Els partidaris d'una Europa liberal continuen atrapats en el somni que el "no" francès comportarà la fi d'una UE intervencionista. Es per això que interpreten el fracàs de la cimera de Brussel·les com una confirmació de les seves il·lusions: l'actual model europeu està ferit de mort. Certament, aquesta és la crisi més important de la història de la comunitat europea i també és cert que moltes coses hauran de canviar. És a dir, hauran de canviar totes aquelles coses que calgui perquè assegurar que res no canviï. Al final, potser la UE no quedarà intacta, però mentre la correlació de forces continui sent majoritàriament intervencionista i federalista en els països membres, el model no experimentarà canvis substancials.
Només cal observar com Chirac va aconseguir convertir la crisi constitucional en una crisi pressupostària i carregar-li el mort a Tony Blair. Una maniobra recollida i amplificada per una gran majoria de mitjans de comunicació europeus. El missatge és clar: el culpable de la crisi d'Europa és el model liberal anglosaxó; reforcem, doncs, el model intervencionista davant la por que ens fa el futur.
