Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

divendres, 5 de maig del 2006

Integració o sedició?

La correcció política està presentant les manifestacions d'immigrants als Estats Units simplement com l'expressió del dret d'unes persones a legalitzar la seva situació com a ciutadans del país on han trobat un lloc de treball (una feina que el seu país no els donava, però això ja no s'esmenta). Si la realitat fos aquesta, no tindria cap objecció a donar suport als manifestants. És més, la llei d'immigració presentada per Bush va, grosso modo, en aquesta direcció.

El problema, però, és que al costat d'una gran majoria d'immigrants que reclamen integrar-se i ser ciutadans de ple de dret dels Estats Units, n'hi ha una part, especialment de la immigració mexicana, que el que volen no és la integració sinó el reconeixement d'una suposada realitat territorial hispana que va ser arrebassa per la força pels Estats Units. Com molt bé diu Neopàtria "el fet és que els activistes chicanos estan construint un comunitarisme hispànic sediciós que representa una amenaça immensa per la Unió".

Aquesta constatació no és fruit de la xenofòbia, de caps calents que defensen de manera intransigent el WASP (White Anglosaxon Protestant), sinó de l'elaboració teòrica de l'esquerra llatinoamericana afincada als Estats Units. En una pàgina de la Universitat nord-americana de New Mexico es poden trobar aquestes formulacions. La web "Estudiantes Contemporáneos del Norte. Dedicated to the Chicanos del Norte in the hope of recovering their lost sovereignty and assuming their place among the independent nations of the world" explica clarament l'objectiu:
Empezando en 1910, la Revolución Mexicana inició un proceso durante noventa años del cual los mexicanos empezaron a recolonizar lo que antes pertenecía a México del Norte. Actualmente, el dañado y huyente imperio americano, con su falsa proclamación de "libertad y justicia para todos" se está exponiendo lentamente mientras que la distancia entre los ricos y los pobres en los Estados Unidos y el resto del mundo provoca olas enormes de imigración. La frontera al sur de los Estados Unidos es patrullada por militares para no dejar entrar a nuestra genete en sus tierras ancestrales, aunque irónicamente los objetivos de la política económica e internacional de los Estados Unidos por toda América Latina emopobrecen y diezman a las comunidades indígenas, forzando las a que emigren en enormes cantidades hacia "el norte". Dentro de los próximos 25 años, la población Mexicana llegará a los 150 milliones. Quizás unos 50 milliones de ellos emigrarán al norte, penetrando la frontera Americana en un virtual völkerwanderungen. Los mexicanos cruzarán esa línea imaginaria y volverán a colonizar esas tierras que perdieron a causa de los anglos en 1848.

Este cambio en la demografría regional eventualmente establecerá una mayoría en el suroeste americano alrededor del año 2080. Como consequencia creará un separatismo al estilo Quebeque, y tal vez fomentará un movimiento estudiantíl infantida. Aquellos que buscan el bienestar de nuestra gente deben de anticipar la formación de un nuevo país, basado en la Justicia, la Igualdad, y la Autonomía para su gente indígena. Un país en el suroeste estadounidense y el norte mexicano--La República del Norte!
La pàgina publica un mapa del que podria ser la República del Nord, prevista per a l'any 2080.



La involució política que està vivint l'Amèrica Llatina, especialment Bolívia i Veneçuela i potser aviat el Perú, junt amb la Cuba castrista i l'ambiguïtat del Brasil i l'Argentina, no pot fer res més que fomentar aquests plantejaments.
Ben mirat, es tracta de la vella paradoxa de l'esquerra: incapaç de crear riquesa, llibertat i benestar per a la seva població, ha d'anar a expropiar-la allà on la llibertat, la democràcia i el mercat lliure l'han creat.


ADDENDA.- Parlant de l'expropiació de la riquesa, aquesta moltes vegadas va a parar a la butxaca dels líders revolucionaris. Aquest és el cas de Fidel Castro. Segons l'últim ranking de la revista Forbes,publicat avui, Castro és el setè mandatari mundial més ric del món amb una fortuna estimada d'uns 900 milions de dòlars.