Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dijous, 25 de maig de 2006

Laïcisme de direcció única

Sóc ateu i crec en el principi de la separació de poders, començant pel de l'Estat i la religió. Assumeixo el laïcisme en el seu sentit originari, és a dir, com a doctrina que defensa la necessitat de la independència de les persones, de la societat, i de manera particular de l'estat, de tota influència eclesiàstica o religiosa. Aquesta independència, però, no és la negació del fenomen religiós. Pel contrari, el laïcisme reconeix que l'exercici de la fe és un dret individual inalienable, que pertany a l'esfera privada de totes les persones. Aquesta concepció del laïcisme -d'autonomia de les realitats terrenals i de llibertat d'opció política dels cristians- va ser reconeguda per l'Església catòlica en el Concili Vaticà II.

Actualment, però, s'ha estès una concepció del laïcisme consistent en creure que l'Estat ha de ser, d'una banda, bel·ligerant contra la religió i, de l'altra, promotor de determinats valors que si bé no són estrictament religiosos pertanyen inequívocament a determinades concepcions o crences ideològiques. A la pràctica, en un país com el nostre, la bel·ligerància contra la religió vol dir bel·ligerància contra la religió catòlica, cosa que contrasta escandalosament amb la consideració i reverència que es té cap a altres religions molt menys modernitzades, o absolutament medievals o preil·lustrades, com l'islam. La promoció vol dir la implicació de l'estat en el foment i imposició de determinades opcions ideològiques i morals considerades "bones" o "justes" per la majoria de torn, en oposició al que pensa i creu la minoria. És la paradoxa d'un laïcisme de direcció única.

Aquesta reflexió s'origina en la notícia de la campanya que diverses entitats promouen a València en contra de la visita del Papa, segons explica Periodistadigital.com:

En un país donde los caricaturistas no se atreven ni a sombrear a Mahoma, en el que al Gobierno se le llena la boca con la tesis de la Alianza de Civilizaciones y los artistas claman en pro de la tolerancia, se dan alas a los que atacan, critican y tratan de mofarse de la Iglasia Católia y de su máximo representante, el Papa Benedicto XVI.

Una plataforma cívica formada por distintos colectivos sociales y religiosos ha organizado una campaña en Valencia, que incluye colgar 5.000 pancartas en balcones de toda la ciudad, para criticar el "despropósito" que, a su juicio, supone la organización de la visita del Papa del próximo mes de julio.

La campaña, que lleva por lema "Jo no t´espere" (yo no te espero), pretende llamar la atención sobre el "rechazo" que generan entre "una gran parte de los valencianos" tanto los preparativos del quinto Encuentro Mundial de las Familias como la visita, los días 8 y 9 de julio, de Benedicto XVI para clausurarlo.

El coordinador de la iniciativa, Joaquim Cádiz, explicó a EFE que esta "respuesta cívica" quiere, así, contrarrestar la "logística oficial" desarrollada por el Ayuntamiento y La Generalitat. Ambas instituciones "incumplen flagrantemente la Constitución con tanta euforia económica, política e ideológica", dijo.

"No damos crédito a todo lo que estamos viendo a diario: pretenden que la ciudad se paralice y que quien no quiera asistir a este espectáculo se vaya de Valencia", criticó Cádiz, quien afirmó tener el convencimiento de que "son más" los que piensan de esta forma en la capital valenciana que el millón y medio de peregrinos que se espera lleguen durante la primera semana de julio.

Entre las primeras entidades firmantes del manifiesto están Comunitats Cristianes Populars, Corrent Som Església, Dones Creients, Católiques pel dret a decidir, Ca Revolta, Col.lectiu Lambda, Grup Cristiá Pacifista, Federación Internacional de Ateos y Coordinadora de Asociaciones de Lucha contra el Sida en la Comunitat Valenciana.

Òbviament, aquests ciutadans valencians tenen tot el dret a promoure, amb el seu esforç i els seus diners, aquesta i totes les campanyes que vulguin. Però, si us plau, que no disfressin de queixa legítima contra una suposada actuació proconfessional del poder polític allò que no és res més també que una campanya exclusivament política. I si no, llegeixin el punt dos del manifest "Nosaltres no t'esperem":

El sistema neoliberal es desenvolupa i s’estén a costa de crear exclusió i marginalitat en persones, pobles i regions. Reivindiquem l'opció moral i ètica a favor dels desfavorits i denunciem el suport legitimador al sistema neoliberal que practiquen les confessions religioses. La connivència que any rere any exhibeixen les autoritats catòliques amb els representants del poder polític i militar, com a la processó del Corpus de València, és una imatge plàstica d’aquesta perversió.

Instem, doncs, al conjunt de la societat i, especialment a totes les esglésies i tradicions religioses a treballar per un planeta net, habitable i sostenible; a fomentar unes relacions entre els pobles i persones basades en la solidaritat, la cooperació i el respecte mutu; a comprometre’s en la cultura de la pau, de la no-violència activa i del diàleg com a eines eficaces en la resolució de conflictes, i a optar decididament per la desmilitarització dels estats i nacions com a garantia d’una pau justa en un horitzó possible. Totes i tots, incloses les esglésies i religions, s’acreditaran envers les generacions futures en la mesura en què els lleguem la cultura de la pau i de la vida.

La parella afectada, trajinant caixes ADDENDA.- La intervenció de l'Estat a la cartera, que és el que agrada als progres, i la intervenció de l'Estat a la bragueta, que és el que agrada als carques, no són res més que les dues cares de la mateixa moneda. Un exemple d'aquesta darrera intervenció el tenim a la ciutat nordamericana de Black Jack, on l'ajuntament no autoritza la residència al municipi a les parelles que no estiguin casades.
(AFP) - Un couple d'Américains, parent de trois enfants, se voit menacé de sanctions par la municipalité de Black Jack, une bourgade de près de 7.000 Ômes du Missouri (centre), qui voudrait les obliger à se marier pour obtenir le droit d'habiter dans la ville. Le conflit oppose les autorités de la ville, qui estiment que le couple ne répond pas à leur définition d'une famille, à Olivia Shelltrack et Fondrey Loving, qui se sont vus refuser au début de l'année un permis de logement après avoir emménagé dans une maison qu'ils avaient achetée.

A Black Jack, un arrêté municipal adopté en 1985 interdit à plus de trois personnes de vivre sous le même toit à moins qu'elles ne soient liées par "le sang, le mariage ou l'adoption". Et le couple a été contraint de choisir entre se marier, faire ses valises et quitter la ville, ou s'engager dans une bataille, ce qu'il a décidé de faire.

"Je pense que la ville veut envoyer un message clair qu'ils ne veulent pas d'enfants nés en dehors du mariage", a déclaré Olivia Shelltrack à l'AFP au cours d'une interview téléphonique. "La question est devenue un problème moral pour eux", a-t-elle ajouté. "Leur conception de la famille est la seule qu'ils peuvent accepter", a-t-elle estimé.

Olivia Shelltrack, Ôgée de 31 ans, ajoute qu'elle n'aurait jamais imaginé qu'un tel cauchemar les attendait, elle et son compagnon de plus de 13 ans, lorsqu'ils ont quitté l'Etat du Minnesota (nord) en janvier pour venir s'installer à Black Jack. "Nous pensions que le permis d'occupation était lié aux lois régissant le code d'urbanisme et du logement, qu'un inspecteur allait venir et inspecter la maison", a-t-elle dit. "Mais nous avons compris que quelque chose ne tournait pas rond lorsqu'ils se sont mis à nous demander les certificats de naissance des enfants et notre certificat de mariage". Elle souligne que sa famille a reçu beaucoup de soutien de la part des voisins, qui pour la plupart jugent l'arrêté totalement archaique.

L'avocat qui représente la municipalité, Sheldon Stok, a affirmé à l'AFP qu'il n'y avait aucun projet d'expulsion de la famille, même après la décision du conseil municipal au début du mois de rejeter une mesure qui aurait justement permis de changer la définition d'une famille, en incluant les couples non mariés avec deux enfants ou plus. Néanmoins, a-t-il averti, Mme Shelltrack et M. Loving devront se conformer à la loi s'ils veulent éviter des amendes et une bataille judiciaire. "La ville a l'intention de faire respecter ses arrêtés et nous pensons en avoir le droit", a-t-il dit. Il a noté que de nombreuses autres villes dans l'Etat du Missouri ont des codes du logement similaires, tout en reconnaissant que la plupart d'entre elles ne les appliquent pas. "Toutes les villes doivent définir ce qu'est une famille dans leur code du logement", a-t-il dit. "Parfois on trace une limite, et malheureusement dans ce cas, ils (le couple) ne tombent pas du bon côté de la barrière".

Le couple a porté son cas devant la puissante association American Civil Liberties Union (ACLU) qui défend les libertés individuelles des Américains et envisage de lancer un procès contre la ville en leur nom. Anthony Rothert, conseiller juridique de l'ACLU pour le Missouri, a indiqué à l'AFP que quelque 10 couples non mariés avec enfants se sont vus refuser un permis d'occupation à Black Jack au cours des années récentes et ont été de fait conduits à déménager. "Je trouve l'arrêté municipal très bizarre", dit-il. Selon lui, les arguments invoqués par la ville pour le justifier --prévenir la surpopulation-- ne tiennent pas. "Si Olivia et Fondray étaient mariés et avaient 20 enfants, ils pourraient vivre dans leur maison", souligne-t-il. "Je pense qu'il s'agit surtout d'une ville qui essaie d'imposer ses valeurs morales à ses habitants".