Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

dimarts, 10 de gener del 2006

Ja ho han aconseguit!

Finalment, han aconseguit que els militars participin en l'elaboració de l'Estatut. Contràriament al que diuen i diran els polítics implicats en la negociació, en el fons molts pensen que "no hay mal que por bien no venga". És a dir, que ara tindran una bona excusa per sortir de l'embolic on s'han ficat i justificar una retallada de l'Estatut que tothom sabia inevitable.

Fins ara, el problema era a qui encolomar-li el mort de la retallada. Quan es va debatre l'Estatut al Parlament, el tripartit volia que el cap de turc fos CiU. No ho va aconseguir i Maragall, per no perdre bous i esquelles, va passar la patata calenta a Madrid. Davant la impossibilitat que el Congrés dels Diputats pugui carregar els neulers al PP, que estan a la puta, amb perdó, oposició, l'espantada militar podria simplificar les coses.

Una irònica anotació d'Excomunió.

dilluns, 9 de gener del 2006

Han començat ja les operacions secretes contra l'Iran?


La mort avui de la cúpula militar dels Guardians de la Revolució islàmica de l'Iran a l'estavellar-se l'avió en que viatjaven ha estat un accident fortuit o provocat? La pregunta, en el context de tensió internacional per la represa aquest dilluns del progrma nuclear iraquià, no sembla fora de lloc.

La relació de víctimes és espectacular:
IRGC's Ground Forces Commander Ahmad Kazemi, Commander of Rassoulollah Army Division 27 Saeed Mohtadi, Deputy Commander of Ground Forces for Operation Affairs Saeed Soleymani and the Official in Charge of Information for Ground Forces Hanif Montazer-Qaem were among those martyred in the crash. ... Also confirmed killed in the crash was the Commander of Artillery Unit Gholam-Reza Yazdani, 2 members of the Ground Forces' Command Office Hamid Azinpour and Mohsen Assadi, Deputy Commander of Ground Forces Safdar Reshadi along with pilot Abbas Karvandi and IRGC Colonels Ahmad Elhaminejad and Morteza Basiri.
Ningú no dubta que la direcció dels Guardians de la Revolució, o Pasdarans, és un objectiu estratègic en cas de conflicte amb l'Iran. Aquest cos disposa de millors armes i més recursos econòmics que l'exèrcit regular. Fins i tot, els míssils Shahab-3 estan sota el seu control. A banda de ser l'elit militar del règim teocràtic iranià és l'encarregat de mantenir l'ordre interior en cas d'aldarulls o intents d'insurecció civil.

diumenge, 8 de gener del 2006

Saddam va entrenar uns 8.000 terroristes islàmics en els quatre anys anteriors a la invasió nord-americana


Saddam Hussein va entrenar uns 8.000 terroristes islàmics a l'Iraq en els quatre anys anteriors a la invasió nord-americana, segons es despren de l'anàlis de 50.000 dels 2 milions de documents capturats després de la guerra. Els entrenaments es feien principalment en tres camps secrets a Samarra, Ramadi i Salman Park, i estaven dirigits per unitats especialitzades de l'elit militar iraquiana. Entre els terroristes que van rebre entrenament hi ha membres de l'algerià Grup Salafista per a la Prèdica i el Combat, l'Exèrcit Islàmic Sudanès, la Jihad Islàmic Palestina, el grup Ansar al Islam, tots ells amb fortes vinculacions amb Al Qaeda.

Aquesta informació la publica el setmanari conservador nord-americà "The Weekly Standard" que explica que el retard en el coneixement d'aquestes dades s'ha degut, entre altres raons, a que no van ser traduits fins fa relativament poc ja que es va donar prioritat a la traducció dels documents relacionats amb les armes de destrucció massiva.
Most of the 50,000 translated documents relate directly to weapons of mass destruction programs and scientists, since David Kay and his Iraq Survey Group--who were among the first to analyze the finds--considered those items top priority. "At first, if it wasn't WMD, it wasn't translated. It wasn't exploited," says a former military intelligence officer who worked on the documents in Iraq.

ACTUALITZACIÓ (09/01/2006).- Aquest matí, Ludovic Monnerat reflexiona sobre aquesta notícia i el nul ressò que tindrà en els nostres mitjans de comunicació.
Le point le plus important de ce dossier reste cependant le fait que les médias traditionnels, à de rares exceptions près, l'ignorent superbement. Logiquement, un scoop d'une telle ampleur devrait provoquer un intérêt majeur, des questions brûlantes au gouvernement, des enquêtes parallèles pour vérifier les informations publiées et essayer d'en savoir plus - bref, une activité normale, à la fois critique et investigatrice, pour des organes de presse indépendants. Dans les faits, comme ces révélations confortent la position de l'administration Bush et placent dans une position difficile les opposants à la guerre en Irak, elles ne peuvent être traitées normalement, factuellement, au sein d'une classe médiatique qui a passionnément pris parti et systématiquement trompé le public depuis presque 3 ans. Aujourd'hui, la recherche de la vérité au sujet de l'Irak passe après la protection des convictions et des réputations. Accepter la réalité des informations publiées par le Weekly Standard reviendrait à remettre en cause une argumentation inlassablement diffusée au point de devenir un acte de foi. Autant dire une apostasie...
ACTUALITZACIÓ 2.- Per aquells que els pugui interessar, podeu trobar una traducció al francès d'una bona part de l'article del "The Weekly Standard" a Chroniques de l'Extrême-Centre.

Sharon pot guanyar encara l'última batalla

Gràcies a "Chroniques de l'Extrême-Centre" he tingut accés a una primera opinió de l'experiodista de "Le Monde", Luc Rosenzweig, sobre les possibles conseqüències de la desaparició física o política de Sharon.
Pour l’immédiat, je suis de ceux qui croient à un maintien de son nouveau parti et à un succés électoral de ce dernier, car dans une période de deuil et de traumatisme, les électeurs vont vers les plus rassurants. Or, ni Amir Peretz, le syndicaliste devenu chef des travaillistes, ni Netanyahou ne sont des figures rassurantes. Le premier manque totalement de crédibilité “sécuritaire” et a commis la grave erreur de laisser partir Shimon Peres et Ehud Barak, le second fait peur par son extrémisme, et la dépendance de ce qui reste du Likoud vis a vis des colons jusqu’au boutiste et des allumés mystiques du Grand Israel. A moins que Kadima se saborde par une guerre des chefs pour la succession, il lui reste de bonnes chances de l’emporter le 28 mars…
També m'he assabentat per aquesta anotació que Rosenzweig està preparant una biografia de Sharon. Rosenzweig és autor de "Carta als meus amics propalestins", un llibre del que en tinc bones referències però que encara no he llegit.

Si he llegit, però, l'última anotació de Ludovic Monnerat sobre Sharon i la seva canonització compulsiva. Afinada i afilada.
En réalité, Sharon était et est toujours resté un combattant, un homme de guerre, parce qu'il a compris voici belle lurette que face à un ennemi irréductible, seule la victoire et la supériorité peuvent mener à la paix et à la sécurité. Parvenu au sommet du pouvoir par une guerre qu'il a pressentie et non déclenchée, il a dû sa popularité renouvelée et sa stature de rassembleur à sa volonté et à sa capacité de mener cette guerre et de la gagner, imposant aux Palestiniens une défaite autoalimentée qui restera la plus belle manoeuvre offensive de sa carrière. Sa conduite efficace d'un conflit asymétrique, remporté lorsqu'il a été "resymétrisé", sera d'ailleurs à n'en pas douter l'objet de nombreuses études dans les années à venir. Et ces études montreront qu'Ariel Sharon n'a fait aucun compromis avec la sécurité à terme de son pays, et qu'il n'aurait jamais ordonné le retrait de Gaza s'il ne promettait pas un avantage stratégique majeur. En se focalisant sur les antagonismes et non les apparences, les militaires font bien mieux la paix que les diplomates.

Cette réalité est naturellement impossible à admettre pour ceux qui ont fustigé pendant des années la politique d'Ariel Sharon, et affirmer que ce dernier a vécu une métamorphose ou un renoncement a pour but de dissimuler leurs propres erreurs et aveuglements. L'héritage intellectuel et pratique de l'actuel Premier ministre est trop dérangeant pour être accepté tel quel : il doit être filtré, corrigé et purifié pour recevoir l'onction bien-pensante et permettre à ceux que les faits ont contredits de recycler leur message. C'est ainsi que la canonisation partielle mais significative d'Ariel Sharon annonce déjà le dépoussiérage de ces concepts étranges, "Accords d'Oslo", "Initiative de Genève" ou "feuille de route", dont le même Sharon a démontré avec force la fondamentale inanité. Le vrai drame de sa disparition réside dans l'inachèvement de son oeuvre, dans le risque que la division intérieure amène Israël à perdre l'initiative et à manquer ce qui est à la portée de sa main : une imposition de la paix qui ne laissera à ses ennemis, pour un temps du moins, aucune chance de faire la guerre.

dissabte, 7 de gener del 2006

Més canya contra el CAC

M'assabento, via Arcadi Espada, que dues institucions periodístiques internacionals més s'han sumat a les peticions per derogar les facultats sancionadores del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Es tracta de l'IPI, l'Institut Internacional de Premsa, i la WAN, l' Associació Mundial de Diaris.

La carta de l'IPI a Maragall i Benach diu, entre altres coses, això:
Cope Radio is strongly critical of the policies of Spain's Socialist government and has criticised initiatives to give the Autonomous Community of Catalonia a new, quasi-independent status. Nationalist parties in the ruling Catalan coalition have spearheaded efforts to ban the radio network in Catalonia. The Broadcast Council, a political body controlled by the ruling majority in Catalonia's parliament, has apparently now been given punitive powers aimed at silencing critical voices.

In addition, we are informed that the new law gives the Council ample latitude to determine what is truthful and what is not. As the law's preamble states, there is "a right of the citizens of Catalonia to have an audio-visual system that reflects its immediate reality from the standpoint of expressive forms that are tied to its array of traditions, to its symbolic environment."

We understand a petition signed by more than 700,000 Spanish citizens, demanding an investigation into "the political operation … aimed at taking away from the second most listened-to radio network in Spain all its stations in Catalonia," has been sent to the European Parliament, which will take the matter up in January 2006.

IPI believes that the Broadcast Council's new, far-reaching censorship powers have no equivalent in Western Europe and that the creation of a political organ such as this one, bestowed with the ability to muzzle critical voices, represents a serious threat to everyone's right to "seek, receive and impart information and ideas through any media and regardless of frontiers," as contained in the United Nations Universal Declaration of Human Rights.

Se n'ha de venir de Mena

Hi ha una limitació de la llibertat d’expressió que afecta a les institucions militars i els seus membres a tots els països democràtics. Els militars s’han d’abstenir de fer comentaris o declaracions públiques sobre temes polítics mentre portin l’uniforme. I si no poden contenir la seva passió per la política simplement s’han de donar de baixa de l’exèrcit i, com qualsevol altra ciutadà desarmat, apuntar-se a un partit o a una tribuna mediàtica. En conseqüència, el tinent general José Mena Aguado no podia fer públicament les declaracions que ha fet sobre l’Estatut, o sobre qualsevol altra tema de política general. Com que les ha fet, ha rebut la sanció corresponent. Però no pel seu contingut, sinó per la seva improcedència. Tot, doncs, dins la més pura normalitat democràtica.

Una vegada dit això, cal dir també que les declaracions del tinent general Mena no són les d’un colpista, sinó d’algú que es mou en el terreny constitucional. Després de la trista història de pronunciaments militars en la política espanyola durant el segle XIX i la primera meitat del segle XX, que un oficial d’alta graduació es mulli en defensa de l’ordre constitucional democràtic i no pel seu derogament, com era la trista tradició, és tranquilitzador. Una cosa molt diferent hauria estat si les declaracions de Mena anéssin en direcció pre o anti-contitucional.

Això és el que ha dit Mena sobre l’Estatut:
Siempre he recalcado que los militares no debemos entrar en disquisiciones políticas que, lógicamente corresponden a los políticos.

Ahora bien, es nuestra obligación alertar de las graves consecuencias que podría conllevar la aprobación del Estatuto de Cataluña, en los términos en que está planteado, tanto para las Fuerzas Armadas, (como institución), como para las personas que las integran, en tres aspectos verdaderamente preocupantes para nosotros.

El primero es el concepto de nación, en el que no voy a entrar porque el artículo 2 de la Constitución Española lo expresa clara y rotundamente: «La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas».

El segundo es el de la lengua. El hecho de que en una Autonomía sea exigible el conocimiento de su lengua particular es una aspiración desmesurada que obligaría en las Fuerzas Armadas a regular los destinos a esa Autonomía de la misma forma que actualmente se regulan los destinos en el extranjero. Es decir, que los destinos a Cataluña, País Vasco y Galicia estarían supeditados a la voluntariedad de los militares que quisiesen acreditar el conocimiento de la lengua que fuese exigible en cada Comunidad.

El tercero está relacionado con la justicia. Las Fuerzas Armadas están desplegadas en todo el territorio nacional. La actual independencia de los Tribunales de Justicia de las Autonomías crea graves problemas en las Fuerzas Armadas al producir sentencias dispares para hechos similares que, (sin estar incursos en el ámbito estrictamente castrense, cuyo tratamiento corresponde a la jurisdicción militar, según el artículo 117, apartado 5 de nuestra Constitución), afectan al régimen interior de las Bases, Acuartelamientos o Establecimientos militares y a las expectativas profesionales de cada uno de los componentes de las Fuerzas Armadas. Este problema se agravaría mucho más con la aparición de poderes judiciales autonómicos, independientes del Estado.

Afortunadamente, la Constitución marca una serie de límites infranqueables para cualquier Estatuto de Autonomía. De ahí mi mensaje de tranquilidad. Pero, si esos límites fuesen sobrepasados, lo cual en estos momentos afortunadamente parece impensable, sería de aplicación el articulo 8º de la Constitución: «Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejército de Tierra, la Armada y el Ejército de Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad y el ordenamiento constitucional».

No olvidemos que hemos jurado, (o prometido), guardar y hacer guardar la Constitución. Y para nosotros, los militares, todo juramento o promesa constituye una cuestión de honor.
Text íntegre, aquí.

Una altra cosa seran les conseqüències de tot plegat. D'una banda, servirà perquè el govern i el PSOE, especialment els barons rivals de Zapatero, utilitzin la "preocupació" de l'exèrcit per convèncer de la necessitat d'una retallada que espurgui de qualsevol inconstitucionalitat el text del Parlament de Catalunya. D'altra banda, el sobredimensionament de les declaracions de Mena pels apocalíptics, lluny de minvar les seves exigències, reforçarà el seu victimisme i la seva cuidada imatge d'uns pacífics demòcrates que només troben com a resposta a les seves legítimes propostes polítiques el canó d'un fusell. El que no està tan clar es que serveixi de gaire al PP, que ja ha comès l'error -després matissat- de justificar les declaracions de Mena. Agafar-se als militars per reforçar la seva posició política seria innaccetable, igual que és inacceptable que els militars facin política.

ADDENDA (09/01/2006).- Analitzada més atentament, cal dir que la referència de Mena a l'article 8 de la Constitució -que cita textualment- pot donar lloc a la confusió. Tal i com ho diu el tinent general podria entendre's que l'exèrcit està habilitat per a intervenir a iniciativa pròpia en el supòsit que existís una vulneració de l'article 8. Si aquesta és la interpretació de Mena, s'equivoca. En primer lloc, perquè l'exèrcit no és pròpiament un dels Poders de l'Estat i, en segon lloc, perquè està sotmès al poder civil ja que la mateixa Constitució el considera un instrument del govern de la nació. En el supòsit que el govern acabés acceptant un text d'Estatut inconstitucional, qui tindria l'últim paraula no seria l'exèrcit sinó el Tribunal Constitucional. Convé que els militars no es quedin en l'article 8 i seguexin llegint la resta d'articles de la Constitució.

Marta Salazar, anotacions sobre si Castro va matar Kennedy

Marta Salazar, complint la seva paraula, ens dóna una primera descripció del documental de Wilfried Huismann sobre si va ser Castro qui va fer matar Kennedy, emès ahir per la televisió pública alemanya. Aquí. Esperem més detalls.

ADDENDA.- Una primera anàlisi del documental, aquí.
Al final del documental, uno de los principales implicados, un doble agente, llamado Rolando Cubela, hoy residente en España, asegura que él no "reclutó" a Lee Harry Oswald, que es de lo que dice un documento de la KGB.

Él habría sido "el hombre" de Robert Kennedy en La Habana (ver astículo anterior ¿Mandó Fidel Castro matar a John Kennedy?). Y quien le habría tendido una trampa en el sentido de hacer confirmar a Bob la orden de matar a Fidel. Esta confirmación habría sido el detonante que habría decidido a los cubanos a "activar" a Ler Harry Oswald para que asesinara a Kennedy.

Cubela lo niega, dice que sólo una vez estuvo en México, en Acapulco, donde habría contactado a estudiantes de organizaciones que eran muy poderosas (claro, durante décadas, los estudiantes se dedicaron a todo, menos a esctudiar. Y todavía hay gente que se pregunta por qué Hispanoamérica no "surge").

Y agrega "si yo lo hubiera reclutado, sería hombre muerto, ya me habría liquidado". Para mí, este es un mensaje cifrado, pero claro. Si no hubiese agregado lo de la propia muerte, tal vez podríamos creer que él no tuvo contacto con Oswald; pero es claro que él dice que él no puede decir lo que pasó, porque lo matarían

dijous, 5 de gener del 2006

Tribunal de la Competència: "diguem, no!"

El Tribunal de Defensa de la Competència ha fet públic el seu informe sobre l'OPA hostil de Gas Natural contra Endesa. El text íntegre de l'informe el trobareu aquí (en pdf).

Després de Sharon, què?



Una bona anàlisi d'urgència de Monnerat:

Il est donc fort possible que la disparition du Premier ministre israélien aboutisse à une perte d'initiative stratégique, au moins jusqu'aux élections, et peut-être au-delà si son intention politique et son nouveau parti ne lui survivent pas ou ne s'imposent pas. Une coalition de centre-gauche, davantage en mesure de rassembler une majorité des votes, n'aurait pas la même clarté de vues que celle démontrée par Sharon ces dernières années. Elle risquerait également d'être davantage sensible aux pressions internationales, aux appels renouvelés à un "processus de paix" qui n'a jamais existé que dans l'esprit idéaliste des élites occidentalisées et qui nie les intérêts massivement contradictoires dans la région. Disqualifiées pour leur silence et leur aveuglement quant aux victimes israéliennes du terrorisme palestinien, les "belles âmes" réussiront-elles à reprendre une partie de leur influence ? Je ne doute pas de leur volonté d'essayer. De parler d'une "nouvelle ère", d'une "chance pour la paix".

Paradoxalement, la vraie chance des Israéliens pourrait leur être servie sur un plateau par les Palestiniens. Si ceux-ci ont l'occasion de voter prochainement, la probabilité de voir le groupe terroriste Hamas remporter une grande partie des suffrages aurait le mérite de lever tout doute, en Israël surtout, sur la possibilité d'une paix négociée. Etre condamné à vivre près de quelqu'un qui souhaite votre mort de toutes ses forces est la meilleure manière de rester aux aguets, de ne pas baisser la garde. Les appels à la libération de leaders palestiniens deviendront ce qu'ils sont, c'est-à-dire des illusions dépassées, et le conflit se poursuivra selon sa modalité actuelle avec des contrastes toujours plus visibles - chaos contre ordre, barbarie contre proportionnalité, fanatisme contre professionnalisme, et islamisme contre modernité. Dans ce sens, Ariel Sharon aura suffisamment influencé les événements et les représentations pour que sa disparition ne puisse pas aboutir à un retour en arrière.

dimecres, 4 de gener del 2006

Sunnites, kurds i xiïtes negocien la formació d’un govern de coalició sense precedents a l’Iraq

Aquesta no era la notícia avui en els media. La notícia era “la lluita acarnissada entre xiïtes, sunnites i kurds pel control de l'Iraq ...”. Si més no, aquest era l'inici "contextualitzador" d'una notícia sobre un nou atemptat avui al nord de Bagdad. Un atemptat, com no, de la “resistència” o, més moderadament, de la “insurgència” iraquiana contra l’ocupació militar nordamericana.

Llàstima, però, que la realitat s’encarregui sempre d’aigualir l’eufòria mediàtica, perquè l’atemptat l’ha comès un terrorista suïcida i l’objectiu no eren les forces d’ocupació sinó una munió de civils iraquians que ploraven per l’assassinat d’un dirigent xiïta en un funeral. I llàstima, sobre tot, perquè l’acarnissada lluita entre xiïtes, sunnites i kurds no ha impedit que la principal força sunnita, el Front de l’Acord Iraquià, hagi arribat a un acord amb els kurds i els xiïtes per negociar la formació d’un govern de coalició, una cosa sense precedents a l’Iraq i que avui reporta Associated Press:
The three tickets - the Shiite United Iraqi Alliance, the Sunni Arab Iraqi Accordance Front and the Kurdish coalition - were working on a coalition government, an Alliance official said Wednesday, and were discussing a nominee for prime minister.
"We can say that the (three parties) are close to forming a new government," said Ridha Jawad Taqi, a member of SCIRI, which is coalition partner in the United Iraqi Alliance. "Meetings between the tickets will be resumed after announcing the final results of the elections.
Una vegada més, alguns han aconseguit que la realitat no els arruïni un bon titular.

ACTUALITZACIÓ.- La nova escalada terrorista a l'Iraq, igual que la que hi va haver abans de les eleccions, pretén impedir la definitiva derrota política dels violents. Les eleccions van ser un èxit, fins i tot les denúncies de frau i la seva verificació per l'ONU han demostrat una estabilitat democràtica sorprenent. Ara, quan es perfila un possible govern de coalició que inclogui la més important força política sunnita, la ràbia del terrorisme islamo-feixista arriba al paroxisme. Dels 121 morts d'aquest dijous 5 de gener, només set són soldats nord-americans. La resta són ciutadans iraquians, 44 que resaven a un mausoleu, 67 que feien cua en un centre de reclutament i 5 eren policies de Bagdad. Efectivament, es tracta d'accions de resistència, però de resistència a la llibertat del poble iraquià. Saddam estarà content.

Castro va matar Kennedy?

Fotografia del moment en que Jack Ruby dispara i mata Lee Harvey Oswald, l'assassí de John F. Kennedy


La pregunta la formula un reportatge de la televisió pública alemanya que s’emetrà divendres que ve, segons publica SPIEGEL ONLINE.

“A documentary to air later this week on German public television provides what its producers believe is the strongest evidence yet linking the regime of Fidel Castro to the assassination of John F. Kennedy. It also provides a motive -- sources in the film claim that Cuban intelligence agents contracted Lee Harvey Oswald, a willing drifter, to kill the president in retaliation for several foiled assassination attempts plotted by JFK's brother, then-attorney general Robert Kennedy, against Castro.

"For me, the essence of the assassination has been explained," German filmmaker Wilfried Huismann said after a preview in Berlin on Wednesday of his new documentary on Kennedy's murder, "Rendezvous With Death." His movie may not be the alpha and the omega of JFK scholarship, he says, but at least he can grasp the "political context" of Kennedy's sudden death.

Award-winning filmmaker Huismann relies on newly declassified documents from the Mexican government as well as interviews with aging, colorful insiders from the Cuban intelligence service, G2, the FBI and a veteran American statesman.”

BARCEPUNDIT anota una referència del Telegraph sobre el mateix documental.

Un càtering d’alta volada


El 10 de desembre passat, segons publica avui l’Heraldo de Aragon, un Hércules C-130 de l’Ala 31 de Saragossa va recollir a 20 cambreres i 3 cambrers civils per traslladar-los a la base aèria de Getafe, i d’allà al Quarter General de l’exèrcit, per servir un càtering a unes 300 persones amb motiu de la celebració de la diada de la patrona militar, la verge de Loreto. Els cambrers van ser retornats a Saragossa a l’acabar l’àpat. Segons el diari aragonès, la durada total dels vols va ser de dues hores i el seu cost uns 10.000 euros. Fonts militars consultades pel diari aragonès han expressat el seu malestar per aquesta despesa i es pregunten si no hi ha suficients empreses de càtering a Madrid. Una pregunta absurda, perquè és de domini públic que Bono només vol el bo i millor pels seus homes.

dimarts, 3 de gener del 2006

Voleu participar en la planificació virtual d'una operació militar per impedir que l'Iran obtingui l'arma nuclear?

Ludovic Monnerat El tinent coronel de l’exèrcit suís, Ludovic Monnerat, acaba de proposar des del seu blog una iniciativa inèdita en la història militar i política: planificar una operació d’intervenció contra l’Iran de manera participativa i oberta a través d’internet.

“Mon idée est la suivante : afin de mieux appréhender les possibilités et les servitudes d'une action militaire américaine en Iran, essayons d'effectuer ensemble une planification opérative et ainsi de prendre un brin d'avance sur l'actualité. A priori, ma formation militaire doit me permettre en quelque sorte de conduire les réflexions et de parvenir à reproduire, certes de façon très simplifiée, les préparatifs qui n'ont pas manqué d'être entrepris au Central Command.”
Segons Monnerat s’ha arribat ja a un punt de no retorn pel que fa a la voluntat política d’impedir que l’Iran obtingui l’arma nuclear. Però queda encara per concretar la manera de fer-ho. I és aquí on Monnerat incardina la seva proposta.

ADDENDA.- L'Iraq ha comunicat avui a l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica que dilluns que ve reprendrà el seu programa d'enriquiment nuclear.
TEHRAN (Reuters) - Iran announced on Tuesday it would resume atomic fuel research and development next week, raising the spectre of a fresh showdown with the West which suspects Tehran wants nuclear technology to build bombs.

The news coincided with strong hints from Iran's Foreign Ministry that Tehran would reject a Russian compromise proposal aimed at defusing Iran's nuclear row with the West.

Morales: primer, Castro; després, Chávez, i demà, Zapatero

Adaptació d'un fotomuntatge de Chroniques de l'Extrême-CentreEvo Morales està de peregrinatge pels llocs sagrats del populisme internacional. D'aquesta manera vol deixar clar a tot el món la seva posició i les seves preferències, així com el seu desig d'incorporar-se al l'eix l'Havana-Caraques-Madrid. Que Castro i Chávez acullin el seu fill, a qui han amamantat i protegit, és una conseqüència lògica de l'aïllament dels seus règims polítics, però que ho faci Zapatero és un despropòsit. O potser no?

ADDENDA.- Les perles de Morales avui a Caraques.
"Nos sumamos a la tarea de Fidel en Cuba y de Hugo en Venezuela para dar respuesta a las necesidades de las mayorías nacionales".

"Son tiempos nuevos. Este milenio será para los pueblos, no para el Imperio".

"Ustedes ya saben quién es el eje del mal. El eje del mal es Washington y sus aliados, que amenazan, que invaden, que matan. Nosotros estamos conformando el eje del bien".

dilluns, 2 de gener del 2006

Ucraïna sacrificada en el nou Yalta del gas

Milers de manifestants han sortit als carrers aquestes festes de Nadal a tota l’Europa occidental per cridar : No en el meu nom ! No més sang per petroli! No més fred per gas! Protestaven així pel nou intent de Rússia de sotmetre Ucraïna als dictats del Kremlin.

Com explica "The Brussels Journal", de la mateixa manera que en els anys trenta el règim soviètic va decomisar i magatzemar el blat ucraïnès, provocant la mort de fam de 7 milions de persones, amb l’objectiu d’imposar la col•lectivització del camp i l’obediència de Kiev a Moscou, el nou amo i senyor del Kremlin, l’exKGB Vladimir Putin, vol sotmetre la independència d’Ucraïna amb l’arma del gas.
Today, Russia’s state-run gas company Gazprom has cut gas supplies to Ukraine. The cut is the result of Russia’s unilateral decision to raise the gas price for Ukraine from 50$ to 230$ per 1,000 cubic metres of gas. Ukraine, still recovering from 70 years of Soviet occupation, is unable to pay this price and proposed a compromise of 110$, but Moscow wants to punish Ukraine because its politicians are not submissive enough to the Kremlin. Gazprom charges the Moscow-friendly dictatorship in Belarus (another country run by a former KGB agent) only 47$ per 1,000 cubic metres of gas. Armenia and Georgia are charged 110$, Romania 280$ and the EU on average 240$. According to the Kremlin, nations that want to be free have to pay the price of the free nations.
Però el Kremlin no pot tancar del tot l’aixeta perquè el gasoducte que porta el gas a Ucraïna és el mateix que el subministra a l’Europa occidental, especialment a Alemanya. És per aquesta raó, per evitar problemes amb el subministrament al mercat europeu occidental i poder escanyar els europeus orientals no russos, que el 8 de setembre Rússia i Alemanya van firmar l’acord de creació de la North European Gas Pipeline Company, que ha de construir una conducció de gas de Rússia a Alemanya, passant per la mar Bàltica. Una mena de nou pacte de no agressió entre Berlín i Moscou.
It is easy to see what would have happened today if the gas pipeline that the Russians and Germans are planning to build on the Baltic seabed had already been completed. This pipeline, which is to be ready by 2010, will enable the Russians to deliver gas directly to Germany, bypassing all countries in between. It will allow Mr Putin to reassert Russian dominance over the whole of Eastern and Central Europe. It is time that the West sees Putin for what he really is: the new Stalin. If the Baltic pipeline gets built it will mean the end of freedom and democracy in Eastern Europe. Again the West, as it did earlier in Yalta, will have sold out the East to the Russian bear.
Lamentablement, no només no hi ha hagut manifestants al carrer sinó que en un lloc destacat d’aquesta operació s’hi troba l’excanceller alemany, el socialdemòcrata Gerhard Schröder. Garantint la jubilació de Schröder, a raó d'un milió d'euros al mes, Putin ha aconseguit el que volia. I aquí, tots amb la boca tancada.

ADDENDA.- L'amenaça del gasoducte ve de lluny. El Financial Times del 13 de gener del 1982 ja se'n feia ressò:
The Reagan Administration has long argued that the pipeline will make West Europe dangerously dependent on the Soviet Union.

Més sobre religió i escola


Fa quinze dies vaig fer una anotació sobre l’ensenyament de la religió a l’escola amb l’escusa d’haver tingut coneixement d'una carta de l’històric dirigent socialista francès Jean Jaurès en la que parlava del tema al seu fill. Ara hi torno, amb una altra escusa: l’article que sobre el tema acaba d'escriure Xavier Sala-i-Martín.

Un article en el que diu que el fanatisme religiós -per exemple, l'Intelligent Designer de la dreta ultrareligiosa americana- i el fanatisme secularitzador -per exemple, la fòbia anticristiana d’una gran part de la correcció política- són les dues cares de la mateixa moneda: dos fonamentalismes que es retroalimenten.
“El problema es que los fundamentalistas cristianos intentan colarla [la Intelligent Designer] en las clases de ciencias naturales. Y, como ciencia natural, el diseño inteligente es un fraude que viola uno de los principios básicos de cualquier teoría científica: tiene que ser empíricamente rechazable. Decir que un determinado fenómeno es fruto de la intervención divina es una cuestión de fe que nunca puede ser rechazada empíricamente por lo que el diseño inteligente no es una teoría científica. Gracias a Dios (y perdonen el juego de palabras…), el pasado 24 de Diciembre, el juez del tribunal Federal de Pennsylvania John E. Jones –cristiano practicante, dicho sea de paso- decidió que enseñar clases de diseño inteligente en la clases de ciencias era inconstitucional.”
(...)
“El problema es que, como sistema de organización, nuestra sociedad moderna sufre el azote de otra forma de religión fundamentalista: el secularismo recalcitrante. Aclamando el principio liberal de separación entre iglesia y estado, los sacerdotes del laicismo acaban persiguiendo todo lo que tiene connotaciones religiosas: condenan los pesebres en las plazas públicas, castigan a las chicas que quieren llevar velo en el colegio, prohíben las clases de religión en las escuelas públicas, quieren eliminar la palabra Dios del dólar o impiden que políticos cristianos practicantes obtengan puestos importantes en la Unión Europea (véase el caso Rocco Buttiglione).”
Un altra acudit sobre el Disseny Intel·ligent.

dissabte, 31 de desembre del 2005

BON ANY A TOTHOM!

Pilar Rahola en defensa de la COPE

Miren ustedes, servidora quiere vivir en un país donde la Cope pueda existir, y una pueda ejercer el libre albedrío de apagarla. Un país cuya madurez social no la convierta en una radio escuchada. Y, sobre todo, un país donde las leyes actúen si son vulneradas. Pero ahórrenme ustedes organismos censores, cuya eficacia es tan nula que no sólo no resuelve un problema, sino que lo multiplica. Con el informe del CAC, hoy la Cope es más fuerte, va más de víctima y probablemente tiene más oyentes. Y encima, no sólo no estamos los ciudadanos más protegidos de los abusos, sino que ahora tenemos que protegernos también de los que quieren protegernos. No sé, pero alguien la jodió cuando hizo el invento.

L'article sencer, aquí.

divendres, 30 de desembre del 2005

Hamas vol alliberar Sevilla


La Giralda, a la llum de la mitja lluna
Els esforços esmerçats per Miguel Angel Moratinos perquè la UE retirés Hamas de la llista d'organitzacions terroristes no han servit de gaire. Ho diu Rachel Ehrenfeld, directora de l'American Center for Democracy, que assegura que l'organització terrorista palestina Hamas ha situat Espanya entre els seus objectius. O sigui, alliberar Sevilla i Espanya dels infidels i retornar-la als musulmans i a l'imperi de la llei islàmica. Si més no, això és el que predica ara Hamas als nens palestins. Ja no n'hi ha prou amb alliberar Palestina, ara també cal alliberar Al Andalus!



Spanish Foreign Minister Miguel Angel Moratinos’ efforts earlier this year to remove HAMAS from the European Union’s terrorist list, have done little to change HAMAS’ agenda. It is not only Palestine that children in the West Bank and Gaza are asked to liberate; now they are asked to liberate Seville. The HAMAS children’s magazine, Al-Fateh, in a recent issue, (No. 66), tells the children about the city called Asbilia (Seville) and calls on them to free it, together with the whole country, from the infidels and to reinstate Muslim rule.
(...)
Apparently encouraged by successful Jihad against Israel, HAMAS is now raising the ante, going international. Just as they have indoctrinated a generation of Palestinian children to commit suicide attacks against Israelis, they are now expanding their targets to include the rest of the Caliphate – beginning with Spain. It is only a matter of time, before today’s Palestinian children, and others exposed to HAMAS’ publications start offering themselves up for the next stage of Jihad in Spain.
L'article sencer, aquí.

Evo Castro i Fidel Morales


...y el comandante mandó a parar













La primera visita d'Evo Morales a l'estranger és a Cuba, el Vaticà de l'esquerranisme més ranci i tronat.

Vitalici com un Papa, Fidel Castro prega silenci als fidels davant l'aparició de la reencarnació de la revolució pendent. Aquèlla que va començar, una mica fatxenda, amb Perón i que va seguir amb el "Che" i Fidel, els montoneros i els tupamaros, Salvador Allende o Daniel Ortega, i fa poc per Hugo Chávez.

Abans de sortir cap a Cuba a bordo del català, Evo Morales va tenir temps per atendre els humoristes de la cadena Al Jazeera. Aquestes són algunes de les "bromes" que ha deixat anar el nou president de Bolívia i de les que no sembla disposat a disculpar-se.

"Bush es el único terrorista, porque es el único que interviene militarmente en los asuntos de otros países. Eso es terrorismo de estado, pero aquellos que reclaman sus derechos, esos no son terroristas".

"Ellos (la administración de EEUU) son los asesinos, por practicar el terrorismo de estado y lanzar una guerra sucia contra nosotros"

"Quiero alabar a (el presidente del gobierno español, José Luis Rodríguez) Zapatero por su decisión de retirar las tropas de su país de Irak, y llamo a EEUU a hacer lo mismo para poner fin a la brutal invasión de ese país"

"Necesitamos socios y no dueños; voy a coordinarme con el presidente venezolano (Hugo) Chávez, los presidentes de Brasil y Argentina y de otros países como parte de una campaña para recuperar el control de nuestros recursos naturales sin esperar que EEUU o el Banco Mundial vengan a ayudarnos"