Ni la guerra de l'Iraq, ni les acusacions de mentider, ni els retrets de traició a l'ideari laborista han aconseguit derrotar Tony Blair. Ha perdut vots i escons, però manté una sobrada majoria absoluta que li ha permès aconseguir una important fita històrica: donar per primera vegada al seu partit un tercer mandat consecutiu. Per què? Doncs, perquè a la societat britànica les coses van bé. I van bé perquè el model econòmic i social funciona. Un model que va regenerar Margaret Thatcher en els anys setenta i sobre el qual existeix un ampli consens a la societat britànica. És per això que algun comentarista parla avui de la "setena victòria consecutiva de Thatcher" (Simon Jenkins a "The Times"). Blair no només no ha suprimit les reformes de la dama de ferro, sinó que ha anat més enllà en alguns terrenys, com introduir incentius de mercat a la sanitat pública o augmentar les matrícules universitàries. El gran èxit de Blair ha consistit en convèncer l'electorat que la còpia és tan bona o millor que l'original.
