'implication du Hamas dans cette histoire et les premiers éléments de l'enquête prouvent l'implication de membres du Hamas dans la tentative d'assassinat de Tarek Abou Rajab", a affirmé sous couvert de l'anonymat ce haut responsable.

Diumenge, es va descobrir una bomba prop del domicili del cap dels còssos de seguretat palestins a Gaza i destacat dirigent de Fatah, Rachid Abou Chabak.
Une bombe de très forte puissance, contenant près de 70 kg d'explosifs été découverte près du domicile à Gaza du chef de plusieurs services de sécurité palestiniens, Rachid Abou Chabak, un fidèle de Mahmoud Abbas.

La bombe a été découverte à quelques centaines de mètres de sa maison lors d'un contrôle quotidien du trajet emprunté par M. Chabak pour se rendre à son bureau, selon la sécurité palestinienne. Des artificiers ont réussi à désamorcer l'engin, qui était reliée à un système de mis à feu à distance.

Rachid Abou Chabak l'un des hommes forts de la bande de Gaza, du mouvement Fatah avait été publiquement chargé en avril par M. Abbas d'assurer le commandement collectif de plusieurs services de sécurité alors qu'il était déjà le chef de la Sécurité préventive. La découverte de la bombe risque encore d'accroître la tension dans la bande de Gaza, entre les partisans du mouvement islamiste Hamas et ceux du Fatah dirigé par Mahmoud Abbas.

Les bones notícies de l'Iraq: el juny, la coalició comença a transferir al govern el control de la seguretat

El primer ministre iraquià Nouri al-Maliki ha anunciat que les forces armades iraquianes assumiran progressivament a partir del mes que ve la responsabilitat de la seguretat a l'Iraq. Això permetra el replegament i disminució dels efectius de la coalició internacional. Les primeres zones que passaran sota control iraquià el mes de juny seran les províncies més tranquil·les de Samawa i Amara, al sud de Bagdad. La resta es transferiran entre els mesos de juny i desembre, amb l'excepció de Bagdad, i potser de la província d'Al-Anbar, situada entre la frontera de Síria i la capital iraquiana, a l'oest del país, i on tenen el seu feu els insurgents sunnites.
"L'objectif est d'amener l'Irak à un point qui permettra le retrait de la force multinationale durant le mandat (du gouvernement irakien)", a déclaré ce responsable britannique accompagnant Blair pour sa cinquième visite en Irak depuis l'invasion de mars 2003.

"Durant ces quatre années, le rôle et la structure de la force multinationale vont évoluer et arriver à terme", a-t-il ajouté sous le sceau de l'anonymat.

Ce responsable a prédit cependant un maintien de la présence militaire britannique au-delà de ces quatre années mais dans un rôle de formation et non plus de combat.

dilluns, 22 de maig del 2006

Les bones notícies de l'Iraq: constituit el govern definitiu

El nou govern iraquià Finalment, després de gairebé cinc mesos de negociacions, l'Iraq ja té un govern definitiu. Un govern sorgit d'unes eleccions democràtiques i en el marc d'una Constitució pactada pel conjunt de les forces polítiques del país. Aquest fet, per ell mateix, és ja un èxit considerable. Però, tant a l'Iraq com a qualsevol altra país, els ciutadans el que volen no és només que hi hagi un goverrn legítime sinó i sobre tot un govern que governi, que resolgui els problems i que els permeti viure el millor possible, en pau i llibertat. El govern de l'Iraq tindrà l'autoritat per fer-ho, però les condicions en que haurà de treballar seran dures i difícils. El president Talabani i el primer ministre Maliki ja han dit que la seva prioritat serà la lluita contra la violència, és a dir, contra el terrorisme però també contra les milícies armades vinculades a partits i organitzacions legals. Unes milícies que no només atemoreixen la població i que poden ser la base d'una guerra civil sinó també perquè són una font d'extorsió i corrupció molt importants. Especialment pel que fa al petroli. Tot i això, molts iraquians estan esperançats, com expliquen molt bé els germans Omar i Mohamed d'Iraq the Model:
Aside from all this, I feel that this stage is very appropriate for efforts to establish a patriot liberal trend that reflects no ethnic or sectarian orientation; liberal powers can make benefit of the modest performance of the government and the divisions arising inside the religious sectarian trends especially that these divisions have had direct impact on the daily life of citizens who in turn are showing growing contempt and frustration from these blocs. I hope that today's objectors rise to the level of responsibility and act as a peaceful and rational opposition and I really think they will be able to attract more members, mainly other secular/liberal or moderate parliamentarians who unwillingly found themselves under the umbrella of sectarian or ethnic blocs.

I do believe we have a good chance to correct our mistakes and build a modern state and although the new government isn't a perfect creature it is a positive step forward mainly because it is much widely representative of the population than the previous one.

Yes, it does not meet our ambitions but also our ambitions have no limits and we must expect a lot of bumps on the road before we reach our goal.

dissabte, 20 de maig del 2006

Ha fracassat el liberalisme a l'Amèrica Llatina?

Guy Sorman creu que no:
J’en conclus qu’il n’y a pas de « crise du libéralisme » en Amérique latine, comme on l’entend dans les médias européens et latino-américains. En vrai, le libéralisme est devenu centriste, un programme commun des partis démocratiques de gauche et de droite ; ceux-ci auraient avantage à réfléchir et travailler ensemble, vite, avant que le populisme à la Chavez, Morales, Castro ne s’empare des plus pauvres qui sont aussi sur ce continent les plus nombreux.
El que ha fracassat a tot arreu és l'estatalització i el populisme:
Mais les nationalisations serviront-elles les pauvres ? En Bolivie, les entreprises furent déjà nationalisées dans les années 50 , puis privatisées dans les années 80 : dans les deux cas , sans effet sur les Indiens qui vivent surtout de la culture de la coca.
Le débat véritable dans ces pays n’est donc pas tant entre droite et gauche qu’à l’intérieur du camp libéral. Les libéraux de droite – il s’en trouve beaucoup au Brésil et sur tout le continent– ne jurent que par Milton Friedman et le marché : que l’Etat nous laisse en paix et la prospérité sera au rendez-vous !
Mais quand cette politique fut appliquée, par exemple en Argentine avec Menem , de 1990 à 2000, ou au Pérou avec Toledo, depuis cinq ans, la croissance fut bien au rendez-vous mais au bénéfice de 20% de la population seulement. Les pauvres , les inéduqués, les colorés n’en ont tiré aucun profit. On l’a vu en Argentine ; au Pérou , Toledo, qui a présidé à un taux de croissance de 5%, sans inflation et sans guérilla, achève son mandat dans le discrédit. Pourquoi ? Parce que, expliquai-je à Sao Paulo, dans ces terres de profonde inégalité historique, les électeurs veulent à la fois la croissance et la redistribution.
Comment redistribuer sans tuer la croissance ? Je proposai à mes interlocuteurs brésiliens – de droite ou de gauche, peu importe - d’envisager la redistribution avec des méthodes libérales. Par exemple, avec le micro-crédit (privé pas public) qui permettrait de générer des nouveaux entrepreneurs aussi modestes soient-ils. Hemando de Soto , économiste péruvien , avait proposé cela, sans être suivi, dans son pays ; mais la Banque Grameen le fait avec succès au Bangladesh en prêtant aux femmes. Le micro-crédit permet l’émergence d’une nouvelle classe d’entrepreneurs indépendants de l’Etat et de la tutelle des oligarques. Il me semble que ce type de proposition contribue à un Capitalisme aux pieds nus, la bonne réponse économique et sociale au populisme.

divendres, 19 de maig del 2006

Això em recorda alguna cosa...

Fa un dies el parlament iranià va aprovar una llei per forçar la gent a vestir a l'estil islàmic i no a l'estil occidental. Ara, s'ha conegut a través de dissidents iranians i organitzacions de drets humans que la llei també contemplaria l'exigència de portar distintius, segons la confessió religiosa.
Iranian expatriates said Friday that the "National Uniform Law" authorized by the Iranian parliament a few days ago, which is aimed at getting “Western” style clothing off the streets and advancing more traditional “Islamic” attire, also includes a clause obligating Iranian Jews to wear a yellow ribbon. Members of the country’s Christian minority will be forces to wear a red ribbon, while those practicing the ancient Persian religion will be obligated to place a blue ribbon on their clothes. The new law is expected to go into effect within the next few months after it is authorized by Iran's supreme religious leader, Ayatollah Ali Khamenei. Ali Behroozian, an Iranian currently residing in Toronto, said that should the law pass the lives of Iranians belonging to the non-Muslim minorities will become intolerable. "They have all been persecuted for a while, but these new dress rules are going to make things worse for them," he said.

'Iranian regime has completely lost its mind'


Rabbi Marvin Heir, who heads the Simon Wiesenthal Center in Los Angeles, said that Iran is getting "closer and closer to the Nazi ideology," adding that only an international outcry can prevent the law from going into effect. Heir demanded that UN Secretary-General Kofi Annan address the matter at once.

ADDENDA.- La informació sobre els distintius no està, però, confirmada. Segons sembla, la proposta d'una identificació religiosa a la roba va ser una moció que es va introduir en el debat parlamentari i no està clar ni si s'ha recollit ni de quina manera, ja que l'última paraula la té el líder espiritual Alí Khamenei.

Alguns analistes creuen que la proposta de la identificació relgiosa, que ha existit diverses vegades a la història de l'Iran, no figura en la llei però que en podria ser una conseqüència. Ho analitza molt d'aprop Hot Air (Via Barcepundit).
Could it be that the Post’s sources were guessing what’s likely to happen under the new dress code (based on their knowledge of Iranian history) rather than stating what the statute explicitly provides? From an online history of Jews in Persia:

The battle of Nehavend in 642 A.D. and the defeat of the Sassanid by Arab-Muslims ended the independence of Persia after nearly 12 centuries and it became a part of the Arab-Islamic entity. The Umayyad and Abbasid caliphs of Damascus and Baghdad controlled Persia. Arabic words infiltrated the Persian language, and Islam replaced Zorastrianism as the state religion.
These changes had a profound impact on the many religious minorities within Persia. Through a covenant of Omar (a Sunni Muslim leader), non-Muslims were deprived of social and political equality, and became, in effect, second-class citizens. Jews were made to wear a yellow ribbon on their arms and Christians a blue ribbon to distinguish them from Muslims.
Professor Amnon Netzer of the Hebrew University in Jerusalem told RFE/RL that the yellow patch as a distinctive mark for Iranian Jews reappeared a number of times through Iranian history, most recently at the beginning of the 20th century.
Maybe the Iranian expatriates figure that yellow ribbons are the logical, inevitable next step of an Islamic dress code, and Chris Wattie, the NaPo reporter, misunderstood and thought they were saying the Majlis had already mandated them. But would Taheri have misunderstood

Els EUA dónen la benvinguda a Hirsi Ali



La députée d'origine somalienne Ayaan Hirsi Ali, qui a annoncé son départ des Pays-Bas dont elle est menacée de perdre la nationalité, est "la bienvenue aux Etats-Unis", a déclaré jeudi à La Haye le numéro deux de la diplomatie américaine Robert Zoellick. "Nous voyons en elle une femme courageuse, impressionnante. Elle est évidement la bienvenue aux Etats-Unis", a déclaré le sous-secrétaire d'Etat américain lors d'une rencontre avec la presse.

Bolívia i la maledicció dels recursos naturals

Xavier Sala i Martín:
...que los bolivianos sean los propietarios de los hidrocarburos no quiere decir que el Gobierno deba ser el destinatario de los ingresos que éstos generan. Es sabido que los recursos naturales tienden a arruinar a los países que los tienen, ya que, al ser fáciles de robar, generan peleas y corrupción entre los políticos que intentan apropiarse de ellos. Bolivia todavía está a tiempo de evitar esta maldición de recursos naturales que afecta a tantos países pobres. Para ello, el Gobierno de Evo Morales podría tomarse en serio su propio discurso y dar a los bolivianos lo que es de los bolivianos.
Es decir, en lugar de quedarse él (y sus ministros) con el dinero de la venta y explotación de los recursos, que lo reparta entre la ciudadanía: que cada año todos los bolivianos reciban en una cuenta corriente la parte que le corresponda del dinero generado por la venta de gas. Esta propuesta no es una locura: actualmente el Gobierno ya regala unos 250 dólares anuales provenientes de los hidrocarburos a cada jubilado a través del programa Bonos Solidarios Bonosol. El Estado debería generalizar este sistema a toda la riqueza del gas y a toda la población. Además de permitir que las madres escolaricen a sus hijos, inviertan en sus negocios o gasten el dinero libremente, eso evitaría que una parte importante de la riqueza acabara en Suiza. Si, una vez distribuido, el Gobierno quiere recursos para financiar obras públicas, que ponga impuestos como todo el mundo. Al menos de esta manera los ciudadanos sabrán lo que se saca de los hidrocarburos… y lo que malgastan sus dirigentes.

Resumiendo: hacerse el machote y expropiar a las transnacionales puede dar muchos votos en la Latinoamérica populista de principios del siglo XXI, pero es una estrategia que no va a traer nada bueno. Bolivia debe buscar un equilibrio entre la justicia (es decir, unos ingresos razonables por la venta de hidrocarburos) y la eficiencia (que las condiciones impuestas no ahuyenten a unas empresas con las que el Estado boliviano debe colaborar). Una vez encontrado el equilibrio, que el presidente Morales demuestre que realmente defiende a los bolivianos, renuncie a los ingresos derivados y reparta el dinero entre los ciudadanos. Eso contribuirá a evitar… la maldición de los recursos naturales.

Esmena per fer de l'anglès idioma oficial als EUA

Els Estats Units és l'únic país del món, que jo sàpiga, que no té llengua oficial. És a dir, que no té un idioma oficial legalment i/o constitucionalment establert per al conjunt de la Unió. Des de fa temps, alguns Estats i ajuntaments han aprovat disposicions per defensar l'anglès davant altres llengues a les zones amb més gran concentració d'immigrants, especialment hispanos. Ara, en el debat al Senat de la nova llei d'immigració, els legisladors han introduit el concepte de l'anglès com a idioma nacional o llengua d'unió.
WASHINGTON (Reuters) - The Senate agreed on Thursday to make English the national language of the United States and moments later also adopted a milder alternative calling English the country's "unifying language." Which amendment ends up in the final version of an overhaul of U.S. immigration law will depend on negotiations with the U.S. House of Representatives. Neither would bar the use of Spanish or other languages in government services.

The Senate immigration plan couples tightened border security and enforcement and a guest-worker program with measures giving a path to citizenship to some of the 12 million illegal immigrants, most from Spanish-speaking nations.

"This is not just about preserving our culture and heritage, but also about bettering the odds for our nation's newest potential citizens," said Oklahoma Republican James Inhofe, who sponsored the national language amendment, which passed by a vote of 63-34.

The United States currently has no official language and some lawmakers said they feared Inhofe's amendment would lead to discrimination against people who are not proficient in English. They also said it could hurt efforts to promote public health and safety in other languages.

"Although the intent may not be there, I really believe this amendment is racist. I believe it is directed at people who speak Spanish," Senate Democratic leader Harry Reid of Nevada said.

The issue is politically popular, and in a congressional election year lawmakers strongly supported both measures. Inhofe said opinion polls showed 84 percent of Americans supported making English the national language.

Si passa aquí, no passa res

Els serveis secrets alemanys (BDN) estan acusats d'un pressumpte afer d'espionatge a periodistes d'investigació, amb l'ajuda d'altres periodistes, amb l'objectiu d'esbrinar qui era el bocamoll que filtrava informacions secretes o confidencials als mitjans. L'afer va esclatar la setmana passada quan diversos diaris alemanys van revelar el contingut d'un informe confidencial sobre el BDN, fet per un alt magistrat. Segons aquest informe, els serveis secrets no només haurien espiat diversos periodistes, sinó que també n'haurien pagat d'altres a canvi d'informacions sobre la feina dels seus companys.

S'imaginen el ressò mundial que hauria tingut aquesta notícia si enlloc de passar a Alemanya haugés passat als EUA?

Mao a subhasta

El primer retrat de Mao que es va penjar a la porta de Tiananmen l'any 1950 serà subhastat, el mes que ve, amb un preu de sortida de 150.000 dòlars. La substa es farà el 3 de juny, coincidint amb el 17è aniversari de la repressió del moviment democràtic a la plaça de Tiananmen sota la mirada impassible d'aquest retrat del Gran Timoner.
(Financial Times): Early portraits of Mao portrayed him in military uniform. But shortly after the foundation of the People’s Republic of China, Zhang Zhenshi was selected from a group of 30 candidates to paint Mao in one of his trademark suits, an image upon which many subsequent portraits were based.

Mr Zhang also painted portraits of Marx, Lenin and Stalin, as well as other Chinese leaders, such as former premier Zhou Enlai. Many of his works disappeared after the start of the Cultural Revolution in 1966.

"Si el model a seguir és Catalunya, millor que ho deixem"

No ho dic jo, ho diu la número dos del govern d'Ibarretxe:
La vicelehendakari del Gobierno Vasco, Idoia Zenarruzabeitia, aseguró hoy respecto al proceso de normalización política de Euskadi que "si el modelo a seguir es Cataluña, mejor lo dejamos, así de claro". En una entrevista en Radio Euskadi recogida por Efe, Zenarruzabeitia dijo que la "cuestión clave" de la normalización política es la "capacidad de decisión de la sociedad vasca sobre el modelo de relación con el Estado y la obligación de pactar el resultado de esa decisión de la sociedad vasca". La vicelehendakari rechazó que un acuerdo entre los partidos vascos pueda tener en las Cortes Generales una tramitación de "avatares" como la del Estatuto de Cataluña, que salió "limpio como una patena, a pesar del consenso (del 90 por ciento en el Parlament) que Zapatero dijo que respetaría, y cepillado", como dijo el presidente de la comisión Constitucional, Alfonso Guerra. "Decían que el requisito para respetar la decisión del Parlamento de Cataluña es que fuera un consenso amplio, parece que no fue suficiente ni lo han respetado y encima han provocado deliberadamente una crisis del tripartito catalán por otras consideraciones", agregó.

Iran: quines opcions té l'Occident?

La resposta la intentaran donar dilluns a París diversos experts, francesos i nord-americans, en un col·loqui organitzat per l'Institut de Recerques GIM de Londres. Aquests són els principals participants:
 André Glucksmann, philosophe
 Bruce McColm, Président de Institute for Democratic Strategies (Etats-Unis)
 Dominique Moisi, Conseiller spécial, Institut Français des Relations Internationales (Ifri)
 Major Général Paul Vallely, Président de la Commission Militaire, Center for Security Policy (Etats-Unis)
 Bruno Tertrais, Maître de recherche, Fondation pour la Recherche Stratégique (France)
 Professeur Ray Tanter, ancien membre du Conseil National de Sécurité des Etats-Unis, Washington Institute for Near East Policy, co-Président, Iran Policy Committee (Etats-Unis)
 Lieutenant Général Tom McInerney, ancien Chef d’Etat-Major de l’Armée de l’Air des Etats-Unis
 Frédéric Encel, expert en géopolitique (France)
 Chuck Nash, Président de Emerging Technologies International et chroniqueur (Etats-Unis)
 Bill Cowen, Expert militaire pour Fox News (Etats-Unis)
Per si algú està interessat en assistir-hi:

Salons Hoche, 9 Avenue Hoche, 75008 Paris
Dilluns 22 mai 2006, de 17 a 20 de la tarda.
Entrada lliure. No cal inscripció prèvia.

(Vía cXc)

Neopàtria aconsella a Tura recuperar el Sometent

Davant l'increment de robatoris violents a Catalunya i la resposta de Montserrat Tura de recomanar als particulars que inverteixin en seguretat passiva, Neopàtria es pregunta i perquè no en seguretat activa?
Dispositiu especial dels Mossos per combatre els assalts violents a xalets: La lluita contra aquests perillosos delinqüents no està únicament en mans dels cossos policials, en opinió de la consellera. En aquest sentit, Tura va aconsellar als propietaris de xalets que inverteixen en elements de seguretat passiva per dificultar els robatoris… I per què no seguretat activa? Agilita les llicències d’armes, consellera, i veuràs que ràpid desapareixen aquestes bandes tan bon punt comencin a patir baixes i se’n van a llocs més tolerants.

dijous, 18 de maig del 2006

Més sobre la guerra civil palestina

A dalt, membres del nou cos de seguretat creat pel govern de Hamas patrullant per Gaza. A sota, les forces de seguretat del president palestí desplegant-se ahir a la nit per totes les localitats de la franja de Gaza en resposta a la decissió de Hamas. El president palestí Mahmud Abbas treu al carrer les forces de seguretat en resposta a la creació d'un nou cos armat pel govern de Hamas. Abbas recorda al govern que la seva decissió és "il·legal i inconstitucional" perquè les competències sobre les forces de seguretat corresponen al president de l'Autoritat Palestina.

Le président de l'Autorité palestinienne, Mahmoud Abbas a ordonné mercredi soir aux membres des services de sécurité de se déployer en urgence dans les villes palestiniennes après le déploiement d'une force contrôlée par le Hamas, a indiqué un responsable palestinien. "Le président Abbas a ordonné aux membres de tous les services de sécurité de se déployer le plus rapidement possible dans les villes palestiniennes pour y rétablir l'ordre et assurer la sécurité", a indiqué à l'AFP ce responsable sous couvert de l'anonymat. "M. Abbas a aussi demandé aux membres des services de sécurité de refuser des ordres qui ne procèderaient pas de son autorité. Il n'y a légalement qu'une seule source d'autorité sur les services de sécurité et elle appartient à M. Abbas", a-t-il ajouté. Le ministre palestinien de l'Intérieur Sa´d Siam, issu du Hamas, a annoncé mercredi qu'une nouvelle force de sécurité contrôlée par son mouvement était "opérationnelle" dans la bande de Gaza, malgré l'opposition de M. Abbas.
Els enfrontaments interpalestins s'incrementen dia a dia, segons les principals agències de notícies internacionals:

A dalt, enterrament del militant de Hamas Mahmoud Tatar mort en un enfrontament amb pressumptes membres de Fatah. A sota, empleats de l'Autoritat Palestina manifestant-se contra el govern de Hamas perquè encara no han cobrat el sou. Témoin des tensions dans la bande de Gaza: un activiste des Brigades Ezzedine al-Qassam, la branche armée du Hamas, a été tué mercredi à l'aube lorsque des activistes de ce groupe qui circulaient dans des voitures ont échangé "par erreur" des tirs dans le camp de réfugiés de Jabaliya. Dans la nuit, une bombe a explosé au domicile d'un responsable du Fatah, le mouvement du président de l'Autorité palestinienne Mahmoud Abbas, à Beit Lahyia dans le nord de la bande de Gaza, sans faire de victime, ont indiqué des responsables des services de sécurité. Mardi soir, un membre des Brigades Ezzedine al-Qassam avait été tué par des inconnus dans la ville de Gaza et un autre blessé dans les mêmes circonstances près de Khan Younès. La semaine dernière, les tensions entre le Fatah et le Hamas qui a formé le gouvernement palestinien après sa victoire aux législatives de janvier, a donné lieu à des affrontements armés d'une ampleur sans précédent depuis l'accession au pouvoir en mars des islamistes.

Els palestins tornen a enfrontar-se amb els libanesos:

Tanc de l'exèrcit libanès desplegat a Yanta a la frontera amb Síria, durant els enfrontaments entre soldats libanesos i milícies palestines prosirianes. Plusieurs personnes, dont au moins un militaire libanais, ont été blessées tandis qu'un soldat libanais a été enlevé, mercredi, lors d'accrochages entre des Palestiniens prosyriens et l'armée libanaise près de la frontière syrienne (est), selon la police libanaise. Les accrochages, à l'arme automatique et à la roquette de type RPG, ont eu lieu à Wadi al-Assouad. Ils ont duré deux heures et se sont arrêtés à 12h00 (09H00 GMT), a-t-on ajouté de même source. L'armée libanaise a dépêché des renforts dans cette région située à moins de deux km de la frontière avec la Syrie, o¨ le Fatah-Intifada, un groupe palestinien basé à Damas dirigé par le colonel Abou Moussa, maintient plusieurs bases. Ces nouveaux accrochages interviennent alors que les leaders politiques libanais, réunis depuis début mars dans le cadre d'une conférence de dialogue national, avaient convenu en avril que les bases militaires des groupes palestiniens devaient être démantelées dans un délai de six mois. Le désarmement des milices au Liban est également exigé par la résolution 1559 du Conseil de sécurité de l'ONU.

Convé recordar que els milicians palestins van ser l'espoleta que va desencadenar el 1975 la guerra civil al Líban.

Sic transit gloria mundi



Si això és l'aperitiu, quina "enraonada" campanya ens espera!

dimecres, 17 de maig del 2006

No és antisemita, és propalestí

Liberazione: "Certamente però non era antisemita. Era drammaticamente filo-palestinese"



El 12 de maig el diari Liberazione, òrgan de Refundació comunista que lidera el nou president de la Cambra de Diputats italiana, Fausto Bertinotti, publicava aquest acudit, establint un paral·lelisme entre els camps d'extermini nazis i les condicions de vida dels palestins a la franja de Gaza. Com es pot observar, el ròtul "La fam us farà lliures" és una simple modificació del ròtul amb la frase de Dant "El treball us farà lliures" que els nazis van col·locar a l'entrada del camp d'Auschwitz.

La difícil coalició de centreesquerra se n'ha resentit. Furio Colombo, director de l'Unità, el diari dels excomunistes italians, ha qualificat l'acudit "d'ofensiu" i que recupera "un dels pitjors clitxés contra els jueus". Pel contrari, el director de Liberazione, Piero Sansonetti, considera l'acudit pro-palestí i en cap cas antisemita.

Per sortir del pas i remoure obstacles al seu nou càrrec, Bertinotti ha declarat: "Penso que en aquests temps díficils per la cohabitació entre cultures i religions, hauriem d'evitar totes les manifestacions, compreses les satíriques, que puguin ser percebudes com a ofensives per les comunitats afectades".

La correcció política en estat pur.

L'avió que mai no va existir



El Departament de Defensa dels Estats Units ha fet públic oficialment el vídeo de l'avió que es va estavellar contra el Pentàgon l'11-S, a petició de l'ONG, Judicial Watch.

"Nous espérons que cette vidéo mettra fin aux théories du complot liées au vol 77 d'American Airlines", déclare le président de Judicial Watch, Tom Fitton, cité dans le communiqué. Plusieurs théories du complot ont fleuri après le 11-Septembre. Le Français Thierry Meyssan, de l'association anti-religieuse Réseau Voltaire, a ainsi affirmé qu'aucun avion ne se serait écrasé sur le Pentagone. Dans son livre publié en 2002, "L'Effroyable imposture", qui a été un best-seller mondial, il affirme que cet attentat ne serait qu'une mise en scène résultant du complot ourdi par un groupe militaro-industriel américain proche du président des Etats-Unis. M. Meyssan a perdu des procès intentés contre des journalistes qui l'ont qualifié de révisionniste.

Si us voleu estalviar tot el muntatge videogràfic anterior i veure només les imatges de les càmares de seguretat del Pentàgon, cliqueu aquí (vídeo 1) i aquí (vídeo2).

dimarts, 16 de maig del 2006

Condemnats a repetir la història?

Ayaa Hirsi Ali Ayaan Hirsi Ali, amenaçada de mort pel fexisme islàmic, amb una ordre judicial d'expulsió de la seva casa perquè els veïns no se sentien segurs i l'estat holandès no en garantia la seguretat i amb una intensa campanya en contra seu per treure-li l'escó de diputada i la nacionalitat holandesa perquè va mentir per obtenir l'asil quan fugia, als 23 anys, d'un matrimoni forçat, s'envà als Estats Units. Allà li garanteixen feina i protecció.

La députée néerlandaise d'origine somalienne Ayaan Hirsi Ali, virulente critique de l'islam et menacée de mort par les intégristes, va abandonner son mandat pour travailler au sein de l'American Enterprise Institute à Washington. "Ayaan Hirsi Ali entrera dès le 1er septembre au service de l'AEI, un groupe de pression conservateur", indique le quotidien De Volkskrant dans son édition en ligne.
Selon le quotidien, la députée libérale au parlement néerlandais est parvenue à un accord avec les autorités américaines concernant sa sécurité et devrait officiellement annoncer son départ mardi. La députée quitte les Pays-Bas alors qu'elle fait l'objet d'un scandale pour avoir menti lors de sa demande d'asile en 1992. Selon la loi néerlandaise, elle pourrait perdre la nationalité néerlandaise qu'elle avait obtenue cinq ans plus tard. Lors de son adhésion au parti libéral VVD, la jeune femme avait déjà admis avoir menti sur son identité et sur le pays dont elle venait pour obtenir son statut de réfugié. La députée, née en 1969 en Somalie, se définit comme une "dissidente de l'islam" et critique l'enseignement de Mahomet à l'égard des femmes, des homosexuels, des apostats et des adultères. Elle a été scénariste de "Submission", un film critiquant la religion musulmane, réalisé par le cinéaste Theo van Gogh, assassiné à Amsterdam en novembre 2004.
Fa setanta anys, molts demòcrates, artistes, intel·lectuals, antifeixistes o simplement jueus, van haver d'abandonar Europa perquè l'ascens del nazisme i la condescendència dels governs democràtics no van saber garantir la seva seguretat i la seguretat de les institucions liberals del continent.

Estem condemnats a repetir la història?

ADDENDA.- Rèplica a un comentari. És cert que els Estats Units no van ser gaire generosos amb els jueus en aquell temps, però la veritat és que no ho va ser ningú de generós. Tot i això, entre 1933 i 1939, els EUA van rebre uns 90.000 jueus que fugien de l'Alemanya nazi. En aquest mapa es pot veure clarament com es va distribuir l'emigració jueva:




ADDENDA 2.- "No m'aturaré"
Ayaan Hirsi Ali ha explicat en conferència de premsa la seva situació, ha respòs a les acusacions que ara se li fan i ha reiterat el seu compromís en defensa de les dones sota l'opressió musulmana.
"I am not proud that I lied when I sought asylum in the Netherlands. It was wrong to do so. I did it because I felt I had no choice," she said. "I was frightened that if I simply said I was fleeing a forced marriage, I would be sent back to my family. And I was frightened that if I gave my real name, my clan would hunt me down and find me."

Hirsi Ali va facilitar les seves dades reals quan va entrar en política.
La députée libérale d'origine somalienne Ayaan Hirsi Ali, qui a dénoncé l'islam comme "une culture rétrograde" et a annoncé mardi qu'elle quittait le parlement et les Pays-Bas, a été au coeur de la polémique dès son entrée en politique en 2002. C'est une dernière tourmente, provoquée par des mensonges qu'elle a proférés pour obtenir son statut de réfugiée aux Pays-Bas en 1992 --et qui étaient connus depuis son entrée en politique--, qui aura abrégé son mandat. Pressée par certains députés d'appliquer jusqu'au bout sa ligne dure en matière d'immigration, la ministre néerlandaise de l'Immigration, la libérale Rita Verdonk a estimé lundi que "sur la base des faits qui sont apparus, il faut conclure qu'elle n'est pas censée avoir obtenu la nationalité néerlandaise". Mme Hirsi Ali a expliqué mardi avoir "donné de fausses informations" afin "de prendre (sa) vie en main et de ne pas (se) la laisser dicter par d'autres". Née le 13 novembre 1969 à Mogadiscio, Ayaan Hishi Ali fuit le régime de Mohamed Siad Barre avec son père et ses quatre femmes, et leurs enfants. Ils trouvent refuge au Kenya. Issue d'une famille musulmane orthodoxe, elle subit une excision. En 1992, elle fuit le cousin qu'elle a été forcée d'épouser, alors que le couple, en route vers le Canada, fait escale en Allemagne. Lors de son arrivée aux Pays-Bas, elle ment sur son Ôge, modifie son nom et omet de dire qu'après la Somalie, elle a résidé au Kenya et est passée par l'Allemagne. "J'avais peur que si je disais seulement que je fuyais un mariage forcé, on me renvoie dans mon pays (...) ou que mon clan me pourchasse", a-t-elle expliqué mardi. Son statut de réfugiée en poche, elle entame des études. En 1997, elle obtient la nationalité néerlandaise, et travaille sur le thème de l'émancipation de la femme pour le bureau de recherche du parti social-démocrate (PvdA). Elle entre avec fracas dans l'actualité en 2002 en déclarant que "l'islam est une culture rétrograde", et rejoint le parti libéral (VVD) dont elle devient parlementaire. (AFP)
La decisió de retirar la nacionalitat a Hirsi Ali ha dividit el Partit Liberal:
La decisión de la ministra de Inmigración de Holanda, Rita Verdonk, de retirar la nacionalidad holandesa a la diputada de origen somalí Ayaan Hirsi Ali ha provocado un enfrentamiento de posturas en el partido liberal en el Gobierno (VVD), al que ambas mujeres pertenecen. El viceprimer ministro y ministro de Finanzas, Gerrit Zalm, "en calidad de ex cabeza de lista" de su partido, afirmó estar "sorprendido por la rapidez" con la que Verdonk concluyó que Hirsi Ali recibió la nacionalidad holandesa de forma incorrecta. No obstante, Zalm se mostró esperanzado en que la diputada pueda presentar una nueva solicitud para obtener la nacionalidad holandesa y que ésta se "tramite igual de rápido". En su decisión, Verdonk argumentó que su compañera de partido -que está amenazada de muerte por el islamismo radical- nunca tuvo la nacionalidad holandesa porque en 1997, cuando se tramitó su pasaporte, facilitó un nombre y una fecha de nacimiento incorrectas, lo que anulaba la posible validez del documento de identidad.
Tanto Zalm como Hirsi Ali recordaron hoy que el verdadero nombre (Ayaan Hirsi Magan) y la fecha de nacimiento de la diputada son conocidos desde hace años. A causa de la polémica en torno a su nacionalidad, Hirsi Ali, de 37 años, anunció hoy que deja de inmediato su escaño de diputada en el Parlamento holandés, porque sin estar naturalizada en Holanda es "imposible" asumir esa posición. Hirsi Ali, que reiteradamente ha elogiado la dura política de expulsión de ilegales de su colega en la cartera de Inmigración, dijo sentirse "decepcionada y sorprendida" por la decisión de retirarle la nacionalidad. Asimismo anunció que recurrirá la decisión de Verdonk, para lo cual dispone de un plazo de seis días. Hirsi Ali recordó que ella misma ya habló abiertamente en el pasado sobre la información falsa que "he dado sobre mi persona" y subrayó que los refugiados proporcionan datos incorrectos por "miedo".
Amb la retirada de la nacionalitat holandesa, Hirsi Ali perd el passaport europeu, la qual cosa pot dificultar la seva entrada als Estats Units.

L'exèrcit a la frontera

Bush, anunciant el desplegament La decissió del president dels Estats Units, George W. Bush, de desplegar 6.000 membres de la Guàrdia Nacional a la frontera amb Mèxic durant un any, és a dir, el temps necessari per augmentar d'un 50% el nombre de guardes fronterers, ja ha provocat l'escàndol entre la correcció política. Aquesta mesura, però, és habitual a la Unió Europea i ningú n'ha fet escarafalls. Austria, per exemple, té desplagats 2.000 soldats des de fa quinze anys per vigilar les seves fronteres i, per no sortir de casa, fins i tot el govern de Zapatero va desplegar quatre companyies de soldats espanyols a les fronteres de Ceuta i Melilla per intentar aturar l'allau d'immigrants africans que diàriament saltaven la valla entre el Marroc i Espanya.

Text íntegre del discurs de Bush, aquí.

dilluns, 15 de maig del 2006

Un 57% dels catalans s'inclinen per l'abstenció

La xifra surt d'una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat a la que han tingut accés alguns polítics. Ho publica elconfidencial.com:

Según fuentes políticas catalanas que han tenido acceso a los datos de estas encuestas, sólo un 24% de los catalanes está decidido a ir a votar el próximo 18 de junio. Un 19% más piensa que aunque ésa es su idea, aún no está totalmente seguro. Por el contrario, el 36% declara rotundamente que no acudirá ese domingo a las urnas, y un 21% asegura que ésa es también su intención, aunque aún no ha tomado una decisión definitiva.

Com ajuda l'Iran a estabilitzar l'Iraq

Doncs, venent armes russes a Al-Zarqawi. Ho explica, en àrab, Azzaman, i en anglès Iran Focus. (Via Iraq the Model)
Iran’s Islamic Revolutionary Guards Corps (IRGC) had provided the insurgent group al-Qaeda in Iraq heavy weapons including anti-aircraft missiles, it emerged on Friday. The Iraqi daily az-Zaman which is published in London and Baghdad quoted credible Iraqi sources as revealing that the IRGC had given al-Qaeda in Iraq, Strela-type SAM-7 surface-to-air missiles, modern explosives, and a large number of personnel arms including Kalashnikovs and BKC machineguns.
ADDENDA.- Contràriament al que s'havia informat, els morts a l'Iraq el cap de setmana no van ser civils innocents sinó terroristes armats:
Au moins 41 "terroristes", dont un chef local d'al-Qa´da, ont été tués ce week-end lors de deux opérations dans le sud de Bagdad, a annoncé lundi l'armée américaine dans deux communiqués. "Les forces de la coalition ont lancé des attaques d'infanterie appuyées par un soutien aérien contre un repaire ennemi à Youssoufiyah (25 km au sud de Bagdad) le 14 mai, tuant plus de 25 terroristes et arrêtant quatre autres", a indiqué l'armée américaine. Dans une autre opération, à 40 km au sud de Bagdad, les troupes de la coalition ont affirmé avoir éliminé un chef local du réseau Al-Qa´da en Irak, dirigé par le Jordanien Abou Moussab Al-Zarqaoui. "Les forces de la coalition ont mené une série d'opérations dans les environs de Latifiyah les 13 et 14 mai, tuant un terroriste connu, Abou Moustapha, et 15 autres personnes soupçonnées d'être liées au réseau Al-Qa´da", a annoncé l'armée américaine dans un autre communiqué. Huit autres personnes ont été arrêtées, selon l'armée. "Abou Moustapha, membre d'Al-Qa´da, était recherché pour avoir abattu un hélicoptère Apache AH-64 le 1er avril à Youssoufiyah", selon le communiqué. Abou Moustapha est également accusé par les Américains d'avoir organisé l'introduction en Irak "de missiles et de roquettes pour le réseau d'Al-Qa´da".

Una ETA impacient xuleja el govern

Alguns extractes de l'entrevista a ETA publicada ahir pel diari GARA:

Cartes d'extorsió:
Es preciso aclarar que la lucha de liberación de Euskal Herria siempre ha originado diferentes tipos de necesidades, y entre estas hay necesidades económicas para hacer frente de algún modo a la lucha, y hoy la lucha de liberación continúa originando esas necesidades, incluidas las económicas. En esa evolución, el ofrecimiento que han hecho los ciudadanos ha sido muy amplio, la aportación realizada en la lucha por Euskal Herria ha sido muy grande, y también la aportación económica. Lo entendemos como una ayuda de personas comprometidas. ETA garantiza que ese dinero será utilizado a favor de la libertad y construcción de Euskal Herria. En ese sentido situamos las peticiones monetarias que realiza ETA. Nos parece un ejercicio enorme de hipocresía que quienes se escandalizan por las peticiones de dinero realizadas por ETA sean precisamente algunos partidos políticos que se enriquecen gracias a la corrupción y a negocios ocultos; o quienes roban miles de millones a la izquierda abertzale por medio de fianzas, o quienes secuestran miles de millones en multas a ciudadanos que se movilizan; o algunos empresarios que se enriquecen por medio de la explotación, o quienes pagan miles de millones a España en impuestos pero no están dispuestos a dar nada a favor de Euskal Herria."
Atemptats de Getxo i Barañain:
"ETA nunca ha tenido, y tampoco tiene ahora, ninguna responsabilidad ni paternidad sobre esos ataques; pero que nadie pida a ETA que ejerza labores de bombero ante la respuesta de los ciudadanos. Con lo que deben acabar es con los ataques de los estados y de las fuerzas armadas".
Però...
"Mientras persistan los ataques de las fuerzas armadas, si siguen los seguimientos y los secuestros de ciudadanos, si los ciudadanos son torturados en los cuarteles, si continúa la violación de los derechos de los presos, si el estado de excepción no tiene fin, creemos claramente que los ciudadanos vascos deben responder, movilizarse y utilizar los modos que tienen a mano. Creemos que esos ataques son la manifestación del enfado y de la respuesta popular. Lo que nos parece que hay que denunciar es que esos partidos, ante hechos de esta naturaleza, pretendan de nuevo situar la responsabilidad del enfrentamiento sobre la izquierda abertzale. Nos parece un enorme ejercicio de hipocresía, precisamente porque son esos partidos quienes cuando secuestran y torturan a ciudadanos vascos miran hacia otro lado o, aún más, quienes azuzan a las fuerzas policiales para que cometan esos ataques, con el objetivo de golpear a la izquierda abertzale".
Procés de negociació:

El proceso necesita algunas condiciones democráticas básicas para que pueda desarrollarse. Para que esas condiciones puedan ser garantizadas es imprescindible detener la ofensiva de los estados, desterrar las actitudes represivas. Está en manos de los gobiernos de España y Francia dar los pasos necesarios para ello. Es más, algunos ataques que se han producido los entendemos como un ataque dirigido directamente contra el proceso, y en último término como ataques dirigidos contra el desarrollo de un proceso democrático. Entre otras cosas, porque son secuestros y obstáculos dirigidos directamente contra representantes designados por la izquierda abertzale para desarrollar el proceso democrático. Debemos manifestar con rotundidad que los ataques que se están produciendo son incompatibles con un proceso de resolución del conflicto y con el desarrollo de un proceso democrático. Tenemos que decir claramente que si los ataques de los aparatos de los estados prosiguen será imposible seguir adelante en el proceso.
Reforma de l'Estaut:
Para que lo que se haga en Euskal Herria sea un proceso de superación del conflicto, ese proceso debe tener como resultado el respeto a los derechos de Euskal Herria, dar cauce a todas las opciones políticas para Euskal Herria. Pero pretender concluir una mera reforma de los estatutos con movimientos o pactos por una sola parte, pretender imponer a Euskal Herria un segundo ciclo autonómico, además de ser un fraude, no haría sino alimentar el conflicto.