Adéu a Nihil Obstat | Hola a The Catalan Analyst

Després de 13 anys d'escriure en aquest bloc pràcticament sense interrumpció, avui el dono per clausurat. Això no vol dir que m'hagi jubilat de la xarxa, sinó que he passat el relleu a un altra bloc que segueix la mateixa línia del Nihil Obstat. Es tracta del bloc The Catalan Analyst i del compte de Twitter del mateix nom: @CatalanAnalyst Us recomano que els seguiu.

Moltes gràcies a tots per haver-me seguit amb tanta fidelitat durant tots aquests anys.

divendres, 29 de juliol de 2005

La dona, el taló d'Aquil·les de l'Islam

Rebecca LolosoliLa guerra contra el feixisme islamista -la quarta guerra mundial, segons els que es dediquen a comptar aquestes coses- s'ha de lliurar, com qualsevol altre, en tots els fronts: el polític, el dels serveis secrets, el militar i, per damunt de tot, el de les idees.

D’Ossam bin Laden a l’últim dels terroristes suïcides de Londres els mou la ideologia, de la mateixa manera que la ideologia racial movia les masses a favor de Hitler o que la lluita de classes, que havia d’extingir l’estat a través de la dictadura del proletariat i acabar així amb l’explotació de l’home per l’home, era el motor del moviment comunista. En tots els casos, la realitat només es considerava certa si era útil a la causa i era susceptible de confirmar la teoria. No era, doncs, la realitat la que conformava la ideologia, sinó la ideologia la que conformava la realitat.

La defensa aferrissada dels drets i llibertats individuals han permès el triomf de la societat oberta quan, entre 1917 i 1989, tothom a Europa la donava per morta o en fase terminal. De la mateixa manera, els valors de la societat oberta són ara l’element fonamental per combatre el totalitarisme islamista.

Un d’aquests elements és la igualtat de la dona. Aquest és probablement el taló d’Aquil•les, el punt més vulnerable de l’Islam. Un gran aliat contra la nova amenaça totalitària seria el desenvolupament d’un moviment en favor dels drets de les dones a les societats islàmiques, que podria actuar com una autèntica cinquena columna.

Tot i que els moviments feministes –la paraula no m’agrada però no en tinc una de millor- són encara molt petits i insuficients, estan fent més feina de la que sembla. En els últims anys ha emergit un autèntic arxipèl•lag d’organitzacions, ong i personalitats individuals que estan fent trontollar prejudicis i hàbits ancentrals en contra de les dones a tot el món, inclosos molts països islàmics.

Segurament estem a les baceroles i no hi ha res consolidat, però hi ha exemples contudentes i eloqüents. Un d'aquests exemples és la ciutat només de dones d'Umoja, a Kenya. Una ciutat que es va crear fa uns deu anys amb dones violades o abandonades pels seus marits sota el lideratge de Rebecca Lolosoli.
Ten years ago, a group of women established the village of Umoja, which means unity in Swahili, on an unwanted field of dry grasslands. The women said they had been raped and, as a result, abandoned by their husbands, who claimed they had shamed their community.

Stung by the treatment, Lolosoli, a charismatic and self-assured woman with a crown of puffy dark hair, decided no men would be allowed to live in their circular village of mud-and-dung huts.

In an act of spite, the men of her tribe started their own village across the way, often monitoring activities in Umoja and spying on their female counterparts.

What started as a group of homeless women looking for a place of their own became a successful and happy village. About three dozen women live here and run a cultural center and camping site for tourists visiting the adjacent Samburu National Reserve. Umoja has flourished, eventually attracting so many women seeking help that they even hired men to haul firewood, traditionally women's work.

The men in the rival village also attempted to build a tourist and cultural center, but were not very successful.

But the women felt empowered with the revenue from the camping site and their cultural center, where they sell crafts. They were able to send their children to school for the first time, eat well and reject male demands for their daughters' circumcision and marriage.
Si voleu saber-ne més, llegiu l'article publicat el 9 de juliol al "The Washington Post" per Emily Wax "A Place Where Women Rule".