Per què no un club per a divorciats ideològics?
Fa uns dies vam tenir una trobada en Franco Alemán i jo. No ens coneixíem personalment, tot i que haviem fet amistat -no sé si és una paraula excesiva- a través d'intercanvis de mails a la xarxa i de seguiment dels blogs respectius.
En aquesta trobada li vaig plantejar la possibilitat de convocar una reunió -un sopar, per exemple- perquè aquells que tenim certes afinitats en la nostra minoritaria manera de pensar poguem disposar d'un contacte directe, "presencial", que ens permeti trobar "caliu humà", com deia liberalfino en un mail que em va enviar suggerint-me la idea d'organitzar alguna mena de trobades a Barcelona.
De la mateixa manera que hi ha grups o associacions per a separats i divorciats de la seva parella sembla que faria falta també alguna mena de grup de suport pels divorciats ideològics, és a dir per aquells que ens sentim separats del pensament únic dominant.
En Franco i jo hem posat fil a l'agulla i espero que en pocs dies poguem fer la primera convocatòria.
5 comentaris:
Definitivament setembre no és el mes més cruel!, i això que ahir vaig apuntar-me a un club de separats amb ganes de reincidir en l'error i avui m'assabento que estic a punt d'entrar a un club de divorciats ideològics.I el pitjor és que no estic deprimit, tot el contrari! Serà la tardor...
Si estàs interessat en la trobada, escriu-me a fabrel@terra.es.
Gràcies.
Si vols participar a la trobada, envia'm un mail a fabrel@terra.es.
Gràcies.
Això dels clubs em fa una mica d'angúnia, segons com, però com que ja sabem que el nom no fa la cosa, si feu un sopar aviseu, que ara que s'acosten els freds (i el fred al desert sembla més fred) sempre s'agraeix això del "caliu" :-).
Publica un comentari